31.10.12

Temps de tardor, temps de castanyes i poesia

Castanyer -il·lustració de Sally Boyle-
Temps de castanyes

Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.


És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

30.10.12

V Premio de Poesía para Niños “Ciudad de Orihuela”: guanyadora María José Ferranda Lefenda amb "El idioma secreto"


Ja s'ha fallat el  V Premio de Poesía para Niños “Ciudad de Orihuela”: la guardona és María José Ferranda Lefenda, escriptora xilena, amb el poemari El idioma secreto, en el que una xiqueta coneix el món mitjançant les paraules de la seua àvia.

El jurado, que se ha reunido hoy para fallar la quinta edición de este galardón, ha estado presidido por la concejala de Educación, Rosa Martínez, y formado por Manuel García, doctor en Filología Hispánica y profesor del IES Thader; Ramón Llorens, doctor en Filología Hispánica, profesor de la Universidad de Alicante y director de la sección de la biblioteca juvenil e infantil de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes; Manuel Ferrer, técnico de la Concejalía de Educación y Xosé Ballesteros, director de la editorial Kalandraka.

El jurat ha destacat la gran qualitat literària del poemari guardonat, el seu gran coneixement de la tradició poètica i un gran domini de la tècnica. A més, han proposat la publicació de dos altres poemaris -en l'editorial Factoría K de Libros-:  Lo que no saben los erizos i A mares. S'han presentat 122 obres de diferents països

Aquest és un dels premis de poesia infantil amb més prestigi que tenim, un guardó de gran qualitat literària, com es demostra amb la lectura de tots els anteriors poemaris premiats. Felicitem a la guanyadora i esperem prompte poder llegir aquest poemari.

Homenatge mundial a Pablo Neruda: llegim "El soñador", biografia del poeta


 El  Movimiento Poético Mundial (WPM) ha convocat a tothom, poetes i lectors de poesia de totes les edats, ha celebrar aquest 30 d'octubre ha realitzar un homenatge mundial a Pablo Neruda. Nosaltres, des d'aquest raconet poètic, volem unir-se a aquest homenatge difonent la seua vida i obra entre els xiquets i joves.

Al blog hem anat pujant poemes i llibres de Neruda, però hui us volem recomanar una obra que trobem essencial per a conèixer al poeta: El soñador, de Paz Muñoz Ryan i amb unes fantàstiques il·lustracions de Peter Sís, editada per Everest.

El llibre reconstrueix alguns dels episodis més destacats de Neftalí Reyes -per pseudònim Pablo Neruda-. Paz Muñoz s'ha basat en el Tomo IV de les obres Completes de Neruda on, sota l'epígraf "textos del 50º cumpleaños", apareix amb el títol d'Infància y poesía. Es tracta d'un text breu, d'unes 15 pàgines (originalment el text és una conferència llegida a la Universitat de Xile), que recull les anècdotes que apareixen en este llibre.

Així, estem davant d'un llibre de ficció que es basa en fets reals -original biografia-. Ens descobreix a un xiquet ple d'imaginació i curiositat per tot el seu voltant, Neftalí, que col·lecciona tresorsets de tot tipus i que sempre està escrivint. El seu pare pensa que tot açò és perdre el temps i està en total desacord. Però Neftalí cau malaltet i deu reposar i això fa que la seua imaginació viatge per tots els indrets.

Les il·lustracions de Peter Sis, molt descriptives, conformen una simbiosi perfecta. Un llibre ideal per a donar a conèixer a Pablo Neruda. El llibre ha rebut aquest any el premi Latino International Book Awards 2012 de novel·la per adolescents. Però no és una obra que sols poden llegir els joves, també els menuts amb companyia dels adults i la gent gran. És deliciós.


Me llamo pájaro Pablo,
ave de una sola pluma,
volador de sombra clara
y de claridad confusa,
las alas no se me ven,
los oídos me retumban
cuando paso entre los árboles
o debajo de las tumbas
cual un funesto paraguas
o como una espada desnuda,
estirado como un arco
o redondo como una uva,
vuelo y vuelo sin saber,
herido en la noche oscura,
quiénes me van a esperar,
...
(Neruda)


29.10.12

Atxim! Esternuda la castanya refredada: poesia infantil de Núria Freixa



És tardor, temps de refredats i de castanyes torrades. Aquesta setmana celebrem la Castanyada i nosaltres volem avançar-se celebrant-ho d'una forma molt poètica, tot gràcies al poema que ens ha regalat la nostra amiga Núria Freixa.

Atxim!

La castanya, refredada,

s’ha esbotzat de mig en mig,

quan a cada eixabuirada

deix la closca esberlada

i li surt la carn pel mig.

Il·lustració de Miriam Bos.
           

El vampiro de la estación: poesia d'Antonio Santos



Buscant informació per la xarxa ens hem trobat aquest boniquet poema d'Antonio Santos (pintor, escultor, escriptor... molt polifacètic) amb la il·lustració que l'artista ha realitzat per al propi poema. Ens ha encantat i segur que a vosaltres també us agradarà.

El vampiro de la estación
Al terminar la jornada
acudía a la estación y
allí,
sentado en un banco,
pasaba el resto del día.

Regresaba a su cuarto.

Se alimentaba de despedidas.
De rencuentros de otros,
de sus tristezas,
de sus alegrías.

Coleccionaba las miradas,
los besos,
los abrazos.

 En la soledad
nocturna,
recordaba.

Agotado
Por tantas emociones
se quedaba dormido.

27.10.12

Olivo, olivar, tus versos llenan el cantar

Se retuerce el olivo entre cantos de campesinos (il. Chrissy Norman)

El temps passa i el camp segueix el seu cicle vital. La verema ja ha acabat, però ara comença el temps de recollida de les olives. Després de les pluges que han passat pel nostre territori, les olives s'han fet grans i ja estan quasi madures. És tot un goig veure un camp d'oliveres, amb els seus troncs multiformes, esperant les colles de collidors.


Paisaje
(Federico García Lorca)

El campo
de olivos
se abre y se cierra
como un abanico.
Sobre el olivar
hay un cielo hundido
y una lluvia oscura
de luceros fríos.
Tiembla junco y penumbra
a la orilla del río.
Se riza el aire gris.
Los olivos,
están cargados
de gritos.
Una bandada
de pájaros cautivos,
que mueven sus larguísimas
colas en lo sombrío.

26.10.12

Halloween poetry and songs for kids


Cantant en Halloween (il. Aaron Jasinski)
Halloween té les seues pròpies cançons infantils i poemetes. Cantem? En Halloween Song podeu trobar les cançonetes i poemes que hem seleccionats i molts altres més. Al blog també hem anat pujant-ne: Halloween Poetry and Songs for Kids.

Podeu acompanyar aquests poemetes i cançons amb unes simpàtiques i terribles il·lustracions sobre tots els temes de Halloween -calaveres, carabasses, bruixes, vampirs, esquelets, xiquets disfressats, mòmies, etc)

Halloween Surprise
(es canta seguint la música de Sing a Song of Sixpence)

First you take a pumpkin

Big and fat and round
Then you cut the top off
That will make a hat
Then you hollow out the
Nose and mouth and eyes
Now you have a Jack-O-Lantern
Halloween Surprise!

*

Safe Treats

(es canta amb la música de Frere Jacques)


Never eat your treats
Never eat your treats
Till their checked
Till their checked
Show them to Mommy
Show them to Daddy
Make sure they're safe
Make sure they're safe
*

Three Little Ghosts


Three little ghosts on Halloween night; saw a witch and freaked in freight.
The witch just laughed and shouted BOO.
One ghost ran home and then there were two.
Two little ghost who shiver and shook, with every single step they took;
When the door opened wide "A scary goblin stood inside"
One ghost said to the other "I'm going home and stay with my mother."
One little ghost can't have much fun, so he ran home , then there were none.
*


A Pumpkin is a Pumpkin

A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin and not a white ghost. Whooooooooo!

A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin and not a scary monster. Roarrrrr!

A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin and not a black cat. Meow!!!!!

A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin
A Pumpkin is a pumpkin and not a cackling witch. Hee, hee, hee, hee, hee. *
 
Tune
In the sky on Halloween,
Many funny things are seen.
Bats and ghosts and goblins too,
Hope they don't come after you.
 *

"Halloween is Coming" 
Halloween is coming,
Halloween is coming
Skeletons will be watching you (make circles w/ thumb and index finger as in watching)
Big black bats and witches hats OOOOOOO,
Halloween is coming Halloween is coming
Skeletons will be watching you
BOO!!
*

"There was an old witch"

There was an old witch
Believe it if you can
She tapped on the windows and she ran, ran, ran.
She ran helter-skelter
With her toes in the air
Cornstalks flying
From the old witches hair.

"Swish" goes the broomstick
"Meow" goes the cat
"Plop" goes the hoptoad
Sitting on her hat
"Whee!" chuckled I,
"What fun, what fun"
Halloween night
When the witches run.
*

Una coral per a Halloween (il. David Roberts)

If You're A Ghost and You Know It
(es canta amb la música de If You're Happy and you know it)

If you're a ghost and you know it,
Just say Boo
If you're a ghost and you know it,
Just Say BOO
If you're a ghost and you know it and you really want to show it...
If you're a ghost and you know it just say BOO

If you're a black cat and you know it
Just say Meow
If you're a black cat and you know it
Just say Meow
If you're a black cat and you know it
And you really want to show it,
If you're a black cat and you know it Just say Meow

If you're a skeleton and you know it,
Wiggle your bones (shake your body)
If you're a skeleton and you know it,
Wiggle your bones
If you're a skeleton and you know it,
And you really want to show it
If you're a skeleton and you know it,
Wiggle your bones.

If you love Halloween and you know it
Do all three (all 3 actions in order of appearance)
If you love Halloween and you know it
Do all three
If you love Halloween and you know it
And you really want to show it,
If you love Halloween and you know it
Do all three
*

The gosth goes BOO

The ghost goes BOO
The ghost goes BOO
Heigh Ho it's Halloween
The ghost goes BOO
The witch goes HE HE
The witch goes HE HE
Heigh Ho it's Halloween
The witch goes He he
The cat goes MEOW
The cat goes MEOW
Heigh ho it's Halloween
The cat goes MEOW
The owl goes WHOO
The owl goes WHOO
Heigh Ho it's Halloween
The owl goes WHOO

25.10.12

Ran, ran... de l'amor i la poesia


Ran, ran

Aquest foc foquet
que me consumeix...
Aquest foc covat
que no té aturall...
Sempre cremant,
sempre davall, davall.

Aquest bategar
tan ran de l'amor...
Aquest sempre estar
tan ran, ran de tot...
Sempre ran, ran
del gran amor que esperam.

Són tantes de nits,
sense dormir gens...
Són tants de camins,
són tants de torments...
Tantes de nits
sense poder dormir gens.

La il·lustració és de Jaime Best.

24.10.12

Ser madre, poesía de Diego S. Cazzaniga

 
Ser madre

Santas manos que
rescatan del abismo,
buscando a ciegas

en lo profundo hasta
reconocer por dónde
sangra el abandono,
sanarlo y llamarlo
hijo.

La il·lustració és d'Ana Ventura.

23.10.12

Para curar el dolor... préstame un verso


Sembla que la poesia és cosa de quatre, però en realitat necessitem la poesia cada dia en la nostra vida. Poesia per llegir, per trobar-se i retrobar-se, per sentir... necessitem els versos per viure, per reconèixer els nostres sentiments, per donar cabdal a les emocions, per trobar les paraules precises del que sentim. Poeta, prestam un vers per...
Préstame un verso

Poeta, préstame un verso
para llorar mis heridas
con lágrimas encendidas
de luna y sol, de universo.
De todos busca el más terso,
el más dolido, el más puro,
el del rincón más oscuro,
el que mana del costado:
clavel albo ensangrentado
con qué romper el conjuro.

Conjuro cruel que me apresa
en las redes de un quebranto.
Poeta, préstame el llanto
para este mal que no cesa.
Dime si a ti te interesa
saber mis cuitas mayores
entender que mis dolores
causa son de su desdén
y en verso llorar también
conmigo penas de amores.

Amores, hiedra en pared
que se extiende en mis adentros
rumores, vías de encuentros
que se entrelazan en red.
Siento en el diluvio sed
veo oscuro el mediodía
la prenda que más quería
pagó a mi amor con olvido
dejóme el pecho dolido
lleno de melancolía.

Melancolía y tristeza
que se desborda en mi lecho.
Un verso, poeta, hecho
con la más ígnea sustancia;
con el ardor y fragancia
del incienso que se quema,
con la pasión de la gema
de ensangrentado rubí;
¡hazlo, poeta, por mí!
¡Dame tu mejor poema!

La il·lustració és de Kristy Anne Ligones

22.10.12

Visca la Castanyada! Poesies i cançons de castanyes i castanyeres

Les castanyes ja comencen a caure -il. Krisztina Maros-
Ja s'apropa la festa de la Castanyada i el Dia de Difunts. Castanyes, poemes i cançons difonent les nostres tradicions i folklore popular. Un cucurutxo ben ple de castanyes torrades i versos per ambientar la tardor.

La castanya
Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torra;
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà.

La castanya reinflada
pega bot i surt del foc;
qui té la sort d'agafar-la
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort.
*
 La castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera;
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc,
i al ballar sempre gira així.
*

La castanyera de la porxada
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.

Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.

Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.
*
Les castanyes
Quan les fulles fan sardanes,
és que arriben les castanyes.
Les castanyes torrarem
i tots junts les menjarem.

21.10.12

Cançó de pluja, de Josep Maria de Sagarra


Sembla que la pluja vol fer festa i s'ha instal·lat aquest diumenge entre els carrers i teulades, remullant arbres i jardins, llustrant els colors del nostre entorn (bruts de tanta pols i contaminació). Diumenge de pluja, diumenge de cant.

Cançó de pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

La il·lustració és d'Anna Silivonchik

19.10.12

Gato Gatuno, gato inoportuno: poesía infantil de Javier Villegas


Gato gatuno

Gato Gatuno,
gato inoportuno,
vas por lo tejados,
con ojos desorbitados.

A la luna miras,
la miras y remiras
y ron, ronroneas
por las chimeneas.

Gato somnoliento,
te dobla el viento,
gato que feliz,
vas sin tu nariz.

Te falta un ojo,
andas medio cojo,
la cola tronchada,
de una machetada.

Ratones no miras,
ni la cola estiras,
ya no te acicalas,
andas de muy malas.

Gato Gatuno,
como tú hay uno,
gato monigote,
de verde bigote.

Gato Gatuno,
gato inoportuno,
caminas al cementerio,
lleno de misterio.

La il·lustració és de Lima Junior.

18.10.12

Tardor dragoniana: poesia per als arbres


Tardor dragoniana

Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.

Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.

El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;

es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.

La il·lustració és de Sarolta Szulyovszky.

17.10.12

Un mosset de poma... poètica / Un mordisquito de manzana... poética


A la tardor hi ha molts fruits típics i les pomes, en totes les seues variants i diversitat, són un d'ells. També el mos que li donem a una poma ens pot resultar poètic...

Colorada es la manzana
del lado que le da el sol;
del lado que no le da,
blanca tiene la color
(popular)

Galayonya / Majuelo / Cirerer de pastor: poesia infantil



Hui volem compartir amb vosaltres un poema infantil sobre la tardor, del poeta hongarès Sándor Weöres, traduït per Jozko. Ens agrada molt trobar, llegir i compartir poemes en diferents llengües, procedents de diverses cultures; així, els xiquets i xiquetes van coneixent altres veus en la poesia i sols així podem fer una coral poètica del món.

Majuelo
(Sándor Weöres)

En noches de otoño
Arde la ropa
Del majuelo,
Del majuelo.
Susurra la espina,
Corre el viento aquí y allá,
Tiembla el majuelo
Solitario.
Y si la luna
Lo cubre con su velo:
se vuelve niña,
y se echa a llorar.
En noches de otoño
Arde la ropa
Del majuelo,
del majuelo.


*

Galagonya
(Sándor Weöres)

Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.
Zúg a tüske,
szél szalad ide-oda,
reszket a galagonya
magába.
Hogyha a Hold rá
fátylat ereszt:
lánnyá válik,
sírni kezd.
Őszi éjjel
izzik a galagonya
izzik a galagonya
ruhája.

Nota: el majuelo o espino blanco és denomina en català arç blanc o cirerer de pastor.

La il·lustració és d'Anna Cigoli

16.10.12

Cansancio continuo, de todo... menos de la poesía


Cansancio contínuo

Cansado
De las revanchas de la historia.
De los calcados modelos fracasados.
De las transiciones que llevan a otras guerras.
De las manos de hierro que piden votos sin voz.

Cansado
De la industria del amor y sus tecnologías.
De los traspasos de poderes.
De los próceres de la mentira.
De esta abstinencia de sueños.
De de la evolución de la destrucción.

Cansado
De este torrente de arrogantes.
De las fuerzas mermadas por la fuerzas armadas.
De la deficiencia cultural.
De ver la esperanza en la columna del debe.

Cansado
De los calendarios sin días siguientes.
De esta globalizada maldad.
De este futuro privatizado.
De este Vía Crucis mundial.

Cansado
De tanta teoría y poca práctica.
De esta justicia que pasa con los
ojos cerrados.
De las historias que se escriben con sangre.

Cansado de este mundo sin poesía.

La il·lustració és d'Allison Hill.

15.10.12

Personajes con diversos trajes: llibre de poesia infantil de Rafael Pombo


Personajes con diversos trajes. Antología de Rafael Pombo, editat per SM, és una selecció molt acurada dels poemes d'aquest escriptor colombià, a càrrec de Beatriz Helena Robledo, amb unes molt simpàtiques il·lustracions de Dipacho.

Estem davant d'un llibre de poesia amb molt bon humor, que ens presenta personatges que formen part del bagatge literari colombià -ara ja universals-. Rafael Pombo aprofita per a fer una crítica de les misèries humanes com l'avarícia, el mal gust, etc., satiritzant a la societat i a les persones.Un llibre molt recomanable per a tots els xiquets i xiquetes d'Educació Primària.



El renacuajo paseador
(Rafael Pombo)

El hijo de Rana, Rinrín Renacuajo,
salió esta mañana, muy tieso y muy majo
con pantalón corto, corbata a la moda,
sombrero encintado y chupa de boda.
"¡Muchacho, no salgas!" le grita mamá.
Pero él hace un gesto y orondo se va.
Halló en el camino a un ratón vecino,
y le dijo: "¡Amigo! venga, usted conmigo,
visitemos juntos a doña Ratona
y habrá francachela y habrá comilona".
A poco llegaron, y avanza Ratón,
estírase el cuello, coge el aldabón.
Da dos o tres golpes, preguntan: "¿Quién es?"
"–Yo, doña Ratona, beso a usted los pies".
"¿Está usted en casa?" –"Sí, señor, sí estoy:
y celebro mucho ver a ustedes hoy;
estaba en mi oficio, hilando algodón,
pero eso no importa; bienvenidos son".
Se hicieron la venia, se dieron la mano,
y dice Ratico, que es más veterano:
"Mi amigo el de verde rabia de calor,
démele cerveza, hágame el favor".
Y en tanto que el pillo consume la jarra
mandó la señora traer la guitarra
y a Renacuajito le pide que cante
versitos alegres, tonada elegante.
"–¡Ay! de mil amores lo hiciera, señora,
pero es imposible darle gusto ahora,
que tengo el gaznate más seco que estopa
y me aprieta mucho esta nueva ropa".
"–Lo siento infinito, responde tía Rata,
aflójese un poco chaleco y corbata,
y yo mientras tanto les voy a cantar
una cancioncita muy particular".
Mas estando en esta brillante función
de baile y cerveza, guitarra y canción,
la Gata y sus Gatos salvan el umbral,
y vuélvese aquello el juicio final.
Doña Gata vieja trinchó por la oreja
al niño Ratico maullándole: "¡Hola!"
y los niños Gatos a la vieja Rata
uno por la pata y otro por la cola.
Don Renacuajito mirando este asalto
tomó su sombrero, dio un tremendo salto,
y abriendo la puerta con mano y narices,
se fue dando a todos "noches muy felices".
Y siguió saltando tan alto y aprisa,
que perdió el sombrero, rasgó la camisa,
se coló en la boca de un pato tragón
y éste se lo embucha de un solo estirón.
Y así concluyeron, uno, dos y tres,
ratón y Ratona, y el Rana después;
los gatos comieron y el Pato cenó,
¡y mamá Ranita solita quedó!





13.10.12

Temps de verema i de poesia / Tiempo de vendimia y de poesía


És temps de veremar, de recollir el raïm i omplir les botes de vi, de poesia i refranys.

Se oye en toda la campiña
la voz del mirlo en la viña.
Y un fuego de sol que abrasa
de cada uva hará una pasa.

La il·lustració és de Lowell Herrero.

12.10.12

Toc, toc, quién es? El otoño otra vez


Llama el otoño

Toc, toc, toc
Llaman a mi puerta

Toc, toc, toc
No sé quien será

Toc, toc, toc
¡Son gotas de lluvia!

Toc, toc, toc
Que quieren entrar

Toc, toc, toc
Ahora es el viento

Toc, toc, toc
Que quiere bailar

Toc, toc, toc
Busca hojas secas

Toc, toc, toc
Y danzar, danzar, danzar

La il·lustració és d'Aliette.

11.10.12

Cuentos Encantados... y cantados: contar cantant

Navegant amb cançons pel país dels contes (il. Paulo Galindro)

 Al país dels contes tot és possible, fins i tot que aquest es transformen cantant. Us recomanem que li doneu una ullada al blog Cuentos Cantados, de  Davinfa (¿?), mestre d'Educació Infantil.

Podem trobar cançons dels següents contes (però poc a poc se'n pugen més i més):
 Són contes moderns, la majoria d'ells molt coneguts, que podem llegir i ara, a més, cantar. Felicitem a l'autor del blog i us recomanem llegir aquesta presentació seua sobre com contar un conte.



10.10.12

Cuando cierro los ojos, poesia d'Elsa Bornemann


Quan tanquem els ulls és com si el món deixara d'existir. Els ulls són com dos finestres que ens permeten donar realitat a la pròpia realitat. Als més menudets els encanta el joc de tapar-los els ulls i esbrinar qui els ho fa. 

I és que quan tanquem els ulls es submergim en un altre món malgrat estar en aquest. Màgia!?

Cuando yo cierro los ojos
Cuando yo cierro los ojos...
Qué sucede?
Quedan quietas las paredes?
No se mueven?
Dónde va la luz que estaba
yo mirando?
Se mete por mis bolsillos
disparando?
Dónde va toda mi casa
si me duermo?
Sigue igual o no?
Que pasa? No me acuerdo...
Cuando yo cierro los ojos,
qué sucede?
Pueden quedarse las cosas...?
Dime, pueden?

La il·lustració és de Viviana Brass, basant-se en aquest poema.

9.10.12

Un poema és...

El passat 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, Joan Josep Roca Labèrnia ens va regalar un poema sobre el propi poema que volem compartir amb tots vosaltres. Moltes gràcies, Joan Josep, són uns versos fantàstics que expressen a la perfecció l'essència de la poesia.

Un poema

Un poema és navegar
per una mar ben estesa
sense ordre ni saviesa,
tot anant aquí i allà.
I pujar a la noble barca,
tota vestida de blanc,
i llençar-se endavant,
esperant trobar la rauxa.
Un poema és trontollar
per aprendre sense pressa,
pujar al cim, trobar tempesta
i paraules on no n’hi ha.
Un poema és conquerir
el més preat dels silencis
trobar pau a l'encateri
i lluitar sense ferir.

la il·lustració és d'Alfredo Sabat.