2.11.11

No totes les morts són solemnes: poesia de Silvestre Vilaplana


No totes les morts són solemnes.
Hi ha morts discretes, casolanes,
assegudes en cadires de boga, acompanyades de
l'aroma impenitent de l'anís.
Els records llavors no esclaten com fiblades,
a batzegades roents i insondables;
són de pluja fina, de melodia prenne
i amaren com una pena fonda,
com un retorn de diumenge al vespre.
I l'oblit es distrau en antigues cançons,
en l'acompanyament involuntari d'un gest,
en la fressa dispersa dels mots de la casa.
(Silvestre Vilaplana)

La il·lustració és de Ryan Bubnis.