30.10.13

No eres un pez: llibre de poesia infantil de Rafael Martínez Roy


Hui us volem presentar un llibre de poesia infantil que fa poc hem llegit: No eres un pez, de Rafael Martínez Roy i amb il·lustracions de Laura Pastor Lorente, publicat en l'editorial Latas de Cartón, dins de la seua col·lecció Los versos del Caracolefante.

Versos per cantar i jugar amb la poesia, amb ritme i rima, amb molta musicalitat i temes propers a l'imaginari infantil, amb tocs d'humor i molta tendresa -que no sesibleria-. Un llibre molt recomanable.

Us fiquem un tastet per a que ho comproveu:

Bajo las nubes
(Rafael Martínez Roy)

Uff, uff!!
Bochorno
bajo las nubes.
Brum!, brum!, brum!
rayos y truenos
en la ciudad.

Brooom!, brooom!
que negro
se ha puesto el cielo.
Tic, tic, tac,
golpea el agua
en el cristal.

Toc, toc,
goteando
estan las nubes.
Chaf, chaf, chaf,
hasta el mar
se va a mojar.

Chof, chof,
burbujas
sobre los charcos.
Plaf, plaf, plaf,
que un niño
corre a pisar.




29.10.13

El rap de la castanya: cantem i ballem en la Castanyada

La Castanyada a bon ritme -il. d'Anneka Tran-

Continuem penjant altres cançons infantils per gaudir de La Castanyada. Aquesta vegada és un rap, El rap de la castanya i... 1,2,3... botifarra de pagès.

El rap de la castanya és fàcil de ballar
aixeca amunt la cama i posat a girar.

1,2,3...1,2,3... botifarra de pagès
si em menjo una castanya a tu no et queda res.

Les mans a les butxaques i el cap ben endavant
fes quatre tombarelles i pots seguir cantant.

1,2,3...1,2,3...botifarra de pagès
si em menjo una castanya, a tu no et queda res.

Dos passos cap a enrere, tres passos al costat
aturat, poca solta, que el rap ja s’ha acabat.


28.10.13

Halloween amb poesia / Halloween con poesia / Halloween with poetry

Halloween amb poesia -il. Claudia Souza-

Cap festa millor que Halloween per jugar amb les cançons i poemes en anglès. Hi ha un grapat de cançonetes i poemes infantils originals al voltant d'esta celebració i hui volem compartir aquest poema popular, Cinco calabazas / Five little pumpkins:

Cinco calabazas
(poema popular anglès)

Cinco calabazas sentadas en un banco
La primera dijo,” se esta haciendo tarde.”
La segunda dijo, “Hay brujas en el aire.”
Dijo la tercera, “No nos importa.”
La cuarta dijo, “Echemos a correr.”
La quinta dijo, “ Yo quiero divertirme.”
“oo-oo,” dijo el viento y la luz se apago.
Y las cinco calabazas comenzaron a rodar.


Five little pumpkins
(popular English poem) 

Five little pumpkins sitting on a gate.
The first one said, "oh my it's getting late."
The second one said, "there are witches in the air."
The third one said, "but we don't care!"
The fourth one said, "let's run and run and run."
The fifth one said, "I'm ready for some fun!"
OOOhh OOOhh went the wind
And out went the lights
And the five little pumpkins rolled out of sight.



27.10.13

La castanyera rockera: cançó infantil per a la festa de la Castanyada


Amb la vinguda de la tardor i per Tots Sants, el temps marca torrar castanyes. Abans, en els pobles i les ciutats, apareixia un personatge emblemàtic en esta temporada: la castanyera. Era un personatge molt popular; ara  és més difícil trobar-la, tal vegada perquè s'ha fet rockera?

Volem aprofitar este post per difondre el nostre folklore. Hem anat pujant al blog un grapat de poemes i cançons sobre les castanyes, les castanyera i la festa de la castanyada que podeu consultar. Ara us fiquem una caçó infantil, marxosa i rockera, amb una castanyera  modernitzada. No hem pogut conèixer l'autoria de la cançó, que ens ha encantat.

La castanyera rockera
La castanyera està molt estranya
no vol torrar mai més castanyes
la castanyera vol ser rockera
I si no pot, potser castellera.

A mi això ben bé no m'agrada
Perquè no sé torrar les castanyes

Mai més castanyes torrades al foc
Ara castanyes que ballen el rock.

Si us plau castanyera un únic favor
torra'ns castanyes a la tardor!
La castanyera ara ven castanyes
Castanyes torrades a ritme de rock!

La il·lustració és d'Eszter Schall

24.10.13

Dia de la Biblioteca, 24 d'octubre de 2013: poesia sobre la biblioteca

Dia de la Biblioteca (il. d'Eva Vázquez)

Hui, 24 d'octubre, celebrem el Dia de la Biblioteca, tota una festa de la lectura. És una festa per als lectors i per als bibliotecaris i bibliotecàries. En un temps de retallades i megaapretades de cinturó, en que la gent necessita més que mai els seus fons actualitzats i els serveis gratuïts que presta, volem reivindicar des d'ací la importància de fomentar la lectura invertint en recursos documentals i humans, en nous serveis digitals, en formació lectora... tot per a tenir una societat avançada, crítica, democràtica, reflexiva, igualitària, tolerant, on tothom tinga accés a la documentació fàcilment -amb independència del seu nivell econòmic-. La cultura i l'educació són bens que engrandeixen a una societat i un dels primers factors per avaluar als països. S'invertim en les biblioteques estem invertim en cultura i educació, estem invertint en el nostre present i en el nostre futur; si no ho fem així... sense dubte: estem hipotecant el nostre futur i el futur de moltes generacions.

I fem festa amb la poesia, amb la paraula i el sentiment que ens ofereixen els versos. Bon dia , passeu, passeu, entreu a la biblioteca... a més ací trobareu poesia de la biblioteca.

La biblioteca
(Luis de Horna)

La Biblioteca es un anaquel
llena de libros para leer.

Porque los libros de uno en uno,
van desde Safo hasta Unamuno.

Saben de Alicia, de don Quijote,
de Blancanieves y del Coyote.

Del Dante ese de La Comedia,
Bécquer o Lorca o Gil de Biedma...

Libros, más libros, muchas palabras
y todas tuyas cuando los abras.

Con ellos dudas, recapacitas,
piensas, razonas y hasta meditas.


Esto parece que es una broma
pero de pronto te haces persona.

Passeu, entreu a la Biblioteca (il. de Sim Kyoung Sik)
Del llibre de poesia infantil -digital-, Volen versos, que vàrem editar -on trobareu molts poemes sobre la biblioteca-, hem copiat aquest poema:

La biblioteca
Passeu,
entreu,
és casa nostra,
casa de tots.

Portes obertes
i camins per traçar .
Tresors amagats,
saviesa a grapats.

Màgia de lletres
amb cor de colors.
Llum per a xiquets
i per a grans inquiets.

Passeu,
entreu,
tot un món
us està esperant.

22.10.13

Passegen les bruixes entre la poesia: poema d'Isabel Barriel


 Ja s'apropa Halloween i les bruixes estan observant a quins xiquets/es espantar... Aneu amb compte!


Passegen les bruixes
i volen trobar
nens o nenes
que es deixin espantar.
(Isabel Barriel

La il·lustració és de Özlem Akin.

21.10.13

Gotes de pluja amb poesia: tres poemes amb pluja

Ja plou..., il. Asta Kundelyte
Tres poemes de pluja per a una tardor molt seca:

La pluja cau

La pluja cau.
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.

La pluja cau!, il. Monica Armiño
Pluja
(popular catalana)

Ara plou, ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona
de la corona.

Xim, xim, xim,
salta que salta,
salta que salta,
xim, xim, xim,
salta que salta
el ninot prim.

La pluja és una bruixa, il. Giada Ricci

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

18.10.13

Dites populars i refranys sobre l'amistat

Qui té un amic, té un tresor -il·lustracions de Kim Roberti-
Torner a ficar el nas dins del nostre refranyer i escorcollem un poc sobre... l'amistat. Hi ha un grapat de dites populars i refranys sobre els amics i els enemics, cara i creu d'una relació. Us fiquem una relació d'ells. 


Refranys sobre l'amistat

Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell.
En el perill es coneix l'amic.
Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.
D'amics, pocs i bons.
Dient les veritats, es perden les amistats.
Amistat interessada només dura una mesada.
La pobresa no té amics, la riquesa té enemics,
Més val un bon amic que cent parents.
En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.
Qui té bon amic, té bon abric.
A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat
A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit
A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat
A Deu guanya per amic, qui perdona a l'enemic
A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic
A l'amic el triï jo; al parent, no
A l'amic i el cavall no el canses mai
A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes 
A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc
A l'amiga que ho és més, no li ensenyes el promès
A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere
A l'enemic que escapa, pont de plata temàtica
A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova
A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Si res li escau, poseu-li blau
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi temàtica
A l'home que de tu fia, fia d'ell que és crtesia
A la presó i al llit, es coneix el bon amic
A qui com a enemic solies veure, mai res no li has de creure
A qui fuig de l'enemic, no li talles el camí
Al fals amic fes-li la creu com a l'enemic 


Al ric, els amics li són enemics
Allà on no hi ha pa, no hi ha pau
Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita 
Als amics en públic lloar-los, en privat avisar-los
Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat
Amb ell, ni al cel
Amic de donar
Amic de molts, amic de ningú
Amic de muntanya, qui el perd el guanya
Amic de tots i de ningú, tot ve a ser u
Amic de vi, mal amic i mal veí
Amic del bon temps, muda amb el vent
Amic en la necessitat és amic de veritat
Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res
Amic mal reconciliat, enemic doblat
Amic no de mi sinó d'allò que és meu, que se l'emporte el riu
Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell
Amic nou, molt renou i enrenou
Amic pel seu profit, que se'n torni al llit
Amic que no dóna i ganivet que no talla, si es perd, poc importa
Amic reconciliat, enemic doblat
Amic vell va més que els diners
Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem
Amics pocs i bons
Amics que de lluny es coneixen, de prop se saluden
Amics, però sense perdre
Amistat per interès, no dura, perquè no ho és
Aquell que has vençut no el tingues per amic
Aquells són rics qui han molts amics
Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Bons amics, però qui més hi posà, més perdé
Busca l'amic i no el teu profit
Cantant les veritats es perden les amistats
Com més pocs enemics, millor
Com més serem, més riurem
Company de sort, es fa amic i amic molt fort
Comptes clars, allarguen les amistats
D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs
De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic
De la molta amistat surt la desamistat
Deixa diners als amics, si vols tenir enemics
Del teu enemic, el primer consell
Dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo.
Dels amics i dels parents se trauen los diners
Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles
Dient les veritats, és perden les amistats
Dins d'un mateix portem el nostre enemic
Dos que s’estimen, aviat es troben
Dues ànimes dins un cos
El diner no té amics ni parents
El dolç parlar augmenta els amics
El meló tatxat i l'amic provat
El millor amic, un euro
El millor espill és un bon amic temàtica
El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic
El pobre té menys enemics que el ric
Els amors passen, els amics queden
Els enemics es combaten, no es compten
Els llaços d'amistats, mal romputs ni deslligats
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu
Els parents són donats; els amics triats
En casa xicoteta i en llarg camí, és on es coneix l'amic
En el perill es coneix l'amic.
En la desgràcia i en la pena, es coneixen els bons amics
En la presó i en l'hospital es coneix l'amistat
En les enfermetats se veuen les amistats
Entre amics no cal tovalles, i és que no en tenien
Entre amics, la manta al coll
Estar a partir-se un pinyó
Estar com gats i gossos
Estar mata'm o et mataré
Fer olla comuna
Guarda't del qui sempre et fa riure
Home ric, mal enemic
L'abril no té abric, ni el pobre no té enemic
L'amic i el vi, quan més vell, més fi.
L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat
L'amistat falsa segons li convé: cau o s'alça 


La bona amistat no té preu
La bona paraula a l'enemic calma
La claredat manté l'amistat
La desgràcia fa conèixer els amics
La justícia no té parents, amics ni coneguts
La pobresa no té amics. La riquesa té enemics
Lluny de la vista, lluny del pensament
Lo que és del comú, no és de ningú
L’afalagador és l’enemic pitjor
L’amistat sols entre iguals
L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues
Mala vida passa qui té l'enemic en casa
Més ha u en pau, que dos en guerra
Més val tindre bons enemics, que mals amics
Més val un bon amic que parent ni cosí
Més val un bon amic que un parent ric
Qui té bon amic, té bon abric
Qui té enemics no dorm
Qui troba ver amic, troba tresor
Qui vol la capa de l'amic, no és amic
Renegar l’amistat
Sabater amic o parent, calça car i més dolent
Ser carn i ungla
Ser enemic de si mateix
Si em vols bé les teues obres m’ho diran
Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat
Si vols tenir enemics, deixa diners als amics
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Un bon amic no es pot pagar
Una cosa és l'amistat i una altra cosa el negoci
Val més amics d'enfora que barallats de prop
Val més deixar als enemics, que manllevar als amics
Val més estar a bé amb el veïnat que amb la familia

17.10.13

Poema con Luna para ir a dormir / Poema amb Lluna per anar a dormir


Un nou poemeta de la lluna, aquesta vegada els versos prenen l'estil i forma de les cançons de bressol.

Canción

La señora luna
le pidió al naranjo
un vestido verde
y un velillo blanco.

La señora luna
se quiere casar
con un pajarito
de plata y coral.

Duérmete mi niña
e irás a la boda
peinada de moño
y en traje de cola.

La il·lustració és de Charles Santore.

16.10.13

Te deseo primero que ames: poesia de Víctor Hugo

  
Te deseo primero que ames

Te deseo primero que ames,
y que amando, también seas amado.
Y que, de no ser así, seas breve en olvidar
y que después de olvidar, no guardes rencores.
Deseo, pues, que no sea así, pero que sí es,
sepas ser sin desesperar.

Te deseo también que tengas amigos,
y que, incluso malos e inconsecuentes
sean valientes y fieles, y que por lo menos
haya uno en quien confiar sin dudar.

Y porque la vida es así,
te deseo también que tengas enemigos.
Ni muchos ni pocos, en la medida exacta,
para que, algunas veces, te cuestiones
tus propias certezas. Y que entre ellos,
haya por lo menos uno que sea justo,
para que no te sientas demasiado seguro

Te deseo además que seas útil,
más no insustituible.
Y que en los momentos malos,
cuando no quede más nada,
esa utilidad sea suficiente
para mantenerte en pie.

Igualmente, te deseo que seas tolerante,
no con los que se equivocan poco,
porque eso es fácil, sino con los que
se equivocan mucho e irremediablemente,
y que haciendo buen uso de esa tolerancia,
sirvas de ejemplo a otros.

Te deseo que siendo joven no
madures demasiado de prisa,
y que ya maduro, no insistas en rejuvenecer,
y que siendo viejo no te dediques al desespero.
Porque cada edad tiene su placer
y su dolor y es necesario dejar
que fluyan entre nosotros.

Te deseo de paso que seas triste.
No todo el año, sino apenas un día.
Pero que en ese día descubras
que la risa diaria es buena, que la risa
habitual es sosa y la risa constante es malsana.

Te deseo que descubras,
con urgencia máxima, por encima
y a pesar de todo, que existen,
y que te rodean, seres oprimidos,
tratados con injusticia y personas infelices.

Te deseo que acaricies un gato,
alimentes a un pájaro y oigas a un jilguero
erguir triunfante su canto matinal,
porque de esta manera,
te sentirás bien por nada.

Deseo también que plantes una semilla,
por más minúscula que sea, y la
acompañes en su crecimiento,
para que descubras de cuántas vidas
está hecho un árbol.

Te deseo, además, que tengas dinero,
porque es necesario ser práctico,
Y que por lo menos una vez
por año pongas algo de ese
sólo para que quede claro
quién es el dueño de quién.

Te deseo también que ninguno
de tus defectos muera, pero que si
muere alguno, puedas llorar
sin lamentarte y sufrir sin sentirte culpable.

Te deseo por fin que, siendo hombre,
tengas una buena mujer, y que siendo
mujer, tengas un buen hombre,
mañana y al día siguiente, y que cuando
estén exhaustos y sonrientes,
hablen sobre amor para recomenzar.

Si todas estas cosas llegaran a pasar,
no tengo más nada que desearte.

Nadar en agua inquietas: una aproximación a la poesía infantil de hoy, de Cecilia Bajour

 

Hui us invite a llegir un interessantísim article de Cecilia Bajour, Nadar en agua inquietas: una aproximación a la poesía infantil de hoy, ponència presentada al Congreso Iberoamericano de Literatura Infantil y Juvenil (CILELIJ) -Bogotá, el 8 de marzo de 2013. L'autora ens presenta el panorama més actual de la poesia infantil hispanoamericana i ens invita a realitzar una reflexió sobre la pròpia poesia infantil.

Que la poesía infantil sea permeable a la “otra” poesía pasa en buena medida por cómo se establecen vasos comunicantes a partir de lecturas poéticas y de reflexiones sobre el género por parte de quienes hacen y editan literatura infantil y poesía para niños hoy. No existe un único modo de ser de la poesía infantil. La apertura a múltiples formas de hibridación (de discursos, de lo viejo con lo nuevo, de los géneros literarios con los no literarios, de lo poético con lo narrativo, de lenguajes artísticos, de la propia poesía infantil con la poesía adulta, etc) que caracteriza a gran parte de la literatura infantil contemporánea también puede ocurrir en la poesía, tal como vimos en algunos ejemplos. Es apasionante detenerse a ver cómo ocurre, profundizar y abrir paso a nuevas zonas de inquietud.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

15.10.13

Pobre: poesia de Ángela Figuera



Pobre

No sé como ha ocurrido. Está todo tan malo,
Como suele decirse. Me he quedado muy pobre.
No tengo ni un jilguero ni una estatua.
No tengo ni una piedra para tirarla al mar.
No tengo ni una nube que me llueva por dentro.
Ni un cuchillo de plomo para cortar la rabia.

No tengo ni una mata de tomillo
Para tender el pañuelo.

(Verdad es que tampoco tengo pañuelo,
Se nota cuando lloro y mis lágrimas corren como ríos de lágrimas)

No tengo ni una tira de tafetán rosado
Para tapar las grietas del corazón. No tengo
Ni un pedazo de beso que llevarme a la boca.

Ni un poquito de sueño que llevarme a los ojos.
Ni un retazo de dios que me cubra las carnes.

Me he quedado tan pobre
Que no tengo siquiera donde caerme viva.

La il·lustració és de LenteScura.

14.10.13

Poemes de caragols / Poemas de caracoles

il·lustració de Melanie Mikecz
Sembla que la pluja no vulga vindre aquesta tardor i mentrestant el camp està ple de caragols, tots amb les banyes ben plantades i mirant al cel a veure si cauen algunes gotes. Alegrem aquest dilluns amb una selecció poètica caragolaire.

El cargol

Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci Sol.

Els cargols
(M. Vayre)

Amb la caseta a l'esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc. 
(...)
*


On vas cargol,
tan carregat?
Duc la casa
o el terrat!
Que fas, cargol,
dins el jardí?
Menjo fulIes
sota un pi.

Il·lustració de Laura Watson

El cargol
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
*

A un caragol
(Àngel Guimerà)

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortita pasturar lentament.

Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.

Il·lustració de Marie Desbons

El caracol Martín
(Maria Alicia Esaín)

Una vez en mi jardín
pasó algo extraordinario:
se vio al caracol Martín
sentado leyendo el diario.
Le pregunté preocupada:
—Oiga señor, ¿qué le pasa?
Él me dijo tristemente:
—Aquí ando, buscando casa

—¿Qué ha pasado con la suya?
—fue mi pregunta inmediata.
—La he perdido —dijo el pobre—

¡Un auto casi me mata!

—No se aflija, Don Martín
—le contestó mi hermanita
y en un momento le puso
sobre el lomo, una cajita.

Entonces el caracol
se fue a dormir muy contento
porque en lugar de una casa…

¡Tenía departamento!
*
El caracol Babacol
(Marisa Alonso)

El caracol Babacol
saca los cuernos al sol,
y duerme tranquilamente
en una hoja de col.

Una ráfaga de viento
le ha tirado de la hoja,
le lleva con mucha fuerza
rodando hecho una bola.

Metido dentro de casa
el caracol mareado,
no se atreve a salir
aunque el viento ya ha parado.

Abre los ojos despacio,
su casa no tiene daños,
con todo lo que ha rodado
se ha salvado de milagro.

Al fin asoma los cuernos
y queda maravillado,
¡todo está lleno de hojas!
lechugas, coles y nubes.

Este lugar es precioso,
le gusta para vivir,
la casa la lleva a cuestas
sólo debe decidir.

No hay mal que por bien no venga,
piensa feliz y contento,
el caracol Babacol
ya no tiene miedo al viento.



Aquel caracol
que va por el sol,
en cada ramita
llevaba una flor.

¡Que viva la gracia,
que viva el amor,
que viva la gracia
de aquel caracol!
(popular) 
*

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!
O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!
Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!
(popular gallega)
.

8.10.13

Vuelan las hojas con los poemas: otoño-poesía


Sobre las húmedas
callecitas
el viento juega
con las hojitas.


Hojas del árbol
que en el otoño
se va quedando
desnudo y solo.


El viento canta
mientras las lleva
por las ciudades,
campos y aldeas.


Y todos miran
cómo el otoño
teje y desteje
su alfombra de oro.


(Miguel Moreno Monroy / Holly Hatam, il.)

7.10.13

Som boletaires, amb un cistell de versos



Estem en la tardor, ha plogut i per tot arreu surten els bolets. Així, hem agafat la cistella i s'hem anat al bosc a recollir versos i bolets.

Som boletaires

Som boletaires
som cistellaires,
la nostra vida
és el rovelló.
Sentint la flaire
no triguem gaire
a tenir ple
el cistell i el sarró.

Fredolics, reigs, carreteres,
mollarics i xampinyons,
rossinyols, magencs, llanegues,
cama-secs i moixernons.

I al voltant dels pins s’albiren
rovellons i pinatells.
I al voltant de les alzines
surenys i carlets novells.

Som boletaires...

La il·lustració és de Subi

Podeu llegir més poemes de bolets al blog o en aquest slideshare que vàrem fer:


6.10.13

El camino a la poesía: piedras de versos de Rogelio Ramos Signes


El camino a la poesía

De estas piedras que ves
está hecho el camino a la poesía.

Con las grises, contundentes y filosas,
podrás preñar metafóricamente la tierra.
Con las negras escribirás acerca de tus deudos.
Las marrones absorberán el llanto de la letra
sin que logres entender por qué habías llorado.

Las brillantes de mica sólo enrojecerán tus manos.

Con las blancas, muy pequeñas,
es que irás poniéndole el acento a tus palabras.

4.10.13

Sonrisas de un niño: un somriure i un poema en el "Día Mundial de la Risa"

 
 Hui celebrem el Dia de la Risa -i és que hi ha dies per a tot i per a tots!-. Ens ha agradat això de celebrar un fet alegre, un sentiment tan positiu. Ens agradaria comprovar que tots i totes els que llegiu aquest post porteu un gran somriure a la boca i a la mirada; però sobretot el que més ens agradaria és veure a tots els xiquets i xiquetes del món plens de somriures, sense cap llàgima.
 
Una estoneta, un somriure i un poemeta per aquest divendres.
 
Sonrisas de un niño
(Espinete, pseud.)
 
Sonrisas de un niño
que alegran el alma
y llantos de un niño,
que alteran tu calma.Quiero...
 
Oír las risas
de “enanos pequeños”,
que suenen en mi oído,
como los jilgueros. 

No quiero que lloren. 
No quiero que sufran.
Quiero...
¡Qué alboroten! y
¡Qué armen jaleo! 

Quiero...
Que nadie en el mundo,
se atreva a callarles,
para que sus risas 
vuelen por el aire. 

Eso... 

¡Eso es lo que quiero!

La il·lustració és de Trey Hoyumpa.

Poemes viatgers: llibre de poesia infantil de Joaquina Barba


Per aquest divendres tenim una nova recomanació: Poemes viatgers, un llibre de poesia infantil de Joaquina Barba, amb unes simpàtiques il·lustracions de Noèlia Conca i publicat per Edicions Bullent.

Poemetes per als més menudets, versos que ens inviten a visitar el país dels somnis i la imaginació, un lloc on tot és possible i on podem trobar-se personatges d'allò més estranys. Un llibre molt recomanable per començar a endinsar-se en la poesia amb la nostra llengua. Us fiquem un tastet:

El tren màgic
(Joaquina Barba)

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que xiula
em ve a arreplegar.
Amb tanta pressa
on em portarà?

 XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que canta
ja ha arribat,
obri la portas
perquè pugui jugar.

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren s'atura,
he de baixar,
a l'estació dels somnis
em vull quedar.


3.10.13

Dormint-se amb poesia / Durmiéndose con poesía


El bracet de papà i mamà és l'ideal per adormir-se. Gronxar-se mimosament, lentament, deixant que les seues paraules carinyoses tanquen les parpelles, acaricien les orelletes... tot un plaer del que deuen gaudir tots els xiquets i xiquetes del món.

Si yo fuera un animal,
sería un oso pequeño
para dormirme en tus brazos
durante todo el invierno

(José Antonio Ribes)

La il·lustració és de John Bindon.

2.10.13

Poemes i cançons: llibre-disc de Jordi Gil. Presentació a la Biblioteca de Cocentaina el 3 d'octubre de 2013




La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cocentaina, la Biblioteca Municipal de Cocentaina i l'editorial Babilonia tenen el plaer d'invitar-vos a la presentació del llibre-disc del poeta i cantautor Jordi Gil, Poemes i cançons. Aquesta presentació tindrà lloc al saló d'actes de la Biblioteca Pública Municipal (Pla de la Font, n. 10, Cocentaina) el proper dijous, dia 3 d'octubre, a les 19:30. La presentació estarà a càrrec de Vicent Camps. Gaudirem de molta i bona poesia i d'excel·lents cançons d'aquest "joglar d'Alcoi".

Us fiquem un tastet del llibre, el seu poema Presentació:

Presentació
(Jordi Gil)

Bona nit i benvinguts.
Si us plau em presentaré
sóc en Jordi Gil d'Alcoi,
un joglar d'aquesos temps.

Un idealista boig,
de volta de quasi tot,
tacat de blau i de roig
segons han bufat els vents.
Tracte amb versos manifestos,
sóc del poble missatger,
denuncie les injustícies
i el sofriment de la gent,
i em preocupe de somiar
quan sóc despert.

Bona nit i benvinguts.
Escolteu el que diré:
impera la solitud
passejant pels carrers.

Els valors més arrelats
van empeltats de diners,
tot allò que es pot comprar
per al parroquià té pes.
...

1.10.13

La lectura en veu alta: recitar poesia / La lectura en voz alta: recitar poesía



Una de les millors maneres de enlairar la poesia entre els xiquets i els joves és recitar-la en veu alta. Recitar el mestre/a, els pares, els xiquets i joves. La paraula feta veu. Però llegim molt poc en veu alta i encara menys recitem. Per què?

De vegades quan els xiquets i xiquetes venen a les sessions d'animació lectora a la biblioteca els pregunte si lligen als pares en veu alta. Un percentatge molt alt de lectors infantils -que ja saben llegir- contesten "no". El motius són variats, però podem resumir-los: per a què?, tinc vergonya, a ells no els interessa el que llig, no m'escolten, ara ja sóc major i no els necessite, sempre estan rectificant el que llig, és un rotllo, això és cosa de menudets,... 

La mateixa pregunta els he fet als pares -en els taller de foment de la lectura per a pares que organitza la Biblioteca de Cocentaina- i les respostes són molt semblants a la dels xiquets, però amb unes connotacions especials: això és cosa de l'escola, ara que sap llegir és una tonteria llegir-li jo, no tinc temps, quin rotllo si no m'escolta, no sé que llegir-li, llegir en veu alta és per a gent que no sap llegir, tinc vergonya de fer el ridícul, no hem deixa perquè diu que als amics/amigues no els lligen els pares, ja és massa fadrí per contar-li contes o recitar-li poemes,...

També a l'aula està perdent-se la lectura en veu alta i la lectura coral -no està de moda?, sols ens interessa per als més menudets que no saben llegir?, la lectura és un fet individual que no devem compartir? ...?-.

Què us sembla? Estic a favor de enlairar la paraula en veu alta. Recitar i cantar poemes a casa, al col·le, a la Biblioteca. L'encís de la sonoritat de la paraula és meravellós per a fomentar la lectura. 

Us invitem a que mireu i escolteu aquest vídeo promocional que des de el govern de Xile han realitzat per tal de promoure la lectura en veu alta. Ens agradaria que ens deixareu la vostra opinió en l'apartat de comentaris. Gràcies.