21.12.18

Aplega Nadal i els versos entren a casa


Aplega el Nadal

Aplega, el Nadal,
al si de la llar,
amb el pa torrat,
el fred i el portal.
Quatre sentinelles,
tot mirant el foc,
van posant estrelles
en un cel ben fosc.
Aplega, el Nadal,
dintre l’establia,
en Josep somia,
Maria no tant.

La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.

18.12.18

Llega la Navidad cargada de poesía y paz / Aplega Nadal carregat de poesia i pau



Llega la Navidad

Llega, llega, llega,
llega la Navidad
el vestido blanco,
blanco el delantal.

Viene despacito
para no asustar
al niño Jesús,
que durmiendo está.

Un manto de nieve
cubre mi ciudad
lucen las estrellas
para iluminar.

Los niños del mundo
vamos a lograr
de una vez por todas,
que llegue la Paz.

No queremos armas,
que puedan matar.
¡Pistolas que sirvan
para dibujar!

Tanques de colores
pintados de flores…
¡Qué canten canciones
todos los cañones!

Llega, llega, llega,
llega la Navidad.
Los niños desean
que triunfe la Paz.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

13.12.18

Canto de los niños por la Paz: versos por la paz, el amor y la alegría, cada día


S'apropen dies en que, especialment, es parla de pau i amor. Sembla que les festes de nadal ens transmeten una certa escalforeta al cor i la flama de la fraternitat pren ben forta. Però... i la resta de l'any? Si els preguntarem als xiquets i xiquetes la resposta seria ben clara i ràpida: pau, amor i alegria, cada dia. Nosaltres estem totalment d'acord amb ells i afegim la poesia.

Així, amb els versos que ens ha regalat la nostra amiga i poeta Lydia Raquel Pistagnesi, celebrem cada dia la pau, l'amor i l'alegria i en nadal

Canto de los niños por la Paz

¡¡¡¡Partimossss!!!

Viajando rutas por los caminos del Arco-iris
todos veremos bellos países desconocidos.

Allí amiguitos.

las mariposas se mimetizan en ruiseñores y
el césped brilla pintando flores multicolores.

Existen leyes:

Donde la sopa está prohibida.
-Que maravilla, -¿como lograrlo?-

¡Simple, muy simple!

Los pequeñitos son el gobierno.
Jugueteras y caramelos por todas partes.

¡Increíble!

No existen leyes ni armas letales
cantan los niños de todo el mundo en sus rituales.

¡Miren ahora!

La calesita gira que gira de noche y día.
La sortija va de mano en mano con alegría.

Por las mañanas

El sol, sin sonrojarse besa besa a la luna por la ventana
y las estrellas, aplauden todas entusiasmadas.

¡Llegamosssssss!

Si los mayores nos escucharan solo un momento,
esta poesía no sería cuento.

Il·lustració de Chassam-차상미

12.12.18

3 Contes poètics per a regalar aquest Nadal / Tres cuentos poéticos para regalar estas navidades


Hui volem recomanar-vos tres contes poètics que ens semblen especialment bonics per a regalar als xiquets i xiquetes aquests Nadals.

-Benji Davies. El Grotlin. Editorial Andana (en castellà i català). Un conte força imaginatiu en el que Rubi, una xiqueta molt curiosa, escolta un so sota el seu llit i, tota poregosa, enceta un camí ple d'aventures per esbrinar qui és el responsable d'aquest so. Tota la història va rimada i les seues il·lustracions són molt adients per ambientar el Londres victorià, que és on succeeix la narració. Un llibre molt recomanable per a contar als menuts o per als primer lectors.

Una nit, quan la Rubi pujava a dormir,
una cançoneta no podia para de repetir.

L'havia sentida tocar aquell matí
i el vellet de l'orgue la cantava així:

Sé quan el Grotlin a la casa ha entrat, 
per una escletxa o per un forat...
Perquè la primera cosa que ens imaginem
enganya l'ull, i això és el que veiem.

Tot estava en silenci però ella, estirada,
amb els ulls ben oberts amb els versos pensava.

(...)


-Txabi Arnal / Fabiana Bocci. Al Regne del banquet / En el Reino del Banquete. Editorial La Fragatina (en castellà i català). Amb molta simpatia i golafreria anem descpbrint com hi ha un regne amb un drac de gustos molt refinats, que li agrada per menjar la noblesa local. Clar, això preocupa als habitants. Què poden fer per acabar amb aquest problemeta alimentari? Un llibre amb bon humor i text rimat i, en part, repetitiu. La barreja d'il·lustracions i text faran brollar riallades a grans i menuts.

(...)
Al Regne del Banquet els regnats eren curts,
molt curts.
Ho diré en anglès: only one day.
El temps exacte que, al drac, li havia calgut
per digerir el nou rei.

Quina alegria
"Per a qui?", us deveu preguntar.
Per al poble, que de reis no en volia.
Quina tristesa!
 "Per a qui?", potser insistireu.
Crec que és ben clar: per a l'espantada i saborosa noblesa.
Quina peresa!
"Per a qui?", preguntareu per tercera vegada.
No ho sé, potser per a ningú, però rima amb tristesa.

(...)


 -Przemiystaw Wechterowicz / Marianna Oklejak. ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!. Editorial Apila. Un conte rimat amb molt de ritme africà, per poder llegir, cantar i ballar els més menudets (si a més ho escenifiquem colpejant-se el pit, seguint les il·lustracions, i ho fem junts adults i menuts encara serà més divertit). Està sols en castellà.

Com podeu comprovar amb el tastet de cadascun dels contes poètics que us recomanem són els tres fantàstics per incloure a la llista de la comanda de regals al Pare Noel o als tres Reis Mags (o per a tenir-los a les biblioteques escolars i les biblioteques públiques). Nosaltres ja ens l'hem anotat per a que ens el porten els Reis Mags a la Biblioteca de Cocentaina.

11.12.18

Prec de Nadal: poema de Salvador Espriu



Prec de nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit. 

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Il·lustració de Jantina Peperkamp.

10.12.18

Din, don, dan... repican las campanas al son de la poesía navideña / Din, don, dan... repiquen les campanes al so de la poesia de nadal


Sonen les campanes perquè ja ve nadal, repiquen amb alegria i van acompayades de molta i bona poesia nadalenca.

Campanita navideña
(poema popular)

¡Din, don, dan!
repica la campana,
¡Din, don, dan!
repica sin cesar
su música divina
nos llama a festejar.
¡Din, don, dan!
¡Llegó la Navidad!
Fiesta de alegría
de amor y de paz,
¡Din, don, dan!
¡hay que celebrar!
la campana nos llama,
la fiesta va a empezar,
y al compás del din don dan
a todos les deseamos
¡Feliz Navidad!
¡Din, don, dan!
¡Feliz Navidad!

9.12.18

Mercat poètic de nadal: poesia per a tothom


Ja estan per tot arreu els mercats de nadal i nosaltres també hi volem col·laborar amb un lloguet ple de poesia de nadal. En tenim de tot tipus, llarg poemes o de ben curtets, de clàssics i moderns, en moltes llengües, per a grans i menuts; amb una prestatgeria de refranys i altra amb endevinalles, una d'especial amb nadales i... molt més que descobrireu. Més barat impossible, doncs són de franc i podeu emportar-se tot allò que vulgueu. Poesia per tot arreu per enlluernar els cors a nadal.

Veniu, passeu per ací, visiteu-nos. Us esperem en aquest mercat poètic de nadal. No s'oblideu mai de regalar i regalar-se poesia.

Mercat poètic de Nadal

Obro un mercat de Nadal,
hi trobareu poemes i versos
moderns o de temps ancestrals,
imatges, fotos i postals.

Entreu, entreu, passeu,
entreu i remeneu!
Són de franc...
Vosaltres poseu el llaç,
la veu i el paper i el traç.

Us podeu emportar
tota, tota la Poesia
que hi ha a aquest mercat...

La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.

8.12.18

Figuras de barro para un belén naif: poesia de José Javier Aleixandre


Figuras de barro para un belén naif 

Son de barro, pero son
de amor también. Las figuras
del belén son criaturas
que nacen a condición
de llevar un corazón
de barro. Qué maravilla
que la tierra, tan sencilla,
pueda servir de sostén
para llevar a Belén
el amor hecho de arcilla.

Una y otra y otra, tres
patas perdió ya la oveja.
La oveja, que no se queja,
por más vueltas que le des.
Al derecho y al revés
su barro es angelical.
Calman su sed celestial
ríos de papel de plata.
Y con una sola pata,
pero llegó hasta el Portal.

Gaspar tiene en la corona
barro de oro. Melchor
usa barro superior
para su real persona.
Baltasar no desentona
ni por barro, ni por oro.
A pesar de su tesoro
son del barro que parecen,
y por un tesoro ofrecen
pagar el oro y el moro.

El pastor tiene este año
roto un pie. Lleva sus huellas
cojas el pastor y en ellas
deja atrás paso y engaño.
De estrellas es el rebaño
que tiene ahora el pastor
-porque un pesebre de amor
le alimentó la mirada-,
y el barro de una pisada
cambió por senda mejor.

Un barro pardo se cuece
con humildad para ser
la mula. Pero hay que ver
la mula cómo se crece.
Parece que se merece
noche de tanta hermosura.
Parece que se figura...
Se diría que parece...
Y un relincho que estremece
crece lleno de ternura.

El buey -de barro dormido-
por nada pierde su calma,
y se le pasea el alma
entre mugido y mugido.
¿Será verdad que ha nacido
en aquel establo un rey?
¿Por qué antigua o nueva Ley
todos se alborotan tanto?
Y el buey -el buey, que es un santo-
mira con ojos de buey.

Toda la noche de pie,
de pie mirando y callando,
de pie viendo y escuchando
se la ha pasado José.
Cualquier noche no se ve
lo que él ha estado mirando.
Cuando Dios nacía. Cuando
Dios le miró. Cómo fue.
Y siempre de pie su fe,
que era barro suspirando.

¿Se sabe si le ha dolido
cuando la Virgen María
entre la noche y el día
divino barro ha parido?
Cómo se han estremecido
los hombros de la doncella.
Porque ha nacido una estrella
de una flor nunca tocada.
Porque aquella madrugada
la luz ha nacido de ella.

No había sido ninguna
sonrisa nunca tan clara,
hasta que el Niño llegara
envuelto en pañal de luna.
Con prisa bajó a una cuna
sin puntilla ni entredós,
de verde manzana en pos
para calmar nuestra prisa.
Y al barro pone sonrisa
porque es un niño y es Dios.

Para las reclamaciones
que sabe de buena tinta,
un ángel díscolo pinta
"pintadas" con soluciones.
Paredes y corazones
con "pintadas" de Belén,
que pintan alma también
al barro de las figuras.
"Gloria a Dios en las alturas".
"Paz a los hombres". Amén.

La il·lustració és d'Anna Gensler.

7.12.18

El burrito va a Belén: poesia de camí al pessebre


Sembla un pobre animal, quasi ara en perill d'extinció, sempre sobrecarregat i sense para de fer feina, però en aquestes festes de Nadal cobra un gran protagonisme: el burro. No sols està al portal de Betlem donant-li escalfor al Jesuset, també porta al seu llom a Maria fins al pessebre i després quan fugen de Betlem. Un poemeta nadalenc per aquest tendre, simpàtic i feiner burret.

Camino a Belén
(poema popular)

Va un burrito caminando
paso a paso hacia Belén
florecitas lo saludan
y él no sabe bien por qué.

En su lomo va María
y a su lado va José
al pasar algunos días
un niñito ha de nacer.

¡Arre! ¡arre borriquito! 
¡arre, arre! Y llegarás.
Lleva pronto a los viajeros,
ya después descansarás.

La il·lustració és de Richard Johnson.

4.12.18

Amb estima i poesia encetem un desembre nadalenc


L'amor és com un arbre, que va creixent i fent-se gran o es seca i mor. Per a que cresca i estiga fort cal tenir cura d'ell, regar-lo, llevar-li les males herbes, protegir-lo sempre. Ara s'apropen les festes de Nadal i sembla que es respira amor per tot arreu, però... i abans? i després? Ens hem d'estimar cada dia de l'any, com si l'esperit nadalenc ens regara en un plugim d'amor directament al cor.

Encetem amb amor i poesia aquest mes nadalenc.

Tothora cal estimar!
Escollir l'amor per pare,
tota la Terra per mare
i cada home per germà.
(Joana Raspall

La il·lustració és de Valentí Gubianas.

26.11.18

Sospecha poètica y meteorológica / Sospita poètica i meteorològica


Aquests dies de pluja i vent el Sol descansa. Ens preguntem: Cóm sap el Sol que no ha de sortir? Consulta el temps per internet? Es posa d'acord amb la pluja per poder descansar? ...? Un poc d'humor poètic per aquest dies de tardor.

Sospecha

¿Consulta el Sol

el informe meteorológico

que nunca sale

cuando llueve?

La il·lustració és de Jay Fleck.

22.11.18

Ara no és temps; ara la poesia en ajuda a plantar cara


Vivim en un temps ple de grisor, de mediocritat, de manipulació. Un temps que ens ha tocat, però que no hem buscat. Un temps amb unes circumstàncies davant les que no podem quedar-se amb els braços creuats. La poesia té molt a dir, a dir-nos, a denunciar, a criticar, a fer-nos obrir els ulls. El paper dels poetes és fonaments en aquests temps i nosaltres no podem tapar-se les orelles, estar cecs i muts, indiferents i submisos.

Ara no és temps

Ara no és temps de bohèmia. 
És temps de lluita.
Ara no és temps d'ambigüitats. 
És temps de plantar cara.
Ara no és temps de vides edulcorades. 
És temps de ralitats.
Ara no és temps de lamentacions.
És temps de xisclar.
Ara no hi ha temps de romanticismes.
Ara no és temps de poesia contemplativa.
No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

La il·lustració és de Gary Kelley.

21.11.18

Nube, nube: poesía en el cielo de las palabras


Hui caminem entre núvols pels camins de la poesia, toquem el cel amb la rima i gaudim de les gotetes dolçes de pluja.

Nube, nube
(Almudena Orellana Palomares)

Nube que subes
por los tejados.
Nube que bajas
sembrando charcos.

Nube que sube,
nube que baja,
nube que vuela
sin dejar marcas.

Nube que pinta sombras,
nube que ahueca sueños;
nube que viaja
surcando el cielo.

Nube que subes,
nube que bajas,
nube que vuelas
sobre mi almohada.

La il·lustració de Christine Roussey.

20.11.18

De boca en boca y río porque me toca: llibre de poesia infantil amb molts somriures


Us volem comentar un llibre de poesia infantils que farà les delícies dels lectors menudets: De boca en boca y río porque me toca, una obra de David Hernández Sevillano, amb il·lustracions de Carmen Queralt i que està editat per La Guarida.

En su torre, relajada,
Felisa llora de risa
porque al quedarse sin hora
también se quedó sin prisa.

Poemes plens de somriure, rialles que van regalant-se d'una manera contagiosa, poemes que van encadenant-se entre els diferents personatges formant estranyes i boniques parelles, sempre a cavall entre la realitat i la fantasia. Versos que fan formant un collage poètic perfecte per a jugar amb la poesia, els grans amb els menuts. Poemes plens de vida que inviten a mostrar les emociones dels petits/es i expressar-les amb la paraula feta vers. 

Un llibre molt recomanable, ple d'humor i emocions. El seu format i maquetació i les il·lustracions arrodoneixen el llibre.

Us deixem un tastet per anar obrint boca, voreu com de vers en vers un surt el somriure portant la corrent.


De boca en boca
y río porque me toca
(David Hernández Sevillano)

Tengo una sonrisa
roja con lunares,
que me hace cosquillas
si hago malabares,

si monto en triciclo,
si planto un cerezo,
al pintar un cuadro
o cuando bostezo.

Tengo una sonrisa
que me pica mucho,
se la he sonreído
a un señor flacucho,

El señor flacucho, 
que recoge botes,
se la ha sonreído
a Pepe Bigotes

y Pepe, que come
compota de pera,
se la ha sonreído
a la peluquera.

(...)

19.11.18

De premis, poetesses i poemes: Ida Vitale i Francisca Aguirre

Del vers surt el poema que creix amb la seua lectura -Juan Hernaz, il·lustració-

Sembla que per fi el grans premis literaris comencen a reconèixer l'escriptura femenina i això ens agrada -mai és tard per aquesta visibilitat-. Enguany dos poetesses han sigut guardonades amb dos dels grans premis dins de l'àmbit espanyol i hispanoamericà.

Per una banda tenim a Ida Vitale, poetessa uruguaia, guardonada amb el premi Cervantes; per altra a Paca Aguirre, poetessa alacantina, que rep el Premio Nacional de las Letras. Dos grans dones amb una gran obra al seu darrere. Us invitem a llegir els seus poemes i, mentrestant, us en deixem dos per anar obrint boca.


Otoño

Otoño, perro
de cariñosa pata impertinente,
mueve las hojas de los libros.
Reclama que se atienda
las fascinantes suyas
que en vano pasan del verde
al oro al rojo al púrpura.
Como en la distracción,
la palabra precisa
que pierdes para siempre.


El pensamiento

Una limosna para el pensamiento

una pobre limosna a esa desdicha
que alguien nos regaló seguramente
sin caer en la cuenta de que un día
no íbamos a saber qué hacer con el regalo.

Una limosna para el pensamiento
para esta desazón que nos acosa
que pregunta sin tino ni medida.
Pero nadie responde no hay respuestas.

Una limosna para el pensamiento
un óbolo para la incertidumbre que nos cubre
una ayuda un auxilio una palabra.

14.11.18

Color de novembre... pintant amb la poesia


Color de novembre

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

La il·lustració és de Mariya Paskovsky.

2.11.18

¿Quién muere?, poema de Pablo Neruda per celebrar el Dia de Difunts


Hui celebrem el Dia de Difunts o Dia de les Ànimes, recordem als nostres estimats que ens han deixat, però que sempre estan presents en el nostre record i per als que tenim un raconet especial dins del nostre cor. La mort no és motiu de separació emocional. 

Mentrestant cal celebrar la vida, viure amb tots els sentits, cada dia i en tot moment, com ens recorda el poema de Neruda:

¿Quién muere?


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones,
justamente estas que regresan el brillo
a los ojos y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz
con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos…

¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te impidas ser feliz!


La il·lustració és de Simon Prades.

25.10.18

Las hojas del árbol bailan y bailan con los versos


Les fulles seques són el més típic de la tardor. Fulles de totes les mides, formes i colors. Fulles ballarines i que donen molta feina per escombrar i són tot un goig per jugar, poemar i cantar.

Las hojas del árbol

Las hojas del árbol cayeron al suelo.
Una, dos, tres y cuatro.
Después vino el viento y se las llevó.
Uff, uff, uff, uff.
El buen barrendero barría la calle.
Ras, ras, ras, ras.
Y el suelo del parque muy limpio quedó.
Bien, bien, bien, bien.

La il·lustració és de Sam Toft.

24.10.18

Dia de la Biblioteca, 2018: celebrem-ho amb poesia


Vine a la biblio,
hi trobaràs
moltes històries
que et faran pensar.

Obri la porta, 
obri la ment
i llig a la biblio
en qualsevol moment.

Podràs estudiar
i també connectar,
música escoltar
i pel·lis mirar.

Trobaràs amics
amb qui gaudir,
companys d'aventures
i junts llegir.

Vine a la biblio!
Vine!

Poèticament volem celebrar amb tots vosaltres el Dia de la Biblioteca. Una iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre infantil i Juvenil que va tenir el seu origen en l'any 1997. Des de llavors, Amics del Llibre s'ha esforçat a donar a conèixer i reconèixer la tasca de les biblioteques, els seus serveis, els seus recursos professionals i agrair i reconèixer la tasca dels bibliotecaris i les bibliotecàries. Enguany la celebració tindrà lloc a la biblioteca "Ramón Pérez d'Ayala" (Oviedo) i comptarà amb la participació de bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, narradors d'històries, editors, professors, membres de l'associació, responsables polítics i entitats que fomenten l'ús de les biblioteques.

El pregó d'aquest any, que reproduïm a continuació, és obra de l'escriptor Gonzalo Moure (Premi Cervantes Chico 2017), i el cartell ha estat realitzat per l'il·lustrador Alfonso Zapico, Premi Nacional de Còmic el 2012.

El día de la luz
Vengo del desierto del Sáhara, de inaugurar una biblioteca. Está en Dajla, el más alejado, el más olvidado de los cinco campamentos de refugiados saharauis. Es la cuarta biblioteca que construimos, y es preciosa. En el centro hemos plantado árboles, para que los niños y los jóvenes del Sáhara puedan experimentar el gozo de sentarse a su sombra a leer un libro. No queremos que esa biblioteca sea ningún “templo de silencio”, sino más bien un espacio para del sonido, para el ruido. Una biblioteca que ya es el lugar más hermoso del campamento. Un espacio para desear ir a buscar lectura, pero también amistad, sueños compartidos. Incluso amor. Un lugar en el que enamorarse mirando unos ojos por encima de un libro. Porque al fin y al cabo, la biblioteca es el lugar en el que se descubre al otro, de papel o de carne.

En una película inolvidable, la mejor película de ciencia ficción de la historia, 2001, una odisea del espacio, aparece un monolito cada vez que el hombre se dispone a dar un salto cualitativo. Kubrick, su director, debería haber puesto un libro en su lugar. Porque han sido los libros los que han marcado el ritmo de los cambios del ser humano. Porque el libro es el laboratorio del hombre, el lugar en el que se experimenta con emociones, descubrimientos, utopías, apuestas. Somos lo que somos porque hemos pensado y escrito sobre cómo ser y sobre cómo no ser. Y seremos lo que pensemos, lo que piensen y escriban las próximas generaciones.

Así que una biblioteca no es solo un lugar en el que invitar a leer, sino también, o por eso, un lugar en el que invitar a escribir. Las bibliotecas del siglo XXI son, pueden ser, tienen que ser el semillero de nuevas novelas, nuevos monolitos, mojones de nuestro futuro. Si el siglo XX fue sin duda el siglo de la lectura, el siglo XXI puede llegar a ser el siglo de la escritura, ya lo está siendo.

Por todo eso construimos bibliotecas en los campamentos del desierto. Porque no son solo para los saharauis. Las paga nuestra sociedad civil, mediante socios adultos, y mediante actividades solidarias en colegios, institutos y bibliotecas. Y los alumnos y lectores que las sufragan se hacen conscientes de lo extraordinario que es tener una biblioteca, aprenden a valorar la suya, a defenderla. Cada biblioteca del desierto tiene detrás a miles de niños, jóvenes y adultos que la han hecho posible con su pequeño esfuerzo. Sumando. Cada lector saharaui tiene a su lado a miles de lectores, más conscientes de la importancia de una biblioteca, porque con su trabajo se ha construido una, en un clima y un lugar tan hostil.

Piensa en tu biblioteca. Hubo un día en el que esa biblioteca no existía. Alguien la soñó, luchó por ella, la llenó de libros y también de sueños. Hazte del equipo de ese alguien que la hizo posible, lucha por un mundo en el que no haya un ser humano que no tenga cerca una biblioteca, o un amoroso bibliobús. Que no haya un solo niño, joven o adulto, que no roce la mano de una bibliotecaria que le aconseje, que le oriente en el laberinto. Que es lo mismo que decir que no haya un solo ser humano conectado a lo que fue, lo que es y lo que será.

En tu mano hay millones de manos, estrechando la tuya, acompañándote en el camino. Tiernas o callosas, pequeñas o grandes. En el libro que te espera en la mesilla de noche o junto al sofá, hay millones de libros. Ingenuos o complejos, humildes o lujosos. Pero todo preciosos. Conectados todos por un invisible hilo de plata que une mano con mano, estantería con estantería, un hilo inacabable y luminoso. Inacabable, y así sea. Hoy es el Día de la Biblioteca, que es lo mismo que decir El día de la Luz.

Quedeu tots i totes invitats/des a visitar la biblioteca i llegir molt, el 365 dies de l'any.

21.10.18

Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes (en valencià i castellà)



De nou es convoca enguany el premi de poesia infantil per a xiquets i xiquetes, Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil Gloria Fuertes / Sota el remor de les rimes. II Certamen Escolar per al Foment de la Poesia Infantil Gloria Fuertes. Està organitzat per la Mediateca 'Federico Martín Nebras' del CEIP Princesa de Asturias -Elx, Alacant- i col·labora l'Ajuntament d'Elx. Ens encanta aquesta iniciativa poètica adreçada als alumnes entre primer i sisè d'Educació Primària (poden crear-los en castellà i valencià).

Llegiu les bases i fomenteu l'escriptura poètica, a casa i a l'escola. Teniu de temps fins al 16 de novembre de 2018 per enviar els vostres poemes. Animeu-se a participar! Animeu al alumnes, fills i filles per a que participen! De la lectura poètica a l'escriptura de versos... és fantàstic!

II CERTAMEN ESCOLAR PARA EL FOMENTO DE LA POESÍA INFANTIL GLORIA FUERTES 
“Bajo el rumor de las rimas” 


OBJETIVO : Esta iniciativa surge a partir de la colaboración de la comisión de mediateca del C.P. Princesa de Asturias, apadrinada por Federico Martín Nebras con el propósito de fomentar la Poesía Infantil dentro del ámbito escolar. 


1-Podrán participar todos los alumnos y todas las alumnas de Educación Primaria. 

2-Las obras podrán presentarse tanto en valenciano como en castellano bajo una temática, métrica y rima libres. 

3-Los textos poéticos deberán presentarse en el colegio Princesa de Asturias, vía correo ordinario,correo electrónico o a través de un responsable de cada centro participante para que lo remita ( si lo hubiera ) antes del 16 de noviembre, fecha en la que concluirá el plazo de recepción. 

4-Habrán tres categorías : 

A) 1r Ciclo de Educación Primaria 
B) 2º Ciclo de Educación Primaria 
C) 3r Ciclo de Educación Primaria 

5-La decisión del jurado se dará a conocer el 27 de noviembre (fecha de la muerte de Gloria Fuertes), en la mediateca del colegio Princesa de Asturias mediante un acto público (lugar por determinar).

6-Reconocimientos: 

-Diploma con un poema de Gloria Fuertes a los finalistas de cada categoría. 
-Lote de libros de poesía y de humor a los tres primeros. 
-Publicación de los textos finalistas de cada categoría, bien en la página web del centro, página web del ayuntamiento y/o edición en papel. 
-Lotes de libros a las tres escuelas con mayor participación. 

7-Las obras deberán estar escritas en un folio en A4, con un título, original y copia,en esta última se añadirán los siguientes datos personales: 

-Nombre y apellido del/la niño/a 
-Curso y centro educativo. 
-Teléfono de contacto del padre y madre. 

8-Jurado integrado por distintos miembros de centros participantes y personas externas expertas en la materia.

Podeu enviar els vostres poemes a la següent adreça:

Bajo el rumor de las rimas, II Certamen Escolar para el Fomento de la Poesía Infantil, Gloria Fuertes CEIP Princesa de Asturias. 

María Goyri, nº4   
03203 Elche (Alicante)
tel. 96 661 60 60
03018672@gva.es 
www.colegioprincesadeasturias.com