30.9.13

La protesta de dilluns: poesia de Marc Granell


No m'estranya gens ni mica que el "dilluns" estiga molt enfadat. Totes les protestes recauen sobre ell, el primer dia de la setmana, el primer dia de treball o d'escola, el primer per tornar a la feina i les obligacions. Els dilluns pel matí tot són males cares i remugons. No m'estranya que hi proteste, a qui corresponga i...

La protesta de dilluns

Dilluns està ja molt fart
que la gent, només desperta,
l'insulte com si fos l'únic
culpable que hi ha a la terra
de tots els mals que al món passen
perquè s'acaba la festa.
Indignat, escriu i firma
una carta de protesta
que envia a qui correspon.
I qui correspon contesta
dient-li que la setmana
està ja del tot completa
i que el dilluns va nàixer
per sempre dilluns es queda.

La il·lustració és de Gurihiru.

29.9.13

Dulcinea, la dama encantada: poesia de Miguel Arteche


Dulcinea, la dama del Quixot, és de vegades la gran oblidada. És lo que no és, és la dama encantada.

La encantada

La encantada, la ofendida,
la trocada y trastocada,
la que a mí me mudaron
como árbol sin hojas,
como sombra sin cuerpo.
Dios sabe si es fantástica o no es fantástica,
si en el Mundo se encuentra o no se encuentra.
La que veo y se esconde,
la que los niños siempre miran,
la que jamás verán los Mercaderes,
la que aparece
y desaparece.
La que conmigo muere
y me desmuere.
La visible,
la invisible
Dulcinea.

La il·lustració és d'Álvaro Reja.

28.9.13

Libros para pequeños o grandes lectores: colección de poesía infantil de Mágicas Naranjas Ediciones


Mágicas Naranjas Ediciones, editorial argentina, té una col·lecció molt interessant de poesia infantil i juvenil: Libros para pequeños o grandes lectores de poesía. Esta col·lecció esta pensada per a fer de pont entre la poesia de grans autors argentins i els lectors infantils. No són poemes creats per als xiquets, però si versos que per la seua bellesa i contingut seran fàcilment apropiats pels xiquets.

La coordinadora de la col·lecció, Hilda Fernández Oreiro, ens ho explica en la contratapa:

Con mirada curiosa y renovada, nos asomamos a las obras de grandes poetas y descubrimos algunas perlas preciosas que, sin necesidad de traducción, queremos acercarles a los más chicos. Textos sin edad, bellos, sonoros, luminosos.

Porque poesía e infancia habitan un mismo territorio, queremos recrear ese universo mágico y lúdico, donde las palabras se encuentran con las imágenes y los nuevos lectores con los grandes poetas.

Pel seu format podem dir que són àlbum poètics il·lustrats. Cada llibre sols té un poema -de poetes i il·lustradors diferents-, amb un text introductori de l'autor/a adreçat als xiquets. Té pocs títols, però tots molts sabrosos:

-Música amable al fin de Irene Gruss, il. de Cecilia Afonso Esteves
-Peras de María Teresa Andruetto, il. de Florencia Tabbita
-Variaciones de la luz de Diana Bellessi, il. de Pablo Ramirez Arnol
-Azar y necesidad del benteveo de Alicia Genovese, il. de Martín Mykietiw
-Cartas para que la alegría de Arnaldo Calveyra, il. de Martina Fraguela   
 

Us fiquem un tastet: Peras, de Maria Andruetto, premi  Hans Christian Andersen 2012.

Peras
(Maria Teresa Andruetto / Florencia Tabbita)
Había una rosca cubierta
de azúcar, una mesa con el hule
verde y una frutera de vidrio
(por la loneta de las cortinas,el sol
sacaba tornasolados color deajenjo),
y había peras. Recuerdo los cabosrotos
y el punto negro que, en una deellas,
hace el gusano. Sé que las dosteníamos
el pelo corto y unos vestidos
almidonados.
Después algo (quizás el viento)
sonó allá afuera y mi madre dijo
que acababan de pasar
Los Reyes.

27.9.13

Versos per saltar a la corda / Versos para saltar la comba


Estem perdent els jocs de carrer perquè ara és impossible que les xiquetes i els xiquets puguen jugar-hi. Són els parcs, espais reduïts i acotats, els únics llocs urbans on es pot jugar. És una llàstima! Hem canviat les rialles i jocs, les converses i crits pel soroll dels motors i les botzines -que lleig!-.

No ens resistim a gaudir del joc i del nostre folklore. Per exemple, saltar a la corda. Malgrat que aquest tipus de jocs sembla que s'han quedat reduit al  pati del col·le o a les classes d'Educació Física, no devem de perdre totes les cançons que van afegides al joc (feu memòria, hi ha moltes). Aquest suport poètic-musical no es valora lo suficient i és el que dona ritme al joc. Ara és responsabilitat nostra anar donant a conèixer aquests jocs, que mantenen el cos en forma, i les seues cançonetes, que mantenen el ritme poètic a la ment.

Us fiquem tres exemples de pomes que animen a saltar a la corda / saltar la comba. Què, s'animeu a saltar i poetitzar?

A saltar la cuerda
(Andrés Díaz Marrero)

Zumba que zumba,
viaja zumbando.
Se alza ligera
formando un arco.

Sube la cuerda.
Se oye un silbido.
La brisa juega
con mis amigos.

Golpea el suelo.
Yo pego un brinco.
¿Quieres gozar?
¡Salta conmigo!

*

¡A la comba!
(Gloria Fuertes)

Comba, comba,
la que gane, que se ponga,
la que pierda, que se vaya.

Vaya, vaya,
la valla del corral,
el pollo sin pelar,
la niña le echa sal.

Vaya, vaya,
la arena de la playa.
La niña con la ola,
sola, sola.

Vaya, vaya,
quien pierda, que se vaya.

Comba, comba,
Quien gane, que se ponga.



Salta la cuerda

Salta, salta la cuerda
salta a más no poder,
y si al saltar te enredas
entonces vas a perder.

Salta de buena gana
salta y no te rindas…
salta, salta, salta
brinca, brinca, brinca.


Saltando la cuerda
felices seremos
vamos a la merienda
y después saltemos.

Il·lustracions de Rebecca Cool.

26.9.13

Autumn, time is coming... cançó infantil popular en anglès


Què millor que jugar amb la tardor cantant? Però anem a fer-ho en anglès. Cantem i practiquem el nostre anglès. Aquesta cançoneta popular es canta igual que Frère Jacques.

Red leaves falling
Red leaves falling
On the ground
On the ground


Autumn, time is coming
Autumn, time is coming
All around
All around


Orange leaves falling
Orange leaves falling
On the ground
On the ground


Autumn-time is coming
Autumn-time is coming
All around
All around


Brown leaves scattered
Brown leaves scattered
On the ground
On the ground


Autumn, time is now here
Autumn, time is now here
All around
All around

La il·lustració és d'Anda Cofaru.

25.9.13

Recitaaciegas, I Encuentro de Coplas de Ciego en Salamanca -28 y 29 de septiembre 2013

Ens sembla genial el projecte Reciataaciegas, la primera trobada de cobles de cec que tindrà lloc a Salamanca els propers dies 28 i 29 de setembre. Si teniu oportunitat de poder-hi assistir no s'ho perdeu! Un homenatge al Lazarillo de Tormes molt interessant, lúdic i festiu.

RECITAACIEGAS es el I Encuentro de Coplas de Ciego, que congrega a casi un centenar de actores ciegos y deficientes visuales del movimiento teatral de la ONCE, a actores profesionales y folcloristas, con la finalidad poner en valor las Coplas de Ciego, un arte que fue el modo de vida para muchos ciegos que recorrían las plazas, ferias y mercados de pueblos y ciudades desde la edad media hasta mediados el siglo XX, que a modo de actores-músicos, se convertían en los cronistas del momento, divulgando noticias cantando y recitando romances que a su vez vendían impresos, procurándose así un modo de subsistencia.

    Los días 28 y 29 de Septiembre, decenas de representaciones de romances de ciego, de forma simultánea se pondrán en escena por las inigualables calles y plazas se de la ciudad del Lazarillo de Tormes. Salamanca es el lugar elegido por la ONCE de Castilla y León, para celebrar éste encuentro cultural, artístico y festivo, pero también de reconocimiento histórico y reivindicación del papel que los ciegos jugaron como dinamizadores de la comunicación social en tiempos pasados; compartiendo con los ciudadanos de éste modo la celebración de los Aniversarios de la Ilusión, pues éste año se celebra el 75 aniversario de la fundación de la ONCE y el 25 de la creación de la Fundación ONCE.

24.9.13

En los dedos del viento: llibre de poesia infantil de Mercedes Calvo


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil molt interessant que teníem pendent des de fa temps-: En los dedos del viento, de Mercedes Calvo, amb il·lustracions de Matías Acosta, editat per  Estrada/Grupo Macmillan.

Estem en la tardor i bufa el vent de la poesia, van ballant fulles i besades, versos rimats, amb música de brisa i sospirs cadenciosos.  El vent és el protagonista de tot el poemari; un vent que persegueix vaixells de papers, que balla sobre els pètals de les flors, que espenta als avionets, que juga amb els núvols. Les il·lustracions pinten amb colors blaus i tonalitats ocres el món vist pel vent de la poesia.

Un llibre molt recomanable! Us fiquem un tastet:

En los dedos del viento
pasan las nubes
y los globos perdidos
 que al cielo suben.
Giran veletas,
suspiros de las novias
y los poetas.
En los dedos del viento
vuelan las hojas,
cabellera de otoño
 dorada y roja.
Viaja la vida
en el polen callado
 y en la semilla.
En los dedos del viento
 se van los besos
soñando con caricias
y con regresos.
Flotan canciones
que entibian de ternura
 los corazones.
En los dedos del viento
 quiero viajar.
Él me dará alas
 para soñar.
Dedos del viento,
¡qué vuelen las palabras
 del sentimiento!


23.9.13

Crear poemes: juguem amb la repetició i la comparació / Crear poemas: jugamos con la repetición y la comparación


 Escrivim poesia, creem versos... comparant!-il·lustració de Frédéric Fiebig-

Anem a començar a crear poemes. De nou hem tornat a classe, és dilluns, i és temps de deixar volar les paraules per a que vagin enredant-se entre els cabells i els sentiments dels xiquets i xiquetes. Us proposem crear senzills poemes jugant amb la comparació i la repetició.

Utilitzem tan... com. Per parelles, en l'aula, anem a buscar adjectius i la seua correspondència amb animals, objectes, personatges, etc. Per exemple:

Tan groc com l'or o tan blau com el cel o tan ratllat com un zebra... Anirem escrivint a la pissarra totes aquestes comparacions. Després passarem a treballar-ho per parelles. Ara tan sols ens resta donar-li una forma poètica, amb un poc de ritme. Podem fer-ho de moltes maneres, per exemple utilitzant la repetició:

Tan, tan, tan negre
com un dia de febre.

o

Tan, tan tan amarillo
como mi cepillo

Provem a jugar i crear. Si cada parella fa un mini-poema i els ajuntem tots tindrem un gran poema col·lectiu.

Tan, tan, tan gran
com un elefant.

Tan, tan, tan menut
com un cuc.

Tan, tan, tan corbat
com un arc.

Tan, tan, tan dolç
com el sucre en pols.

Tan, tan, tan orellut
com un conillet pelut.

Tan, tan, tan redó 
com la lluna i el meló.

Tan, tarantan tan
jugant, cantant i comparant.


Il·lustració de Klaas Verplancke

Podem crear un tipus de poema totalment diferent canviant la repetició:

Tan amarillo, amarillo, amarillo
que tiene mucho brillo.

Tan pequeño, pequeño, pequeño
que me da mucho sueño.

Tan rugoso, rugoso, rugoso
como el abrigo del oso.

Tan volador, volador, volador
como el pájaro en la flor.

Tan bonito, bonito, bonito
como el viento silbando el pito.

Tan suave, suave, suave
que baila hasta el ave.

Tan bailongo, bailongo, bailongo
como cuando toco los bongos.

Tan poético, poético, poético
que rima con fonético.

22.9.13

Mi amor: poesia de Nada El Haye


Mi amor
(Nada El Haye / trad. Yumana Addad)

Que aquel que desea un beso coja una flor
Que el que busca un abrazo coseche un campo
Que el que oculta un secreto encienda un cirio
Que el que llora una lágrima ofrezca un corazón
Que el que dibuja un horizonte vuele aún más lejos
Que el que alcanza una estrella conquiste el cielo
Que el que toca el fuego sea atravesado por relámpagos
Cantado por los ruiseñores
Y llevado por los jilgueros
Y que las hojas del árbol acaricien su sombra
Porque mi amor es más fuerte que mi paciencia
Su pueblo invade mis palabras
Y sus fronteras
Son mi alma
.

Il·lustració de Daniela Giarratana.

21.9.13

La tardor s'ha fet poema... benvinguda la tardor


Amb un Sol esplèndid i calor hui estrenem la tardor. El dia acurta i refresquen les nit, prompte ens vestirem amb l'abric. Li donem la benvinguda a la tardor perquè hui s'ha fet poema... de la ploma de la nostra amiga Isabel Barriel.

La tardor s'ha fet poema

La tardor s'ha fet poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.

La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els nàufrags als illots.

La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.

La il·lustració és de Penelope Dullaghan.

19.9.13

L'efecte espill en la poesia infantil i juvenil: poetiqüestionari / El efecto espejo en la poesía infantil y juvenil: poeticuestionario


Hay dias que pasan 
sin haber llegado

otros
que no se van nunca

De vegades a l'hora de difondre la poesia no se n'adonem de la gran importància que té el seu contingut. A la poesia podem aplegar per la musicalitat, per la rima, pel joc, pel cant, per... moltíssims motius. Però hi ha un motiu, fonamental, del que de vegades els "mediadors" no tenim en compte: el sentiment.

Quan llegim un poema hi ha moments que t'atrapen els versos. És com si allò que està passant-te, allò que no saps com explicar, que et costa comunicar, de cop i volta ho trobes en uns versos. És l'efecte espill de la literatura. A més, al reconèixer poèticament el que estem llegint açò ens fa reflexionar i la pròpia reflexió ens porta a transformar el poema en una segona lectura. I és que no hi ha un poema en si, darrere dels versos hi ha tants poemes com lectors de poesia. 

Moltes vegades, a l'escola, s'analitza el que el poeta ens diu amb el poema -tenint en compte la seua biografia i l'entorn social i cultural del moment de la creació literària-. Aquest anàlisi literari és molt interessant i necessari, però de vegades constrenyem la poesia a l'anàlisi, no a la relació poema-lector i això fa que perdi el sentit, el lligam del propi lector amb la poesia... i quan no hi trobem sentit al que llegim acabem rebujant-ho.

És veritat que no tots els poemes ens aporten camins per a la reflexió, personal o col·lectiva, aleshores caldrà que els mediadors -mestres, bibliotecaris, pares, animadors a la lectura, etc.- siguen lectors i coneixedors de poesia, que tinguen un bagatge poètic, per poder-hi difondre. No hi ha receptes màgiques per aplegar a ser lector o escriptor de poesia, cal tan sols anar alliberant-la poc a poc per a que arrele entre els xiquets i joves, amb il·lusió, amb sentiment i amb coneixença d'allò que volem difondre.

Per exemple, qüestions tan interessants com el pas del temps, el seu aprofitament, la seua monotonia, la seua pròpia relativitat... tot això i més ho podem tractar amb uns breus versos, com els que encapçalen aquest post. Qui no ha gaudit tant en la preparació d'un projecte que quan aplega la seua realització és com si fos el menys important? Són dies que passen de llarg. Al contrari, hi ha dies, moments, situacions que pesen tant, que són tan doloroses o fastigoses que sembla que s'instal·len per sempre en el nostre temps, que no passen, que el temps s'ha aturat malgrat comprovar que les manilles del rellotge avancen.

Aquest efecte espill va trobant-se després de moltes lectures, des de menudets, també en la poesia.

Tot açò són reflexions en veu alta que ens encantaria debatre amb vosaltres. Què us sembla? Què opineu? És més important la forma que el contingut en la poesia infantil i juvenil? Tenen en compte els poetes aquest efecte espill en els seus lectors infantils? Ens encantaria que ens deixareu els vostres comentaris i intercanviar experiències i reflexions -gràcies per endavant-. Reprenem el poetiqüestionari.

El fotomuntatge és d'Erwan Frotin.

18.9.13

El pollito Lito: cançoneta per als més menudets



El pollito Lito
El pollito Lito en su cascarón
duerme tranquilito sobre su colchón.
Come la semilla, toma el biberón,
con gustito a leche, con gusto a bombón.
Le crecen las alas y quiere volar,
le crece el piquito para picotear,
le crecen las fuerzas, rompe el cascarón.
El pollito Lito ha nacido hoy.

La il·lustració és de Cally Johnson-Isaacs

16.9.13

Comença el curs, comencem a jugar amb la poesia / Empieza el curso, empezamos a jugar con la poesía

Juguem amb la poesia? -il. Giulia Tomai-

És moment de començar a jugar amb la poesia, a la par que comencem l'escola. Hi ha un bon grapat de rondes infantils que s'han convertit en clàssiques i tothom coneix, però també és veritat que hi ha moltes adaptacions geogràfiques de les mateixes.

Per exemple, Nieve que cortas patita és un d'aquests poemes encadenats que hem recitat a casa i al col·le i que cadascú té la seua "familiar" versió -a qué si?. Us fiquem aquest poema i seria interessant que el llegireu a classe i que aportareu la vostra versió. Aquests tipus de poemes són uns fantàstic exercicis mnemotècnics, a més de superdivertits.

Nieve que cortas patita
-Nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el sol es malo,
me derrite a mí.

-Sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
la nube es mala,
que me ataja a mí.

-Nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
el viento es malo,
que me lleva a mí.

-Viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo,
la pared es mala,
que me ataja a mí.

-Pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?

-Yo no soy mala;
mala es la rata
que me cava a mí.

-Rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
malo es el gato
que me come a mí.

-Gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el perro,
que me mata a mí.

-Perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el palo,
que me mata a mí.

-Palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?

-Yo no soy malo;
malo es el fuego,
que me quema a mí.

-Fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
el agua es mala,
que me apaga a mí

.-Agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois mala?
-Yo no soy mala;
el buey es malo,
el buey es malo,
que me bebe a mí.

-Buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes rata,
rata que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
malo es el hombre,
que me mata a mí.

-Hombre que matas buey,
buey que bebes agua,
agua que apagas fuego,
fuego que quemas palo,
palo que matas perro,
perro que matas gato,
gato que comes ratón,
ratón que cavas pared,
pared que atajas viento,
viento que llevas nube,
nube que atajas sol,
sol que derrites nieve,
nieve que cortas patita,
¿por qué sois malo?
-Yo no soy malo;
mala es la muerte,
que me mata a mí.

14.9.13

Estoy en la luna con la nave de la poesía


Estar en la luna

Esta mañana el maestro
un lindo cuento contó;
contó que el hombre en la Luna
de pelearse se olvidó.
Veía todo tan blanco,
tan blanco, que imaginó
cada estrella una sonrisa
y en la sonrisa el amor.
Esta mañana el maestro
sonriendo concluyó:
estar en la Luna tres veces
sirve para ver mejor. 

La il·lustració és de John Alcorn

12.9.13

Niña: poema d'Octavio Paz



Niña
 
Nombras el árbol, niña.
Y el árbol crece, lento y pleno,
anegando los aires,
verde deslumbramiento,
hasta volvernos verde la mirada.

Nombras el cielo, niña.
Y el cielo azul, la nube blanca,
la luz de la mañana,
se meten en el pecho
hasta volverlo cielo y transparencia.

Nombras el agua, niña.
Y el agua brota, no sé dónde,
baña la tierra negra,
reverdece la flor, brilla en las hojas
y en húmedos vapores nos convierte.

No dices nada, niña.
Y nace del silencio
la vida en una ola
de música amarilla;
su dorada marea
nos alza a plenitudes,
nos vuelve a ser nosotros, extraviados.

¡Niña que me levanta y resucita!
¡Ola sin fin, sin límites, eterna!

La il·lustració és de Michael Lukasiewicz.

11.9.13

Pliegos de la Visión: col·lecció de Poesia Visual en l'editorial Babilonia


La poesia visual és una gran desconeguda, per adults i xiquets. Una llàstima! També és veritat que no hi ha moltes editorials que s'arrisquen en l'edició d'aquestes obres, però poetes hi ha i de molt bons.

L'editorial Babilonia està especialitzada en aquest tipus de poesia visual. Tinc el plaer de dir públicament que des d'ara podeu consultar tot el seu fons poètic a la Biblioteca de Cocentaina, doncs ens han fet donació dels seus llibres. Gràcies, moltes gràcies a Francisco Pérez Belda, Paco, el seu editor per aquest regal tan magnífic i poètic, tan ric en contingut i continent, tan interessant. Des d'ara el nostre fons bibliogràfic poètic s'enriqueix molt amb aquesta aportació, s'agraeix encara més en aquests temps de crisi i retallades en les que les biblioteques tenim poc pressupost per adquirir llibres.

Doneu-li una ullada a la seua col·lecció Pliegos de la Visión (amb 48 obres editades). Us fiquem tres exemples diferents del que podem trobar:

 Del llibre Lengua geográfica, de Francisco Aliseda

 Del llibre Poemas del sublime cotidiano, de José Blanco

Del llibre Animals nominals, de Miquel Martínez i Carpio

La poesia visual deixarà de ser la gran desconeguda quan des de les aules i a casa és difongui. Als xiquets i joves els encanta quan la coneixen. Amb aquesta col·lecció tenim l'oportunitat d'apropar-se a ella, gaudir-ne i després donar l'altre pas: crear-ne.

L'editorial Babilonia té també una col·lecció molt interessant de poesia Pliegos de la Palabra (amb 7 obres editades). Us fiquem un tastet: 

Me despeñé
en el acantilado de una mesa
aventada por la fuerza
de sus manos
y se desbordó el mar de mi cerebro
llevándose el terror,
mudándome en anémona,
figurita de coral entre las olas.
(Cristina Carrasco García, La vida que me queda)

Prompte us informarem d'una altra interessant novetat bibliogràfica, d'aquesta editorial, que presentarem a la Biblioteca de Cocentaina.

10.9.13

Dites populars i refranys sobre el cul

Anar de cap i de cul, il·lustració de Stasia Burrington
Llegint el nostre refranyer podem comprovar que totes les parts del cos tenen els seus refranys. Encara no hi hem penajt cap d'aquest refranys al blog, així que passem a fer-ne una selecció. Però en lloc de ficar-ne del cos en general anem a començar per una part que segur, segur, farà riure's a més d'un: el cul.

Aquesta part de la nostra anatomia provoca, a l'hora de parlar d'ella, unes certes rialletes en veu baixa. Hi tenim un sentit escatològic molt humorístic. Passem, doncs, a veure que diuen les nostres dites i refranys sobre el cul.

A casar, a cops de cul s'hi pot anar
A l'Alguenya, el cul s'endenya
Boira boirassa, el cul de la burra t'apedaça
Cada cul uns calçons
Calent com lo cul d'una olla
Caminar com els crancs, cul enrera
Cent anys fa que és mort el ruc i encara el cul li put
Constipat, cul tancat
Contra el mal de cul no hi valen serves
De cul per terra
Deixar a u amb el cul a l'aire
Del cor neixen sentiments, del cul els excrements
Durar més que un cul de morter
El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina
El fum és com el cul d'en Jaumet, que mai no està quiet
El qui s'acatxa, el cul mostra
Els diners i el cul no s'ensenyen a ningú
Es cul comanda
Escalfar el cul de la cadira
Ésser cul i merda
Ésser un cul brut
Ésser un cul de got
Esser un cul de mal seient
Ésser un cul de tavernes (o de cafè, o d'església)
Estar més pelat que un cul de mona
Estrènyer el cul després d'haver fet el pet
Fa com el tord: la cara magra i el cul 'gord'
Faltar més prompte el cul que els valons
Fer caure de cul una cosa
Fer com la tuies, que s'eixuga el cul amb fulles
Fer el cul garbell
Fer-ne fer d'es cul faristol, i de ses cames ciris
Fer-se cul enrera
Ja trona al cul de la madrona
Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
La cabra pel seu desori, porta el cul a l'aire
La curiosa d'Ontinyent, la cara llevada i el cul lluent
La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
La lletra pel cul entra
La roba bruta, al cul del paner
Llepar el cul a algú
Madona, el cul vos trona
Ni home petitet, ni dona de cul baixet
No és a tot cul ni a tota boca parlar
No haver vist mai cul en finestra
No poder tapar el cul d'algú ni amb set matalassos
Obrir el cul i agafar mosques
Pelat com lo cul d'un mono
Per la pulmonia i mal de costat ten el cul tapat
Perdre el cul per una cosa
Posa el teu cul en consell, els uns diran que és blau, altres que és vermell
Posar el cul en remull
Posar-li el cul com un tomàquet
Posar-se de cul (o d'esquena) a la paret
Posar-se la llengua al cul i el cul a casa
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Que no ho poden tenir tot, l'estopa i el cul calent
Quedar cul batut i cara alegre
Quedar-se amb el cul a l'aire
Qui aixeca l'anca perd la banca, qui aixeca el cul perd el bagul
Qui amb canalla es fica, cul cagat en surt
Qui barata, el cul es grata
Qui dóna el cul a besar, no té més que dar
Qui molt s'abaixa, el cul ensenya
Qui no fa bona lliçó, es cul ho paga
Qui no llimpie el ferrament después de treballar, tampoc se llimpie el cul después de cagar
Qui no té faena amb lo cul cace mosques
Qui primer s'olor ha sentit, des cul l'hi ha sortit
Qui té cul de mal seient, no n'acaba cap i en comença cent
Qui té cul no pot dir pet a un altre
Qui té el cul llogat no caga quan vol
Qui té el cul pallós té por que el foc s'encengui
Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)
Qui t'emmascari sempre serà un cul de padella
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
Qui truites vol agafar, el cul s'ha de mullar
Qui vulga pescar, el cul s'ha de banyar
Quina hora és? Al cul de la burra pinten les tres
Quina pena! Tindre el cul davall l'esquena
Refredat, cul apretat
Rient, rient, bat es cul a sa gent
Semblar el cul d'en Jaumet, que no està mai assegut ni dret
Sentmenat, cul de gat
Ser cul de mal 'asiento'
Ser cul i bufa
Ser el cul d'en Mora, que de tots s'enamora
Ser més descarat que un cul de mona
Ser un cul de mal neguit
Ser un cul d'olla
Seu, que es cul fa sa feina
Si tens calor, girat de cul a la frescor
Si tens mal al cap, unta't el cul amb oli
Tenir el cul llogat
Tenir més anys que es cul des banys
Tenir-ne el cul pelat
Tinc fam! Pega't un mos al cul i minjaràs carn
Tinc set! Gira't de cul i ven-te un pet
Tindre el cul com una pastera
Tindre un cul com un oret
Veure el cul a la taleca
Xufes? El cul me bufes

Aquests refranys els hem agafat del Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies -gràcies de nou, Víctor-.

Podem llegir també al blog refranys sobre la tardor, amb les seues festes, fruits i diferents mesos.

9.9.13

La meva escola: poesia per al primer dia de classe




És hora de tornar al col·le! D'aprendre, llegir, jugar, investigar, pintar, compartir, crear, conèixer, imaginar... i també de poemar. No s'oblidem de la poesia en aquest curs acadèmic que ara encetem.

Bon curs a tots i totes, a mestres i alumnes!

La meva escola
(Àngels Garriga )

El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l’escola
a aprendre de llegir.

Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.

Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles,
i escric d’allò més bé.

M’agrada tant l’escola
que no ho puc explicar;
a l’hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.



Les il·lustracions són de Jane Massey.

8.9.13

Sana que sana: llibre de poesia infantil de María Cristina Ramos


Sana que sana, culito de rana.... quantes vegades hem utilitzat aquesta fórmula poètica-màgica per ficar remei a un cop, a un bac que s'han pegat els xiquets! Doncs ara tenim l'oportunitat de seguir jugant amb la poesia amb el llibre de María Cristina Ramos, Sana que sana, publicat per Océano-Travesía, amb il·lustracions molt originals d'Itxel Estrada.

Ya sana que sana
colita de rana,
tropieza en la noche,
llora en la mañana.  

 Rima, musicalitat, repeticions, jocs de paraules... un text poètic excel·lent per donar les primeres passades en la poesia, fantàstic per als més menudets, tot lligat amb una història boniqueta: el gripau xicotet s'ha caigut un bac jugant amb la papallona i la seua mamà el consola amb poètiques paraules.

Sapito que vuela
es sapo en el suelo:
se lastima y llora
sobre mi pañuelo.

Ahora le duelen.
con dolor de espanto,
la pata y la sombra,
la sombra y el llanto.

Un llibre molt recomanable per començar el curs amb bona poesia.

7.9.13

El mapa de los besos en la ruta de la poesía

 

El mapa de los besos

Desnudando caminos
me encontré con el mapa
de tus últimos besos.

Volando están los míos
por las calles del tiempo.
No hay mapas de esa selva.

5.9.13

Los buenos estudiantes: un homenatge poètic a tots els/les mestres



Sense dubte els mestres són pilars fonamentals en el nostre aprenentatge. Els devem tot allò que sabem, van guiant-nos, des de menuts, pels camins del coneixement i l'educació. És molt, molt, molt important la seua llavor malgrat que de vegades no som capaços de reconèixer-ho, ni social ni personalment.

Després de llegir el poema de Víctor Jiménez ens preguntem: per què, de vegades, som tan ingrats amb ells/elles? Vaja des d'ací tot un homenatge a un gran col·lectiu professional que dia a dia fica el seu empeny en descobrir-nos el món, que ens acompanya sempre per descobrir nous camins, que ens motiva per aprendre, que va sembrant il·lusions i regant la nostra imaginació, que ens ajuda en els nostres problemes, que recolza les nostres victòries, que... la llista de gratitud és interminable.

El mestre, la mestra, fars en la nostra formació. Us desitge a tots i totes un excel·lent curs escolar!

Los buenos estudiantes
(Víctor Jiménez)

 Los buenos estudiantes tienen mala memoria.
A menudo, te cruzas con ellos por la calle
y siguen, sin mirarte, en sus asuntos.
Son ahora señores importantes:
médicos, abogados, arquitectos,
notarios, ingenieros, empresarios...
que tienen poco tiempo y pronto olvidan
que un dí­a fueron tus alumnos.


En cambio, con frecuencia, cualquier tarde,
se te queda mirando y te sonrí­e
de pronto el camarero que te sirve una copa,
la joven dependiente de unos almacenes,
el técnico que llega y entra en casa
a reparar un electrodoméstico
o la cajera de un supermercado.
Y se da a conocer con gratitud
y te estrecha la mano con afecto
mientras recuerda mil anécdotas,
alguna que otra travesura
o lo que le costaba aprobar, con un cinco,
aquella asignatura. Y te preguntas
si no te equivocaste y lo sigues haciendo
en las evaluaciones. Y te dices
que, si fuera posible, si pudieras
volver de nuevo atrás, le aprobarí­as,
sin dudarlo y con nota, Humanidades.

4.9.13

Solo: poesia de Blaga Dimitrova



Es creem els reis de l'univers, el melic del món, éssers que estem en la cúspide de l'evolució. Persones intel·ligents, capaços de viatjar per l'univers, de crear noves vides, de... Som únics, excepcionals, genials, però de vegades ens manca un poc d'adonar-se'n de la nostra solitud, fruit del nostre comportament envers la resta del món.

Som nosaltres mateix els que ens segreguem de la resta de la natura, s'aïllem, la malbaratem. La solidaritat, el perdó, l'empatia, el respecte... són trets que caracteritzen a la humanitat i que devem tenir sempre present. La natura és dadivosa, molt condescendent amb nosaltres, així que cal ser també generosos amb ella.

Solo
(Blaga Dimitrova) 

El árbol perdona al viento
que le saquea las hojas
y le abraza con ramas.
El ave perdona a la nube
que se traga al sol
y la saluda con alas.
La ola perdona a la piedra
que le impide el salto
y la envuelve en caricias.
Sólo el hombre no perdona
al aire, al agua, a la piedra,
a ninguna criatura terrestre.
Persigue a todo con ensañamiento.

Y solo está en el universo.

La il·lustració és de Skizo.


3.9.13

Les 26 cançons infantils: llibre de Josep Maria Espinàs


Del blog Cinc pometes copiem esta interessant informació sobre el llibre-cd Les 26 cançons infantils, editat per La Campana.

 En aquesta obra s’hi recopila el cançoner infantil de Josep M. Espinàs (lletres) i Francesc Burrull (música). Les cançons originals es van crear com la versió infantil de la Nova Cançó catalana. Es van escriure i compondre durant la dècada dels seixanta del segle passat (i es nota a les lletres –hi ha una cançó sobre la bombona de butà i alguns conceptes una mica passadets– i a la música — els arranjaments són molt autèntics– és molt divertit!). 

En aquest llibre-cd s’hi inclouen les partitures i les lletres dels quatre discos originals: ‘Les cançons per encarrilar criatures’, ‘Les cançons de les joguines’, Les cançons amb endevinalla’ i ‘Les cançons de les bèsties’. Les lletres de tots ells parlen d’elements de la vida quotidiana dels infants. Aquí hi teniu una imatge de la portada:

La “Cançó de menjar bé” és la quarta del disc i la vam incorporar de seguida al repertori perquè l’Oleguer amb 5 mesets ja es tronxava de riure amb el “nyam-nyam” i el “tsit-tsit”, les onomatopeies de la cançó. La cantem cada dia abans de cada àpat (dels que fem a taula, vull dir, les galetes estovades i els bastons esmicolats que es mengen i es conserven als racons amagats del cotxet no compten, eh!) i de vegades també, si l’àpat s’allarga, l’anem cantant mentre mengem. La cançó original té tres estrofes i nosaltres només en fem dues, la primera i la última. Aquí us les escric:
“Cada dent és com una eina,
mastegant fa molta feina
amb la truita i amb la fruita, amb la carn, la confitura,
la verdura i l’enciam … Nyam-nyam!

Creixerem cada any un pam … Nyam-nyam!
Si callats mengem seguit… Tsit-tsit!
Nyam-nyam! Tsit-tsit! Nyam-nyam! Tsit-tsit!”