28.2.11

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell


Què estem fent malament per a que la natura no segueixa el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps rebolicat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estem obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trobem fantàstic fer-ho amb la poesia.

Què passa?
(Marc Granell)

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

27.2.11

Ensumo primavera entre el sol de febrer


Un diumenge esplèndid, bonic, assolellat. Un dia per passejar, per descobrir entre el fred de l'hivern els primers sons de la primavera. Quines ganes tenim ja de veure tot el seu rostre!

Ensumo primavera

Ensumo primavera
a la brisa de ciutat,
a la vida que xiscla,
a les flors dels prats,
a la lluna que ens mira,
a l'albada que matina,
a les nits canviants.

Als núvols d'escultura,
a l'onatge del mar,
a la mirada que brilla,
al futur, a un pas.

Ensumo primavera
veient l'almanac,
que les fulles volen
i l'hivern se'n va.

La il·lustració és de Gwenda Kaczor.

26.2.11

Los pedos del gigante: poesia amb soroll i flaire d'humor


De pets i flaires pudents va hui el post. Aquests temes escatològics sempre fan les delícies dels menuts i provoquen un gran somriure. Aquesta vegada, a més, parlem de grans pets atronadors, doncs són d'un gegant.

Los pedos del gigante

Suena el pedo de un gigante
como el de siete elefantes
y se oye más que un trombón
en toda la población.

Un médico de Alicante
le ha dicho que no se aguante.
El ogro sufre de gases
y los tiene de dos clases.

Los que no huelen son gordos
y dejan a todos sordos.
Los discretos, perfumados;
y los dejan mareados.

Muy concentrado, el galeno,
le da unremedio muy bueno
al ogro chisgarabís:
siete bolitas de anís.

Esta receta brillante
alivia al pobre gigante
y le cura, con urgencia,
su ruidosa flatulencia.

La il·lustració és d'Adrian Tans.

25.2.11

Canción de Carnaval: per començar a animar-se cantant i ballant



Segur que esteu preparant-se per a sortir en Carnestoltes. Quina festa més divertida! La música, el ball, les disfresses, les màscares, la bona companyia... a bon ritme i poesia: Carnestoltes. Fiquem una cançoneta per començar a posar ambient (si punxeu ací la podreu escoltar). Per cert, de què és disfresseu aquest any?

El Carnaval
(I. Claudio / J. Sanjuan)

Con telas y un antifaz,
me voy a hacer un disfraz,
un gorro y una peluca,
cualquier cosa me valdrá.

No sé de qué me voy a disfrazar,
(estr.)
porque vale todo en carnaval.
(bis)

De princesa, de pirata,
Campanilla o Peter Pan,
de araña o de mariposa,
con alas para volar.

(estribillo)

La il·lustració és de Kelly Lish.

24.2.11

Naranja, poesia de Mahmud Darwix


Si hi ha una fruita típica de València i de l'arc mediterrani és la taronja. Per la seua forma i color, les taronges sembles xicotets sols vegetals, fiquen alegria en punts de color a l'horta valenciana. Però... millor llegiu el poema de Mahmud Darwix:

Naranja
(Mahmud Darwix)

Naranja, el sol se adentra en el mar
y la naranja es candil de agua en árboles fríos.

Naranja, el sol pare al niño dios del ocaso
y la naranja, una de sus doncellas, contempla al desconocido.

Naranja, el sol vierte su jugo en la boca del mar
y la naranja teme la boca del hambriento.

Naranja, el sol se adentra en el turno de la eternidad
y la naranja goza de la loa de su asesino:
Fruta como semilla del sol,
se pela con la mano y la boca, de sabor ronco,
de perfume locuaz, de jugo borracho...
Su color es único,
se lo presta al sol durmiente.
Su color es su sabor: agridulce,
rico en energía de luz y vitamina C.

¡No peligra la poesía
si balbucea, o porque yerre
magníficamente en los símiles!

La il·lustració és de Vito Cano.

23.2.11

Lluvia de colores y poesía / Pluja de colors i poesia



Per aquestes terres està sent un hivern sec, ventós... la pluja quasi ha passat de puntetes per ací.; però ja tenim ganes de retrobar-se amb la primavera (tal vegada molt més plujosa). Comencem a donar-li la benvinguda a la pluja, que fica colors i versos a la primavera.

La lluvia tiene un pincel
(Luz del Olmo)

La lluvia tiene un pincel
y quiere pintar un cuadro.
El cuadro de despedida
al invierno frío y largo.

Nubes grises difuminan
el rojo de ciertos llanos
y el verde que está meciendo
las canciones de los pájaros.

Modelan algunos surcos
lágrimas de despedida.
La sonrisa va naciendo
en busca de nueva vida.

Si tengo cierta tristeza
puedo llorar y llorar,
que un cuadro de primavera
el agua me va a pintar.

La il·lustració és de Jeff Rogers.

22.2.11

Poesia i il·lustració des de Brasil: un cant a la imaginació i la fantasia


Ja hem vist en altres post d'aquest blog com, de vegades, els il·lustradors s'inspiren en poemes i poetes que els agrada per crear la seua obra. 

Des de Brasil, Maria Cininha -una il·lustradora que ens encanta- s'ha inspirat en els versos de l'escriptora brasileira Sylvia Orthof i la seua poesia Janelas encantadas, per crear una preciosa il·lustració. Què us sembla? Imaginació, colors i poesia a ritme brasiler.

Janelas encantadas
Fada Sempre-Viva mora numa casa que também é fada:
é uma casa-fada com janelas encantadas.
As janelas abrem-se sobre
paisagens que imaginamos.

A janela daqui
mostra um lugar
cheio de borboletas.

A janela dali mostra um céu estrelado,
com lua, dragão
e astronauta.

A janela do meio mostra o pensamento.
E como o pensamento é coisa de repente,
a janela abre para o branco.
Quem olhar por ela pensa o que quer.

La traducció, aproximada, de la poesia és:

Finestres encantades

Fada Sempre-Viva viu en una casa que també és de fades:
és una casa-fada amb finestres encantades.
Les finestres s'obren a
paisatges que ens imaginem.

La finestra d'ací
mostra un lloc
ple de papallones.

La finestra d'allà mostra un cel estrellat,
amb la lluna, el drac
i l'astronauta.

La finestra d'enmig mostra el pensament.
I com que el pensament és cosa de sobte,
La finestra s'obri en blanc.
Qualsevol que busque pense el que vulga.
 
La il·lustració és de Maria Cininha

21.2.11

Sinfonía para dormir bebes / Simfonia per dormir nadons


Sinfonía Pequeña
(Eunice Odio)

Cascabel,
cascabelín,
para que duerma el lebrel
la Luna pone un cojín.
Campanón
campanería,
la noche roba un ropón
para vestirse de día.
violoncín,
violoncelo,
el sol deja su pañuelo
y se lleva su espadín. 
Campanolín,
campanada,
el pájaro cantarín
se bebe la madrugada.

La il·lustració és de Ana de los Angeles Morra.

20.2.11

Quiero... Sueño, poesia de León Felipe


Quiero... Sueño

No me contéis más cuentos,
que vengo de muy lejos
y sé todos los cuentos.
No me contéis más cuentos.
Contad
y recontadme este sueño.
Romped,
rompedme los espejos.
Deshacedme los estanques,
los lazos,
los anillos,
los cercos,
las redes,
las trampas
y todos los caminos paralelos.
Que no quiero,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero que me arrullen con cuentos,
Que no quiero,
Que no quiero,
Que no quiero,
Que no quiero que me sellen la boca y los ojos con cuentos,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero que me entierren con cuentos,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero verme clavado en el tiempo,
que no quiero verme en el agua,
que no quiero verme en la tierra tampoco,
que no quiero, a su ovillo, como un hilo de barba sujeto.
Quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento...
quiero... ¡quiero!... sueño... ¡sueño!
Soy gusano que sueña... y sueño
verme un día volando en el viento. 

La il·lustració és de Maggie Taylor.

19.2.11

Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes, 2011


Un any més es convoca el Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes. Teniu de temps fins al dia 12 de març per a presentar-se. Animeu-se!

Bases:

1. Hi podran concórrer, en qualsevol modalitat, tots els treballs poètics inèdits que no hagen estat premiats en altres concursos o publicats anteriorment.

2. La temàtica, el metre i la rima seran lliures.

3. S’estableixen dues modalitats: valencià i castellà.

4. L'extensió màxima dels treballs no podrà sobrepassar els dos-cents versos. Poden consistir en un o més poemes.

5. Els treballs es presentaran per quadruplicat, enquadernats o cosits, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Els originals hauran de presentar-se acompanyats d'un sobre tancat, a l'exterior del qual hi haurà el lema o títol del treball, la cita "CERTAMEN DE POESIA MARC GRANELL" VILA D'ALMUSSAFES, i la modalitat a la qual es presenta i, a l'interior, el nom, els cognoms i l'adreça de l'autor, així com el telèfon de contacte.

6. El Jurat estarà presidit pel Sr. Alcalde d’Almussafes o persona en qui delegue i integrat per Marc Granell, un especialista en la matèria designat per l’Ajuntament d’Almussafes, mitjançant el grup poètic Argila de l’Aire, i un, designat per Edicions 96. Actuarà de secretari un funcionari de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Almussafes.

7. Les obres es presentaran fins el 12 de març de 2011 a la Biblioteca Pública Municipal d'Almussafes, Centre Cultural, Ausiàs March s/n, 46440 Almussafes, admetent-se aquelles obres que s'hagen enviat per correu certificat dintre d'aquest termini.

8. La dotació del premi és de 1.200 € per a l'obra guanyadora en cadascuna de les modalitats, estant aquesta subjecta a les retencions pertinents d'acord amb el que disposa la legislació vigent, i 20 exemplars per a l'autor@. Amb aquesta dotació es consideren liquidats els drets de la primera edició del poemari, corrent a càrrec de l'editorial la liquidació d'edicions posteriors d'acord amb el contracte d'autor signat amb els guanyadors.

9. Els poemes guanyadors es publicaran, amb la col·laboració d'Edicions 96, dins de la colecció "Razef. Certamen de Poesia Marc Granell".

10. Les obres no premiades sols podran ser retirades personalment a partir del dia 5 de maig, per tant no es realitzaran enviaments postals de les mateixes. Transcorreguts quinze dies, les obres no retirades, seran destruïdes.

11. La decisió del Jurat es farà pública en l'acte de Lliurament de Premis que tindrà lloc el dia 15 d'abril, a les 22:30 hores al Centre Cultural de l'Ajuntament d'Almussafes.

12. El Jurat podrà recomanar la publicació d'alguna obra presentada pel seu contingut o qualitat. Aquestes, serien editades dintre la col·lecció poètica “Racef”de l'editorial Edicions 96.

13. Qualsevol dubte que poguera generar-se sobre les presents bases serà resolt pel Jurat del Certamen. El veredicte serà inapel·lable.

14. El Jurat podrà declarar desert qualsevol de les modalitats del premi, si es considera que les obres presentades no reuneixen la qualitat suficient.

15. La participació en el Certamen suposa l’acceptació de les presents bases.

La il·lustració és de Jean Bailly.

18.2.11

Últimos poemas para primeros lectores: anàlisi de la poesia infantil en les antologies i llibres escolars


Hui us volem recomanar que li doneu una llegida al llibre Últimos poemas para primeros lectores (Antologías y libros escolares), de José Moreno Fernández, publicat per l'Instituto de Estudios Almerienses (a l'enllaç podem llegir-ho i descarregar-se'l gratuïtament).

Trobem un interessant estudi d'aquests darrers anys sobre el canon selectiu en les antologies de poesia per a xiquets i en els llibres escolars, acompanyat d'una interessant bibliografia i una selecció de poemes. Us avancem, com a curiositat, que els poemes que més surten a les antologies són els de la poetessa Pura Vázquez, els versos del seu llibre Columpio al sol són els que més centren l'atenció dels especialistes, i que Rafael Alberti és el poeta més antologat.

D'aquest llibre hem copiat, perquè pensem que justament estem en ple apogeu dels refredats, el poema Mi primer resfriado, de Celia Viñas:

El primer resfriado

Me duelen los ojos,
me duele el cabello,
me duele la punta
tonta de los dedos.
Y aquí en la garganta
una hormiga corre
con cien patas largas.
Ay, mi resfriado,
chaquetas, bufandas,
leche calentita
y doce pañuelos
y catorce mantas
y estarse muy quieto
junto a la ventana.
Me duelen los ojos,
me duele la espalda,
me duele el cabello,
me duele la tonta
punta de los dedos.

La il·lustració és de Bukhrov Dmitry.

17.2.11

Amb les sabates de ball i de la poesia: Vladimir Holan / Con los zapatos de baile y de la poesía: Vladimir Holan


Un día por la mañana
(Vladimir Holan)

Un día por la mañana, al abrir la puerta,
encontraste en el umbral los zapatos de baile.
Era para besarlos y tú lo hiciste enseguida
y volviste a sentir alegría después de tantos años,
todas las lágrimas largo tiempo contenidas
ascendieron a tu risa.
Luego te reíste y desde el alma rompiste a cantar
con la tranquilidad de la juventud...
No preguntaste qué hermosa
dejó los zapatos en el umbral.
Nunca lo averiguaste
y, sin embargo, de aquel feliz momento
aún vives con frecuencia...

Aquest i molts més poemes podem ara llegir-los al llibre La gruta de las palabras, de Vladimir Holan, publicat per Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores, en una acurada col·lecció de poesia que reuneix huit dels seus llibres, tres d'ells per primera vegada complets, més una selecció dels seus poemaris. La poeta Clara Janés, amiga de l'escriptor, és l'encarregada de realitzar el pròleg, la selecció i traducció dels poemes. Un llibre molt interessant que cal no perdre's la seua lectura.

La il·lustració és de Kareem Illiya.

16.2.11

Cuéntame un cuento: poema i cançó per animar a llegir


Hi ha una cançó infantil, de Celtas cortos, que ens encanta! Tan és així que la fiquem d'introducció al programa radiofònic que té la biblioteca a Ràdio Cocentaina (totes les setmanes, els dimecres, de 19:00 a 20:00 hores de la vesprada, Fulles al vent, pàgines obertes). Parlem de Cuéntame un cuento, una cançó molt simpàtica, amb molt bon ritme, i que ara volem compartir amb tots vosaltres

Cuéntame un cuento
(Celtas Cortos)
Cuéntame un cuento
y veras que contento
me voy a la cama
y tengo lindos sueños

Pues resulta que era un rey
que tenia tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez
y las pobres princesitas
lloraban desconsoladas
y su padre les gritaba
que por favor se callaran

Cuéntame un cuento...

las princesas se escaparon
por un hueco que existía
que las llevo hasta la vía
del tren que va para Italia
y en Italia se perdieron
y llegaron a Jamaica
se pusieron hasta el culo
de bailar reggae en la playa

Cuéntame un cuento...

bailando en la playa estaban
cuando apareció su padre
con la vara de avellano
en la mano amenazando
fue tras ellas como pudo y
tropezó con la botella
que tenia genio dentro
que tenia genio fuera

Cuéntame un cuento...

les concedió tres deseos
y ahora felices estamos
y colorín colorado
este cuento se ha acabado

Y resulta que este rey
que tenia tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez

Cuéntame un cuento
la enanita junta globos
la que vuela por los aires
la que nos seduce a todos

Cuéntame un cuento
el del ratoncito Pérez
que te deja cinco duros
cuando se te cae un diente

Cuéntame un cuento
que ya creo que estoy soñando
cuéntame un cuento
con música voy viajando

Cuéntame un cuento
que todavía no es tarde
cuéntame un cuento
que la noche esta que arde.


Us fiquem la cançó per poder-la escoltar i per veure el vídeo amb la seua animació. Les il·lustracions són de Charles Santore.



I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat: participants, de 8 a 16 anys


Felicitem a l'Ajuntament d'El Prat de Llobregat per la primera i nova convocatòria (desitgem que hi hagin moltes més) del I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat. Va adreçada, especialment, a fomentar l'escriptura poètica entre els xiquets i joves, de 8 a 16 anys. Així, us agraïm que ho difoneu entre el vostre alumnat i que corri la veu. Sabem que hi ha molts petits i joves poetes a les aules i ens agradaria que s'animaren a participar. Aquesta és una excel·lent ocasió per anar descobrint nous poetes.

Us fiquem les bases, que a més podeu consultar a la web de Lo Càntich:

Bases:

I. Podran participar-hi, en aquest certamen poètic d'abast internacional, tots els infants i joves, amb edats compreses entre els 8 i els 16 anys, que durant el curs acadèmic 2010-2011 estiguin inclosos en alguna de les categories establertes, independentment de la seva nacionalitat, procedència o lloc de residència.

II. Es podran presentar poemes escrits en llengua catalana, en qualsevol de les diferents varietats lingüístiques d’arreu dels Països Catalans, a títol individual o a través dels centres educatius on estiguin escolaritzats.

III. Els treballs hauran de ser inèdits i originals. No podran participar-hi obres que hagin estat premiades en altres concursos i premis literaris, o que hagin estat publicades anteriorment en qualsevol tipus de mitjà i format.

IV. El tema serà de lliure elecció, amb la presentació d’un únic treball per autor/a.

V. Els treballs poètics hauran de tenir una extensió màxima de 30 versos.

VI. Les obres hauran d’enviar-se, per correu electrònic, a l’adreça de la revista Lo Càntich: locantichpublica@gmail.com especificant CERTAMEN DE POESIA INFANTIL I JUVENIL, incloent-hi:

Dades personals de l'autor o autora:
Nom i cognoms
Lloc de naixement
Any de naixement
Adreça
Categoria en la qual participa

Dades dels pares, tutors legals o professorat de referència
que acreditin l’autoria i tutoria
dels menors d’edat participants al certamen:

Nom i cognoms
DNI
Adreça electrònica i telèfon de contacte
Centre educatiu (en cas del professorat)

VII. El període de recepció dels treballs romandrà obert des del primer dia de febrer del 2011 fins al 30 de juliol del 2011.

VIII. Els treballs rebuts seran publicats, per ordre de recepció, a la Separata de la revista Lo Càntich (bloc guardonat amb el Premi de Cultura Blocs Catalunya 2010), i als números de la revista corresponents als períodes de les dates de recepció. Les obres premiades seran editades en un volum conjunt amb una recopilació dels millors poemes publicats a la revista durant l’any 2011. Lo Càntich, com a col·lectiu sense ànim de lucre i amb caràcter solidari, donarà els beneficis d’aquest poemari col·lectiu a una Associació de Suport a Nens amb Càncer.

IX. El dictamen es farà públic durant la segona quinzena del mes d’octubre del 2011.

X. Les obres premiades i les finalistes restaran com a propietat de Lo Càntich, amb la transmissió de tots els drets que la propietat intel·lectual i artística impliquen. El fet de participar en el concurs pressuposa l’acceptació íntegra de les bases. L’Equip Editorial de Lo Càntich es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte o a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

CATEGORIES

Categoria A: De 8 a 10 anys (alumnat de 3r i 4t de Primària).
Categoria B: De 10 a 12 anys (alumnat de 5è i 6è de Primària).
Categoria C: De 12 a 14 anys (alumnat de 1r i 2n d’ESO).
Categoria D: De 14 a 16 anys (alumnat de 3r i 4t d’ESO).

PREMIS PER A CADA CATEGORIA

PRIMER PREMI: Trofeu, diploma i obsequis.
SEGON PREMI: Trofeu, diploma i obsequis.
TERCER PREMI: Trofeu, diploma i obsequis.

PREMI LOCAL: Al millor poema, a criteri del jurat, d’aquells autors i autores, nascuts, residents o escolaritzats al Prat de Llobregat, que no hagin rebut alguna de les consideracions anteriors.

PREMI ESPECIAL: Al centre educatiu que hagi presentat un major nombre d’alumnes participants al certamen.

Les obres premiades seran editades per Lo Càntich en un volum conjunt amb una recopilació dels millors poemes publicats a la revista durant l’any 2011.

MANTENIDORS

El jurat de les categories A, B, C i D serà presidit per Ramon Navarro Bonet i integrat per Pilar Campmany, Pep Colomer, Roser Algué, Núria Niubó, Francesc Arnau, Mirian Petit, Montse Assens, Empar Sáez, Daniel Ferré, Sandra Domínguez Roig, Lluís Servé i Anna Riera. El jurat del Premi Local estarà format pels integrants del col·lectiu poètic, cultural i artístic pratenc 'Sopa de Poetes', Mariano Martínez, Òscar Solsona i Pepe Maiques. Exercirà de mantenidor sense dret a vot i de secretari del certamen, l'editor de Lo Càntich, Toni Arencón i Arias.

15.2.11

Oda a la raó: poesia de Czeslaw Milosz / Oda a la razón: poesía de Czeslaw Milosz


Estem necessitats de paraules precises que ens facin obrir els ulls a la realitat, discernir l'or entre la palla. Davant de tanta informació, de tant aclaparament mediocre, de tanta manipulació d'idees... li donem la veu al poeta per poder escoltar el seu cant a la raó, que ens ajudarà a veure la llum entre l'embull de veus cridaneres, cants de sirena, ens volen fer-nos veure allò que no és (però els interessa que siga).  Necessitem la poesia. Shhhh!, silenci, escoltem al poeta...

Encantamiento
(Czeslaw Milosz)

La razón humana es bella e invencible.
No hay reja, alambre de púas, pulpa de libros,
Sentencia de destierro que prevalezcan en su contra.
Establece en el lenguaje las ideas universales
Y nos lleva la mano al escribir Verdad y Justicia
Con mayúsculas, mentira y opresión con minúsculas.
Pone lo que debe ser por encima de las cosas como son,
Es enemiga de la desesperación y amiga de la esperanza.
No distingue al judío del griego o al esclavo del amo,
Nos deja en resguardo los bienes del mundo.
Salva a las frases austeras y transparentes
Del sucio desacuerdo de las palabras torturadas.
Dice que todo es nuevo bajo el sol.
Abre el gélido puño del pasado.
Bellas y muy jóvenes son Filosofía
Y Poesía, su aliada al servicio del bien.
Sólo ayer Naturaleza celebró su nacimiento.
La noticia llegó hasta las montañas
Por vía del unicornio y del eco.
Su amistad será gloriosa: sin límites, su tiempo.
Sus enemigos se han entregado a la destrucción.

La il·lustració és de Katarina Ali.

14.2.11

Poesia i amor en català, castellà, galleg i basc



Hui us volem regalar la lectura de 4 poemes d'amor en català, castellà, galleg i basc. Bon dia per a tothom, per als que estan enamorats i per als que no, per als que estimen amb bogeria i per als passius, per als que han estimat i ara no estimen i per als que estrenen amor per primera vegada, per als desencantat de l'amor i per als que pensen que l'amor és el que mou el món, per als que hui celebren sant Valentí i per als que pensen que el dia de l'amor és qualsevol dia de l'any,...


Estime la mirada
amb què mires,
les mans amb que acarones
la tristesa,
la veu amb que fas nàixer
primaveres
en el cim més hivern
del dolor.

El pas amb què camines
tots els dubtes.

I la flor sempre encesa
dels teus llavis.
(Marc Granell)



Te quiero
(Luis Cernuda)
Te lo he dicho con el viento,
jugueteando como animalillo en la arena
o iracundo como órgano impetuoso;

Te lo he dicho con el sol,
que dora desnudos cuerpos juveniles
y sonríe en todas las cosas inocentes;

Te lo he dicho con las nubes,
frentes melancólicas que sostienen el cielo,
tristezas fugitivas;

Te lo he dicho con las plantas,
leves criaturas transparentes
que se cubren de rubor repentino;

Te lo he dicho con el agua,
vida luminosa que vela un fondo de sombra;
te lo he dicho con el miedo,
te lo he dicho con la alegría,
con el hastío, con las terribles palabras.

Pero así no me basta:
más allá de la vida,
quiero decírtelo con la muerte;
más allá del amor,
quiero decírtelo con el olvido.


Tempus fugit
( Modesto Fraga)

Esta noite
de mornos aires alisios

as parellas ignoran
o deserto
e cóllense das mans

estraño ritual aquel

movementos de area
e ternura
que só abandonan
nos pasos que levan a unha nova caricia

son a envexa da frustración,
dos amantes desamados
da octoxenaria memoria,
do tren que se foi
dos asubíos do albanel,
dos poetas.


 Elkarrizketa 
(Irazema Morin)
Nor zara?
Zure naiz, ni naiz, gu gara
Nola deitu?
Ilusioa, agoniaNire sosegu izena,
1000 forma desberdinetako
De cualquier forma deitu ahal nauzu
Dónde-a bizi zara?
Zuregan,
Eskaintzen zara?
Obra milarenNire ofizio eraikitzailea
haiek guztiakIncomparables
Dónde-ak aurkitu ahal zaitut?
Izan edin bila nazazun
Baina azken finean dimir-tzen du zaren?
Diamante hura irrikatua naiz gizonengandik,
Etenaldirik gabe albo guztietan bilatua
Gizateriagatik, etsipenez oroitu, hasperen egin desiratua
hori naiz bizi den sartzea utz ezan
Ni neure jabea ez dut
Nik bidaiatzen dut guztiak atalek
ETA beti uzten noa nire betiko oinatza pausoa
Sua izan ahal naiz, Eguzkia izan ahal naiz, Ilargia izan ahal naiz
Ere edo beroaHotza
hura naiz bihotza zoratzen duen baina ahaztuta
Biziaren betiereko dantzaria naiz
Ni hura naiz guztiek deitzen duten a?.
Maitasuna

Les il·lustracions són de Minjae Lee.

13.2.11

Quin és per vosaltres el millor poema d'amor en català?


Des del blog Papeles Perdidos (El País) estan fent una enquesta que ens sembla interessant compartir amb vosaltres: Quin és el millor poema d'amor?

Al blog hem ficat, al llarg d'aquests anys, un grapat de poemes d'amor en diferents llengües. Ara, com que tenim prop el dia de sant Valentí, s'atrevim a fer-vos una proposta: Quin és per vosaltres el millor poema d'amor en català? Ens agradaria que a l'apartat de comentaris ens deixareu la vostra opinió, junt al poema i el nom del poeta o poetessa. Ens interessa molt.

Hi ha tants poemes bonic que giren al voltant de l'amor, de l'erotisme, del desamor, dels gels, de la solitud de no ser estimat, de l'enyorança del primer amor, d'abraçades i besos, del patir en la distància, de... Poetes clàssics i poetes novells, poemes llargs i poemes curts... Entre tot el gran calaix de la poesia amorosa...feu la tria i deixeu-nos la vostra resposta. Què tal si també féreu la pregunta als vostres alumnes?

Animeu-se!!!

La il·lustració és de Catherine Abel.

12.2.11

Árbol y poema, de María Wine : de l'arbre a la poesia


Árbol y poema
(María Wine)

Aquí hay un árbol:
el viento canta poemas sin palabras
en su ancha corona.

que el destino del árbol es ser papel:
un papel que añora palabras

una palabra que añora estar en el papel
una palabra que añora poder traer un poema

un poema no escrito que añora su primera palabra
un poema que añora su poeta
Pero también sé
que el poeta sufre
cuando talan el árbol para hacerlo papel.

La il·lustració és de Rob Day.

11.2.11

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats


Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interès, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull 
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny 
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

La il·lustració és de Genie Espinosa.

10.2.11

La importància de les coses i les coses importants


Quatre coses

M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-

El sol que bada les roses,

...l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

La fotografia és de Milena Galchina.

9.2.11

Musa a las 9: nova editorial amb llibres digitals de poesia


Cada vegada són més i més interessants les propostes editorials en digital. Hui us volem xerrar de Musa a la 9, una nova editorial que té un interessant fons de poesia. Ens dona dos propostes diferents i ambdues són prou barates: podem llegir el llibre tan sols via digital o se'l podem descarregar. A més, per tal de donar-li una ullada i fer-se una idea del seu contingut, ens dona l'oportunitat -com si ho férem en la llibreria, amb l'obra a la mà- de poder llegir les 10 primeres pàgines. El preu canvia segons com volem fer la lectura. Quasi tots els llibres de poesia valen 3'50 euros, si fem la lectura on-line, i 6 euros si se'l descarreguem.

Ens sembla interesant aquestes noves propostes editorials que estalvien paper, abarateixen el cost dels llibres, permeten llegir-los i comprar-los al llarg del temps (no s'exaureixen), apropen els fons als lectors, etc. Musa a las 9 té diferents col·leccions, i dins de la col·leccio Poesia, podem trobar els següents títols:

-Antonio Rodríguez Almodóvar. A pesar de los dioses
-Fernando Beltrán. Amor ciego
-Rafael Muñoz Zayas. Canto del mal soldado
-Olvido García Valdés. Caza nocturna
-Marifé Santiago Bolaños. Tres cuadernos de Bitácora

Us fiquem un tastet, del poemari Amor ciego, de Fernando Beltrán:

Tú me pediste mares
islas, remos, palabras, continentes
y yo juré en silencio amarte siempre
tú callaste de golpe
y yo supe de pronto que jamás
me dejarías amar aquel secreto,
aquel pájaro mudo como el filo
de tu luz en mi luz
y en lo más hondo
este eclipse de sol,
esta marea

I un altre tastet de Caza nocturna, d'Olvido García Valdés: 

Mujeres con una única
filosofía enunciable: lo que no mata
engorda, todo aprovecha, también
con una única y especialmente severa
norma de conducta:
                             pon
atención, la máxima
atención en no enterarte
de nada, más aún si pudiera
ir a hacerte sufrir. Llegan
a viejas, generalmente acaban
contando ellas la historia.

8.2.11

Abecegrames poètics: activitat per crear i escriure poesia a l'aula / Abecegramas poéticos: actividad para crear y escribir poesia en el aula


Hui us proposem un joc de paraules per anar endinsant-se en la poesia, anar soltant-se en la seua escriptura, un joc en el que el diccionari ens pot servir de gran ajuda. Parlem dels abecegrames: frases on cada paraula que conté està ficada per ordre alfabètic. Nosaltres us proposem fer abecegrames poètics. Per exemple, en hem inventat aquest poema:

Ahir brollava calor
d'emocions.

Fum gelat hui.

Immens jardí,
karma latent
malejant nu
onades peregrines
que restrenyen
salobre temps.

Un venerable wagnerià
xiprer zíngar.

Els abecegrames poètics es solen confondre amb els abecedaris poètics, però són molt diferents. Mentre que en aquests últims el que importa és que cada vers comence seguint l'ordre alfabètic, en els abecegrames l'ordre alfabètic s'ha de seguir en cada paraula. És un exercici ideal per anar fullejant el diccionari i descobrir que inclòs hi ha paraules en aquelles lletres que ens sembla quasi impossible, com la "x" i la "z" (malgrat que si ens és molt difícil, podem eliminar-les). Podem jugar a crear-ne de diferents maneres: 

-Agafar un diccionari, obrir-lo i agafar una paraula, a l'atzar, de cada una de les lletres. Ho escrivim en la pissarra i intentem donar-li sentit al poema.

-Escriure a la pissarra, per columnes de ordre alfabètic, paraules que comencen per cadascuna de les lletres de l'alfabet -al menys 5 paraules per cada lletra-, després intentem crear el poema triant entre aquestes paraules. Podem tenir també l'ajuda del diccionari.

-Escriure a la pissarra, per columnes de ordre alfabètic, paraules que comencen per cadascuna de les lletres de l'alfabe, sobre un tema determinat: amor, solidaritat, ecologia, pau, alegria, primavera, lectura, univers, etc... -al menys 5 paraules per cada lletra-, després intentem crear el poema triant entre aquestes paraules.

Al principi us recomanem que aquest siga un exercici col·lectiu de tota la classe, després ja ho podem fer per xicotets grups. Qualsevol de les opcions ens pot donar uns resultats sorprenents, doncs de vegades és el propi lèxic els que ens aporta idees per a crear i escriure poesia. Ja sabeu, es tracta de llegir poesia i també crear-ne, donant algunes pautes i jugant. Aquesta proposta ens sembla molt lúdica i enrequidora, dins de l'absurd i non-sense que tan agrada als xiquets. Proveu-ho! Ens encantaria rebre els vostres abecegrames.

7.2.11

Oración por la Naturaleza: poesía / Oració per la Natura: poesia


 Una pregaria per la Mare Natura que cada dia ens dona vida i ens invita a viure-la amb intenssitat.


Oración

Madre nuestra
que estás en las aguas,
que estás en la tierra roja,
que estás en el fuego de las entrañas
y en el aire preñado de cada tarde.
Escribo cada día
con la esperanza
de bendecir tu nombre,
tu nombre y tu enigma
que, como el aliento,
contiene todos los nombres conocidos
y todos los nombres desconocidos;
tu nombre, que he olvidado,
pero que deshojo
cada noche
como una flor nocturna.
Vuelva a nosotros
la Tierra sin reinos
donde una vez la humanidad fue niña.
Hágase tu voluntad,
que une raíces, tallos y hojas
y enhebra con un hilo de sangre
a vivientes y no vivientes;
pero deshágase la mentira,
que arranca y niega,
pedazo a pedazo, nuestra leve
                                           existencia.
Danos hoy,
aunque nunca haya sido nuestro,
el pan de cada día,
así como la encina o la espiga
prodigan sus frutos con la sabiduría
de quien sabe que tan sólo
se posee aquello que se da.
Y aliméntanos también con tu
                                          palabra,
que recrea, recompone y pare,
cada mañana,
la carne azul del mundo.
Perdónanos nuestra ignorancia
porque, cuando pedimos libertad,
debimos haber reclamado justicia.
No nos dejes confundir
la limpieza con la muerte
y líbranos del olvido.

La il·lustració és de Laura Medei.