Una de les tradicions més arrelades, festives i campestres, en un dia com hui, és celebrar la Pasqua amb dites i refranys de pasqua, cançons i poemes, i la "mona", un pastís molt, molt bo amb un o més ous enmig. Per què no fer-ho també amb poesia? Doncs... el poema de Lola Casas ens ve redó per a l'ocasió:
La mona de Pasqua
(Lola Casas)
(Lola Casas)
Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de pàsqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i petits
i en un no res és menjat.
1 comentari:
A l'escola buscaven un poema de la "mona", guardarem aquest per a l'any que ve. Bon profit a qui se l'hagi menjat hui i a qui se la mengi demà.
M. Roser
T'he enviat algun correu i no sé si els reps...
Publica un comentari a l'entrada