17.7.11

Idil·li al cel, poema d'enamorament entre el Sol i la Lluna


Idil·li al cel
(Bernat Artola)

La nit esclata
com una flor,
pètals de plata
i el calze d'or.

Blava la volta
pura del cel,
a l'ombra tolta
crema l'estel.

Sembra la Lluna
llum diamant,
dura fortuna
d'astre volant.

I al Sol, que admira
l'espill que lluu,
perquè no es gira
no el veu ningú.

La il·lustració és de Tracey