30.11.11

Diu... un pas del temps amb la poesia de Núria Freixa


Núria Freixa, mestra, poeta i amiga, ens ha regalat aquest poema que volem compartir amb tots vosaltres. Com sempre, gràcies Núria (lluny... però properes, unides per aquesta teranyina poètica).

Diu…
Diu que plou,
que el cel s’ha esparracat,
que des de dalt estant
han davallat somnis
en forma d’aiguat.

Diu que bé,
que el bolet i el cargol
han après a nedar,
que el paraigües potser
l’any vinent n’aprendrà.

Diu que res,
que teixim de bell nou
el jersei de l’hivern,
de color de magrana,
de boix grèvol, de vent.

Diu que sí,
que ara el dia és més curt
i que el nas fa enrogir,
que la nit, vet-ho aquí!
tarda menys en venir.

Diu que oidà,
que l’alosa i l’oreig
han volgut festejar,
que ens treurem els mitjons,
i aquest fred passarà.

Diu que ves,
que la vida no és res,
que la lluna és un pa,
i el rovell n’és el sol
que hi voldríem sucar. 

La il·lustració és d'Aurika Piliponiené.

29.11.11

Tic tac: libro disco de canciones infantiles en gallego




Tic Tac és un llibre-disc de Kalandraka , interpretat per Pablo Díaz, amb il·lustracions de Marc Taeger i colaboracions musicals: Xabier Díaz, Guadi Gallego, Carmen Rey, Route... Compta també amb les aportacions de Santiago Auserón i de Xurxo Souto al próleg i al epíleg, respectivament. El llibre i les cançons estan en gallec i us l'aconsellem tan si en sabeu com si no.

Tic tac combina música i il·lustració per a un públic infantil a partir de tres anys d'edat. Es tracta d'una obra per a veure, escoltar i cantar, tant amb la família com a l'escola, com a complement de les classes de Educació Musical. Són 16 cançons, algunes d'elles conegudes, altres no. També hi han cançons de bressol.

Les magnífiques, sorprenents i suggerents il·lustracions de Marc Taeger fan que gaudim del llibre doblement. Molt recomanable.

Inclou: A choiva, O reloxo de Alberte, Un vello, O traxe de metall, A cunca, Imos contar un conto, O corocodilo, No mar. Son un trasno, O reiseñor, Rock do porco celta, O moucho chosco, Un dous tres, O jai jai, Arrolo... Tot amanit amb música pop, rock, tradicional gallega i moltes més. Està produït per Merlo branco.
 

 

Un poema en homenatge a una gran poetessa, Rosalía de Castro


Poesía
Homenaje a Rosalía de Castro

Se fue en el viento,
volvió en el aire.

Le abrí en mi casa
la puerta grande.

Se fue en el viento.
Quedé anhelante.

Se fue en el viento,
volvió en el aire.

Me llevó adonde
no había nadie.

Se fue en el viento,
quedó en mi sangre.

Volvió en el aire.

La il·lustració és de Nguy Thuy Ngan.

28.11.11

Besos, besos, besades i poesia per al dilluns


L'ultim dilluns de novembre comença d'una manera magnífica... amb moltes besades:


...
Y eso es lo que quiero, besos.

Que todas las mañanas

me despierten de esos,

que sea por la tarde

y siga habiendo besos.

Y luego por la noche

hoy me den más besos pa cenar.


Il·lustració de Marcos Chin.

27.11.11

Los Meagrada: llibre de poesia infantil


Los Meagrada és un llibre que a primera vista sembla un conte, però quan el llegim se n'adonem que en realitat està escrit d'una forma força original i que trobem molt poc en els llibres de poesia infantil: micropoemes.

Està escrit per Álvaro Fierro i Gracia Iglesias, amb unes molt simpàtiques i originals il·lustracions de  Susana Rosique, editat per Bornova. Estem davant d'un llibre de poesia infantil adreçat als prelectors o primers lectors. És un llibre que respira esperit positiu per tot arreu, molt d'optimisme i alegria. Els Meagrada són uns extraterrestres que aterren als nostre planeta i es meravellen de tot allò que trobem. És un àlbum il·lustrat que ens ajuda a prendre conciència del món que ens envolta de les meravelles que tenim, de vegades tan prop de nosaltres que no se n'adonem. Tot depen dels ulls en que mirem i cal tenir lels ulls ben oberts per a descobrir cada dia noves meravelles (tan els menuts com els grans).

Me agrada que los murciélagos defiendan su punto de vista


Un text poètic senzill i profund, amb molta plasticitat, amanit amb unes il·lustracions molt expressives. Un llibre original i bonic, molt recomanable per a començar a endinsar-se en la poesia. M'agraden aquests Meagrada.



Árbol de la vida: llibre de poesia infantil de Marco Aurelio Chavezmaya


Árbol de la vida és el poemari guardonat amb el Premio Hispànoamericano de Poesía para Niños 2009. El seu autor es Marco Aurelio Chavezmaya i està editat per Fondo de Cultura Económica.

El món quotidià es mostra d'una forma molt poètica sota la mirada i la paraula d'un xiquet que va descobrint la vida de la mà del seu avi.

Vivo en la casa que mi abuelo
me construyó en el árbol
más grande de este huerto.
Ahí dibujo,
observo,
sueño.

I des de l'arbre observa tot el seu entorn que, filtrant-se sota la seua mirada, sembla transformat per la imaginació, però que nosaltres anem reconeixent.

...
la imaginación
es una abeja
encerrada
en el panal
de mi cabeza.

A través dels elements va entenent i mostrant-nos el sentit de viure, el sentit del món. És un llibre de poesia infantil fantàstic per a compartir la lectura els adults amb els xiquets; per a que els adults redescobrim el món amb ulls d'infant i que els menuts se n'adonen de la seua pròpia existència. I tot açò, a més, acompanyat d'unes il·lustracions molt belles, delicades, sugerents i imaginatives, obra de l'artiste mexicà Manuel Monroy. Versos i imatges formen tot un conjunt on es respira sensibilitat i vida, reflexió i remembrances,...

A veces pienso en cosas
que nunca he visto
y extraño una vida
que no he vivido.
Y me asusto. 
 *
Dice mi abuelo
que la muerte
es la sed amable
de la tierra
que se bebe a los hombres
como a gotas de agua.



Un llibre de poesia d'aquest que cal tenir a la mà i llegir i rellegir.

26.11.11

Soy un gorila: poesia de Javier Fernández



Soy un gorila

Soy un gorila
Que trepa por la colina
Y cuando llega arriba
Se parte de la risa

Y si tengo hambre
Me como un plátano grande
Y si tengo frío
Me pongo un buen abrigo

Y un buen día
Cuando estaba en la colina
Vino un cazador
De escopeta y mal humor

Y nuestro buen gorila
Que estaba por la colina
Vio la escopeta
Y se partió de la risa

Y el cazador
un tiro le disparó
Y el bueno del gorila
Se agachó en la colina
Y cogió al cazador
Por camisa y pantalón
Y el cazador tembló de miedo
Perdió la escopeta
Y se marchó de nuevo.

Y en la colina
Siguió nuestro buen gorila
Partido de la risa
Comiendo un plátano grande
Cuando tiene hambre.

Y si vas un día
A aquella colina
Busca al buen gorila
Y cántale esta rima
Verás que contento
Se pone nuestro amigo
Y si hace frío
Te prestará su abrigo
Y si tienes hambre
Te dará un plátano grande
Y verás la escopeta
Del cazador
Y esta canción
Ya se acabó.

La il·lustració és d'Anthony Brown.

25.11.11

Aturem la violència de gènere / Paremos la violencia de género


Hui celebrem el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. Estem en contra de tota la violència, de totes les expressionsi manifestacions violentes, contra la intolerància, contra la prepotència, contra la desigualtat, contra l'opressió,... entre tots i totes, implicant-se, aturem aquesta lacra social, eduquem als xiquets i joves en la igualtat, en la tolerància, en el diàleg, en la pau.

Des d'aci ho volem fer amb un poema, perquè la poesía és paraula, sentiment, denúncia...


Tengo frío en el pecho y me dolía

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana


para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

La il·lustració és de Georgios Dimitriou.

Dia de les Llibreries / Dia de las librerías, poesía

Les llibreries són els boscos dels llibres. Cada arbre, cada llibre, té el seu espai.



Hui es celebra el Dia de les Llibreries / Dia de las librerías, una iniciativa que ens sembla oportuna i molt adient per als temps que corren. La crisi, les grans superfícies comercials, la poca venda... tot junt fa que estiguen tancant-se moltes llibreries i això ens sembla greu. Una llibreria, com una biblioteca, és un lloc viu on la lectura sembla que es respire. La funció del llibreter va més enlla de vendre llibres: coneix als seus clients, estableix un nexe amb ells, està a la guaï de les últimes novetats i les recomana, sempre atent als llibres que li demanen i desconeix. És una figura primordial, esencial en el món del llibre i la lectura. El llibreter ens obri camins lectors i això és molt important.

Vaja, doncs, un reconeixement des d'aquest raconet poètic, a tots els libreters i llibreteres, amics amb els que compartim moltes confidències lectores i recomanacions. La millor manera de celecrar-ho és visitar hui les llibreries i comprar llibres. Visitem-les amb els xiquets i joves, fomentem la compra en aquestos meravellos i màgics espais lectors.

Al blog hem anat penjant molt poemes sobre el llibre i hui us fiquem un diàleg poètic entre un llibre i un lector menudet. Felicitats a totes i tots els llibreters!


Mi amigo el libro
(Maritza Valle Tejeda)

Niño: Que triste estaba yo,
         triste y aburrido,
         mis sueños de viajar
         los había ya perdido.

Libro: Que triste estaba yo,
         triste y aburrido
         mis sueños de enseñar
         los había ya perdido

Niño: La idea vino de pronto
        escuche como eco mi voz,
        y como haciéndome tonto
        busque rápido, veloz. 

Libro: Al ver que en mi ayuda venia
         quise lucir un poco mejor;
         era tal mi alegría
         que hasta tome color.

Niño: Entre muchos empolvados,
        ¡qué tesoros descubrí!
        en un libro mis sueños grabados
        ¡era escrito para mí!

Libro: De muchos viajes fui testigo por
         fin útil me sentí.

Niño: Es el libro, mi amigo
        ¡El tesoro que descubrí!

La il·lustració és de David Sala.

23.11.11

El Apestamelgas / L'Empestamelgós: àlbum poètic


Acaba de sortir publicat, recent cuït, El Apestamelgas / L'Empestamelgós (en castellà i català) un llibre de Mar Pavón amb unes molt bones i humorístiques il·lustracions d'Ernesto Navarro. Està editat per Apila.

L'Empestamelgós és un personatge que s'introdueix al món del somnis dels xiquets i xiquetes per tal d'espantar-los, no sols pel seu aspecte, també per la pudor que fa:

El Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

I en cada somni en que es fica té un entrebanc, darrere d'un embolic ve un altre, i el pobre Empestamelgs acaba fart i cansat fins que... Tot amanit amb un text acumulatiu i repetitiu que facilita la lectura en companyia i en veu alta.

Que se lo digan a la luna,
que soñaba que era un balón,
y botando botando...
¡fue a chocar con el apestoso pie
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Que se lo digan al balón,
que soñaba que
era un piloto llamado Oto,
y pilotando, pilotando...
¡fue a aterrizar
sobre la calva maloliente
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna
y un balón en la calva,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Les il·lustracions d'Ernesto Navarro complementen el text poètic, anant més enllà amb les seues pinzellades, donant-li un toc informal i simpàtic, jovial, davant d'un personatge que, suposadament, en ha de donar por. Hi ha poc llibres de LIJ en els que l'humor predomine, com en aquest (no sabem ben bé el per què) i als xiquets i xiquets els encanten. Així, cal anar prenent nota per a regalar en Nadal.

Un llibre molt recomanable!

Autodefinido: poesia visual d'Agustín Calvo Galán


Autodefinit, d'Agustín Calvo Galán

22.11.11

Una gata per a la poesia / Una gata para la poesía


Els gats són uns dels animals domèstics que ens fan més companyia i, a la vegada, tenen més independència i llibertat per moure's. Ja hem anat pujat diferents poemes de gats i hui us volem invitar a llegir aquest nou, Quesia.


 Quesia

Era mansa, algo necia y se aovillaba
casi reciennacida en la caja de dulces
con un retal de fieltro a guisa de colchón.
Luego exploró la casa miedo a miedo
hasta imponer su ley a las butacas.
Acabó en trapecista y más de dos estores
  hubo que desechar. Su estilo dio en precioso
y el reiterado tufo de tanta deyección
sólo era condonado al recortarse, regia,
contra el cegante murallón de junio.
Entonces me miraba, lamiéndose una pata
y brotaban dos chispas cinabrio por sus ojos
con las que suponía zanjado el incidente.
Pero no pudo ser. Y nadie me lo dijo.
De modo que una tarde, al volver del trabajo,
hambriento y blasfemando como siempre,
rastreé cual apache por suelos y guaridas.
Pero no podía ser, ya me habían advertido.
Y me senté en mi silla y me perdí en lo alto
y allí, tal vez me admitan -no sin pagar el diezmo-
al limbo estornudante de los gatos.

La il·lustració és d'Aninés Macadam. Podeu veure moltes més il·lustracions de gats punxant ací

21.11.11

La biblioteca regala poesia


 La biblioteca pública Torrente Ballester, de Salamanca, té una iniciativa poètica que ens ha semblat molt bonica i volem compartir amb tots vosaltres per si de cas s'animeu a compartir. Es tracta de que cada dissabte regalen als usuaris que participen en el Club de Lectura de la biblioteca un poema. Xerrar de lectura i, a més, emportar-se un poema ens sembla fantàstic! 

Són aquests tipus d'iniciatives, contínues, constants, senzilles les que, poc a poc, fan més pel foment de la lectura. Aplaudim la idea i felicitem als companys de la biblioteca pública Torrente Ballester.

Obediencia

Hoy he sido una niña obediente
(una niña obediente de más de cuarenta años)
he seguido los consejos
del manual de desintoxicación
no he exigido mi dosis
no te he llamado por teléfono
ni siquiera he discado tu número para escuchar tu voz
y rebajar mi ansiedad
no te he escrito la vigésima carta sin respuesta
(ni siquiera la he enviado)
no he mirado tu fotografía
ni los mensajes de móvil archivados
no he hablado de vos con nadie
he dormido y no soñé contigo
he hecho los deberes
he ido al mercado
hablé con el vendedor
una sesuda conversación
acerca del precio de los tomates
que suben por la huelga de los camioneros
o por la huelga de la lluvia
le abrí la puerta del ascensor a una anciana,
un poco más anciana que yo
limpié la casa
quité el polvo de los muebles
y contesté un par de emails
Ahora, doctor, a las doce de la noche,
después de haber sido una niña obediente,
¿me puede decir qué hago?
Tómese una pastilla para dormir,
dirá el médico.
¿De modo que estoy haciendo una cura de desintoxicación
amorosa
para pasarme de los orgasmos a los somníferos?
Qué civilización estamos construyendo.


La il·lustració és de Mary Jane Ansell.

20.11.11

Alicia tiene los pies fríos: poesía de Carlos Murciano


 I qui m'escalfarà els peus? -digué Alicia (il·lustració de Daria Palotti)

Los pies fríos

Alicia se acuesta
con los pies muy fríos.
Ni bolsa de goma
ni tarro de vidrio.

Nada.
Fríos.
El Conejo Blanco,
su mejor amigo,
le da unos patucos
blancos y amarillos.

Allicia se duerme
sin decir ni pío.

(Sentada en la rama
más alta del pino,
la luna contempla
su rostro dormido)

19.11.11

Invitación: de l'ombra a la llum amb poesia


 Deixem que les ombres surten a l'aire, canviem-les per llum, color i poesia.

Invitación

Te invito, sombra, al aire.
Sombra de veinte siglos,
a la verdad del aire,
del aire, aire, aire.
Sombra que nunca sales
de tu cueva, y al mundo
no devolviste el silbo
que al nacer te dio el aire,
del aire, aire, aire.
Sombra sin luz, minera
por las profundidades
de veinte tumbas, veinte
siglos huecos sin aire,
del aire, aire, aire.
¡Sombra, a los picos, sombra,
de la verdad del aire,
del aire, aire, aire!

La il·lustració és de Julia Grigorieva.

18.11.11

Libro de Brun: àlbum poètic de Gonzalo García



Hui us volem recomanar un llibre adreçat a xiquetes i xiquets ja lectors i als adults amb ganes de llegir bona i imaginativa literatura. Libro de Brun està escrit per Gonzalo García -Darabuc-, amb il·lustracions de Mannfred Salmon i està editat per Librodenotas, dins de la seua col·lecció LIJ.

No és un poemari, però estem davant d'un text narratiu molt poètic. Tot el llibre gira al voltant del creixement i maduració emocional de Brun, una xiqueta que viu amb el seu pare en una zona rural i aprecia a Mirko, fill d'una família d'immigrants de l'est d'Europa. D'una forma molt original, ens presenta aquesta evolució al llarg de les estacions de l'any: les seues pors, fantasies, aficcions... la seua manera de viure i estimar, de relacionar-se i créixer, de plantar cara al món.

Un llibre molt bonic que podem descarregar-se gratuïtament, però millor aportar 1 euro per la descàrrega, així recolzem la llavor d'aquesta editorial. Si el volem tenir en suport paper cal entrar en Meubook. No se'l perdeu!


17.11.11

Color de novembre, poesia per a un mes tardorenc


Cada estació té els seus colors, que canvien mes a mes... tota una poètica dels colors i una estètica de la natura.

Color de novembre

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

Completem el poema amb la il·lustració d'Alexander Grishkevich.

Nanas contemporáneas. Contemporany lullabies: Canciones de ternura en tiempos de rencor


Un recopilatori de cançons de bressol contemporànies d'arreu compostes i/o interpretades en temps de crisis: Nanas contemporáneas: Canciones de ternura en tiempos de rencor, editat per K Industria Cultural

Són peces musicals on la tendresa va agafada de la mà amb una tensió difícilment definible amb les paraules. Però la bellesa s'amaga, també, entre la desesperació. 

Trobem 19 composicions d'artistes i músics com Loli y Manuel, María del Mar Bonet, Toti Soler i Robert Wyatt entre altres.

Estes són les cançons que podem trobar al disc:
  1. L'inexorable pas del temps, Ramon Civit
  2. Nacer, Fernando Mas
  3. Christmas lullaby, Montserrat Figueras
  4. La princesita de la caja de música quiere volar, Lea Shalom & Bohemia Camerata
  5. La lluna, etc., Pascal Comelade
  6. Cançó de bressol, Maria del Mar Bonet
  7. My love, Marlango
  8. Nacimiento, Esperanza Fernández
  9. Un cuento para mi niño, Lole y Manuel
  10. El noi de la mare, Toti Soler
  11. El niño inseminado, Vainica Doble
  12. La Teresita mira a la luna, Cathy Claret
  13. My Love Goes With You, The Innocence Mission
  14. Lullaby for Hamza, Robert Wyatt
  15. Birdy, Velure
  16. Un niño que llora en los montes de María, Petrona
  17. Libre como el viento, Muchachito
  18. Berta, Marc Parrot
  19. Nana del amor amargo, Claustrofobia
Un CD molt recomanable.

16.11.11

En la vieja escuela: poesia de Carlos Marianidis


En la vieja escuela

Sonrisas perfumadas, caras tiernas,
bullicio de palomas y jilgueros
se corren a mi paso ante la puerta,
las frentes suaves y los ojos nuevos.
Entro como un extraño y toco apenas
el aula que abrigara tantos sueños.
En el patio hay rincones con ausencias
y el sol trae a mi mente otros recreos.
Ocho árboles altos me recuerdan
el día que entre varios compañeros
plantamos ocho ramas de morera.
—¡Los puse yo! —les digo a los pequeños,
que ríen todos juntos y aletean.
No me creen que he sido como ellos.

La il·lustració és de Mónica Carretero.

15.11.11

Una fiesta extravagante: cançó infantil de Marcelo Ribeiro


Hui se n'anem de festa... tothom a cantar i ballar!

Una fiesta extravagante
(Marcelo Ribeiro)

Don san Antonio invitó
a una fiesta extravagante
de escenario estaba el cielo
y las estrellas vigilantes.

Unas focas quisieron ir
y tambien los elefantes
detras de las jirafas
de polleras elegantes.

Nadie sabía el motivo
todos iban divertidos
bailando muy campantes.

Algunos gansos de frac
y los chanchos con turbante
de vestido las gallinas
y los patos con brillantes.

Una vaca iba de blusa,
oveja de sombrero y guantes
orquesta de grillos y ranas
y las cigarras cantantes.

Nadie sabía el motivo
todos iban divertidos
bailando muy campantes.

... el puercoespín
hablaban cosas importantes
con la serpiente que era corbata
de una tortuga gigante
entre los árboles se armó
treinta monos divagantes.

Don san Antonio chiflon
se hizo silencio al instante
justo cuando el sol salió
a toditos cautivó.
con su cono deslumbrante.
Así la vida estalló
san Antonio murmuró
esa era la causante.

Que la fiesta extravagante
una fiesta delirante
....
hasta que salga el sol brillante.

Podeu escoltar la cançó punxant ací. La il·lustració és de Tomislav Tomic.

14.11.11

En filereta: els xiquets creen poemes / En fila: los niños crean poemas


 En fila
(Consuelo Armijo)

Por la calle va un coche
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que ya debe de estar en Perpignan.

Aquest model de poema és perfecte per començar a crear, els xiquets i xiquetes més menudets, els seus primers poemes. La seua estructura senzilla i repetitiva és fàcil de canviar i ens permet crear un nou poema. Us fiquem diversos exemples:

 En fila
Por la vía va un tren
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que ya debe de estar en Perpignan.

En fila
Por el cielo va un avión
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que está despegando de Perpignan.

En fila
Por el campo va una hormiga
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que está muy cansada de trabajar.



Podem fer-ho també en català:

En fila
Pel mar va un vaixell
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que ja està aplegant a Canadà.

En filereta
Per la biblioteca va un ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que està llegint al racó de la poesia.

En tirereta
Per la muntanya vola un olibà
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que s'ha oblidat les ulleres al niu.



 Dona tan de joc i és tan fàcil crear un nou poema que suposem que la classe es pot omplir de poemetes, diferents, personals i originals. S'animeu a escriure'n? Ja ens conteu!

Les il·lustracions són de João Vaz de Carvalho.

Como una hoja en invierno: poesia d'amor



Como una hoja en invierno
(Eduardo Chirinos)

Mientras duermes mi mano
escribe sobre tu cuerpo
una palabra.
Y al escribirla tiemblas
como una hoja en el invierno.
Cuando despiertes mi mano
habrá borrado esa palabra.
Entonces será tuya.

La il·lustració és de Chalermphol Harnchakkham.

13.11.11

Ver llover: llibre de poesia infantil


Quan el cel plora surt la pluja. Hui us volem recomanar un deliciós llibre de poesia infantil sobre la pluja: Ver llover, de Germán Machado, amb il·lustracions de Fernando de la Iglesia, editat per Calibroscopio. Estem davant d'un àlbum poètic il·lustrat on versos i imatges són tot ú. Es juga amb el plugim i els colors en una espècie d'escala que puja els graons amb els que la pluja es presenta i als que els xiquets, joves i adults, traslladen els estats d'ànim i emocions que la pluja es provoca.

Un llibre per llegir i rellegir, amb pluja i amb sol, per descobrir noves harmonies cada vegada que el llegim. Una preciositat de llibre, fantàstic per a regalar i autorregalar-se. Us fiquem un tastet:

Piensas que hoy llueve contra vos,
que esta llovizna es contra vos, 
porque te quedas sin el paseo prometido.


Llueve de verdad,
llueve fuerte, 
diluvia.

Llueve porque imaginas que llueve.

Bajo las sábanas y las frazadas,
con los ojos cerrados,
acabas de inventar la lluvia
*

Aquí es invierno.
Pasa un niño descalzo
caminando por la calle.

El cielo está llorando de frío.

Bajas la cabeza,
miras tus zapatos
y agregas una lágrima a la lluvia.


12.11.11

Cuando pitos flautas, cuando flautas pitos


La fortuna es reparteix d'una manera un tant estranya, sense sentit, moltes vegades injustament. Ens marca des del nostre naixement: no és el mateix nàixer en una aldea de refugiats a Kènia, que en un pis de Manhattan, per exemple. Ja Góngora es burla, en una de les seues lletretes satíriques, d'aquest repartiment. Un poema del Barroc per a una societat actual... i així anem cuando pitos flautas, cuando flautas pitos.Curiosa Fortuna, insolent i capritxosa.

Letrillas

LIV
Da bienes Fortuna
que no están escritos:
cuando pitos flautas,
cuando flautas pitos.
 
¡Cuán diversas sendas
se suelen seguir
en el repartir
honras y haciendas!
A unos da encomiendas,
a otros sambenitos.
Cuando pitos flautas,
cuando flautas pitos.




A veces despoja
de choza y apero
al mayor cabrero,
y a quien se le antoja;
la cabra más coja
pare dos cabritos.
Cuando pitos flautas,
cuando flautas pitos.
 
Porque en una aldea
un pobre mancebo
hurtó sólo un huevo,
al sol bambolea,
y otro se pasea
con cien mil delitos.
Cuando pitos flautas,
cuando flautas pitos.

Les ilustracions són de Stefano Arici.

11.11.11

Un 8 per a jugar i embolicar-se / Un 8 para jugar y enredarse


Juguem amb el huit? / Jugamos con el ocho 

Dime tres veces ocho:
ocho, corcho, troncho y caña,
caña, troncho, corcho y ocho,
troncho, caña, ocho y corcho.

La il·lustració és d'Anjo Bolarda.

Tot plovent, amb el paraigües de la poesia

Plou prou, surt el caragol... (il·lustració d'Agostino Iacurci)

Semple ens agrada donar-se una llarga passejada pel blog Poemes i Pensaments i sempre trobem poesia intel·ligent, original, diversa, interessant. Doneu-se una passejada i comproveu el que us diem. D'aquest blog hem copiat el següent poema, versos de pluja i sentiment, de gotes d'aigua i gent.


Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!

 

10.11.11

Balada (de los proverbios), de François Villon


Balada
(de los proverbios)
(François Villon)

Tanto se rasca la cabra, que se daña;
tanto va el cántaro a la fuente, que se rompe;
tanto se calienta el hierro, que se pone al rojo,
tanto se golpea, que se parte;
tanto vale el hombre, cuanto se le precia,
tanto se aleja, que lo olvidan,
tan malo es, que se le desprecia,
tanto se invoca la Navidad, que al fin llega.

Tanto habla uno, que se contradice;
tanto vale buena fama como un favor conseguido;
tanto promete uno, que se desdice;
tanto se suplica, que la cosa se adquiere,
tanto es más querida, cuanto es más buscada,
tanto se busca, que se encuentra,
tanto es más frecuente, cuanto menos deseada,
tanto se invoca la Navidad, que al fin llega.

Tanto se quiere al perro, que se le da de comer;
tanto corre la canción, que la aprenden;
tanto se guarda la fruta, que se pudre;
tanto se hostiga una plaza, que es conquistada;
tanto se tarda, que fracasa la empresa;
tanto se precipita, que sobreviene un mal;
tanto se aprieta, que cae la presa,
tanto se invoca la Navidad, que al fin llega.

Tanto se bromea, que ya no se causa risa;
tanto se gasta, que no se tiene camisa;
tanto es uno generoso, que todo se lo gasta;
tanto vale toma, como una cosa prometida;
tanto se ama a Dios, que se sigue a la Iglesia;
tanto se da, que conviene pedir prestado;
tanto se vuelve el viento, que se hace cierzo,
tanto se invoca la Navidad, que al fin llega.

Príncipe, tanto vive loco, que sana,
tanto va, que al fin vuelve,
tanto se le golpea, que muda de parecer,
tanto se invoca la Navidad, que al fin llega.

La il·lustració és de Yuta Onoda.

An die Nachgeborenen, de Bertolt Brecht / Als nascuts després, de Bertolt Brecht, muntatge amb vídeo


«An die Nachgeborenen», de Bertolt Brecht from blocsdelletres on Vimeo.


En els temps que corren cal tenir ben a la mà la poesia, que ens ajuda a reconèixer en paraules allò que sentim i que de vegades no sabem com expressar.

An die Nachgeborenen
(Bertolt Brecht

I
Wirklich, ich lebe in finsteren Zeiten!
Das arglose Wort ist töricht. Eine glatte Stirn
Deutet auf Unempfindlichkeit hin. Der Lachende
Hat die furchtbare Nachricht
Nur noch nicht empfangen.

Was sind das für Zeiten, wo
Ein Gespräch über Bäume fast ein Verbrechen ist
Weil es ein Schweigen über so viele Untaten einschließt!
Der dort ruhig über die Straße geht
Ist wohl nicht mehr erreichbar für seine Freunde
Die in Not sind?

Es ist wahr: Ich verdiene nur noch meinen Unterhalt
Aber glaubt mir: das ist nur ein Zufall. Nichts
Von dem, was ich tue, berechtigt mich dazu, mich sattzuessen.
Zufällig bin ich verschont. (Wenn mein Glück aussetzt, bin ich verloren.)

Man sagt mir: Iss und trink du! Sei froh, dass du hast!
Aber wie kann ich essen und trinken, wenn
Ich dem Hungernden entreiße, was ich esse, und
Mein Glas Wasser einem Verdursteten fehlt?
Und doch esse und trinke ich.

Ich wäre gerne auch weise.
In den alten Büchern steht, was weise ist:
Sich aus dem Streit der Welt halten und die kurze Zeit
Ohne Furcht verbringen
Auch ohne Gewalt auskommen
Böses mit Gutem vergelten
Seine Wünsche nicht erfüllen, sondern vergessen
Gilt für weise.
Alles das kann ich nicht:
Wirklich, ich lebe in finsteren Zeiten!


II

In die Städte kam ich zur Zeit der Unordnung
Als da Hunger herrschte.
Unter die Menschen kam ich zu der Zeit des Aufruhrs
Und ich empörte mich mit ihnen.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Mein Essen aß ich zwischen den Schlachten
Schlafen legte ich mich unter die Mörder
Der Liebe pflegte ich achtlos
Und die Natur sah ich ohne Geduld.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Die Straßen führten in den Sumpf zu meiner Zeit.
Die Sprache verriet mich dem Schlächter.
Ich vermochte nur wenig. Aber die Herrschenden
Saßen ohne mich sicherer, das hoffte ich.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Die Kräfte waren gering. Das Ziel
Lag in großer Ferne
Es war deutlich sichtbar, wenn auch für mich
Kaum zu erreichen.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.


III

Ihr, die ihr auftauchen werdet aus der Flut
In der wir untergegangen sind
Gedenkt
Wenn ihr von unseren Schwächen sprecht
Auch der finsteren Zeit
Der ihr entronnen seid.

Gingen wir doch, öfter als die Schuhe die Länder wechselnd
Durch die Kriege der Klassen, verzweifelt
Wenn da nur Unrecht war und keine Empörung.

Dabei wissen wir doch:
Auch der Hass gegen die Niedrigkeit
Verzerrt die Züge.
Auch der Zorn über das Unrecht
Macht die Stimme heiser. Ach, wir
Die wir den Boden bereiten wollten für Freundlichkeit
Konnten selber nicht freundlich sein.

Ihr aber, wenn es soweit sein wird
Dass der Mensch dem Menschen ein Helfer ist
Gedenkt unsrer
Mit Nachsicht.

--------------------------

Als nascuts després
(Bertolt Brecht) 
Versió catalana de Feliu Formosa
Muntatge vídeo: Josep Porcar

I
Certament, visc en uns temps molt foscos!
La paraula innocent és insensata. Un front net
Demostra insensibilitat. Aquell que riu
No ha sabut encara
La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals
Parlar d'arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
Aquell que camina tranquil pel carrer
Potser és inaccessible als seus amics.
Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.
Però creieu-me: és només per atzar. Res
Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.
Casualment me n'he sortit (però si la sort em deixa estic Perdut).

Em diuen: menja i beu! Alegra't de tenir-ne!
Però ¿com puc menjar i beure
Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i
El meu vas d'aigua manca al qui té set?
I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,
Els llibres antics diuen allò que és savi:
0 apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs
Passar-lo sense por.
Defugir així mateix la violència
Pagar amb bé el mal que ens fan
No satisfer el desig, sinó oblidar
Es considera obrar amb saviesa.
Però jo no puc fer res de tot això:
Certament, visc en uns temps molt foscos!


II

Vaig arribar a les ciutats a l'hora del desordre
Quan regnava la fam.
Vaig arribar entre els homes a l'hora de la revolta
I em vaig revoltar amb ells.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Menjava entre batalla i batalla
I m'ajeia a dormir entre els assassins.
Feia l'amor distret
I mirava la natura amb impaciència.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Al meu temps els camins conduïen al llot
La parla em delatava els botxins.
Jo poc podia fer-hi. Però els qui governaven
Se sentien més segurs sense mi. Jo m'ho pensava.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Les forces eren poques, la fita
Molt distant
Perfectactament visible, bé que difícilment
Jo pogués assolir-la.
Així va passa el temps
Que em va ser donat a la terra.


III

Vosaltres, els qui emergireu de la inundació
On hem sucumbit
Recordeu
En parlar de les nostres febleses
També aquests foscos temps
De què us heu escapat.

Perquè hem passat, canviant més sovint de país que de sabates
Per la guerra de les classes, desesperats
Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem:
També l'odi contra la baixesa
Endureix les faccions.
També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l'amabilitat
No vam poder ser amables.

Però vosaltres, quan haurà arribat l'hora
Que l'home esdevindrà un ajut de l'home,
Recordeu-nos
Amb indulgència.