14.6.16

Mediterrani de sang: versos contra la injustícia


Volem una mar de flors blanques, no de sang i de mort -il. Rose Wong-

És una autèntica amoralitat i indecència el que està passant amb el refugiats que venen a Europa. Creuen el Meditarrani amb vaixells que són fèretres navegant. El Mare Nostrum és ara un mar de sang i de mort, brama amb el silènci del ofegats. Mentrestant el països europeus fiquen fronteres al vent, posen barreres a les ones, amaguen la seua poca vergonya amb eufemismes grandilocuents plens de falsa solidaritat mentres abanderen la llibertat i els drets humans -!!!?-. Què estem fent!?

Vergonya em dona de sentir com es copeja la vida sense cap mirament. Quina injustícia social! Mentre uns moren altres miren cap a altre costat. No esperem que la història els jutge, cal que actuem ara per aturar aquest mar de sang.

Avui la mar és roig a la llongada
d'un cor que no batega ni somriu.
Potser l'atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l'hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.

Mar de mort, mar de sang -il. Alexander Jansson-

Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d'un infant en braços
i d'altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se'ls obre davant la mirada innocent.
                                             El miratge es perd en l'horitzó
                                              i el somni perd la seva llibertat.