21.9.11

Tinc Alzheimer / Tengo Alzheimer, poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer


Hem estat uns dies sense estar em contacte perquè estàvem atrafegades en escoltant i participant en Maneras de Leer (per cert, molt interessant... ja us anirem contant). Hui és un dia que té un to especial, no sols perquè ens ha entrat la tardor, com un nen recent nascut que encara no s'ha instal·lat a casa; hui celebrem el Dia Mundial de l'Alzheimer i no podem deixar que àsse de llarg sense ficar una pinzellada poètica a tanta grisor com comporta aquesta malaltia. Aprofitem per a donar-li les gràcies a Àngela Lucas amiga, usuaria de la nostra biblioteca i una persona amb molta empenta i sensibilitat, amb compromís social, que ens ha recordat e poema Tinc Alzheimer.

Des de ací volem donar un recolzament, xicotet i poètic però de tot cor, a totes les persones que pateixen aquesta malaltia i als seus familiars, cuidadors, personal tècnic -que cadascú en el seu camp ajuda a portar millor la malaltia- i als científics que, des dels seus laboratoris, dia rere dia, amb ciència i paciència, investiguen per tal de donar cura o endarrir els seus síntomes.

Tinc Alzheimer
(Salvador Riera)
 Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sent,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que tartamudege,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Alça'm
Si em veus i te n'adones que tremole,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que plore,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me,
d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I per damunt de tot,no deixis mai d'estimar-me.

*
Tengo Alzheimer
(Salvador Riera)

Si me ves y te das cuenta que no te veo,
Mírame
Si me ves y te das cuenta que no te oigo,
Háblame
Si me ves y te das cuenta que tartamudeo,
Escúchame
Si me ves y te das cuenta que no te puedo tocar,
Tócame
Si me ves y te das cuenta que me cuesta moverme,
Muéveme
Si me ves y te das cuenta que he caído,
Levántame
Si me ves y te das cuenta que tiemblo,
Abrázame
Si me ves y te das cuenta que lloro,
Déjame llorar
Pero no dejes nunca de mirarme, de hablarme, de escucharme,
De tocarme, de moverme, de levantarme, de abrazarme
Y por encima de todo,
No dejes nunca de amarme


Les il·lustracions són de Slauz.

2 comentaris:

Àngela ha dit...

Mil gràcies i una forta abraçada!

analuz ha dit...

me ha llegado al corazón, me parece una poesia preciosa...

besos mil

analuz