23.6.16

Poemes per sant Joan: celebrem la màgica revetlla amb poesia

Màgica i poètica nit de sant Joan -il. Ilonka Karasz-

Ha aplegat, ja està ací l'estiu i amb ell la nit de sant Joan. Foc i llum per tot arreu, encís i conjurs, ganes de deixar endarre tot allò que no ens ha agradat de l'any i somriures per començar amb esperança i molta energia un nou camí. Màgica nit! Us desitgem a tots i totes una esplèndida revetlla de sant Joan... amb poesia, no s'oblideu!

Celebrem-ho, doncs, amb alguns poemes per sant Joan:

Tres dies abans del sant
va pels pisos la canalla
recollint els trastos vells,
canyes i manats de palla,
i aprofiten la diada,
de que tenen molts veïns,
que desembarassen la casa
de mobles vells i roïns

Encenem el foc, cremem totes les misèries -il.  YORIYUKI, 些細なこと-

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cuccut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.

Festegem junt aquesta màgica nit -il.Jean Corace-


Els focs de Sant Joan la nit perfumen;

                mes de tots els amors, sols un n'alena.

                                              Salten de mont en mont llengües de flama

                                                                          dient el pacte espiritual que ens lliga.

                                                                                                         (Joan Alcover)

A més, teniu un grapat de refranys de sant Joan, doncs la saviesa popular ompli el nostre folklore de dites i folklore fent referència a esta meravellosa i estiuenca nit.

2 comentaris:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...



Sant Joan aplega

Malauradament,
com voldrà la gent
bastir una foguera
en nit tan planera
tan dolça, plaent.
Portaran, bruixots,
la bruixa més vella,
la volem encesa,
cremar en un moment.
Però, ai, després,
la por els esvera,
la passem, sencera,
a prop de les flames,
cantant, fent corrandes,
fins que el sol es lleva,
Sant Joan aplega
entre els encenalls,
com, després, comenta:
Porucs com abans!

Cuina Cinc ha dit...

Sàlvia, Una abraçada
gràcies per tots els Sant Joan's els Sant Jordi's i per tots els dies de l'any per ser-hi i regalar-nos poesia i il·lustracions, una abraçada!
Un bon estiu!
petonets