31.5.13

Endevina, endevinalla: llibre d'endevinalles infantils... tot jugant amb la poesia


S'aca el mes i ja tenim a les portes juny i les vacances. El dia es fa més llarg i tenim més temps per a gaudir de la lectura, de la poesia i del seu joc. Hui us proposem jugar amb les endevinalles amb un llibre que en té un bon grapat: Endevina, endevinalla, d'Àngela Martínez i Oti Sòria, amb il·lustracions de Núria Blanch, publicat per Edicions 96.

El llibre ens presenta les endevinalles agrupades per temes: aliments, família, cos, plantes, poble, roba, transports, escola, etc. A més, al final del llibre trobem una interessant bibliografia sobre les endevinalles.

Passem-ho requetebé jugant amb les endevinalles! Us fiquem un tastet d'una de les endevinalles del llibre que segur encertareu:

Encara que no tinc branques,
jo sóc l'arbre de la ciència,
per qui contempla amb consciència
les meues fulles negres i blanques.
(el llibre)

30.5.13

Huye Mayo, casi sin estrenar...poesia d'Isabel Barriel per anar acomiadant-se de maig

S'acomiadem de maig, un mes molt primavera -il. Daria Palotti-

Huye el mes de Mayo,
deja espejos que son lagos,
agua furiosa por los descampados,
deja flores en los prados,
huye Mayo hacia el verano.

Y te arrastra poderoso
por las fisuras del calendario.
Busca huecos, busca fiestas,
busca días para juergas,
introduce horas huecas
para estrenar obras nuevas.

Y las plantas echan yemas
por las ramas,
nacen terneros y terneras.
Son los valles jarros verdes
para flores de colores
que tontean con esas luces
infinitas deseosas de estimar.

En tu cuerpo,
en tu mirada
brilla un Mayo

a punto ya de escapar... 

28.5.13

Fantasmas: poesia en acomiadament de Francisco Pérez Perdomo


De los fantasmas
(Francisco Pérez Perdomo)

1
En las noches
el espectro me hace una señal
Advierto que su dedo está más flaco que antes
Cómo me gustaría hablarle
Decirle "cómo os tratan"
Pero me temo lastimarlo
En cuestión de fantasmas el asunto es distinto
Los fantasmas son personas en exceso sensibles
Cualquier pregunta para ellos se vuelve intolerable
por el esfuerzo que significa
abrir una boca tanto tiempo cerrada
Además el sonido que produce es cosa repugnante
y los hiere
porque es un dedo que escruta en el pasado
El ojo curioso y bizqueante de los vivos
el ojo cruzado por un duelo de lágrimas
los humilla
El espectro me hace una señal
Lo miro con prudencia
ocultando la tristeza que me causa su estado

2

Como nadie los ve
les arrojan aguas encima (a veces
aguas malolientes)
sufren codazos en las calles
Yo los he visto en cuclillas
retorcerse quejarse
Es una desconsideración con los fantasmas
Deambulan por los parques
detrás de las parejas
encima de sus pasos
parando el oído en el susurro meloso de los labios
Son los fantasmas el rebaño de los fantasmas

3

Inmovilizarse como estatua
a los veinte o setenta años
pararse en el centro de la agitación
a lo largo enervante
sin experimentar ningún signo de cansancio
deslumbrarse en la variedad y mutación
de los rostros sin contaminarse
no es cosa en absoluto envidiable
Toda una eternidad por delante
El tiempo necesario el tiempo innecesario
Sin duda una situación
monótona y penosa
como es monótono y penoso
el juego de los colores
cuando se está condenado a llevar el mismo traje opaco

4

Son los fantasmas
El pie de los fantasmas se desliza

en las aguas nocturnas

El pie errante
El pie salvado
El pie sobre el cual ya no hay peso posible

ni voluntad

El pie invulnerable
El pie inmortal


Aquest passat dia 26 de maig ens va dir adéu el gran poeta veneçolà Francisco Pérez Perdomo. S'acomiadem d'ell amb un dels seus poemes... de fantasmes.

La il·lustració és d'Andrey Pervukhin

27.5.13

Recital de poesia infantil a la Biblioteca de Cocentaina, a càrrec de Vicent Camps


El passat dijous, 23 de maig, va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Cocentaina un recital de poesia infantil, adreçat a tots els xiquets i xiquetes de 3r. d'Educació Primària del nostre poble, a càrrec de Vicent Camps.

Uns 100 alumnes i els seus mestres varen poder gaudir de la poesia, dels versos d'Estellés, de Gloria Fuertes, de Carmen Gil... tot amanit amb endevinalles i embarbussaments. Un festival de versos que anaven volant per la biblioteca, embolicant-se entre les atentes orelles dels xiquets i adults, rialles poètiques, cants i un llarg etcètera. Són poques les oportunitats que solen tenir els més menuts d'escoltar un recital de poesia realitzat per un trovador i mestre de la paraula com és Vicent Camps. Des d'aci volem aprofitar per a donar-li les gràcies públicament.

Us deixem un tastet del recital: 














I els xiquets de 3r. del col·legi Sant Joan Bosco li varen donar les gràcies recitant-li aquests poemetes:





25.5.13

Doña primavera: poesia de Gabriela Mistral per un dissabte primaveral


Doña Primavera
(Gabriela Mistral

Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal como
limonero en flor.


Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.


¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!


Doña Primavera,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...


No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?


¿Cómo va a entenderlas
junto a las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?


De la tierra enferma
en las hondas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.


Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas...


Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:


Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño
y de abnegación.


La il·lustració és de Brian Wildsmith.

23.5.13

Adéu a Georges Moustaki... fins sempre "métèque"


Hui ens ha dit adéu un gran poeta i cantautor, Georges Moustaki. Com diem en un altre post d'aquest mes Los poetas nunca mueren. Cada vegada que llegim els seus poemes, que s'emocionem escoltant-lo està revivint en nosaltres.

De sempre ens ha atrapat la seua cançó La métèque, així que hui volem compartir-la amb tots vosaltres. Fins sempre, senyor poeta.

Le métèque

(Georges Moustaqui)

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
de et mes cheveux aux quatre vents,
avec mes yeux tout délavés,
qui me donnent un air de rêver,
moi qui ne rêve plus souvent,
avec mes mains de maraudeur,
de musicien et de rôdeur,
qui ont pillé tant de jardins,
avec ma bouche qui a bu,
qui a embrassé et mordu
sans jamais assouvir sa faim
.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec,
de voleur et de vagabond,
avec ma peau qui s'est frottée
au soleil de tous les étés
et tout ce qui portait jupon,
avec mon cœur qui a su faire
souffrir autant qu'il a souffert
sans pour cela faire d'histoires
avec mon âme qui n'a plus
la moindre chance de salut
pour éviter le purgatoire.

 
Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
de et mes cheveux aux quatre vents,
je viendrai, ma douce captive,
mon âme sœur, ma source vive,
je viendrai boire tes vingt ans
et je serai prince de sang
rêveur ou bien adolescent
comme il te plaira de choisir
et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d'amour
que nous vivrons à en mourir


Et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d'amour que nous vivrons à en mourir.




El extranjero
(Georges Moustaki)

Con mi acento de extranjero,
judío errante, de pastor griego
y mis cabellos a los cuatro vientos,
con mis ojos totalmente deslavados
que me dan un aire de soñar,
yo que a menudo no sueño,
con mis manos de merodeador,
de músico y de vagabundo
que se pillaron en tantos jardines,
con mi boca que bebió,
que abrazó y mordió
sin saciar jamás su hambre.

Con mi
acento de extranjero,
de judío errante, de pastor griego,
de ladrón y de vagabundo,
con mi piel que se frotó
al sol de todos los veranos
y de todo lo que llevaba enaguas,
con mi corazón que supo hacer
sufrir como sufrió
sin hacer historias de esto,
con mi alma que no tiene
la menor posibilidad de salvación
para evitar el purgatorio.

Con mi
acento de extranjero,
judío errante, de pastor griego
y mis cabellos a los cuatro vientos,
yo vendré mi dulce cautiva,
mi alma gemela, mi fuente viva,
vendré para beber tus veinte años
y seré príncipe de sangre,
soñador o bien adolescente,
como te guste escoger,
y haremos de cada día
toda una eternidad de amor
que viviremos a morir

Y haremos de cada día
toda una eternidad de amor
que viviremos a morir

22.5.13

Molts poemes i cançons d'arbres i una poesia del cirerer


Els arbres ens donen vida i nosaltres els regalem poesia -il. Marie Mahler-

Al blog d'Amics arbres han anat pujant poemes i cançons sobre els arbres. Tots aquest poemes els han agrupat en un post: Versos i cançons d'arbres.  Molt interessant. Els poemes els trobem ordenats alfabèticament pel nom dels arbres. Hi ha molts, així que és un lloc d'aquests que us recomanem visitar i escorcollar, més ara que estem en primavera i la natura renaix. Són poemes per a totes les edats que ben bé podem aprofitar a l'aula.

Us fiquem un tastet, uns versos al cirerer, ara que estem en plena temporada de cireres:

Cirerer
(Mercè Bastida)

Ets tu, florit cirerer
el signe de l’alegria,
que avances la primavera
tots els mitjans de gener.

Tu, escuma voladora
de flor blanca com la neu
que una ventada cruel
t’escamparà per la plana
sense dir-nos ni un adéu.

Pobre cirerer florit
ets igual que un ganivet
anuncies la primavera
i de cop ens torna el fred.

21.5.13

Endevinalles de fruites: juguem, inventem i se les mengem


La fruita, de tot tipus i en totes les estacions de l'any, està riquíssima (mireu aquesta il·lustració, m'ho he menjat tot). Hui us proposem jugar amb la fruita i les endevinalles. Nosaltres us fiquem unes quantes i vosaltres podeu inventar-se'n unes altres. Recordeu: cal pensar en les característiques de cada fruita i ficar-ho de manera enigmàtica. Mentrestant... a veure si endevineu de quina fruita parla cada endevinalla.

Dolça, groguenca i verdosa,
a tothom faig hon profit;
vols saber que sóc? Espera
Que em sembla 
Que ja t' ho he dit.
(la pera)

Tothom em diu pres i sec,
i així que l'estiu arriba
en moltes cases, per postres,
se' m mengen amb alegria.
(el préssec)

D'una en una o per parelles,
arracades divertides
penjades a les orelles.
Qui som?
(les cireres)

Fortalesa de soldat
que no tenen cap ni peus,
però tots ben col·locats
i tots vestits de vermell.
(la magrana)

Tinc cor sense tenir sang,
tinc pell sense tenir carn,
tothom em vol ben madura
i de joveneta no tant. 
(la poma)

 Pelut per fora,
blanquet per dins,
fill de la palmera
i amb aigua a dins. 
(el coco)

Fruit americà,
molt mexicà.
Amb advocat
en nom rimat.
(l'alvocat)

Vaig néixer dalt d'un arbre,
sóc bona per menjar,
i caldrà que em trenqueu la closca
si em voleu tastar. 
(l'ametlla)

Amb mi tota la familia
mengeu, beveu i us renteu la cara.
(la sindria)

Aquest fruit no es pot menjar
doncs massa àcid sol quedar.
Barrejat amb aigua el podem tastar,
és tant refrescant que sol agradar.
També amb les seves pell i polpa
postres i menjars aromatitzar.
(la llimona)

No dic el meu color
perquè em fique colorada,
agrada molt el meu sabor
i estic fantàstica amb nata.
(la maduixa)

Endevina, endevinalla
Done el meu nom a un color
i quan em mengeu,
els dits vos perfume
amb la meua olor.
Qui sóc?
(la taronja)

Redó, redonet,
de fora verdet,
de dintre molt dolç
i ple de pinyols.
Què és?
(el meló d'alger)

 Sembla d'or,
plata no és,
qui no ho endevinarà
ben ximple serà.
Què és?
(el plàtan)

La il·lustració és de Sonja Danowski.

20.5.13

El poeta de los sueños: relat de Luis Pescetti


Comencem la setmana amb un relat -crec que és la primera vegada que fiquem relats al blog- de Luis Pescetti: El poeta de los sueños. Segur que us encantarà, ens parla del curiós procés de creació poètica. Bonic i interessant.

El poeta de los sueños
(Luis Pescetti)

Había una vez un señor que soñaba poesías.

Despierto no destacaba en nada; pero dormido se le aparecían poemas. Hablaba y su mujer copiaba; por la mañana ni él mismo podía creer que eso había sido creación suya (esto les sucede a muchos creadores, casi nadie puede explicar de dónde nacen las ideas; pero en este caso la sensación era más fuerte ya que dictaba dormido).

Todo terminaría acá si no fuera porque estaba disconforme con eso, pues se hizo famoso en todo el mundo, no tanto por los poemas sino por cómo le nacían. Lo invitaban a programas de televisión, pero esos de concursos y fenómenos extraños. Lo entrevistaban de diarios y revistas para preguntarle si, además, veía espíritus. Aparecía en libros, pero en aquellos de récords y hechos inexplicables. Él quería ser poeta, y no un fenómeno de circo.

Sufría tanto que, desesperado, le dio un martillo a su mujer para que le pegara cuando hablara dormido, lo que ocurrió esa misma noche. Fue una poesía sobre una tortuga. Él no despertó, pero la tortuga del poema apareció de verdad en la habitación.

De ahí en más no soló dictaba sus poemas, sino que algunos de ellos se convertían en realidad. Un baúl, una calle, un barco, humo. Uno de sus poemas habló del mar, y comenzó a inundarse la ciudad. Lo echaron de ésa y de otras, porque no elegía lo que soñaba, y no siempre eran cosas buenas. Soño la guerra, pero no fue culpa suya, la guerra ya estaba en los hombres. Él sólo contaba de un soldado que llevaba días en una trinchera, bajo la lluvia, y escribía cartas a su novia, por amor, pero también para no enloquecer.

Soño que estaba solo, y una nave espacial los llevó a la Luna. Soño que era un náufrago, y pasó a rescatarlos un barco antiguo. No quiso soñar nunca más. Le pidió a su mujer que preparara café bien cargado, como se toma en Cuba y en Colombia, y que le diera conversación para no dormirse.

Todavía navegan por el cielo, con los ojos cansados de no dormir. Pero, cuando se distrae, la mujer le canta una canción de cuna y descansan. Así es su amor.


La il·lustració és de Roberto Weigand

19.5.13

Núvols: poesia de Joana Raspall


Un divertiment primaveral, sobretot en dies de descans, és deixar córrer el temps i alçar la mirada per veure els multiformes núvols. Aquesta primavera està sent propícia per aquest tipus de joc: a què s'assemblen? Núvols negres, núvols blancs, núvols taronja... núvols bal·lena, núvols arbre, núvols borreguet, núvols monstres -aquests són el que a la fí acaben enxopant a tothom sense avisar-.

Juguem a imaginar i també a poemar... amb els núvols.

Núvols
 
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.

La il·lustració és de Shiina Tamai. 

18.5.13

Olas salpican pequeños versos: poesia de Luis Felipe Vivancos



A la orilla del mar
busco un pez colorado,
como soy chiquitina
se me escapan las manos.

Se me escapan las manos,
se me van con la Luna
y las olas que saltan
me salpican de espuma.

Me salpican de espuma
y el vestido me mojan.
A la orilla del mar,
¡cómo saltan las olas!

¡Cómo saltan las olas!
¡Cómo llegan saltando!
Con la ola más grande
viene un pez colorado.

Viene un pez colorado,
yo no puedo cogerlo,
como soy chiquitina 
se me rompen los dedos.
(Luis Felipe Vivancos)
La il·lustració és de Rosie Posie

16.5.13

Què és l'amor? Ho contestem amb poesia


L'amor és una font inesgotable de poesia -junt al desamor-. La gran majoria de poetes de tots els temps han dedicat alguns dels seus versos a l'amor. Hui us fiquem un poema d'amor d'un gran clàssic, Lope de Vega -per cert, un gran aventurer de l'amor-.

Esto es amor

Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.


La il·lustració és de Fatemeh Azadbakht.

15.5.13

Cuaderno de rondas. De lo oral a lo escrito. Libro virtual de arrullos, canciones y poemas



 Hui volem compartir amb tots vosaltres un llibre digital de cançons de bressol molt, molt interessant: Cuaderno de rondas. El llibre surt de la tasca que la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha realitzat amb els xiquets i families, recopilant i jugant amb les cançons de bressol -De lo oral a lo escrito. Libro virtual de arrullos, canciones y poemas

El podem llegir digitalment i també podem imprimir-ho. Aplaudim aquesta iniciativa i la tasca realitzada, a més de la bonhomia de compartir-ho.

14.5.13

Volen bells somnis, sense bruixes en la nit: poesia de Julio Alfredo Egea


Semblava que les bruixes tenien bona relació amb la lluna, però no és així. La seua màgica llum pinta cada casa, cada racó de la la nit i banya els malsons dels xiquets i xiquetes convertint-los en bonics somnis. Ja no hi ha bruixes, la lluna les ha fet desapareixer.

Ya no hay brujas

Fue que la Luna
 pintó las chimeneas 
una por una.

       Se han muerto las brujas. 
Burbuja
de bruja
no queda en la noche.
Los ángeles rubios
que viajan en coche
por la Vía Láctea
lo pueden decir,
que sí,
que no queda ni una
gracias a la Luna.

La noche roba
y convierte en estrella
la última escoba.

Lo puede decir
el mochuelo cojo
que desde su olivo
rascaba su ombligo
y cerraba el ojo.
Que sí.
Yo también lo vi.
Que no queda ni una
gracias a la Luna.

La il·lustració és d'Anne Bachelier.
 

13.5.13

Los poetas no se mueren: poesia de Marysol Saval

La universalitat de la poesia, la seua immortalitat -il. Luke Best-

Sempre que mor un poeta sembla que ens deixa un buit a l'anima, però després de llegir aquest poema de Marysol Saval segur que estareu amb mi en que "el poetes mai moren". Els seus versos tenen una llavor ben arrelada que s'enlaira entre els lectors, generacions entre generacions. S'acomiadem d'ells o d'elles, però no els diem adéu: fins sempre. És la immortalitat de la poesia.

Los poetas no se mueren
(Marysol Saval)

Mientras las personas crecen,
los aedos permanecen atentos
a los bosques cándidos,
donde juegan con las aves
y recolectan restos de suelos locuaces.

Sólo hay un problema,
cuando se marchan dejan huérfanos
a otros niños que como ellos,
se alimentan de añoranzas y utopías. 


Dicen que hoy un poeta ha muerto,
alza tus ojos y constata
que lo que dicen no es cierto,
los poetas no se mueren
sólo se escapan a otras dimensiones
y enganchados en cometas brillantes
dejan una estela imperecedera.

Agudiza el oído para que escuches,
los poetas no se mueren,
llegan al mundo con una misión
lacrada a fuego en el alma
y aunque tengan que partir,
sus voces se oirán para siempre
vibrando en la emoción de los arroyos,
en el llanto de la lluvia
junto al cantar de los mirlos
al florecer los girasoles.

Siente su espíritu que brota
entre todos los seres y las cosas,
porque suyo ha sido el entendimiento
del misterio de la vida
que fue primicia en sus ojos
para legártelo luego.

Mira cómo titila la luz inextinguible
de pira espléndida que encandila tu vista,
es el alma del poeta
que nunca, nunca ha de morir…

12.5.13

Al corro de las palabras: llibre de poesia infantil d'Antonia Ródenas


Acaba de sortir l'últim llibre de la nostra amiga i encisadora poeta Antonia Ródenas, Al corro de las palabras, amb unes excel·lents il·lustracions de Carme Solé Vendrell, publicat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la col·lecció Mi primera Sopa de Libros.

El llibre és una encantadora manera d'apropar la poesia als menudets. Haikus senzills, propers al llenguatge i als sentiments infantils. Un llibre ideal per començar a donar els primers passos pels camins de la poesia i per les estacions de l'any.  Les belles i senzilles il·lustracions acompanyen la sensibilitat dels haikus (fan un tàndem molt interessant Antonia Ródenas i Carme Solé Vendrell). Molt recomanable.




10.5.13

A taula i al llit, al primer crit: dites populars i refranys sobre el menjar i els aliments

A ningú li amarga un dolç -il. Anna Koroleva-

Menjar, menjar bon aliments i ben cuinats és tot un plaer. El refranyer popular està ple de refranys sobre el menjar. Us fiquem una selecció de dites populars i refranys per a que els tasteu. Bon profit!

A carn dura, dent aguda.
A casa del meu veí, quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi.
A gust estregat, el dolç li és amarg.
A la casa on de tot hi ha, aviat s’arregla el sopar.
A la casa on no hi ha pa, tothom té raó.
A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.
A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.
A la taula i al llit, la dreta és pel marit.
A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure.
A millor aliment, millor pensament.
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi.
A ningú li amarga un dolç
A pa d'altri, navalla pròpia.
A pa de quinze dies, fam de tres setmanes.
A pa dur, dent agut.
A panxa plena no hi entren penes.
A qui té fam les pedres li semblen pa. 
A taula i al llit , al primer crit. 
Al mal de cap omple el pap. 
Al pa, pa i al vi, vi. 
Alls piquen i cebes couen.
Alls secs couen, sebes tendres piquen, cards verds taquen i secs punxen. 
Amb molta gana no hi ha pa dur.
Amb pa i vi, es fa camí.
Bon menjar al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata.
Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
Cada cosa pel seu temps, i les figues per l'agost.
Calla si menges sardina per no empassar-te l'espina. 
De la boca al nas no en tastaràs.
De les sobres se'n fan obres.
Déu dóna faves a qui no té queixals.
El bon aliment fa tornar jove a la gent.
El millor tall és pel cuiner. 
El pa pel color i el vi pel sabor.
El que no mata, engreixa.
En el pot petit hi ha la bona confitura. 
Gent jove, pa tou. 
Hem menjat, hem begut, gràcies a Déu que n'hi ha hagut.
L'aigua bullida allarga la vida. 
L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa.
L'enciam no mata la fam. 
La gallina vella, fa bon caldo. 
La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar. 
Menjant, menjant ve la gana.
Menjar calent, bon aliment. 
Menjar molt i pair bé, no pot ser.
Menjar per pensar, pensar per menjar. 
Menjar recalentat, doneu-li al gat. 
Molta fruita menjaré i molta salut tindré.
No hi ha alegria amb la panxa buida.
No vols caldo? Tres tasses! 
Pa amb pa, menjar de beneits.
Panxa plena, cor content. 
Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti. 
Per Nadal capons, neules i torrons.
On no n'hi ha sang, no s'hi fan botifarres.
Quan menjo no conec. 
Qui bada boca, es queda sense coca. 
Qui canta a taula i xiula al llit, no té al seny gaire complit.
Qui dorm a taula i menja al llit no té el seny complit.
Qui menja bo, caga pudent.
Qui menja sopes se les pensa totes. 
Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat.
Qui no plega un fesol, no menja quan vol.
Qui no posa la panxa en perill, no mort de fart.
Qui no té tall, rossega els ossos. 
Qui no vol cols, dos plats.
Qui te gana, somia pa. 
Ser més llarg que un dia sense pa.
Si bona figura voleu tenir, molta verdura heu de consumir.
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar. 
Si no vols estar gras com un coba, esmorzar de príncep, dinar de rei i sopar de pobre. 
Si vols agafar gana, menja magrana.
Tinc gana! ... Menja't una cama!
Un bon dinar fa de bon esperar.
Val més la salsa que els cargols.
Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar.
Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre.
Vi batejat, el beure'l és penat.

I quins són els refranys de maig?

9.5.13

Llibres, poesia de Narcís Comadira



Llibres
(Narcís Comadira)

Llibres, dipòsit de paraules,
llengua apagada, pols de lletra morta.
Cròniques i calfreds,
projectes i memòria.
Tombes silents que esperen
els ulls que, bondadosos
o bé plens de malícia o amb simple indiferència,
facin alçar el cadàver
que porten dins -Llàtzer, surt fora!-.
I llavors, quanta vida i quanta passió,
quanta alegria, quant dolor,
quanta revolta, quanta insistència absurda.
I, a vegades, quant d'avorriment.
Però quanta companyia.
Llibres, llibres, més llibres!

La il·lustració és de Nick Georgiou.

8.5.13

Flaires de versos en primavera : poesia d'Eloy Sánchez Rosillo



Estem en maig i es respira primavera per tot arreu. Incloem els versos entre els flaires primaverals.

Primavera

Abrí el balcón y vi la maravilla:
estaba ahí la primavera.
¿Cómo pudo ser todo así, tan simple?
Algo raro ocurrió.
El balcón de una casa
cualquiera, en una calle
de una ciudad cualquiera.
Abrí y miré. Eso tan sólo hice.
Y sucedió el prodigio.
Qué cosa tan extraña.
Mi casa era un palacio.
Yo era el rey de la vida.
El balcón daba a marzo,
a un día de jilgueros.


La il·lustració és de Kestutis Kasparavicius

7.5.13

Soplacoplas: llibre de poesia infantil


Hui us volem recomanar Soplacoplas, de Cecilia Pisos, amb il·lustracions de Juan Vidaurre, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Sopa de letras.

Trobem trenta poemes en forma de cobles -quartetes de versos octosíl·labs- que van jugant d'una manera molt original amb la fantasia i l'imaginari infantil, amb molta sensibilitat i un to reflexiu al voltant d'objectes propers -el rellotge, l'espill, un avió de paper, etc.- i també d'animals i personatges de conte. Està ple de gestos de complicitat amb el món del somnis i la fantasia. Un llibre molt recomanable. 

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Copla de regalo
(Cecilia Pisos)

Un soplacoplas te doy;
llénalo pronto y aprisa
con agüita de palabras
para hacer pompas de risa.

*

Copla más allá...
(Cecilia Pisos)

Aquel que arroja un avión
de papel al infinito,
nunca espera que aterrice
¡tan pronto y aquí mismito!

6.5.13

Teixint paraules fem versos


Teixint paraules fem versos -il. Alice Wellinger-

Entreacte
(Joan Brossa)

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

 

5.5.13

Un món de besades: poema per a les mares

 

Volem festejar el dia de hui amb un món de besades i poesia per a totes les mares, besades de colors i sabors, besades especials per agrair tot l'amor que dia rere dia ens donen. Les mares són úniques, especials, màgicament genials i els regalem allò que a elles més els agrada: un grapat de somriures i moltes besades.

 Un món de besades

Tinc moltes besades:
besades sinceres,
besades senceres,
besades menudes, 
besades peludes,
besades rosades,
besades morades,
besades rodones
plenes d'aromes.

Tinc també besades
dolces, 
vermelles,
salades,
rimades,
que volen com fades.

Besades amb pessigolles,
besades suaus com plomes,
besades tendres
per al dilluns i el divendres,
besades i més besades
un món ple de besades
totes per a ma mare. 

La il·lustració és d'Evangelina Prieto.

4.5.13

Trabalenguas: jugant amb les paraules

Enredant la llengua -il. Elena Ospina-
Jugar amb els travallengües sempre, sempre, es divertit. Si juguem els adults amb els menuts encara ho és més, doncs tan enredem la llengua uns com altres i això fa sortir grans riallades entre els xiquets. Proveu de llegir en veu alta i depresa aquests, en castellà:

Los cojines de la Reina.
Los cajones del Sultán.
¡Qué cojines!
¡Qué cajones!
¿En qué cajonera van?

*

Tengo un tío cajonero
que hace cajas y calajas
y cajitas y cajones.
Y al tirar de los cordones
salen cajas y calajas
y cajitas y cajones.

*

Un pañuelo de cuatro puntas
de pura pita, de pita pura,
de pita pura, de pura pita,
un pañuelo de cuatro puntas.

*

Tras tres tragos y otros tres,
y otros tres tras los tres tragos,
trago y trago son estragos,
travesuras de entremes,
trapola tramo y tragon,
treinta y tres tragos de ron
tras trozos de trucha extremo,
en un tris los truene el trueno.

*

Contigo
entro
un tren
con trigo
un tren
con trigo
contigo
entro.

*

Buscaba el bosque Francisco,
un vasco bizco, muy brusco
y al verlo le dijo un chusco,
¿Busca el bosque, vasco bizco?

*

El que poco coco come, poco coco compra;
el que poca capa se tapa, poca capa se compra.
Como yo poco coco como, poco coco compro,
y como poca capa me tapo, poca capa me compro.

*

Me han dicho que tú has dicho un dicho que yo he dicho.
Ese dicho está mal dicho, pues si yo lo hubiera dicho,
estaría mejor dicho que el dicho que a mí me han dicho
que tú has dicho que yo he dicho.

*

Para Lola una lila
di a Adela, mas tomóla Dalila.
Y yo dije: ¡Hola! Adela, dile a Dalila
que le dé la lila a Lola

*

Historia es la narración sucesiva
de los sucesos que se sucedieron
sucesivamente en la sucesión
sucesiva de los tiempos.

*

Va rico coco comiendo,
a escape Pepe Pereyra,
lo atrapa papá Patricio,
y brama mamá Mamerta.

*

El ajo pico a la col
La col pico al ajo
Ajo col y caracol
Caracol y col con ajo

*

Si tu gusto gustara del gusto
que gusta mi gusto,
mi gusto gustaría del gusto
que gusta tu gusto.
Pero como tu gusto
no gusta del gusto
que gusta mi gusto,
mi gusto no gusta del gusto
que gusta tu gusto.

3.5.13

On estarà la rosa, la rosa de paper?



Cançó de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 


2.5.13

Segon dia de maig... continuem somrient i poemant



Hui no estem de festa, però volem continuar somrient, amb la poesia de Carles Cano -amic, escriptor i poeta- i la il·lustració de Nuria Feijoo. Ja sabeu: un somriure és el millor

Somriu
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se’n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T’agregen la mirada, t’amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defén l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l’amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.