15.3.10

La poesia, es llig molt o poc?/ La poesía, ¿se lee mucho o poco?

 

En l'apartat de Poetiqüestionari ens agradaria que contestareu a aquesta pregunta: Penseu que hui per hui es llig molt o poc la poesia? S'edita prou, amb tirades molt curtes; però... es lligen els llibres de poesia o penseu que estan a la cua de les lectures? És clar que no podem comparar-ho amb els best seller de narrativa, que no pot entrar en competència amb Harry Potter o Crepuscle, però... trobeu que es pot donar també un best seller de poesia infantil o juvenil? Què necessitaríem per a que açò passarà? 
 
Ens encantaria que deixareu, a l'apartat de comentaris, la vostra opinió. La il·lustració és de Noe Bofarull.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La poesia se lee muy poco, entre los grandes y chicos. Desde la familia y desde la escuela hace falta que fomentemos su lectura, sembrando semillas de versos para que florezcan. Felicitaciones por el blog. Rosario Juarez

Sàlvia ha dit...

Yo también cree que la poesía se lee muy poco. De hecho este blog nació para abrir un poco sus puertas a la lectura, en casa y en el colegio.
Gracias por dejar tu comentario, Rosario.
Besadetes

Àfrica ha dit...

Hola Sàlvia,
jo també crec que en general es llegeix poc. Però, d'uns anys cap aquí hi ha hagut una revifalla de la poesia infantil. O sigui que suposo que és bona senyal! A les biblioteques hi ha força llibres... No acabo d'entendre perquè no es llegeix més poesia als infants, mira que els agrada!
Fins aviat!

vicent camps ha dit...

Pense que en infantil, cada vegada es llig més, tenim un motiu de moderada alegria; en quant, al públic adolescent, crec que la cosa canvia, la majoria d'adults, s'obstina en fer-los llegir poesia que no s'acopla al seu nivell, amb la qual cosa els fan avorrir-la, si els seus mestres els descobreixen poetes rabiosament actuals, que parlen de coses que els arriben, la cosa canvia i la poesia forma part ràpidament de les seues lectures i molts d'aquestos lectors, amb el temps , demanden les lectures que ara d'entrada els donem i que sense preparació avorreixen. Pense, que com tot, és un plantejament de base, i que mentre es seguisca alimentant la creença que la poesia és cosa de xiquets, o de cursis, no tenim cap cosa que fer. caldria preguntar també, quants mestres i professors, per no parlar de pares, la lligen.

Ja sé que sempre hi ha excepcions, afortunadament.

Sàlvia ha dit...

Cal fer "canter", com al futbol. D'allò que gaudim, des de menudets, sense abandonar-ho de joves, és el que després conforma els nostres gustos, literaris i estètics.

Estic totalment amb el teu comentari: quants adults lligen poesia? Solem rebutjar , per ignorància, allò que desconeixem.

Com diuen en castellà, "nosotros estamos en ello".

Besadetes i una forta abraçada, Vicent.

Unknown ha dit...

La poesía nos muestra un mundo más íntimo, sensible y a la vez lo hace con un lenguaje lleno de figuras, surrealista,esto hace que sea al mismo tiempo una lectura (literatura) cercana y difícil, una lectura en la que nos identificamos y también rechazamos por su incursión a nuestro yo más escondido, en esta sociedad que hace tan igualitarios los gustos culturales y la media no se sale de los más vendidos en los que desde luego no están los magníficos (algunos) libros de los grandes poetas de todos los tiempos.
Es trabajo de todas y de todos, educadores, familias, instituciones...etc hacer que esto cambie.

Unknown ha dit...

La poesía nos muestra un mundo más íntimo, sensible y a la vez lo hace con un lenguaje lleno de figuras, surrealista,esto hace que sea al mismo tiempo una lectura (literatura) cercana y difícil, una lectura en la que nos identificamos y también rechazamos por su incursión a nuestro yo más escondido, en esta sociedad que hace tan igualitarios los gustos culturales y la media no se sale de los más vendidos en los que desde luego no están los magníficos (algunos) libros de los grandes poetas de todos los tiempos.
Es trabajo de todas y de todos, educadores, familias, instituciones...etc hacer que esto cambie.

Sàlvia ha dit...

La poesia nos da paso a toda una riqueza interior que pasa por los sentimientos, las emociones, la denuncia social, la expresividad del "yo" y de "los otros". Se consigue tanto con la lectura de la poesia que a veces me extraña su casi invisibilidad en las aulas.
Mayte, espero que tengas un muy, muy feliz verano. A ver si nos podemos ver también el próximo curso.
Besadetes