30.10.16

We write,we read and we sing poems Halloween / Escrivim, llegim i cantem poemes, preparant Halloween


Un any més anem aprofitem Halloween per a jugar amb la poesia en anglès. Podem llegir poemes, cantar-ne i també escriure'n -inventats o copiats-. Us proposem que que dibuixeu en un full o una cartolina una imatge que faci referència a Halloween -carabassa, fantasme, bruixa, mòmia i tota la resta d'imaginaria monstruosa- i dins escrivim el poema. Després fem una exposició amb tots ells. 

Al blog trobareu molt poemes i cançons de Halloween i, a més, ara en hem seleccionat uns quants més.
Could Be Halloween
Yowling, prowling, growling cat
Why do you switch your tail like that?
Why do your eyes flash gold and green?
Could be--must be--Halloween!
Slinky, inky, blinky cat,
Why do you arch your back like that?
What scary creatures have you seen?
Could be--must be- Halloween!


Magic Mommy Kisses
(or A Halloween Good Night)
Each night I tuck you into bed
I brush my hand across your head
and in each tiny little fist
I place a magic mommy kiss.
Full of love and hope so bright
To keep you safely through the night,
Mommy kisses in your hand
To guide you off to slumberland.
If you should dream of monsters mean
Or witches with faces masked in green,
Of snakes that squeeze you oh-so-tight
Or darkness with no sign of light..
When nightmares hold you stiff with fear
A part of mommy still is near.
Just open up your hand and blow
One mommy kiss and nightmares go.


Boo!
B is for broomsticks witches to fly,
O is outrageous spooks that go by,
O is for orange pumpkins so bright,
These are the signs of a Halloween night.



This is Halloween
(Dorothy Brown Thompson)

Goblins on the doorstep,
Phantoms in the air,
Owls on witches' gate posts,
Giving stare for stare.
Cats on flying broomsticks,
Bats against the moon,
Stirring round of fate-cakes,
With a solemn spoon.
Whirling apple parings,
Figures draped in sheets,
Dodging, disappearing,
Up and down the streets.
Jack-o'-lanterns grinning,
Shadows on a screen,
Shrieks and starts and laughter--
This is Halloween!


No Tricks - Just Treats!
(Grace Mandry)

It's Halloween - and the sounds are frightening
With cats and bats - and thunder and lightening
With moans and groans and screeches and growls
Screams and shouts, and shrill shrieks and howls 
Yet children in costumes still playfully trot
From house to house and block to block
Not fearing the spirits, translucent in flight
Or the "ghoulies and ghosties," which glow in the night
The children don't run - They've no reason to hide
They anxiously knock and await what's inside
They know that their bounty will be a real treat
As they watch their bags fill up with candy and sweets



I finalitzem el post cantant Shake Dem Halloween Bones, de The Kiboomers:


Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

The toe bone's connected to the foot bone,
The foot bone's connected to the ankle bone,
The ankle bone's connected to the leg bone,
Let's shake them skeleton bones!

The leg bone's connected to the knee bone,
The knee bone's connected to the thigh bone,
The thigh bone's connected to the hip bone,
Let's shake them skeleton bones!

The hip bone's connected to the back bone
The back bone's connected to the neck bone,
The neck bone's connected to the head bone,
Now shake them skeleton bones!

Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

Come on all you skeletons! Let's shake them skeleton bones!

The head bone's connected to the neck bone,
The neck bone's connected to the back bone,
The back bone's connected to the hip bone,
Let's rattle them skeleton bones!

The hip bone's connected to the thigh bone,
The thigh bone's connected to the knee bone,
The knee bone's connected to the leg bone,
Let's rattle them skeleton bones!

The leg bone's connected to the ankle bone
The ankle bone's connected to the foot bone,
The foot bone's connected to the toe bone,
Let's shake them skeleton bones!

Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

29.10.16

El miedo global: poesia d'Eduardo Galeano



Por, por social, por col·lectiva, pors personals, pors induïdes, pors irracionals, pors que ens ofeguen i no ens deixen viure en llibertat, pors... Sembla que la por tot ho envaeix. Hem de ser forts i que la por no ens domine, malgrat que se'ns vulga imposar. Lluitem contra la por, contra les pors, lluitem amb les armes de la poesia.

El miedo global
(Eduardo Galeano)
 
Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.
Y los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.
Los automovilistas tienen miedo a caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados.
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.
Los civiles tienen miedo a los militares. Los militares tienen miedo a la falta de armas.
Las armas tienen miedo a la falta de guerra.
Es el tiempo del miedo.
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.
Miedo a los ladrones y miedo a la policía.
Miedo a la puerta sin cerradura.
Al tiempo sin relojes.
Al niño sin televisión.
Miedo a la noche sin pastillas para dormir y a la mañana sin pastillas para despertar.
Miedo a la soledad y miedo a la multitud.
Miedo a lo que fue.
Miedo a lo que será.
Miedo de morir.
Miedo de vivir.

La il·lustració és de Koletta Anastasia.

25.10.16

Panellets i castanyes: cançó-recepta d'Ambäukatunàbia per a una Castanyada poètica



És temps de castanyes i la Castanyada està al girar el cantó. Torrem castanyes i fem panellets. S'animeu a fer-ne? Hi ha molts tipus de panellets i tots estan boníssims. Ara poemant i cantant podem anar cuinant i menjant-ne tot gràcies a Ambäukatunàbia i la seua cançó-recepta dels panellets que podem inclòs cantar amb el karaoke que ells han muntat i les activitats que ens mostren al voltant de tot el procés de fer la recepta.

Cantant, cuinant i menjant... Bon profit poètic arrebossat amb pinyons.

Cançó Panellets i Castanyes 
(Ambäukatunàbia)

Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
- I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!

I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans

Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!


Traiem de la massa petites bolets
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
- Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta... parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!

Barreja, barreja...”

Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!

Barreja, barreja...”

Ens diverti...
Ens diverti...rem!!!


Guardar

24.10.16

En este bosque nuestro..., poesia de Mª Rosa Serdio per celebrar junts el Dia de la Biblioteca


Vine a la biblioteca, gaudeix de la lectura! -il·lustració Gustavo Aimar-

Hui celebrem el Dia de la Biblioteca i una molt bona amiga i poeta, Mª Rosa Serdio, ens ha regalat, per a compartir amb tots vosaltres, un poema preciós ple de bolets i fulles amb flaires de tardor, amb llop i Caputxeta passejant-se pels llibres, amb arbres que acullen nius de lectura... Tot en un bosc de fantasia on en cada branca hi ha una biblioteca per descobrir que està esperant-nos, mentre va sonant una melodia en cada pàgina del llibre. És clar, no podem rebutjar aquesta invitació a visitar la biblioteca, amb poesia.

Bon dia, biblioteca! Bon dia bibliotecaris i bibliotecàries! Bon dia, lectors i lectors! Celebrem junts el Dia de la Biblioteca.

En este bosque nuestro...
(Mª Rosa Serdio)
Hay una Biblioteca en cada rama,
un camino muy largo
que vas a recorrer,
una Abuelita tierna
que se ha puesto el pijama
que más le gusta a Lobo
para escuchar leer.
Ya has metido,
en el fondo de tu cesta,
provisiones de versos y canción,
mermelada de moras y de fresas
¡y hasta el gorro y el largo camisón!
Solo te falta
poner un “whats” al Lobo
y decirle que venga a la reunión.
El Bosque está
esperando ya tus pasos
lleno de setas rojas
y las hojas de otoño
cantando su canción.
Es la canción de las páginas del libro
cuando el silencio llega
y se acerca planeando
a tu rincón.

T'espere en la biblio. OK -il. Luis San Vicente-

22.10.16

Rovelló primerenc... a la cistella de la poesia

Una tardor plena de bolets i poesia -il"lustració de Tony DiTerlizzi-

Amb la pluja surten el bolets. Ara és temps de boletaires i nosaltres, que ja hem sortit a la muntanya, hem omplit la cistella amb els primers rovellons que van deixant la llavor de la poesia en el bosc de la literatura de tardor.

Rovelló primerenc
(Bernat Huguet)

Entremig de les fulles
que t’amaguen la joia
treus la galta rosada
com si fossis un nen
amb la cara ensucrada

Podeu llegir més poemes de bolets al llibre Bosc endins, de Bernat Huguet publicat per l'Editorial Salòria.

20.10.16

Un jueves para jugar con las retahílas / Un dijous per jugar amb les tirallongues


Fa temps que al blog no juguem amb les tirallongues -retahílas- i aquest dijous tardorenc i plujós ens sembla genial: a casa i en família anar recuperant i difonent el nostre folklore, o a l col·le i tot junts arreplegant-ne i compartint-ne. Nosaltres en hem seleccionat hui cinc, però podeu llegir més tirallongues -retahílas- al blog.

Apa! Anem a llegir-les i aprendre-les jugant:

¿Quién me compra? Que yo vendo
cuatro cosas por un real:
una aguja, una pera,
un membrillo y un dedal.
La aguja para coser,
el dedal para apretar,
la pera para comer
y el membrillo para guardar.

*

Tiro, liro, liro
las cabras en el trigo.
El pastor en la picota
empinando la bota.

Vino Juan Redondo
con un palo gordo.
Del palo que le dio
debajo del escaño le metió.

¿Qué es del escaño?
La lumbre lo ha quemado.
¿Qué es de la lumbre?
El agua lo ha apagado.
¿Qué es del agua?
Los toros lo bebían.
¿Qué es de los toros?
Monte corrían.
¿Qué es del monte?
Hoja daba.
¿Qué es de la hoja?
Las cabras la comían.
¿Qué es de las cabras?
Leche daban.
¿Qué es de la leche?
La gente la tomaba.


En el campo hay un bosque,
en el bosque hay un pino,
en el pino hay una rama,
en la rama hay un nido.
¿Y en el nido?
¡Un pajarillo
siempre dormido!

*

Don Pepito el Verdulero
se cayó en un sombrero,
el sombrero era de paja,
se cayó en una caja,
la caja era de cartón,
se cayó en un cajón,
el cajón era de pino,
se cayó en un pepino,
el pepino maduró
y Don Pepito se salvó.


Mañana es domingo
de pipiripingo
De pipirigallo
Subí la cuesta
Toque una cencerra
Acudieron ladrones
Comiendo piñones
A mi no me dieron
Porque no quisieron

Les il·lustracions són de Kim Minji.

19.10.16

Versos de la Tierra, llibre de poesia infantil


Barrejar informació i poesia ens sembla una idea genial. A molts xiquets i xiquetes els encanten els llibres d'informació i quasi no llegeixen literatura. Així que per què no aprofitar el seu interès i fer una immersió poètica? Tenim llibres, com Versos de la Tierra que ens ve perfecte en la barreja de poesia i geografia. Els versos són de Javier Ruiz Taboada i es complementen amb unes boniquetes il·lustracions de Miren Asiain i estan publicats per SM, dins de la seua col·lecció Poesia.

Trobem poemes sobre volcans, rius, mars,... versos que ens inviten a viatjar per la Terra i conèixer-la. Un llibre perfecte, a més, per a incloure la poesia a l'aula en l'aprenentatge de les ciències naturals. Poemes per a explorar la Terra.

 Us fiquem un taste:

La Tierra
(Javier Ruiz Taboada)

La Tierra es una peonza
que no para de girar.
Aunque parezca redonda,
no te dejes engañar.

Está un poquito achatada
por arriba y por abajo.
Es como una mandarina
pelada marcando gajos.

La Tierra, cuando se mueve,
da vueltas sobre sí misma
y alrededor de su sol,
sin destrozarse la crisma.



La vuelta al mundo
(Javier Ruiz Taboada)

Hace mucho mucho tiempo,
gente muy poco viajada
pensaba, sin fundamento,
que la Tierra era cuadrada.

Hasta que un tal Magallanes
zarpó a navegar sin rumbo
y, recorriendo los mares,
logró dar la vuelta al mundo.

Más tarde fue Willy Fogg
quien la dio en 80 días.
Si viajamos en avión,
hoy solo se tarda un día.

Y sí: la Tierra es redonda,
redonda como un balón,
redonda como una bola
o el aro del hula-hop. 


A què us agraden? Doncs animeu-se a llegir la resta del llibre, exploradors i exploradores de la poesia!

17.10.16

No era a punt: emprenent les fulles l'aventura de la tardor, amb poesia


Van caient les fulles, poc a poc, una a una, però... estaven preparades per aquest viatge que emprenent de nou? Sembla que no, com ens diu els poema que ens ha regalat els nostre amic i poeta Joan Josep Roca.

No era a punt

Com una fulla poruga,
em reservo el capdamunt,
per viatjar no era a punt,
poc m'agrada aquesta muda.
He emprat el pensament
en paraules mentideres:
massa alls no són ni cebes,
massa cases ni són gent.
Però un vent, rabent, s'enfada
vol tombar-ho al daltabaix,
com empeny amb poca traça.
Em deslliuro per volar,
per mirar tota la vall
en un curt i dolç anar.

La il·lustració és de Claudia Degliuomini.

16.10.16

¡Basta salud! : canción de la gripe, con mucha tos


El fred i canvis de clima porten els refredats. Atxis! -Gizem Vural, il.-

Sempre succeeix el mateix: amb el canvi de clima venen els refredats. Atxísss! Una malaltia que sembla insignificant però que ens deixa el cos fatal. Atxiíss! Que si els mocs, que si la febre, que si el mal de gola, que si em sento tan mal que no sé on ficar-me... No ens agrada gents estar refredats però és inevitable i força contagiós.

Hem pensat que si convertim la grip en un poema i d'aquest fem una cançó... tal vegada vaja tot millor.

Basta la salud
(Hugo Midón -lletra- / Carlos Gianni -música-)
Cuando te agarra la gripe,
cuando el refrío es atroz,
cuando te duelen los huesos
ni miles de besos
te calman la tos.

Cuando te sube la fiebre,
cuando molesta la luz,
cuando tu cuerpo tirita
la mente te grita
¡Basta la salud!

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!

No quiero ni rosas
ni piedras preciosas
ni fiestas suntuosas
ni casa lujosa
ni novia chistosa
ni viajes
ni fama
ni nada
y aún mucho menos
estar en la cama sin nada que hacer.

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!

Te agarra la gipe,
te cambia la voz,
te duelen los huesos
y aunque te ten besos
igual es atroz.

Te sube la fiebre,
molesta la luz,
el cuerpo tirita
y la mente te grita
¡Basta la salud!

¡Basta la salud!
¡Basta la salud!



Guardar

14.10.16

Teixim llana amb versos... preparant-se per rebre el fred


El fred sembla que per fi va traient el cap i ficant els nassos a l'octubre. És hora ja de pensar en abrigar-se i res millor que un bon teixit de llana: guants, barrets, bufandes, jerseis, abrics, mantes... Va sent hora de teixir versos amb suau llana de colors. Anem-hi a avisar a les ovelles poetes per a que ens ajuden.

És hora de teixir la llana,
d'esperar l'arribada del fred,
d'anar a buscar llenya
i espabilar a trobar bolets.
És hora d'arxivar sandàlies,
tancar finestres
i esperar que arribi l'hivern...

(Isabel Barriel / Anaïs Goldemberg, il.)
 

13.10.16

Abecedario ilustrado: llibre de poesia infantil de Carles Cano


Hui us volem presentar un llibre preciós en el que la poesia i la il·lustració fan un tàndem fantàstic: Abecedario ilustrado, de Carles Cano, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua colecció Abecedarios.

Es tracta d'un abecedari en el que cada lletra té un poema i una il·lustració d'un artista diferent (27 il·lustradors espanyols i iberoamericans). Els abecedaris poètics i els abecedaris il·lustrats són una meravella per a jugar amb les paraules. Però clar, quan es tria entre totes una sola paraula ens dona a pensar en tantes paraules boniques que s'han quedat en el tinter!



Us fiquem un tastet dels poemetes de Carles Cano per a que se n'adoneu del contingut d'aquest fantàstic llibre de poesia infantil (punxeu sobre la imatge i ho llegireu millor)




Un llibre ideal per aprendre l'alfabet de la mà d'un gran escriptor, com és Carlos Cano, i per a gaudir dels gestos de complicitat que cada il·lutrador/a aporta. Es presenta en lletra majúscula i lligada per a fer més fàcil la seua lectura entre els primer lectors. 

Una joieta amb la que disfrutarem amb els més menudets i que, a més, ens pot servir de base als joves lectors per a crear el seu abecedari poètic. Us proposem, per exemple, que els cursos de 5è i 6è de Primària s'inventen i creen abecedaris per als xiquets i xiquetes d'Educació Infantil. Proveu-ho, els encantarà tant als joves poetes com als menudets.

12.10.16

Promoción de la lectura de poesía en el aula de clase: article



Hui us recomanem que llegiu l'article Promoción de la lectura de poesía en el aula de clase, de José Gregorio González Márquez.

(...) La poesía ha permanecido marginada en las aulas de clase. Poca importancia se le ha dado como puente comunicante entre lo que escribe el poeta para su deleite y el proceso formal de la lectura. Por lo general, leer textos poéticos en la escuela está reducido a la obligatoriedad de imponer elementos pedagógicos y tratamientos moralistas. Las páginas de un libro de poesía son más que normas severas a seguir para fomentar valores, son más que frases hechas para localizar simples informaciones que se vacían en un cuestionario elaborado con antelación por el maestro.

Leer para el disfrute, la sensibilización, la interiorización de imágenes, el goce de un libro cuyo contenido permita viajar por diversos estadios de la imaginación, no es justamente hoy una realidad tangible. Piedad Bonnet, bajo una mirada que pareciera dura, nos dice: “En las universidades, en los colegios, los maestros le temen a la poesía: ya en sus manos el poema, no saben qué hacer con él; si disectarlo cruelmente dejándolo convertido en cuatro metáforas, una sinécdoque, dos metonimias, un símil y de paso un cadáver, o si llenarlo de suspiros y silencios, ante la imposibilidad de comunicar sus más hondos alcances” (...)
Reflexions al voltant de la importància de llegir i viure la poesia a l'aula, de jugar amb ella, d'enlairar-la en totes les etapes de la vida i, especialment, entre els més menuts.

La il·lustració és de あおいあお.

11.10.16

Historia de... una castaña, una avellana y una nuez: folklore poético otoñal


 En plena tardor com estem anem a recurrir al folklore popular, tan savi i poètic, per a difondre un versos de fruits tán típics de la tardor com la castanya, la nou i l'avellana.

Mengem tardor amb poesia...

Historia de una castaña
Había una castaña
que se subió en una araña,
la araña se movió
y la castaña se cayó.
¡Pobrecita la castaña
que se subió en una araña!
*
Historia de una nuez
Había una vez una nuez
que era amiga de un pez.
El pez se marchó
y la nuez sola se quedó.
¡Pobrecita aquella nuez
que se quedó sin su pez!
*
Historia de una avellana
Había una vez una avellana
que salió por la mañana,
de su casa se alejó
y un niño se la comió.
¡Pobrecita la avellana
que salió por la mañana!

Si us ve de gust continuar menjant versos de castanyes ho podeu fer des d'aquest mateix blog. 

La il·lustració és de Philip Giordano.

10.10.16

El árbol me llama... poema d'Isabel Escudero


El árbol me llama

El árbol me llama.
¿Qué querrá de mi?
Si no tiene hojas,
si no tiene flores,
si no tiene frutos,
¿qué querrá de mi?
El árbol me llama.
¿Qué dice su rama?
¿Qué querrá de mi?

La Il·lustració és de Rossana Bossù.

7.10.16

Refranys i dites populars sobre carabasses i la tardor

 A l'octubre, castanyes i carabasses torrades -il. Olga Kvasha-

Comença el temps de torrar carabasses, nyam, nyam... riquíssimes i dolces. Què bones! Nosaltres, a més de menjar-ne, aprofitem per realitzar una recol·lecció de refranys carabassers -us pensàveu que no hi havien?-.

Bon profit, entre dites i refranys populars.

Refranys sobre les carabasses

A l'agost, carabasses
A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
A l'home vell, carbassa amb ell
A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
A propòsit, carabasses
Al setembre carabasses
Anar de son cap, com les carabasses
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
Bordó i carbassa, vida grassa
Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
Carabassa, amb poca n'hi ha massa
Carabassa, la mel porta bullint
Carabassa, no massa
Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
Carabassó, com més poc, millor
Carbassa apuntada, carbassa semada
Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
Carbassa senyalada, carbassa morta
Carbassa, ni poc ni massa
Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
Com ara plouen carabasses
Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
Créixer com les carabasses
De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
De col i carbassa tota la casa en passa
De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
De mala albergínia, mai bona carabassa
D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
Dijous sant, carbasses a plantar
Donar carbasses (a algú)
El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
En popa, ses carabasses redolen
Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
Enfilar-se com una carbassera
Escudella que bull massa té gust de carbassa
Ésser tap i carbassa
Fam i carbassa treuen la gent de casa
La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
La carbassa crida el vi
La carbassa embafa
La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
Les carbasses, si es senyalen, es moren
L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
Març, marcer, carabasser i ventoler
Menjar carbassa fa perdre el pols
Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
No hi ha cap carbassera que faci melons
No necessita pas carabasses per a nedar
Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
Pel setembre, carabasses
Pel setembre, carbasses grogues i grasses
Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
Per Sant Jordi, carabasses
Posar-se una cosa dintre el carbassot
Pujar-se'n al carabasser
Quan la gana passa, sembra la carbassa
Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
Sant Jaume destapa la carbassa
Ser puntes de carbassera
Ser tap i carbassa

Ser un cap de carabassa -il. Kelly Vivanco-

Ser un cap de carbassa
Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
Sortir carbassa
Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
Tenir el cap de carabassa
Tonto com una carbassa
Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
Tot just, carabassa i ceba!
Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
Treure carbasses
Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
Val més traça que carabassa
Vent en popa les carbasses naveguen

Podem llegir més refranys d'aliments -incloent les castanyes i bolets, molt típics també de la tardor-, refranys de la tardor, refranys de Tots Sants i refranys del mes d'octubre. Aquests refranys estan seleccionats del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies.

5.10.16

Viento de otoño, viento de poesía / El vent arrosega poemes



La tardor porta el vent, el vent de la poesia i a nosaltres ens agrada sentir-lo com colpeja sobre el nostre rostre...

Viento
Cantan las hojas,
bailan las peras en el peral;
gira la rosa,
rosa del viento, no del rosal.
Nubes y nubes
flotan dormidas, algas del aire;
todo el espacio
gira con ellas, fuerza de nadie.
Todo es espacio;
vibra la vara de la amapola
y una desnuda
vuela en el viento lomo de ola.
Nada soy yo,
cuerpo que flota, luz, oleaje;
todo es del viento
y el viento es aire siempre de viaje.



La il·lustració és de Ján Vajsábel

3.10.16

Un punt roig al bosc: la Caputxeta i els seus versos a la cistella




Caputxeta
Dins del bosc
           fosc i obac,
un punt vermell
sempre ajuda
          el llop trapella
a saber per on passeja


          la nena de la cistella.
(Lola Casas / Patricia Metola, il.) 

1.10.16

Poesía otoñal estrenando octubre



Comencem octubre amb poesia... mentre van caent les fulles i el sostre s'ompli d'un tapís de colors i al cel veiem com les oronetes marxen buscant altres primaveres...

Poesía otoñal

Comienza el otoño
cambio de estación.
Sopla que te sopla
el viento soplón.
Mamá golondrina
hace las maletas
guarda los pijamas
dobla las chaquetas.
La familia entera
viaja a otro lugar
y pronto comienzan
todos a volar.
Buscan otras tierras
buscan un país
donde un sol muy grande
les haga reír.
Si miras el cielo
las verás partir
pero en unos meses
volverán aquí.

Les il·lustracions són de Lisa D'Andrea