29.11.17

Prodigios. Una antología de poesías árabes: edició bilingüe editada per Libros del Zorro Rojo


L'editorial Libros del Zorro Rojo ha publicat una meravellosa antologia de poemes àrabs: Prodigios. Una antología de poesías árabes, prologada per Pedro Martínez Montávez i amb unes meravelloses il·lustracions de Rachid Koraïchi.

Estem davant d'una joieta de llibre. Una edició bilingüe molt acurada i una selecció de preciosos poemes, paraules i veu de clàssics poetes àrabs i de joves i desconeguts. L'obra reuneix en un sol volumen tres antologies, amb noves traduccions dels poemes més destacats de la poesia àrab, la poesia andalusí i la poesia d'Argèlia. El lector anirà emprant dos camins creatius i lírics al llarg del llibre: la paraula -els versos- i la imatge -les il·lustracions-. Podem fer el recorregut per un o l'altre, fins que aplega un moment que el lector/a se n'adona que els dos camins s'uneixen per portar-nos per un sol, el de la bellesa, aquell que s'interioritza i, a la vegada, transcendix.

 Un total de 52 poetes escriuen al voltant de temes universals:Ibn Zaydún, Ibn Arabi o Ibn Quzmán; Anna Gréki, Mahmoud Darwish, Nizar Qabbani o Adonis. A més, l'obra té un component didàctic i informatiu doncs cada capítol està precedit per una contextualització històrica i literària.

Com podeu veure és un llibre de poesia preciós, d'aquests que es lligen i relligen, que s'esguarden i retroben. Una porta oberta a conèixer, reconèixer i fomentar la poesia àrab. Molt recomanable.





28.11.17

Calendari de tardor: poesia per a cada mes de la tardor


 Calendari de tardor
(popular)

Setembre que ens portes de nou la tardor,
tu deixes els boscos pel brau caçador.

Collim bones pomes que tu has madurat;
hem fet la verema i el camp hem llaurat.

Octubre que daures el bosc que era verd,
el cup i la bóta de vi ens has omplert.


T'enduus l'oreneta molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana tu has fet coronar.

Novembre que plores tot regant els camps
bolets i castanyes duus a xics i grans.

El dia s'escurça, se'n va Sant Martí,
les fulles ja cauen el fred és aquí.


Desembre que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau.

L'anyada s'acaba, t'enduus la tardor;
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor.

Les il·lustracions són d'Aneme.

25.11.17

Ni una menys! / Ni una menos!


Estem totalment en contra de la violència de gènere, una lacra social que no deixa de créixer i de la que tothom, d'una manera o altre, som còmplices i responsables. En totes les cultures, en tots els països, en totes les èpoques, en totes les edats, en totes les classes socials... les xiquetes i dones han sofrit i sofreixen diversos tipus de violència. Ja està bé! Diem prou! Ajudem-les a dir prou! Denunciem-los públicament! Ni una menys!!! Ens volem vivies i lliures!

Amb un poema de Margarita del Mazo volem mostrar la situació de por que paralitza a les víctimes:

El sueño

Anoche,
te soñé
mudo,
sordo,
ciego,
inmóvil.

Anoche,
te soñé
estatua.

Desperté.

Cerré
de nuevo
los ojos.

Intenté
seguir
soñando
pero no pude…

Me lo impidió el miedo.

Il·lustració de Trek Lexington.

23.11.17

Todos somos así y vamos juntos por la vida, de la mano de la poesía


Todos somos así

Los niños son de barquillo
y crujen al abrazarlos.
Si eres mayor...prueba uno,
prueba otro. ¡Te han gustado!

Los mayores son de risa,
de palabra, de suspiros.
Si te escondes dentro de uno
la vida te hará mil guiños.

Todo se esconde en la vida
si la degustas sin prisa.
Hazte un pastel de segundos
que te duren...otras vidas.

La il·lustració és de Tosya.

20.11.17

Termite tune, a poem by Alice Schertle


Termite tune
(Alice Schertle)
Got wood?
That is the termite tune.
Got wood?
A chair, a wooden spoon,
the fat legs of planos,
they're enough to make us drool,
a mantel clock, a windowsill,
your little kitchen stool.
We will gobble the foundation
(You'll be walking on a slant.)
Can you save your favorite rocker?
If it's wooden, no you can't.
Got wood?
If you would like to share
(or if you wouldn't --do we care?)
we'll munch the bottom of your door
then chew our way across the floor,
the baseboards, roof, and every wall--
It's good, it's good, we'll eat, it all.
Then, when you haven't any more
we'll go and eat the house next door.
Got wood? 

 La il·lustració amb el poema és de Will Terry.

18.11.17

Juguem amb els embarbussaments i travallengües / Jugamos con los trabalenguas


Feia temps que no jugàvem amb els embarbussaments i hem pensat que el cap de setmana és fantàstic per a fer-ho en casa. Busquem llargs somriures, com a pessigolles en la llengua, jugant amb els travallengües / trabalenguas en família. S'animeu? Vinga, va... ací teniu un grapat de travallengües curts en català i tres més llargs en castellà i ja sabeu que al blog podeu trobar-ne molts més.

Travallengües:

Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.
A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits.
Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li.
A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li!
A mi sí que rés em fa, si la Sila fa midó.
Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té.
Cap cap pla, cap al cap del replà.
De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.
Dins cap cap cap un cap de corda.
Diu que n'era un que cada dos per tres s'aixecava a les quatre. De cinc a sis tenia set. Un dia es
Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc
En quin cap cap? En cap cap cap!
Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.L'estiba que estova l'Esteve, no és teva ni meva, sinó de l'Esteve.
No vull bull, quan el bull bull.
Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha trac?
Papa, la Pepa era a la popa i s'ha fet pupa amb una pipa.
Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant.
Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau.
Que te creus que te crec
Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.
Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?.
Senyora, diu la senyora si s'anyora de la senyora.


Trabalenguas:

¿Quién es Lola?
Se murió Lola
¿Quién es Lola?
Lo lamento
¿Quién es mento?
Mentolatte
¿Quién es latte?
Lattecoco
¿Quién es coco?
Cocosete
¿Quién es sete?
Se te mete
¿Quién es mete?
Meteoro
¿Quién es oro?
Oro puro
¿Quién es puro?
Puro pan
¿Quién es pan?
Pampero
¿Quién es pero?
Perolito
¿Quién es Lito?
Tu abuelito

*

Favores
Favor con favor se paga,
favor con favor pagaré,
me favoreciste y te favorezco,
favoreciéndome te favoreceré.

*

¿Cómo como?
Si yo como como como,
y tú comes como comes.
¿Cómo comes como como?
Si yo como como como.

La il·lustració és de Tititi.

15.11.17

Creació de calendaris poètics a l'aula / Creación de calendarios poéticos en el aula

Pendolant sobre el temps, il·lustració de Clement Lefevre

Estem finalitzant l'any i ens reste molt poc per aplegar al 31 de desembre. Els dia, setmanes i mesos passen volant i nosaltres volem ficar-li un poc de poesia per aprofitar tot aquest temps a l'aula. Us proposem realitzar un calendari poètic. Cóm? Doncs anem a fer-vos diferents propostes que fàcilment podeu portar a l'aula.

Si parlem d'un calendari la manera més fàcil de treballar-ho és agafant els mesos de l'any. De gener a desembre podem anar omplint-lo de contingut poètic (al blog trobareu molts poemes sobre els mesos de l'any, per exemple, i a cada més ficar-li un poema):

 Febrer de 2018 il·lustrat per Daye Kim

1.- Temàtic: Cada mes el dediquem a un tema i sobre ell anem buscant poemes, endevinalles, refranys, embarbussaments, llibres, etc. Per exemple, el mes de novembre anem a dedicar-lo al vent. Sobre el vent, en aquest mateix blog, podem trobar:

-cançó: Al vent
-poemes del vent
-endevinalles on apareix el vent
-...

Cada dia podem xerrar, a l'inici o final de classe, d'un poema o refrany o endevinalla sobre el temps, a més podem motivar per a que l'alumnat escriga els seus propis versos. Tot allò que diàriament anem fent a l'aula ho podem penjar al blog de classe (blog de la biblioteca de l'escola, a la web, fer un muntatge i pujar-ho en un scrib, escampar-ho per les xarxes socials, enviar-ho al grup de whattsapp, etc). Quan més ho difonem, més impacte tindrà el proper tema que triem per al mes de desembre (us aconselle que a desembre no agafeu el tema de nadal que és massa recorrent, podem triar, per exemple, la solidaritat o el consumisme o...). Cada mes un tema i tractat des del punt de vista poètic.

2.- Biogràfic: una bona manera de conèixer diferents poetes és aprofitar el mes del seu aniversari. Us aconsellem, si busqueu poetes d'arreu del món que entreu a Efemérides literarias o trobareu per mesos un grapat de poetes -a més d'altres escriptors/es- i trieu el que més us agradi. Si el que busquem són poetes catalans podeu entrar al Calendari poètic i triar el que més ens interesse. 

Al voltant del / la poeta podem fer moltes activitats, des de buscar la seua biografia i bibliografia, fins els seus poemes. En funció de l'edat de l'alumnat, infantil o juvenil, triarem el/la poeta. Podem aprofitar per tractar diferents gèneres poètics d'un mateix poeta. Amb els resultats de les activitats que anem fent podem fer una exposició, presencial o virtual; podem també fer una recopilació i pujar-ho a la web per a que els pares ho llegeixin i altres xiquets/es ho coneguin i s'animen a fer el seu calendari poètic.

3.-Gèneres poètics: cada més jugarem amb un gènere poètic per tal que se n'adonen que la poesia va més enllà dels versos. Per exemple: novembre, endevinalles; desembre, cançons infantils; gener, embarbussaments; febrer, rodolins; març, auques; abril, haikus; maig, poemes visuals; juny, cal·ligrames; etc... Poc a poc aniran coneixent, jugant, llegint i escrivint poesia. Quant més ampli siga el ventall poètic, millor; de vegades els xiquets/es i joves uneixen poesia a llargues i pesades recitacions poètiques i això els fa avorrir-la. Ara anem a presentar-los la poesia sota diferents vessants i ells/es que trien el que més els agrada.

Tres propostes diferents per a dedicar-li tot un curs escolar a la poesia -segur vosaltres tindreu encara més propostes per a fer-, en altre post us en direm més.


Calendari de 2018, il·lustrat per de Natalee Wegmann

13.11.17

Dame una palabra, dame la paz y la poesía


Dame una palabra
y la jugamos.
Dame una palabra
y la soñamos.
Dame una palabra
y la compartimos.

Dame una palabra
y la estiramos
y la estrujamos
y la partimos.

Dame una palabra
y la reconstruimos
y la multiplicamos
y le buscamos amigas.

Y con todas las palabras
hacemos una poesía

Poesía para cantar
poesía para reír
poesía para soñar
poesía para vivir
poesía para... ¡ójala!
parar una guerra.

Dame una palabra
Dame la palabra PAZ
y la buscamos
y la alcanzamos
y la cumplimos.


El poema és del taller d'uns xiquets/es poetes, El Taller de las tortugas. La il·lustració és d'Adolfo Serra.

10.11.17

Secretos del bosque... descúbrelos con poesía


Entre les boires de la tardor... segur que al bosc trobem algun donyet -amb molta sort-. És que al bosc hi ha molts secrets amagats i no els podem veure més que amb les ulleres de la fantasia i de la poesia. Anem, doncs, a ficar-se-les i així podrem llegir el següent poema -per si de cas... aneu mirant sota el fullatge i als forats dels arbres, que és on es solen amagar.

Secretos del bosque
(Maura Echeverría)

Caminos que corren
y árboles que sueñan.
En el bosque hay duendes
que con miel se peinan.
Ojos musicales,
sonrisitas verdes.
El bosque me canta,
el bosque me pierde.
Salto un promontorio
respiro colores
y sorprendo liebres
asustando flores.
Rezan los amates,
se tiende la higuera,
y un hilillo de agua
se estira y me enreda.
En el bosque hay duendes,
duendes que me quieren;
caminos que corren
y árboles que duermen.



Les il·lustracions són de Montse Rubio.

8.11.17

Un novembre de poesia, fred i dolç, amb versos de Miquel Martí i Pol


Sembla que ha tingut que entrar novembre per a que la tardor es faci visible. Dies de tardor i fred, de castanyes torrades i panellets, d'abrics i barrets, de poemes al cistell. Ja sabeu que també els mesos tenen els seus propis poemes -poemes mesos de l'any- i novembre el tenim ara poemat per Martí i Pol.

Cada mes vivim la poesia.

Novembre

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.

La il·lustració és d'Aeppol.

7.11.17

A poc a poc. Cançons de Bressol: llibre per bressolar els somnis dels xiquets i adults




Hui us recomanem un nou llibre de cançonetes de bressol, A poc a poc. Cançons de bressol, amb text de Víctor Sunyol i il·lustracions d'Olga Capdevila, editat per Comanegra. És un llibre deliciós per a bressolar les orelletes del menudets i una clau fantàstica per obrir la porta als dolços somnis.

Vint-i-cinc cançons de bressol  per a nens/es, de les que 5 són per adults, que porten una mescla molt innovadora dins d'aquest tipus de cançons infantils. Cançons per aclucar els ulls o per obrir-los, cançons que amb la música i la paraula introdueixen als xiquets i xiquetes pels primers camins de la poesia. Un llibre molt recomanable des del punt de vista poètic, plàstic i musical, amb molta qualitat. Artistes com Ivette Nadal, Adrià Plana, Odile Arqué han musicat i cantat els poemes. Curiosament el llibre no s'acompanya d'un CD, poc a poc són els artistes els que van musicant, versionant i cantant aquests poemes i l'editorial va difonent-los.

Us deixem un tastet per a que ho comproveu:











6.11.17

Archivo Audiovisual de Poetas / Arxiu Audiovisual de Poetes

Un grapat de poetes, recitant els seus poemes, tot en un clic -il"lustració de Bodor Zoltán-


ACEC -Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya- han creat, des de fa ja un temps -l'any 2000-, l'Arxiu Audiovisual de Poetes, amb el suport de CEDRO i la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes- Aquest projecte naix amb la voluntat de recollir el testimoni de reconeguts/des poetes recitant obra seva.

La col·lecció ha assolit en aquest temps una destacada projecció. Fins al moment, 79 poetes en llengua catalana i castellana (així com altres puntuals en gallega) han participat en les gravacions. Cada cinta conté una selecció de poemes de l’autor, llegida per ell mateix, i una entrevista sobre el conjunt de la seva obra.

L’objectiu de la iniciativa de l’ACEC era que les imatges dels poetes recitant i analitzant la seva obra fossin concebudes com una font documental de referència per al futur. Per aquest motiu, es van designar dues institucions de prestigi en la consulta dels estudiosos com a destinatàries de la col·lecció: la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, i la Residencia de Estudiantes, a Madrid. La col·lecció és a disposició dels seus respectius usuaris en aquests dos centres.

En 2010, l'Arxiu Audiovisual de Poetes va millorar la seva consulta, a través d'una plataforma especialment dissenyada i un canal propi en YouTube. La creació d'aquestes noves eines va comptar amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. La nova web es va convertir en un canal de difusió i documentació de la poesia espanyola i catalana de la segona meitat del segle XX i principi del XXI a l'abast de tot el món. En 2015 la ACEC ha donat un altre pas important de millora de l'Arxiu quant a la qualitat i l'accés als vídeos.
 Podem consultar aquest arxiu en castellà i català. Podem fer una recerca alfabètica, per saber quins/es poetes hi ha, o per ordre numèric o per idiomes. De cada poeta podem veure una entrevista, la seua biografia, la seua bibliografia i els poemes que hi tenen gravats.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar amb dos vídeos de Concha García i Montserrat Abelló, amb poemes sobre les dones:



Nunca he sido feliz
(Concha García)

No he sido una celebridad en mi tiempo. 
Me dedico a los dados. Miro a la gente pasar. 
Un bar con mesas de mármol, más tristeza, 
es horrible este relato. 
Voy a morirme, no sé cuándo, es obvio 
que me importa muy poco el reino del amor. 
Amarte han sido perchas en los armarios, 
me capacita el olvido, soy otra 
siempre. Dada la ventura de mi poquedad 
aprendiendo izamientos. Me gusta 
que me traiga el camarero cerveza. Estoy 
delgada y presumo de haber reinado. Sal de aquí. 
Vete.



Parlen les dones

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

5.11.17

Migas de risa con poesía


Què bons i dolços estan els pastissos! Clar, que tot depèn dels bons productes per a fer-los i la amorosa manera d'elaborar-los. Les mans del pastisser/a tenen molt a veure amb el producte final. Si, a més, li fiquem un pessic de poesia i un grapat de somriures... el resultat final és fantàstic, com aquest poema:

Migas de risa

Érase que se era
la historia de Elisa,
la pastelera.

Amasaba alegría
Elisa,
de trozo en trozo,
con montañas de harina,
huevo…
¡y migas llenas de risa!

Milhoja de salsa y fresa
para Señora Tristeza.
Bizcocho de risa y coco
para Don Paco
¡y poco!

[¡Que de la risa
se cae el moco!]

Érase que se era
en una asombrosa aldea,
la historia de Elisa,
la pastelera.

La il·lustració és de Jacqueline van Leeuwenstein.

4.11.17

Fallat el X Premio Internacional de Poesía Infantil Ciudad de Orihuela: Marga Tojo, amb "Cara de velocidad"



Un any més tenim ja la guardonada del Premio Internacional de Poesía Infantil Ciudad de Orihuela, que aquest any compleix la seua dècima edició: Marga Tojo González, per la seua obra Cara de velocidad. Ja sabeu que l'obra sortirà a la llum pública el proper 21 de març, Dia de la Poesia, editada com sempre per Kalandraka.

L'obra de Marga Tojo ha estat triada entre 113 obres presentades, de diferents països del món per...

“originalidad y potencia de sus imágenes poéticas, la presencia de un universo urbano embellecido por la fantasía, y la altura lírica de sus composiciones”. El jurado también ha valorado la existencia de “referencias musicales contemporáneas” y la capacidad de este poemario para transformar lo cotidiano “en poesía, aventura y juego”.

El jurado ha estado formado por la concejala de Educación y Cultura de Orihuela, Begoña Cuartero; los ganadores del certamen en las ediciones octava, tercera y segunda, Juan Carlos Martín, Beatriz Giménez de Ory y Pedro Mañas, respectivamente; la profesora Ana María Lucas y el director de Kalandraka, Xosé Ballesteros.
Desconeixem, fins ara, l'univers poètic de Marga Tojo però tenim moltes ganes de llegir aquest poemari. Felicitacions a Marga.