16.3.13

Un poema sobre la propia poesia


Necessitem la poesia per somiar, per sentir, per imaginar, per denunciar, per viure, per... la necessitem!

Soy necesaria al ponerse el sol
porque ¿quién vigilaría las estrellas?
¿quién miraría si cada trébol plegó sus hojas?
¿quién apagaría los fuegos encendidos?
¿acaso te preocuparía el ladrido lejano
de algún perro solitario?
Ya ves, ése es el momento
de mis preocupaciones.
Y camino como si llevara atadas a mi cintura
las llaves de la noche.

(Edith Vera)
La il·lustració és de Derya Temel