29.2.16

La nieve blanquea los campos en febrero: poesía de Jorge Guillén



Sembla que l'hivern ha decidit finalment estrende el seu mantell blanc sobre els camps i les muntanyes. Ens agrada la neu (malgrat que ací no hem vist encara ni un floquet de neu) i hui volem gaudir-ne amb poesia.

Jorge Gillén té diferents poemes al voltant de la neu i, d'entre tots, hui hem seleccionat aquest, malgrat estar en febrer i no en gener com diu el poema, però com gener va ser ben càlid bé val el poema nevat.

La nieve
 
Lo blanco está sobre lo verde,

y canta.

Nieve que es fina quiere

ser alta.

Enero se alumbra con nieve, si verde,

si blanca.

Que alumbre de día y de noche la nieve,

la nieve más clara.

¡Nieve ligera, copo blando,

Cuánto ardor en masa!

La nieve, la nieve en las manos

y el alma.

Tan puro el ardor en lo blanco,

tan puro, sin llama.

La nieve, la nieve hasta el canto

se alza.

Enero se alumbra con nieve silvestre.

¡Cuánto ardor! Y canta.

La nieve hasta el canto -la nieve, la nieve-

en vuelo arrebata.

La il·lustració és de Kooo.

24.2.16

Endevinalla monstruosa al cim de la muntanya


 L'hivern va avançant, poc a poc, i nosaltres entre el fred s'hem trobat amb un personatge monstruós, tant és així que ens hem quedat fredes d'espant. Com que no volem espartar-vos també a vosaltres hem pensat que el millor és que ho esbrineu mitjançant una endevinalla. A qui ens hem trobat?

Habito als cims més alts.
Petjada a petjada, salt a salt.

Aquí fa un fred espantós
no el suporta ni un ós.

Visc a tocar el cel.
Sort que estic cobert de pèl.

Em diuen Abominable,
això que sóc ben amable.

Busqueu-me a l'Himàlaia,
que no suporto la platja.

Els del Barça i els del Betis,
tot em diuen el... 

Podem continuar jugant amb les endevinalles, totes ben fresquetes, per acompanyar este temps: endevinalles de l'hivern.

 La il·lustració és de Bats Langley.

17.2.16

Puntada a puntada se hilvana la poesía / Puntada a puntada s'embasta la poesia


                               La aguja que la costurera
                                                    
                                        enhebra lentamente

     y asciende y desciende

                                                                  y penetra como espada en lo

                                                   hondo de una tela

                                                                                      rasga
                   dibuja un acto

                            inconcluso un tapiz donde 

danzan un friso de

                                          mujeres

                                       solas.

El poema és d'Adrián Ferrero i la il·lustració de Moebius.

16.2.16

Dites populars i refranys sobre el brou -escudella, sopa, caldo...-: menjant la sopa amb refranys

Nyas, si no vols una tassa de caldo, prent-ne dos -il. Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой-

Amb el fred que fa cal escalfar ben bé el cos i una de les millors maneres de fer-ho és menjant una sopa o un caldo ben calent i sabrós. Podem ficar-se a la cuina i entre cassoles fer un bon brou: de peix, de carn, de verdures, de llegums, de... Encenem el foc i deixem que lentament es cuine. Després uns fideus o unes torrades de pa i... tots a taula, a menjar!

Mentre anem preparant els ingredients i els utensilis, què tal si recuperem uns quants refranys sobre aquest riquíssim plat?

Refranys sobre la sopa per a menjar amb cullera

A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
A la peresa, doneu-li sopes
A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
A les tres, sopa de rap
A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
A qui no té dents, doneu-li sopes
A qui no vol brou, tassa plena
A qui no vol caldo, dues tasses
A qui no vol caldo, tres tasses
Aigua i pa sopa farà
Això és bufar en caldo fret
Al bon caldo, el vi li fa coixí
Al fer escudella es veu la triadella
Al malalt li preguntes si vol caldo
Al que no vol brou, deu escudelles
Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
Als vells atuells, bona sopa
Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
Amb pa d'altri, sopa espessa
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Amb sopes i surres se crien les criatures
Anar (algú) a la sopa
Beu brou i viuràs prou
Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Beure un afront com una sopa de llet
Bon convent, si donen sopa
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina torna la vida
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de la taverna no beveu
Brou de llengües
Brou de partera, gallina sencera
Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
Brou rescalfat, pel dimoni
Brou sense greix amb escreix
Cada dia cols amarga el caldo
Caldo i casament, en calent
Caldo massa calent, caldo dolent
Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
Caldo rescalfat, pel dimoni
Caldo rescalfat, pel gat
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Calent com un caldo
Carn de carpó fa caldo millor
Carn vella fa bon brou
Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
Constipat com una sopa
Crear un caldo de cultiu
Cundir més que l'escudella caldosa
De la má á la boca, se pert la sopa
De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
De quin pa farem sopes?
Deixar per un plat d'escudella
Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
El brou amb tassa i sense tatxa

Bona cuinera, bon brou -il. Aaron Jasinski-

El brou, a gust del malalt
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo és bo pel matiner
El caldo fi, vol vi per coixí
El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
El llit calent fa menjar la sopa freda
El millor brou és el de palet
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El que menja sopes se les pensa totes
El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
Els qui mengen sopes són bons balladors
Entre cunyades, caldo al carrer
És un brou que es pot tallar
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Escudella amb forquilla
Escudella amb mitja polla vol gran olla
Escudella amb pa, menjar de frare
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella ben bullida a tothom convida
Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
Escudella clara, per rentar la cara
Escudella de moltó, escudella de senyor
Escudella de sagí, no la vull per mi
Escudella de tota carn, olla podrida
Escudella de tripes, bé te'n repiques
Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
Escudella d'escopina per la meva veïna
Escudella d'esquirol cura diarrea
Escudella endevinada a qui no agrada
Escudella massa bullida, perd sentida
Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjada
Escudella reposada fa més llarga la dinada
Escudella reposada, la millor menjada
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense patata, com boda sense ballada
Escudella sense porc no val molt ni poc
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Espès com un caldo de faves
Ésser brou de llengua
Ésser l'inventor de la sopa d'all
Ésser un sopes

Escudella reposada fa més llarga la dinada -il. Alberto Ruggieri-

Estar com una sopa
Estar fet caldo
Estar gat com una sopa
Explicar sopars de duro
Fer el caldo gras a algú
Fer l'escudella
Fer l'escudella magra
Fer olor d'escudella
Fer sopes (d'algú)
Fesolet o caldo és bo per a qui matina
Fins a la sopa
Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
Gallina jove, caldo clar
Gallina vella fa bon caldo
Inventar la sopa d'all
La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
La bona escudella fa bona costella
La carn del carpó fa el brou millor
La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
La cullera fa el brou
La gallina grossa fa el bon brou
La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
La peresa vol sopes
La sopa clara i el xocolate espès
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
La sopa és fada
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Les sopes i els amors, els primers són els millors
L'escudella a taula, santa paraula
L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
L'escudella i els amors els més promptes són millors
L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
L'escudella manté el cos i la butxaca
L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella reposada és la millor menjada
L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
L'inventor de la sopa d'all
L'olla sense cap patata, escudella de beata
Los bons, al caldo
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella

El caldo de gallina, el mort ressucita  -il. Victor Calahan-

Menjar-se la sopa boba
Molt caldo i pocs trossos
Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
Molts de cuiners junts no fan el brou bo
No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
No fer-li l'escudella a gust
No haver trencat mai cap escudella
No remenis l'escudella encara que es cremi
Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
Passe avant i afegirem caldo
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel juliol, molt soroll i poc brou
Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Quedar fet una sopa
Qui menja escudella de carn, menja galant
Qui menja sopes se les pensa totes
Qui no menja escudella no està gras
Qui no vota no sopa
Ser bufar en caldo fred
Ser caldo de borraines
Ser clar com caldo de sopista
Ser estudiant de la sopa
Ser un agafa-sopes
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
Si tens mal de ventre menja sopes de men
Sobretot canyella, que fa bon brou
Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
Sopa de pa, de mon mastegar
Sopes i olives, o cap o a estibes
Sopes, aigua i pa
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Suar-se les sopes
Tenir l'escudella assegurada
Tirar l'escudella a terra
Tot passa, fins l'escudella
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Trellat, ¿vols sopes?
Trobar pèls a la sopa
Trobar-te'l fins a la sopa
Valer més el brou que les tallades
Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
Xopat com una sopa

Com en molts altres post de refranys, hem copiat aquesta selecció del Refranyer temàtic (gràcies, Víctor, per compartir)

14.2.16

Carta de amor: poesía de Jürg Schubiger


Hui, dia de Sant Valentí, anem a escriure una carta d'amor... tan profunda com el mar, tan gran com l'univers, tan confusa com la boira en la nit. Una carta d'amor per a tu, allà on estigues. Poemes d'amor per a festejar sant Valentí.

Carta de amor

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el bosque
o la oscuridad nocturna.

Mi corazón late con fuerza
para llamar a tu puerta
y tú me dejas entrar.
Porque sin ti no quiero estar,
sino mucho más contigo.

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el mar
o incluso todavía más.

La il·lustració és de Marie Desbons.

12.2.16

Pellizcos de poesía y reflexión con Agustín Calvo Galán / Pessics de saviesa i reflexió


Ens agrada molt la poesia visual d'Agustín Calvo Galán i també el seus poemes breus que són com pessics de saviesa que ens fan reflexionar. Us fiquem tres exemples:

Autor
(Agustín Calvo Galán)
La generosidad
no tiene precio, sólo imaginación.

*

Álgebra
(Agustín Calvo Galán)
La suma de significados
no altera la insignificancia

*

Fin
(Agustín Calvo Galán)
La incertidumbre
es desconocer
la siguiente palabra.


La il·lustració és de David Palumbo.

10.2.16

Cancioncilla del primer deseo: poema de amor de Federico García Lorca

T'estimo i et poetitze (il·lustració de Rofusz Kinga)


Estem en plena setmana amorosa doncs el dia de Sant Valentí ja està al girar la cantonada. Us fiquem un poema molt boniquet de García Lorca que estem segures us encantarà.

Cancioncilla del primer deseo
(Federico García Lorca)

En la mañana verde,
quería ser corazón.
Corazón.

Y en la tarde madura
quería ser ruiseñor.
Ruiseñor.

¡Alma,
ponte color naranja!
¡Alma,
ponte color de amor!

En la mañana viva,
yo quería ser yo.
Corazón.

Y en la tarde caída
quería ser mi voz.
Ruiseñor.
Us fiquem la versió cantada per Marta González del seu àlbum El corazón y el sombrero, Marta Gómez canta a Federico García Lorca



Al blog podeu trobar molts més poemes d'amor / poemas de amor per anar enamorant-se amb la poesia.

9.2.16

Juega con las adivinanzas en ChildTopia / Crea endevinalles i comparteix-les a ChildTopia


A la web de ChildTopia, plena de jocs i propostes (aprofitem per a recomanar-vos que li doneu una miradeta al apartat de contes / cuentos, que podem escoltar en diferents idiomes, incloent el català, anglès, francès, euskera i gallec fantàstics per a la comprensió oral i escrita) trobem un apartat ple d'endevinalles / adivinanzas.  Estan pujades per diferents persones -s'imaginem que moltes d'elles seran xiquets i xiquetes, i podem provar a solucionar-les, a soles o en companyia.  Per a saber si hem encertat o no li donem a "Quiero adivinarla" (botó blau) i ens surten tres possibles solucions. Us fiquem un exemple:

Soy largo y delgado, con buena figura, mi pelo alocado lo mojo en pintura.
(si li donem a "Quiero adivinarla" ens surt aquest panell)


 Punxem damunt de la resposta que pensem és l'encertada i... ens diu si la resposta és correcta o no. 

Podem llegir l'endevinalla, però també podem escoltar-la donant-li al play de la figura animada que surt a l'esquerra.

A més a més, podem pujar les nostres endevinalles, amb la solució. Curiosament tot el llistat d'endevinalles que hi ha està en castellà, però podem començar a pujar-ne nosaltres en català i axí hi haurà en la nostra llengua també. S'animeu? No cal enregistrar-se.


Podeu passar-se moltes estones jugant i jugant amb les endevinalles, a casa i al col·le (hi ha més de 400 endevinalles). Ja ens conteu si us ha agradat esta proposta poètica-lúdica.

8.2.16

Las nubes descargan poemas: llueven versos


 Volem la pluja i mentrestant la esperem mirem com passen el núvols, a veure si algun descarrega.


Las nubes
(Gabriela Genta) 

Corren que corren
las nubes,
el viento la empujó.
Después se volvieron lluvia.
¡Ah, qué fresquito
está hoy!

La il·lustració és d'Aurelie Guillerey.

6.2.16

Balla la neu amb el vent dels versos / Baila la nieve con el viento de los versos


Avança l'hivern sense fred, sense pluja ni vent, sense neu. Un hivern ben estrany, ben càlid. Necessitem molta pluja i un bon mantell de neu, flonja i gruixuda. Neu que alimente la terra i netege l'ambient. Mirem al cel dia a dia i per ací sols passen el núvols blancs de viatge cap al mar. Necessitem neu, veure nevar... com en el poema.

Nieve

Nubes
silenciosas
se deshojan,
van cayendo
plumas suaves.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire!

Va cayendo
un silencio
hondo y leve.

Hojas frías
giran vuelan,
descendiendo
muy cansadas.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire! 

La il·lustració és d'Edit Szalma.

2.2.16

Cançons infantils de Carnestoltes: cantem, ballem i ens disfressem


Què sone la música i arranque el ball: és Carnestoltes i anem a cantar
(il. Lucía Franco)

Cantar i ballar, estem en la setmana de carnestoltes i la poesia també té el seu espai per mig dels poemes i les cançons. Ací us fiquem 5 cançons de carnestoltes per a que les aprengueu, les canteu i les balleu. Gaudim, gaudim de la festa de la disfressa, dels colors i la música, de la imaginació i la disbauxa









1.2.16

El monarca cabezón: un rey destronado en carnaval... con poesía y disfraces



Encetem la setmana de carnestoltes i al só de la música i amb passa-carrer anem celebrant-ho. Cóm? Doncs amb poesia, seguint als animals que destronen al lleó per rondinaire i dèspota. Així va aquest any carnestoltes, reivindicatiu i democràtic amb tota la selva.

El monarca cabezón

El león se equivocaba
y no tenía razón
en las cosas que afirmaba.

Él era el rey de la selva
y todo le molestaba,
cascarrabias y gruñón,
nunca tuvo compasión.

Pensaba que era el más sabio,
creía que era el mejor
e imponía su opinión
en cualquier celebración.

Si llegaba el carnaval
prohibía que las jirafas
lo pudieran celebrar.

Era un león envidioso,
inseguro y caprichoso,
y no podía aguantar
que el cuello de las jirafas
fuese mucho más hermoso
que su pelo estropajoso.

Lo que nunca imaginaba
era que nadie le escuchaba
y en la selva lo llamaban
el monarca cabezón.

Lo que el león no sabía
es que las bellas jirafas
del monarca se reían
celebrando el carnaval.

Y acudían disfrazadas
de pequeños rascacielos,
de árboles o veleros,
y bailando todo el día
enfrente de aquel monarca
que no las reconocía.

Il·lustració de Corinne Bittler.