31.5.11

Primavera de mots: poesia d'Isabel Barriel


Volem finalitzar aquest mes de maig amb un poema encantador de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel. Resten hores per entrar en juny i donar-li, dins de poc, un saludet a l'estiu.


Està feta de mots la primavera,
de fang, de pluja i d'espera.

De l'aroma que al matí desprèn l'herba,
de la flor que primer era poncella,
del nespra que a l'arbre s'esberla...

Està feta de mots la primavera.
Del record, de la terra,
de les paraules que ja són poema.
La il·lustració és de Lulú- My Pink Turtle

Miguel de Unamuno: nana para su nieto


De vegades, erròniament, sembla que les cançons de bressol són únicament patrimoni dels pares, més concretament de les mares. Però no és així. Hi ha molts exemples que desmenteixen aquest tòpic. Us fiquem el poema de Miguel de Unamuno, A mi primer nieto, una preciosa cançoneta de bressol d'un avi al seu nét.

A mi primer nieto
(Miguel de Unamuno)

La media luna es una cuna
¿y quién la briza?
Y el niño de la media luna,
¿qué sueños riza?

La media luna es una cuna
¿y quién la mece?
Y el niño de la media luna
¿para quién crece?

La media luna es una cuna, 
va a la luna nueva,
y al niño de la media luna,
¿quién me lo lleva?

La il·lustració és d'Elizabeth O. Dulemba.

30.5.11

Encantada d'haver-te conegut: poesia de Marta Aubà


Encantada d'haver-te conegut

Conèixer
no implica saber.
Sols investigar
el que ens agrada descobrir
del que sempre hem tingut al davant
i mai hem sabut veure.
El que ens permet seguir somiant
sobre el qui ens dona la il·lusió
de mostrar-nos un nou camí.
Que el sempre no té un sol color
i el mai no es pinta amb decepció.
Cada oportunitat té un lloc.
Cada lloc un moment.
Cada moment un nom.
Cada nom un destí
que ja fa temps es va sargir.
La vida que ens vesteix
algun dia es va cosir.
La il·lusió no es coneix
fins que potser, te la porta el destí.
Gaudir-la és decisió de qui la viu.
Sentir-la de qui sap,
que hi ha oportunitats
que no es solen repetir.

La il·lustració és de Magaly Ohika.

Valores didácticos de la literatura popular y el folklore infantil inglés


Ja sabeu que constantment xerrem al blog de la importància de recuperar el nostre folklore i difondre'l. Anem més enllà, per què no fer-ho també en anglès? Incloure "Folk Stories" y "Nursery Rhymes" a les classes d'anglès pot resultat divertit, a més d'ajudar-nos a conèixer, a cop de cançonetes i poemes, una altra cultura.

Us recomanem que llegiu l'article Valores didácticos de la literatura popular y el folklore infantil inglés, de Mª Teresa Rodríguez Suárez. Segur que us omplirà el cap de noves idees a l'hora de fomentar la poesia infantil en anglès i passar-ho bé.

Cinderella, Cinderella,
wen to the ball.
Walked thorough the door,
Fell thorough the floor, And OUT she went

La il·lustració és d'Errol Le Cain.

29.5.11

Llei d'estrangeria a l'amor: poesia de Manuel Forcano



Hi ha moltes i diferents maneres de sentir l'amor i expressar-ho poèticament, i ens ha agradat molt com ho fa el poeta Manuel Forcano. Partint del "jo" cap a l'estimat/da, com entrar en contacte amb allò forani on es sentim estrangers.


Llei d'estrangeria
(Manuel Forcano)

El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.

Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.

Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.

No sé si prospero.
Sobrevisc.

La il·lustració és de Julia Kuznecova.

28.5.11

Los versos del libro tonto: poemari infantil per a totes les edats


 Ja s'ha publicat el llibre Los versos del libro tonto, de Beatriz Giménez de Ory, poemari guardonat amb el Premio de Poesía para Niños, Ciudad de Orihuela 2010. Aquest és un guardó que des de la primera convocatòria ha deixat el llistó molt alt (us recordem que el primer any va guanyar Beatriz Osés, El secreto del oso hormiguero, i l'any passat Pedro Mañas, Ciudad Laberinto, ambdòs poemaris són molt, molt recomanables). Com tots els altres llibres d'aquest premi, està editat per Faktoría K de Libros i destaquen per la acurada edició i per la seua il·lustració.

Los versos del libro tonto conté 25 composicions estructurades en un principi, un final i enmig els versos que han fugit per terra, mar i aire. Tot un conjunt de poemes i versos que "no tenen ni un pèl de tontos" i que, juganers, passegen per les pàgines del llibre. Les magnífiques il·lustracions de Paloma Valdivia donen la mà als poemes en un tot que completa l'edició del llibre.

Una joieta que cal no perdre's. Excel·lent per regalar, tenir a casa, a l'aula, a la biblioteca escolar, a les biblios públiques. I per a que se n'adoneu del que estem parlant, us fiquem un tastet:


El libro tonto
(Beatriz Giménez de Ory)
Tengo cincuenta ojos,
digo... cincuenta hijos,
digo... cincuenta ¡hojas!

Soy de timón y lima,
digo... de toma y muela,
digo... ¡de tomo y lomo!

Soy libre, digo... Libra, digo...¡libro!
Soy un libro, si, si.

Pero llevo cerrado tanto tiempo...
que así me he vuelto tanto,
me he vuelto tinte,
me he vuelto...¡tonto!


Medio Poem
(Beatriz Giménez de Ory)

El gallo veleta tien
medio pico y media cre,
una pata, y una alit,
un ojo y una pechug,
solo un muslo y media leng.

Sabe que ha perdido algo,
pero no recuerda qué.

-Si dejas de girar te loo diré:
¡Has perdido a tu mitad!
¿Quieres para de una vez?

*

Sopa de letras
(Beatriz Giménez de Ory)

Hoy hay sopa de letras
para cenar.

Escribo TIMONEL,
GRUMETE y MAR.

Con cuchara formo
MAREJADA en el plato.

Se ahoga mi TIMONEL,
y lo rescato.


Acróstico esdrújulo
(Beatriz Giménez de Ory)
Mi amor pot ti es mayúsculo,
Amiga coleóptera.
Rojísimas tus alas
Iguales al crepúsculo.
Quiero un deseo mágico,
Único: que me quieras.

Inténtalo. ¿Lo harás?
¿Te reirás de mis suplicas,
Amadísima insecta?


El libro tonto aguarda
(Beatriz Giménez de Ory)
Con las hojas en blanco,
con los ojos en blanco,
(aún anda mareado, del batacazo)

Despacito, los versos se van colando.
Los del aire, llegan antes que nadie.
Los del mar,
saben a tinta y saben a sal.
Los de tierra...
¡Puaj! Esos... !huelen que apestan!

27.5.11

Chuva / Lluvia / Pluja: gotes amb poesia


Aquesta primavera sembla que el temps s'hagi tornat radical, extremista, un poc boig. Passem d'una calor estiuenca a una forta i torrencial pluja de tardor. Hui plou, plac, ploc, plim, plam,... com en el poema de Luisa Ducla Soares... cauen gotes de pluja i poesia. És la màgia de la primavera al blog.
Chuva
(Luisa Ducla Soares)

Cai a chuva, ploc, ploc
corre a chuva, ploc, ploc
como um cavalo a galope.
Enche a rua, plás, plás
esconde a lua, plás, plás
e leva as folhas atrás.
Risca os vidros, truz, truz
molha os gatos, truz, truz
e até apaga a luz.
Parte as flores, plim, plim
maça a gente, plim, plim
parece não ter mais fim.
La il·lustració és de Jessica Stride.

Poesia i crisi / Poesía y crisis


Per què no ficar-hi poesia a tota aquesta situació de crisi? Penso que necessitem la poesia hui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem als poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.


Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

26.5.11

Rodolins amb qüestions: activitat per jugar amb la poesia / Pareados con preguntas: actividad para jugar con la poesía


La curiositat dels xiquets i xiquetes no té límit. Tot ho pregunten, tot s'ho qüestionen. Fomentar aquesta curiositat és fonamental per desenvolupar la imaginació, l'esperit científic, el ser crítics. Doncs... us proposem una activitat en que podem unir poesia i curiositat: fer rodolins amb preguntes. És una activitat poètica senzilla, com totes les que us suggerim.

En primer lloc proposem a la classe que vagin dient preguntes, sense cap personalització, i les escrivim a la pissarra: on va...? d'on ve...? què fa....? què menja....? qui parla...? etc.

Una vegada que ja les tenim triem un tema, per exemple personatges de contes, i fem també un llistat a la pissarra (podem triar animals marins, alumnes del col·le, personatges de pel·lícules, etc). Després, tan sols ens resta incloure els personatges en les preguntes que hi tenim i contestar la pregunta formant un rodolí. La contestació pot ser tot lo absurda que vulguem. A casa podem jugar igual, sense pissarra i amb els pares.

On va el llop?
A pixar en un xop

D’on ve la bruixa?
De dins la maduixa

Què fa el gat amb botes?
Ajudar a l'aplegapilotes

Què porta la Ventafocs?
Un vestit antixocs

Amb que juga la Caputxeta?
A botar la cordeta

En què vola Dràcula?
En  una vermella espàtula

Què regala Rinxols d'Or?
Un pastís d'amorque surt d'un extintor

Per què riu el nan mudet?
Pèrque li han donat un beset

Cóm és de gran el palau del príncep blau?
Petit, rodó i un poc abotifarrau

Etc….


En fiquem un quants en castellà amb personatges monstruosos:
¿Cómo es el hombre lobo?
Grande, peludo y un poco bobo

¿Qué mira el fantasma del castillo?
Como se come la luna un bocadillo

¿A qué hora sale a pasear el coco?
A las doce y un poco

¿Cuándo se ríe el abominable hombre de las nieves?
Cada vez que conversa con Blancanieves

¿Qué zapatos lleva el hombre invisible?
Dos zapatos rojos de marca reconocible

Etc.

Es tracta de tenir un poc d'imaginació i fantasia, bon humor i un poc de rima (i si aquesta es bloqueja podeu consultar el diccionari de rimes, tan en català com en castellà o en gallec) i... segur que us surten un poemes xulíssims. Amb totes les contestacions poètiques podem fer un poema col·lectiu de la classe o que cada xiquet/a se n'invente un. És senzill així que us animem a crear-ne. 

Passeu-ho bé! 

Desconeixem l'autoria de les il·lustracions que hem ficat en aquest post.

25.5.11

Us invitem a pujar junts cap a la poesia


Mirant el blog Copérnico he descobert un poemeta preciós, encantador, que us invite a llegir. Compartim poesia!

Invitación

Tengo un atajo en el cielo
por donde yo solo paso
pero hoy tú vendrás conmigo,
tú, muchacha, y mis amigos.
Todos iremos del brazo.
Tengo un atajo en el cielo
vendrás tú, iremos todos.

Todos iremos del brazo.

La il·lustració és de Claire Robertson.

24.5.11

Poesía araboandalusina / Poesia àrab-andalusí / الشعِْرُ الانْدَلُسِ


Hui us recomanem un blog: Poesía araboandalusina. Està editat per Salvador Jàfer i Sanxis i podem trobar textos, imatges, audiovisuals, informació, etc. sobre esta poesía.

Cal anar recuperant el nostre passat, la nostra cultura, la nostra poesia i donar-la a conèixer. Un blog interessant. Doneu-li una mirada. D'aquest lloc hem copiat aquest poema:

ʔIbnu Ḫafāğah / ‎إبن خفاجة
‎(Alzira, 350h/1058c — 533h/1138c)‎
الأندلس جنَّة الخُلدِ

يا أهْـلَ أندلــس لله درُكـم ُ / ماء و ظــلٌ و أنهار و أشجــارُ
‎ما جَنة الخُلد إلا في دِياركُمُ / ولـو تخيرتُ هـــذا كـنتُ أختــارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النارُ

Alandalús, paradís de l'eternitat
al-ʔandalus ğannatu l-huldi

yā ʔahla ʔandalusin li-llāhi darrukum /‎
maʔun wa ẓillun wa ʔanhāru wa ašğāru
mā ğannatu l-ḫuldi ʔillā fī diyārikum /‎
wa law taḫayyartu hāḏā kuntu ʔaḫtāru /‎
lā tuḥsabū fī ġad ʔan tadḫulū saqaran /‎
fa-laysa tudḫalu baʕada l-ğannati n-nāru
‎[Castellà]‎
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!‎
Agua, sombra, ríos y árboles.‎
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.‎
Si yo escogiera, por éste optaria.‎
No temáis entrar en el infierno:‎
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.‎
‎[Català]‎
Gent d'al-Andalús, quin goig el vostre!‎
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.‎
El paradís etern és a ca vostra.‎
Si em deixaren triar, meu me’l faria.‎
Viviu-lo. No tingueu por de l'infern.‎
No s’entra al foc després del paradís.‎
La il·lustració és d'Albena Vatcheva.

23.5.11

Viure, viure, per damunt de tot sentir i viure



Ens agrada molt la vitalitat que transmet el poema de Francisco Jesús Muñoz Soler, Vivir, del seu llibre Selección natural. Força, energia, empenta, il·lusió a cop de sentiment, paraules i versos.

Vivir
(Francisco Jesús Muñoz Soler)

Vivir
es un ejercicio de actitud constante
un dejarse llevar y a la vez retener
las complejas esencias
de nuestras emociones y sentimientos.

La il·lustració és d'An Candaele.

22.5.11

Cançons i llunes blanques: poesia de Maria Mercé Marçal


Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
 

La il·lustració és d' Anna Burighel.

21.5.11

El poble, sempre protagonista, principi i fi


El poble
(Miquel Martí i Pol)

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.



Les il·lustracions són d'Alberto Ruggieri.

20.5.11

Te cuento con T: juguem amb la T i creem poesies


 Hui us invitem a jugar amb la lletra "t". Cóm? Doncs amb aquest poema de Marianela Fioramonti, Te cuento con T. Us animem també a crear vosaltres el vostre poemaa de la "t". Tan sols cal anar anotant paraules que comencen per dita lletra -aprofitem-ho per fer un exercici de recerca al diccionari- i, després, agrupar-les en versos, absurds i divertits. Segur que entre tota la classe us surt un poema preciós. Proveu-ho i ja ens conteu. Si ens els envieu, serà tot un plaer compartir-los en el blog. 

Te cuento con T
(Mariela Fioramonti)

Teresa y Tatiana,
Tomás y Tobías
toman un tecito
todos los días.
Trepan a los trenes,
tocan la trompeta,
tejen una trenza,
temen las tormentas.
Tienen tules, tostadas,
teros, turbantes,
tuercas, tulipanes,
triciclos, tomates.
Teresa y Tatiana,
Tomás y Tobías
lloran todo el tiempo
porque esto termina.


Nosaltres, obrint a l'atzar el diccionari, hem anat copiant una sèrie de paraules i hem creat aquest poemeTa:

Temps de tedis terribles,
de tardors de tendres tarongines
que tinyen les teues terres,
de tossals i turons, 
travessant pels trespols
amb tristos tics i tocs.

Temps de tedis i tremolors.

Animeu-se!

19.5.11

Verdemar: poesia infantil de Silvia Grau


Verdemar

El mar va con vestido de algas.
Verde vas, verdemar,
con puntillas de espuma en el ruedo.

La il·lustració és de Mar Hernández.

Escribir canciones: portal juvenil per aprendre a compondre i escriure cançons


De la poesia a la música i de la música a la poesia, camins d'anada i tornada. Sabem que hi ha seguidors del blog que, a més d'escriure poesia, musiquen els versos. I també sabem que molts jovens descobreixen el món de la poesia per mig de les cançons.

Us aconsellem que li doneu una mirada a Escribir canciones, un portal que ens dona moltes orientacions a l'hora de crear cançons, lletra i música. Rimes, melodies, temes, tipus de cançons i un llarg etcètera. 

Un lloc interessant i original!

La il·lustració és de Joshua Harvey.

18.5.11

Fórmules, rimes i tirallongues per tirar sort / Fórmulas, rimas y retahílas para sortear juegos


Joc i poesia (il·lustració de Pere Cabaret)
Ara que fa bon temps per jugar al carrer, al parc, al pati, al camp... cal aprofitar per recuperar els jocs tradicionals. Però, hi ha molt jocs grupals i de ronda que sempre comencen amb un sorteig, d'inclusió o d'exclusió. Són fórmules que es perden en la nit del temps i que els xiquets i xiquetes han anat polint, modificant, jugant amb les seues paraules y el contingut, fins a tal extrem que moltes d'elles ens han aplegat com una espècie de fórmules per tirar sort sense sentit.

Al blog ja en hem ficat unes quantes d'aquestes fórmules per tirar sort i ací en teniu un grapat més. Passeu-ho bé!

Don Pepito, el verdulero
se metió dentro´un sombrero,
el sombrero era de paja,
se metió dentro´una caja,
la caja era de cartón,
se metió dentro´un melón,
el melón era de pino,
se metió dentro´un pepino,
el pepino maduró,
¡ Don Pepito se salvó!
*
Una mosca 
en un cristal,
trís-trás,
fuera estás.
*
Pata Sucia fue a la feria
a comprar un par de medias
como medias no había
Pata Sucia se reía
ja je ji jo ju
Pata Sucia eres, tú!!!
 *
Al pasar por una iglesia
un curita me chistó
y me dijo que contara
hasta veintidós.
Yo no le hice caso
y conté hasta dos.
Uno, dos.
*

 ¿Cuántas patas tiene un gato?
Cuatro.
Una, dos, tres y cuatro.
Manzana podrida
de tres y salida.
Manzana cucada
de cuatro y salvada.

Set vides té el gat, set poemes ficaràs (il·lustració de Roger Olmos)

Un gato cayó en un pozo,
las tripas le hicieron "guá",
arre-moto piti poto,
arre-moto piti-pa
¿Cuántas vidas tiene un gato?
Una, dos, tres, cuatro
*
A petén sen ven
Tucumán Lenyí
de mamá surchí
buri bú carchí
*
Zapatito de charol, 
botellita de licor. 
Hay de menta, hay de rosa 
para la niña más hermosa 
que se llama María Rosa. 
El anillo que me diste 
fue de vidrio y se rompió 
el amor que me tuviste 
fue poquito y se acabó.
*
En un café se rifa un pez,
a ver quién le toca el número tres: 
un, dos, tres.
*
 Tengo un gallo en la cocina
que me dice la mentira.
Tengo un gallo en el corral
que me dice la verdad.
*
Una vieja mata a un gato
con la punta del zapato
el zapató se rompió
y la vieja se asustó.
Entero saliste tú,
por la puerta del Perú.
¿Cuántos años tienes tú?
Un, dos, tres, cuatro...


Canta el gall i la gallina, els dos mengen pasta fina (il·lustració d'Angelo Barile)

En el patio de mi casa
hay un palo de arroz.
El arroz para los pollos 
y la caca para vos.
*
Hiti, hiti, hiti ton,
tres gallinas y un capón.
El capón estaba muerto,
las gallina en el huerto.
Tris, tras, fuera estas.
*
Lori, bilori,
Vicente, colori,
loribirín,
contramarín,
picarisote,
¡fuera chicote!
*
Una cebra en un sillón
y una mosca en un limón
cantan juntas una canción:
chimpón-chimpón,
éste se queda dentro
y éste se libró.
*
Tin marinde,
dos pingüés
cucaramácara
títere fue
ebn la puerta del cuartel,
número cincuenta y tres.

17.5.11

Dia das Letras Galegas 2011: homenatge al poeta Lois Pereiro

Bolboretas voando e poesía (il·lustració de Catrin Welz-Stein)

Hui es celebra el Dia das Letras Gallegas amb un homenatge al poeta Lois Pereiro (1958-1996). Felicitem a tots els gallecs i ens agrada aquest homenatge que hi fan, al que volem unir-se i compartuir amb tots vosaltres:

 Tristemente convivo coa túa ausencia
sobrevivo á distancia que nos nega
mentres bordeo a fronteira entre dous mundos
sen decidir cal deles pode darme
a calma que me esixo para amarte
sen sufrir pola túa indiferencia
a miña retirada preventiva
(Lois Pereiro)
Us  aconsellem l'últim llibre de Lois Pereiro, Oito Cancions Para Oito Poemas de Lois Pereiro, que publica Zouma Records, i que a més inclou un CD. Una aproximació als seus poemes a través de la paraula, la música i la imatge. Alexandro Gonzalez fica la música a huit dels seus poemes, que són recitats per Uxia Senlle, Luis Iglesia, Xose Luis Rivas "Mini", Xabier Deive, Lino Braxe, Julian Hernández i Anton Patino, tot acompanyat per unes magnífiques il·lustracions de Pedro Villarejo.







16.5.11

Quisiera, mariposas y versos en primavera...


Mariposa
(Nicolás Guillén)

Quisiera
hacer un verso que tuviera
ritmo de Primavera;
que fuera
como una fina mariposa rara,
como una mariposa que volara
sobre tu vida, y cándida y ligera
revolara
sobre tu cuerpo cálido de cálida palmera
y al fin su vuelo absurdo reposara
–tal como en una roca azul de la pradera–
sobre la linda rosa de tu cara…
Quisiera
hacer un verso que tuviera
toda la fragancia de la Primavera
y que cual una mariposa rara
revolara
sobre tu vida, sobre tu cuerpo, sobre tu cara.

La il·lustració es d'Anne-Julie Aubry.

15.5.11

Árbol de canción, arbol de poesía


Deixem que com un arbre gran, fort i ple de fullatge, cresca la poesia... tenim cura d'ell per a que sempre en la seua saba corren el versos i el facin créixer.

 Árbol de canción
(Federico García Lorca)

Caña de voz y gesto,
una vez y otra vez
tiembla sin esperanza
en el aire de ayer.

La niña suspirando
lo quería coger;
pero llegaba siempre
un minuto después.

¡Ay sol! ¡Ay luna, luna!
Un minuto después.
Sesenta flores grises
enredaban sus pies.

Mira cómo se mece
una vez y otra vez,
virgen de flor y rama,
en el aire de ayer.



Les il·lustracions són de Toni Demuro.

13.5.11

Sueños apátridas / Somnis apàtrides


Somnis apàtrides

Dintre
de
l'espill
una
lluna
que
cavalca
somnis
sense
pàtria.

Dintre de l'espill
una lluna que cavalca
somnis sense pàtria.
*

Sueños apátridas
(Ana Muela Sopeña)

En
el
espejo
una
luna
cabalga.
Sueños
apátridas.

En el espejo
una luna cabalga
sueños apátridas

La il·lustració és d'Antonio Javier Caparo.

12.5.11

La setmana, poesia de Marc Granell


Què mira tota aquesta gent? Com vola el temps! (il·lustració d'Elena Odriozola)

La setmana
(Marc Granell)

Dilluns i dimarts
són durs de passar.

Dimecres, dijous,
ja es passen millor.

Divendres, dissabte,
com un bufit passen.

I diumenge passa
fet un bòlid que és
com si no passara.

11.5.11

La traducció poètica en les aules: activitat de foment lector multilíngüe

Escriure poesia -il. Anke Weckmann-

Al blog Calaixó de Sastre podem veure el resultat del treball d'un grup d'alumnes de 4t d'ESO de l'Institut de Tortosa -Tarragona- que han traduït al català nou poemes de nou poetes d'altres llengües, d'altres terres, en algun cas, de la seua llengua, de la seua terra. Felicitem als alumnes traductors i als seus professors.

Traduïr és una tasca difícil, més encara si ho fem en la poesia. Aprofitar la gran riquesa lingüística que hui tenim en les aules per fomentar la poesia ens sembla una molt bona idea. A més, així coneixen i poden valorar millor la gran tasca que fan els traductors.

Us fiquem un tastet dels poemes que han traduït, però els podeu llegir tots al seu blog:

Colors per als poemes -Danielle Gundry-Monji-

Fable

Par le mot par commence donc ce texte
Dont la première ligne dit la vérité,
Mais ce tain sous l’une et l’autre
Peut-il être toléré?
Cher lecteur déjà tu juges
La de nos difficultés...
(APRÈS sept ans de malheurs
Elle brisa son miroir).
*
Faula
(Francis Ponge / traducció d'Albert Aragonés)
Pel mot per comença doncs aquest text
on la primera línia diu la veritat,
Però aquest estany sota l'un i l'altre
Pot ser tolerat?
Benvolgut lector, tu ja jutges
Vet aquí els nostres entrebancs...
(DESPRÉS de set anys de desgràcies
Ella va trencar el mirall).
*

Final
(Avatar Engil / traducció de Kirnjeet Kaur)

Tarda
Càlids raigs de sol
a poc a poc
Van arribar a la porta gran.
Van dubtar una mica,
Van trucar a la porta
I es van esmunyir.
En un espai fosc
Es va amagar.

 

Nit
L’aire fresc
Va vindre corrents,
Es va estavellar contra la paret de la presó,
Va cridar.
Al final, cansada,
Va amagar-se entre les nogueres.
Volen versos al matí -il. Dan-ah Kim-


Al matí
Abans que surti el sol
El cos del presoner
Va moure’s per última vegada
i es va quedar parat.
Exactament a les deu
El carceller va trucar al metge:
-Vine! S’ha de fer
l’autòpsia del número 26.

Aquest darrer poema està escrit en hindi. Ara ja podem llegir tots els poemes i les seues traduccions:


10.5.11

Aguanieve, una poesía otoñal para los amigos del hemisferio sur


Estem en plena primavera i la calor del solet ho inunda tot. Però els nostres amics i amigues de l'hemisferi sud comencen ja a notar les urpades del fred. Per a ells, especialment, aquest poema de Gheorghe Vasiliu -Bacovia-, poeta romanès, Aguanieve (està traduit per Dan Munteanu Colán).


Aguanieve 
(Bacovia)

Otoño, invierno 
El tiempo los lleva; 
Nieva y llueve – 
Llueve y nieva. 

Sucia y desnuda 
La noche declina; 
Un pálido alumno 
A casa camina. 

Es húmedo el cuarto, 
El frío me inunda – 
Gélido y ácido 
Cual frío de tumba... 

Otoño, invierno 
El tiempo los lleva; 
Nieva y llueve – 
Llueve y nieva.

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


No és la primera vegada que us recomanem la lectura dels poemes que Joan Josep Roca Labèrnia, molt sovint, va publicant al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un goig passejar-se pel seus versos i llegir les seues reflexions. Ens agrada!

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.

9.5.11

La primavera, poesía infantil de Amparo Jaramillo


Primavera
(Amparo Jaramillo-Restrepo)

El viento baila fandangos 
por las calles de la aldea 
para ayudar a los chicos
a jugar con las cometas.

La fuente los ve pasar 
con sus ojos de agua fresca, 
su surtidor argentado 
su piel ondulante y tierna.

Las flores en los jardines 
van alzando sus cabezas 
para anunciar a las aves 
que llegó la primavera.

En un rincón de la plaza
las palmas se desperezan 
y empiezan a abanicarse 
con sus hojas entreabiertas.

En el parque las muchachas 
estrenan trajes de seda, 
y compiten con las aves 
por la miel de las abejas, 
antes de que el sol se canse 
y se marche de la fiesta 
llevándose en su carroza
las flores de primavera.

La il·lustració és de Tran Nguyen.

Dites populars i refranys de la lluna


La lluna té un encant especial. L'home sempre l'ha mirada i se n'ha adonat de la seua gran influència sobre la naturalesa i sobre la seua vida. Els agricultors, ramaders, llenyaters i peixaters són els oficis que més pendent han estat del nostre satèl·lit. Hi ha un grapat enorme de refranys i dites que parlen de la lluna i ací us fiquem una selecció d'ells (estam estrets del Refranyer temàtic de Víctor Pàmies; gràcies Víctor per tota la teua gran llavor paremiològica). 

Si us interessen refranys de la primavera o refranys del mes de maig, també els podeu trobar en aquest blog.

Aigua i lluna, temps d'oliveres
Això és demanar la lluna en un cove
Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
Bona rella en lluna vella
Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
Canviar de lluna
Cèrcol de lluna, no omple llacuna
Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
De la lluna de gener, l'amor primer
De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
De tot dilluns val la lluna
Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
Dia de cendra, lluna tendra
El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
El millor femer és la lluna de gener
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
Els vents de fortuna són com la lluna
En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
En lluna minvant no sembris ni un gra
En lluna plena, talla la llenya
Estrella vora la lluna, tempesta segura
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acaba
Home de llunes, home d'engrunes
La bóta de vi s'enceta en lluna vella
La foscor de la lluna assenyala pluja
La lluna allumena però no calfa
La lluna amb cèrcol porta vent
La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
La lluna de gener és la més clara de l'any
La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
La lluna és bona per a anar de nits
La lluna és el sol dels lladres
La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc


La lluna roja la collita s'emporta
La lluna setembral és la més clara de l'any
La lluna vella de març, no marxa sense glaç
La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
Llum de lluna ni eixuga ni madura
Lluna aixecada, mariner ajagut
Lluna ajaguda, mar remoguda
Lluna amagada, hi haurà tronada
Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
Lluna amb banyes, terra mullada
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
Lluna apagada, mar esvalotada
Lluna blanca bon temps canta
Lluna brillant, bon temps per endavant
Lluna creixent muda la gent
Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
Lluna d'agost, lluna mussolera
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
Lluna enroglà, el temps mudarà
Lluna entelada, mar avalotada
Lluna grogosa, aigua abundosa
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
Lluna lluent, sequedat o vent
Lluna marinera, aigua al darrera
Lluna marinera, temps variable
Lluna menguant, part consonant
Lluna morta, aigua a la porta
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
Lluna plena en dilluns, ventura a munts
Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
Lluna roja d'abril, porta gran perill
Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
Lluna roja, el vent remou



Lluna roja, gelada forta
Lluna setembral, la més clara de l'any
Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
Lluna tacada, bonança assegurada
Lluna tapada, boira o ruixada
Lluna vella, cosa bella
Lluna vella, serà femella
Lluna vella, vent amb ella
Nadal amb lluna any de fortuna
No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
Penja't de lluna, que et salvaràs
Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
Per parlar, no cal lluna
Plou i fa sol, la lluna pel juliol
Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
Quedar-se a la lluna de València
Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
Si la lluna fa galdufa, llevant segur
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
Si la lluna va en creixent, el part és diferent
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
Tenir llunes
Tenir mal de lluna
Tenir mala lluna
Tirar pedrades a la lluna
Torna-te'n al llit que això és la lluna
Val més anar en claror de sol que de lluna
Venir de la lluna
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor

Les il·lustracions són de Daniel Merriam.