7.4.09

Venc i compre poemes


En este món on tot és ven -tot?- i tot és compra -tot?- podem també vendre i comprar poemes, com fa el poeta aragonès Desideri Lombarte en Trist Joc.

Trist Joc
Trist joc de comprar i vendre:
Vestits, sabates, llibres,
mobles, cotxes i motos.
Alcohol i detergent,
discs, peres i aspirines,
acer inoxidable, carn picada.
Camises, bacallà,
calces, pasta de dents
i fulles d'afaitar.
Desodorant i mitges,
diaris i revistes.
Tot es ven, tot es compra.
Es ven la intimitat,
i es ven la llibertat,
i es compra l' amistat.
I es compren il·lusions
i es tenen decepcions.
I es compre una hora al llit,
i un bes i un plor i un crit.


Qui compre poesia?
Jo en venc a tant el vers.
Tinc trossos d'intimisme,
retalls de pols d'estiu,
estocs passats de moda
de flors de primavera
i blanca neu d'hivern,
i... diables de l'infern.
Venc romanços i versos,
barata llibertat.
Venc paraules al vent
a canvi d'amistat.

2 comentaris:

elmaestrojuan ha dit...

Hace muchos años vi la película argentina El lado oscuro del corazón, de Subiela. "Oliveiro es un joven poeta que mantiene complejas relaciones con la vida y las mujeres. Junto a sus dos amigos lleva una existencia bohemia que le obliga a vender ocasionalmente sus ideas a una agencia de publicidad. El resto del tiempo intercambia poemas románticos por filetes en un restaurante local, o recita versos por dinero en las calles al paso de los vehículos. Él piensa que puede aceptar cualquier cosa en una mujer: la forma de sus pechos, el tacto de su piel o la forma de su nariz... Tan sólo hay una cosa que considera esencial: ella debe saber volar"

Anònim ha dit...

Els versos que hi fiques són tan bons que els compro (és broma). M'encanta el blog.

Joana Sahuquillo