21.5.17

Maig: un mes, un poema



Avança maig i amb ell la primavera estèn el seu mantell de versos. Un diumenge per a sortir al carrer i gaudir de la primavera i dels mesos de l'any, sempre amb molta i bona poesia.

Maig

Garlandes de flors,
roses de mil colors,
el blat ja germina
i la Terra s'enjardina.

És el mes que al cel pinta
els rosats de l'albada,
els blaus, els núvols blancs,
i tots els gradients a la vesprada.

Papallones i totes les aromes
omplen l'aire intens al maig
per acaronar aigues de rierols,
del desgel i de les fonts.

Les que s'amaguen al bosc,
les que animen les fades
per jugar amb la lluna i el sol
i a ballar antigues rondalles.

La il·lustració és d'Eiko Ojaja.

19.5.17

Cantem i juguem: cançons populars infantils a la revista "Piu-piu"


Ja sabeu la importància que té fomentar la lectura des de ben menuts i diversificar el tipus de lectura. No se n'adonem, però la majoria de pares i mestres el que més difonem -en un percentatge altíssim- és la narrativa. Solem deixar de banda els còmics, els llibres d'informació, els llibres il·lustrats, les obres de teatre, la poesia i les revistes infantils.

No hi ha moltes de revistes adreçades al públic infantil, però les que hi ha no les solem conèixer, aleshores difícilment les  difonem. Per exemple, la revista Piu-piu, que edita mensualment Publicacions de l'Abadia de Montserrat, sota la direcció de Montse Ginesta i que està adreçada a xiquetes i xiquets entre 0 i 5 anys.
...us donem eines als pares i educadors perquè la lectura sigui per a tots un estímul i un fet plaent i enriquidor.
Cada número de la revista té un tema central i en el número 28 -l'últim número- la temàtica és Cantem i juguem. Diferents cançonetes tradicionals van sortint entre les pàgines de la revista com:

-Ballmanetes
-Cargol, treu la banya
-Sol, solet
-La lluna
-Escarabat, bum, bum
-En Patufet
-El gegant del pi
-Plou i fa sol
-Sant Jordi

Cada poema, a doble pàgina, té una il·lustració que l'acompanya i arrodoneix els versos, cadascuna d'un il·lustrador/s diferent.

La revista inclou, ja adreçat per als adults -pares i mares, mestres, bibliotecaris, etc.-, una entrevista a Salvador Comelles, el repte d'escriure poesia per a infants; en la secció Llegim ens recomanen 4 llibres de cançons infantils i Jo no sé cantar! en que ens donen unes recomanacions per a jugar amb les cançons populars infantils.

Una delícia de revista on, en poques pàgines, se'ns dona un contingut poètic molt intens i interessant, pinzellades per a jugar amb els versos, propostes per a cantar junts, pistes per a seguir amb el tema de les cançonetes populars. 

Us recomanem subscriure's a la revista, llegir-la amb els menuts i, en el cas d'aquest número, gaudir de les cançons i del joc. No hi ha millor manera d'enlairar la poesia infantil... jugant, cantant i poemant. A la Biblioteca tenim la revista, podeu passar i la compartim, grans i xiquets/es.

17.5.17

De poder elegir... sería un poema



He pensat que... de poder elegir seria... o tal vegada també... o millor... no sé. Millor llegir el poema i resoldre el problema.

De poder elegir...

De poder elegir
sería una brizna
una gota
una gata

belleza
o no belleza
sin esfuerzo
armonía inédita
de la casualidad

de poder elegir
habría sido un paul klee:
un universo de colores libres
roturado sin vergüenza ni pena
un espacio tensado con humor

de poder elegir:
una patria digna
un rictus jovial
un pecho bastante para el corazón

de poder elegir

La il·lustració és de Violetno.

16.5.17

Temps de primavera, temps amb poesia


 Ja sabem que la primavera va un poc boja: igual fa una calor d'estiu que un fred d'hivern, un vendaval que tot ho enlaira o una pluja que en ofega... tot cap al temps de primavera, però a nosaltres el que ens agrada de veritat és el bon temps, com diu la cançoneta...

Temps
(cançó popular catalana)

Bon temps
d'on véns?
-Del cel
vine, vine,
que ja et volem.

Mal temps
d'on vens?
-De l'infern
vés-te'n, vés-te'n,
no et volem


La il·lustració és de Kate Alizadeh.

15.5.17

Primaveloca: poesia primaveral de Mª Alicia Esain



Primaveloca

¡Qué loca primavera que vive en esta casa!
Se asoma entre las flores, se esconde si el sol pasa.
Vestida de llovizna baila con los jazmines
y en cada madrugada marcha a bordar jardines.
Un poncho de tormentas la abriga en las mañanas,
pintándole futuros de aromas y manzanas.
Conocen su secreto sólo los pajaritos.
Lo llevan en su canto, escondido en el pico. 

La ilustración és de David Galchutt.

12.5.17

Nana para despertar a un niño / Cançó de bressol per a despertar un nen: llibre de poesia infantil de Fran Pintadera


Ja hem comentat al blog moltes vegades la importància que té endinsar-los en la poesia des de ben menudets i per això, quan anem un poc despistats, necessitem llibres de poesia infantil que ens ajuden, entre versos i il·lustracions a obrir camins.

Hui anem a recomanar-vos un llibre que ens sembla ideal per a donar els primers passos per eixe jardí poètic tan ple de caminets: Nana para despertar a un niño / Canço de bressol per a despertar un nen -està en català i castellà-, de Fran Pintadera, amb il·lustracions de Txell Darné i que està editat per La fragatina, dins de la seua col·lecció Xiquets.

El llibre ens presenta un poema encadenat en el que els animals van despertant-se uns a altres fins...

Abre los ojos cielo,
te está esperando el Sol.

Al contrari de les cançonetes i poemes de bressol, aquest llibre ens ajuda a saludar el dia amb poesia, a obrir dolçament els ulls amb la carícia dels versos. A més, les onomatopeies ajuden a incloure als menuts en el poema amb un joc que invita a participar-hi i començar el dia amb vitalitat.

Les il·lustracions que acompanyen els versos són fantàstiques i molt simpàtiques, el que arrodoneixen el llibre, al igual que el seu format menut i apaïsat. Un llibre que farà les delícies dels més menudets i dels adultes que els donen la mà i la veu pel sender de la poesia.


9.5.17

Refranys populars i dites de l'agricultura


Li donem l'esquena a l'agricultura, però tots volem menjar; per altra banda estem promovent l'agricultura ecològica, però ens sembla car pagar el que correspon al llaurador per poder-hi criar-la. Som una paradoxa. Els productes agrícoles són bàsics en la nostra subsistència. Hem sigut un poble de llauradors i continuem sent-ho. Tenim un productes riquíssim que consumim i exportem. El nostre folklore arreplega la saviesa popular a l'hora de sembrar i collir, de regar i cavar.

Us presentem una selecció de refranys populars on l'agricultura i els seus productes són els protagonistes.

Refranys sobre l'agricultura:

A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
Any de traspàs, de faves no en plantis pas
Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre trasplantat, la terra no li prova
Arbre trasplantat ha de ser ben regat
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
Bona herència deixarà qui molt arbre plantarà
Cor sense amor, jardí sense flors
De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
De bona planta, bona vinya
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De mala mata no ix bona planta
Dijous sant, carabasses a plantar
Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar


El que bon peu planta, bon arbre cria
El que planta, canta
El qui planta un noguer, no en menjarà nous
El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
El vell planta la vinya, i el jove la verema
Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
En febrer, rega el teu planter
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
En terra de l'escuder, planta col i no noguer
Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
Floreix on t'han plantat
La flor, quan neix, ja fa planta
La millor col és la plantada en juliol
La planta de molta ufana té poca grana
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc raïm
Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Maig arribat, un jardí a cada prat
Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
No hi ha millor pagador que l'agricultor
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
Pel febrer trau l’alfàbega del planter
Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carabassó
Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carabasser
Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
Per sant Blai, planta ton all
Per sant Teresa, planta l'ametlla
Per sant Vidal, planteu els melons
Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
Per Santa Anna, vinya plantada
Per Santa Teresa, planta l'ametlla
Per tindre bona col, planta-la pel juliol
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Planta que poc creix, ajuda mereix
Planta un cep allí on quep
Planta vinya... quan el vi estiga barat
Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plantar la bleda al clatell


Plantis el que plantis, mulla-li els peus
Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
Quan fa vent, les plantes tenen turment
Quan l'any s'acaba planta la fava
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar
Qui bons arbres vol lograr un planter es deu formar
Qui de jove planta de vell canta
Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
Qui planta maduixeres, menja maduixes
Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
Qui planta un aglà, un roure collirà
Qui planta un pomer per ell ho fa
Ser un jardí de roses
Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
Si vol tenir bona col, planta-la pel juliol
Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
Transplantar el julivert porta mala sort
Terra per a fer plantiu, la de vora riu
Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra

Però maig és el mes de les flors i segur que també us interessen els refranys de flors, refranys del mes de maig i refranys de la primavera. Aquestes refranys han estat seleccionats del Refranyer temàtic, del nostre amic paremiòleg Víctor Pàmies.

La il·lustració és de Mary Sumner.

7.5.17

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà


A mi mamá
He aprendido madrecita
que dos y dos son cuatro.
¿Cuánto es un millón de besos
con dos millones de abrazos?
Eso es lo que quiero darte
pero yo no sé contar.
Voy a empezar a abrazarte
pero lleva tú la cuenta mamá.

Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustració és de Claire Keane.

6.5.17

Te voy a dar un beso o dos o tres o... mejor te beso y te leo el poema


Te voy a dar un beso

Te voy a dar un beso
despatarrado.
Un beso con dientes de conejo.
Un beso con talco de maicena.
Un beso que se mueva en espiral.
Te voy a dar un beso
anaranjado.
Un beso con patas de perdiz.
Un beso con sabor a caramelo.
Un beso que no sepa estornudar.
Te voy a dar un beso
morrocotudo.
Un beso con olor a yerbabuena
Un beso con pescuezo de avestruz.
Un beso enamorado
que no se canse nunca de besar.

La il·lustració és de Tali Yalonetzki.

3.5.17

Soneto al huevo frito / Sonet a l'ou fregit


De tot hi ha poemes, perquè la poesia està per tot arreu, a casa i al carrer, a les aules i a la cuina, a la biblioteca i als llibres. Ho comprovem en aquest poema dedicat a l'ou fregit. Què, suquem pa amb la poesia?

Soneto al huevo frito
(Julio Novoa)

Su túrgida hermosura al sol desvela
y anima por las claras redondeces,
que al olfato constante ofician preces
de crepitante sal por sus estelas.

Cerrada a cal y canto y prisionera,
en inocente albúmina acunado.
trae la yema su lípido asombrado
de la quietud que roza sus laderas.

Más el destino es mano en sus entrañas
y una hirviente algazara de carbonos
aguardan el crujido de su grito.

Se estremece la núbil faz huraña.
Y, sufriendo su cuerpo de palomo,
ríe – eterno y fugaz – el huevo frito.

La il·lustració és de Klaas Verplancke.

2.5.17

La libélula: vola entre la poesia



Vola la libél·lula, com una fada, per damunt de l'aigua. Vola, xicoteta nereida, per enlairar les teues meravelles. Vola, vola... entre els versos.

La libélula

El cuerpecillo leve.
Tul en las alas.
La libélula inquieta
¡Qué delicada!

En los juncos del río
se paró anoche
la libélula inquieta
¡Qué hermoso broche!

La il·lustració és de Stephanie Law.

1.5.17

Yo, como tú, amo el amor, amo la poesía



Como tú

Yo, como tú,
amo el amor, la vida, el dulce encanto
de las cosas, el paisaje
celeste de los días de enero.
También mi sangre bulle
y río por los ojos
que han conocido el brote de las lágrimas.
Creo que el mundo es bello,
que la poesía es como el pan, de todos.
Y que mis venas no terminan en mí
sino en la sangre unánime
de los que luchan por la vida,
el amor,
las cosas,
el paisaje y el pan,
la poesía de todos.

Il·lustració d'Atanas Matsoureff.