31.12.08

Desitjos per donar la benvingunda a 2009


Aquest 31 de desembre és dia de desitjos, de bons propòsits per a tots, d'il·lusió en l'espera que 2009 siga millor que l'anterior, que l'esperança deixe de ser un somni inalcançable,...

A tos i totes les lectores d'aquest blog us desitge que sempre brille el sol per mantenir un esperit brillant; que hi hagen dies de pluja per tal de poder prear la llum del sol; que tingau al menys un polsim de felicitat cada dia de l'any; que els planys pel dolors siguen tan curts que tan sols serveixquen per reconèixer les alegries; que tingau moltes benvingudes, tantes que siguen bàlsam per als acomiadaments; que la foscor de la nit tinga un mantell d'estrelles amb màgia; també us desitjo temps per a compartir, per a escoltar, per a sentir, per a viure, per a llegir, ...

Encara més, en una nit amb tant de soroll com aquesta, us desitge un moment de silenci, amb la vostra propia pau.


Elogio del silencio
(Hamlet Lima Quintana, 1923-2002 )

A veces el silencio
es la palabra justa,
la que enciende las luces,
la que mejor se escucha,
la que place o se sufre
cargada de milenios,
la que otorga hermosura,
la flor del pensamiento.

En ese momento
de la clara armonía,
de la mejor tristeza,
de la entera alegría.
Es el gran fundamento
que ronda a la grandeza:
tu palabra y la mía
habitan el silencio.

Por eso la palabra
debe ser pronunciada
como una ceremonia
con aire de campanas,
una fiesta del alma,
farol del pensamiento,
porque fue generada
por el mejor silencio.

I, per supost, desitjo seguir tenint-vos com amics i lectors d'aquest blog. Que la poesia ompliga cada moment de la vostra vida.

Passem la última pàgina del 2008 i obrim les pàgines en blanc del 2009 per escriure-les junts.

La il·lustració és de Lucía Franco.

30.12.08

Joan Brossa, clau poètica










 Recorde un dia con hui, ara fa deu anys, que al obrir el poemari... les lletres estaven tristes, ploraneres, ben negres i de dol. No entenia res. Per més que llegia els versos les paraules restaven mudes, com hibernant entre les blanques fulles del llibre. Què passava?, hem vaig preguntar. Va ser la lectura del períodic la que hem va donar la clau del misteri: Joan Brossa havia fet el seu últim viatge. Aleshores vaig entendre el plany de les paraules, el dol dels versos, la freda brisa al repassar les pàgines del seu llibre.

Una vegada desxifrat el misteri me'n vaig adonar que en realitat jo tenia la clau, l'esperit de Brossa als meus ulls.

Tic-
tac,
tic-
tac.


Tic-
tac,
tic-
tac.

Tic-
tac,
tic-

tac,
tic-
tac...

Tic-tac, tic-tac,
fins a la mort.
Mort jo, tot mort.


Joan Brossa, clau de la poesia. Clau que ens obri portes, calaixos, armaris, baguls, capsetes,... que sense adonar-se'n estan repartides ben dins del nostre ésser i de la nostra societat i ens ajuda a descobrir emocions, sentiments, a racionalitzar el que imaginem i a imaginar la realitat.

La poètica de Brossa ens dona claus amb les que podem obrir el pany de la boira del nostre bosc, de la fantasia i de la il·lusió, de la màgia i l'alquimia alfabètica. Claus grans, llarges, pesades, per a les grans ocasions -l'amor, la mort, l'esperança...-; claus menudes i penjant del coll amb una llarga cadeneta per obrir els secrets més dolços; claus rovellades de panys de portes que han sigut i ja no hi són; claus de plàstic que obrin somnis de neó; claus encriptades que ens donen accés a tot un món enxarxat; claus de vidre amb il·lustracions de colors per als nens i grans; claus... per a tot i per a tots. Les claus de Brossa:


El primer vers és taula i és jardí,
el segon tira una cortina al bosc,
l'altre és trompeta o bé diumenge o bosc,
l'altre perfila curt un nou jardí.


El cinqué vers, estés en un jardí,
té el secret de les fonts com en cap bosc
no pot ocórrer, perquè el joc del bosc
és un altre. Al següent bosc del jardí

ja tria mots senzills i més de tarda,
el següent obra i fa present el vespre.
Trobo la nit perduda en una taula

i armat de límits vaig sabent que un vespre
durà la nit, que crida els tretze vers.
I fa d'arrel de tots els darrers vers.


I sobre les claus revolotetja una papallona de colors que suaument reposa al seu damunt, silenciosa, art de la natura, obrint pas a la pròpia esència de la seua poesia.



I en aquest homenatge a Joan Brossa no estem en solitari, ben al contrari. Una colla de gent de diferents àmbits socials i culturals ens hem unit per a enlairar hui, en aquesta teranyina internaútica, els seus poemes, per a brossairar amb tots vosaltres. Comrpoveu-ho! Doneu-li una ullada al Abloccedari i gaudiu del conreu de les llavors brossianes.

M'acomiade emprenent un llarg Viatge a cavall del seus versos

El poema
es posa en moviment
i us fica per la boca
d'una foradada.


Dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte

Aquí
el poema es para
perquè baixeu i sortiu
a la llum del dia.

27.12.08

Fred i poesia / Frio y poesía

El fred d'aquests dies ens cala ben a dins deixant que l'escalfor d'aquests dies nadalencs s'arrupeixen. Però no tots els freds són iguals, hi ha freds que amb un bon abric, bufanda i guants s'esmorteixen; hi altres freds que necessiten de... Llegiu el poema d'Aurelio González Ovies i ho descrobrireu.

Es distinto el frío
que te da en la cara
del frío que dejan
las cosas amadas.
Es distinto el frío
que cala en el alma
del frío que entra
por una ventana.
Es distinto el frío
de por la mañana
al frío que, a veces,
provoca una lágrima.
Es distinto el frío
de una gran nevada
del frío que se enciende
por una distancia.
Son fríos distintos
porque uno no daña
y el otro te duele
y te deja marca.
Uno no se quita
más que con el tiempo,
o con la esperanza;
otro lo quitamos
poniendo un abrigo,
pijama o bufanda.

La il·lustració és de Pecorella Bertina

26.12.08

Belén imperfecto, poesia de Víctor Manuel Arbeloa


Belén Imperfecto
Nunca llegan al portal
las figuras del belén.
Los pastores se han quedado
sin las piernas por correr.
No encuentran los Reyes Magos
la estrellita de papel.
Los camellos en el musgo
ya no se pueden mover.
El río de plata sigue
desembocando al revés.
La lavandera del lago
nunca acaba de tender.
Herodes hoy ha encendido
las mismas luces de ayer.
En las montañas la nieve
no se puede deshacer.
La Virgen está esperando
y esperando San José
La comadrona no llega
y ya empieza a anochecer.
El pastor tampoco viene
con la hierba para el buey.
Los hombres no llegan nunca
a la cueva de Belén.
La Virgen está esperando
y el Niño Jesús también.
La il·lustració es de Nicolas Gouny.

25.12.08

També a les biblioteques aplega Nadal i els bons desitjos


Biblioteca Municipal de Cocentaina, 2008. Exposició de llibres per a demanar-li a Baltassar

Ens ha encantat el poema de Pedro Villar felicitant-nos el Nadal. Un poema personalitzat que volem aprofitar, en aquest cas, per a felicitar a tots els lectors del blogs i als usuaris de la Biblioteca de Cocentaina.
Un poema amb humor i un missatge directe: en Nadal, aprofitem el temps d'oci per a gaudir de la lectura, compartir-la (el més important), regalar llibres i, com no, visitar les Biblioteques que són la llar de la lectura i de tots vosaltres. Gràcies Pedro. Espero que els xiquets i grans et fagin cas i que Baltassar regale màgia, il·lusió i llibres a tots els xiquets del món.

Dicen los pastores
al rey Baltasar
que en la biblioteca
llegó Navidad.
Que hay versos y cuentos
libros con estrellas
que anuncian caminos
a la biblioteca.
Los ha expuesto Salvia
allá en Cocentaina
con arte y salero
con gusto y con gracia.
Dicen los pastores
al rey Baltasar
que en la biblioteca
llegó Navidad.


24.12.08

Poesia per a la nit de Nadal: poema de Júlia Costa


I ara compartim amb tots vosaltres una felicitació de Nadal, de Júlia Costa, col·laboradora d'aquest blog, gran poetessa i millor amiga, que amb els seus versos ens dona la mà per endinsar-se en el camí de l'encís de Nadal. Gràcies Júlia.

Entre el brogit de la ciutat desperta,
s'esmuny la boira d'un Nadal antic,
que entra, lleugera, per la porta oberta,
i ens apropa al record d'algun amic.
Encara que les llums semblin de fira
i que el pessebre sigui més humil
hi ha l'espurneig d'un nou estel que ens mira
des d'un racó, pintat al cel tranquil.
Si el temps ens porta enyorament i pena,
si aquells que hi foren ja no són aquí,
i si sentim llunyana la carena
per on els Reis retroben el camí…
…encara aquell misteri de rondalla
ve a una establia plena d'escalfors,
vora un infant que jeu damunt la palla
i que vetllen els àngels i els pastors.
La il·lustració és de Candice Hartsough

Bon Nadal a tots i totes, amb poesia


En aquesta nit especial i, abans de reunir-me amb tota la família, vull desitjar-vos a tots i totes, de llocs propers i ben llunyans, unes bones i alegres festes de nadal. Que la màgica llum que ens escalfa aquesta nit arrele ben dins del nostre cor i done fruits tot l'any.

I per a felicitar-vos millor agafar la veu dels poetes, com María García Esperón, gran poeta i amiga, aprofitant que des de Mèxic Maria ens ha enviat aquesta especial felicitació per a mi (el que em plena de sarisfacció) i tots els lectors d'aquest blog.
Us invitem a compartir aquesta nit amb la llum de la poesia.

Nochebuena
(María García Esperón)
Esta noche
Nochebuena
volveré a bajar
como una cascada de seis años
las escaleras.
Soñolienta,
recogeré las agujas verdes
que se dejó la buena hada del abeto.
Contaré seis
y bajo el árbol
haré una estrella
que tenga tantos picos
como las letras de tu nombre,
para que tu sueño
sea mi sueño.
Para que me veas.
Para que seas
mi estrella,
mi primavera
de Nochebuena…
La il·lustració és de Jon di Venti.

22.12.08

Retablillo de Navidad, llibre de poesia infantil

Pensant la poesia infantil nadalenca se m'acudit un llibre que vaig llegir ja fa un temps i que ara ve com anell al dit. L'obra de poesia infantil és del poeta veneçolà Aquiles Nazoa i parlem de Retablillo de Navidad, editat per Ekaré. El poema és perfecte per a recitar en veu alta o dramatitzar.
Els versos barregen l'humor, despreocupació i religiosidad, amb tradició i realisme. Les il·lustracions d'Ana Palmero mesclen el legat romànic i l'estètica mestiça, molt interssant.

Retablillo de Navidad

De su esposo en compañía,
soñolienta y fatigada,
por ver si les dan posada
toca en las puertas María.

El le dice: -Esposa mía,
ten calma, vamos a ver...
Nos abrirán al saber
que te encuentras en estado
y un lecho busca prestado
tu niño para nacer.

Pues tiembla la Virgen bella,
él se quita en el camino
su paltocito de lino
para ofrecérselo a ella.

-Vaya mi linda doncella
con este manto abrigada
-dice con gracia forzada
mientras siente las diabluras
que hace el frío en las roturas
de su franela rayada.

De portón van en portón
suplicando humildemente
y en todos les da la gente
la misma contestación:

«Esta casa no es pensión»,
o «¿Cuánto van a pagar?...»
Y en uno que en otro lugar
hay quien al ver a María
dice alguna picardía
para hacerla sonrojar.

¡Qué pobrecitos que son!
¡Qué pena tan sin alivio!
Todos tienen lecho tibio,
¡nadie tiene corazón!

De cansancio y aflicción
la Virgen se echa a llorar
y torna triste a mirar
que en la noche, alta y desierta,
la luna es como una puerta
que se abre de par en par.

A la casa de un pastor
van por fin José y María;
sólo piden hostería
para que nazca el Señor.

Pero hay allí tanto amor
por los buenos peregrinos,
que la pastora sus linos
abandona en el telar
y al punto les va a buscar
cuajadas, panes y vino.

Ya la Virgen tiende el manto
sobre la hierba olorosa;
ya como delgada rosa
se dobla su cuerpo santo;
ya a través de un claro llanto
los ojos del buey la ven;
llora el burrito también.

Y la historia nos relata
que una estrella de hojalata
brilló esa noche en Belén.

Navidad es: poesia de navidad, un poema d'Antonio Gómez Yebra


Navidad es
(Antonio A. Gómez Yebra)

Navidad es, el Niño
nace de nuevo:
un racimo con frutos
en cada acebo.

Navidad es, el Niño
bajo la Luna,
y no tiene almohada
ni tiene cuna.

Navidad es, el Niño,
sin una manta,
en Belén hace un frío
que no se aguanta.

Navidad es, el Niño
llora que llora,
y la Virgen María
mira la hora.

Navidad es, el Niño
recién nacido
en los brazos maternos
queda dormido.

Navidad es, el Niño,
niño moreno,
con su cara de ángel,
de ángel bueno.

La il·lustració és d' Élena Nazzaro.

Haikus, llibre d'Antoni Albalat i Clara Andrés

L'editorial Ellago acaba de publicar Haikus, un llibre d'Antoni Albalat i Clara Andrés. Un preciós llibre quw conjuga molt bé l'esència dels haikus japonesos tradicionals amb els poemes visuals d'Albalat. Un llibre ideal per a regalar en aquests dies i per a gaudir tot l'any.

Per tal de donar-li un ullada abans de comprar-lo podeu descarrgar-se el primer capítol .

Alguns dels seus haikus són:

El pastor pasta
El viento que suspira
Para las cabras



Dama dorada
Exiliada en la charca
Acompañada



Amarras de ayer
Caricias astilladas
Luz a lo lejos

21.12.08

Hivern, poesia per estrenar un nou solstici

I el temps roda, roda sense para, giravolta els dies en un carrusel de canvis. Avui estrenem un nou solstici: l'hivern. El fred ja fa temps que s'ha ficat al nostre cos i ara també ho farà la poesia amb la veu del gran poeta Miquel Martí i Pol:

L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.

Poesia del verano: per als amics de l'hemisferi sud



I per a uns hui oficialment entra el fred i per als amics de l'hemisferi sud la calor (quina enveja!). Les vacances, la platja, l'olor de les herbes a la muntanya, la migdiada, deixar correr el temps...
Per a donar la benvinguda al seu estiu també volem fer-ho amb poesia, amb un tanka de "Sonámbula":

Verano
Allá arriba

azul, blanco y dorado.

Una batalla.
¿Quien ganará? me pregunto
¿cielo, nube o sol? Verano

La il·lustració és de Nicolas Gouny.

20.12.08

Nadal amb ritme, CD de cançons de Nadal editat per l'Ajuntament de Girona

Aplaudim, ben fort, la iniciativa de l'Ajuntament de Girona a l'editar Nadal amb ritme per a que s'elcolten nadales en català. No existia, fins ara, cap equivalent. Aquesta iniciativa val la pena difondre-la, doncs és un material que sempre ens servirà quan apleguen estes dates: a casa, a l'escola, en esdeveniments culturals i festius...

Nadal amb ritme és un triple CD -al voltant d'unes 4 hores de duració-, amb 60 cançons de tot tipus de gèneres i d’estils musicals (tradicional, coral, jazz, cobla, rumba, infantils...) i d’arreu dels països catalanas (de l’Alguer, d’Eivissa, d’Alacant, de Mallorca, etc.) El projecte, promogut pel Consell Participatiu per a la Llengua de l'Ajuntament de Girona, té el suport del Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat, la Diputació i nombrosos ajuntaments.


D’entre els objectius, destaquen:
- Normalitzar i garantir la presència de les Nadales catalanes i en català en els fils musicals que se senten per Nadal en diferents equipaments, centres comercials, etc.

- Ajudar a fer ambient nadalenc, a partir de la música, oferint aquest recopilatori com a eina.

- Facilitar una gran i variada oferta de bones músiques de Nadal, des de les més tradicionals i conegudes, fins a les propostes més actuals, creades per músics d’arreu de l’àmbit lingüístic català, a tothom que organitzi alguna activitat durant el període nadalenc.

- Afavorir l’acolliment de els persones nouvingudes, fent que a través d’aquestes cançons tinguin l’oportunitat de conèixer con es viu el Nadal a Catalunya. Amb la difusió d’aquestes cançons contribuirem a la preservació de la part del nostre patrimoni col·lectiu que té a veure amb el Nadal, que corre el perill d’anar desapareixent per la influència de la globalització, que va substituint unes cançons per unes altres, com ho fa la figura del Pare Noel amb el Tió.

El projecte va començar en 2006. La tria de cançons s’ha fet a partir de la consulta de la gran varietat de CD de Nadales que actualment hi ha al mercat, tenint cura que n’hi hagin d’arreu de l’àmbit lingüístic català i garantint la qualitat instrumental de tots els temes, comptant amb l’assessorament de dues mestres de música.

La distribució és gratuïta i es fa des de l’oficina de l’Associació de Músics MUSICAT i des de l’Ajuntament de Girona -Consoci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la Secretaria de Política Lingüística (SPL)-. Així que el podeu demanar, doncs és una selecció de nadales molt valuosa i no cal desaprofitar la ocasió.

A què espereu per a demanar-se'l ?!

19.12.08

50 Poemes de Nadal per dir dalt la cadira, llibre de Jaume Subirana

Jaume Subirana acaba de publicar 50 Poemes de Nadal per dir dalt la cadira, a l'editorial Ara Llibres, encetant així una nova col·lecció popular de llibre d'antologia de poesies al voltant d'una temàtica determinada. S'enceta amb aquest llibre, aprofitant la temàtica nadalenca que ara ens envolta. Els felicitem per aquest projecte.

Aquesta costum de dir els xiquets un vers a la sobretaula el dia de Nadal -tant del dinar del 25 de desembre com del 26-, pujant damunt de la taula o de la cadira davant tota la família és molt popular encara a Catalunya (pel País Valencià no hi ha aquesta tradició, malgrat això reconec que jo alguna vegada també he pujat damunt de la cadira). Es tracta de versos nadalencs que han après a l'escola o a casa i que reciten de memòria tot esperant un premi en metàl·lic de l'audiència.
Al llibre trobem una molt bona selecció de poemes i cançons molt tradicionals en els nadal catalans, tots ells ideals per aprendre i recitar: nadales tradicionals i poemes breus fins a Jacint Verdaguer, Salvat - Papasseit, Guerau de Liost... Al pròleg, Salvador Cardús ens parla de la importància del domini de la paraula dita, i particularment de dir el vers de Nadal, es deu al fet que posa a prova un enorme conjunt d’habilitats extraordinàries indispensables per a la futura sociabilitat dels individus i les comunitats...
Va perdent-se la costum de llegir en veu alta i, encara més, la de recitar poemes. Per què? La recitació d'un poema comporta un exercici de dicció, de comunicació amb una audiència a qui els desvetllem la màgia del poema, que és una llàstima que es perdem. Podem aprofitar el llibre de Jaume Subirana per a començar en Nadal a recitar, o en any nou, o... sempre podem trobar un bon moment per a fer-ho.

18.12.08

Premio Nacional de Poesia Joven "Fundación Cultural Miguel Hernández" 2009


PRIMERA. Podrán concurrir al Premio Nacional de Poesía 'Fundación Cultural Miguel Hernández 2009' los poetas menores de 35 años, residentes en España, que no hayan obtenido este galardón en ediciones anteriores.

SEGUNDA. Se concederá un premio único de 3.000 euros, sujeto a la legislación fiscal vigente. También se entregará un elemento artístico acreditativo.

TERCERA. Cada poeta podrá presentar un solo original, que habrá de ser inédito y escrito en una de las dos lenguas oficiales de la Comunidad Valenciana. El tema será libre. Los poemarios tendrán una extensión entre 500 y 1.000 versos. Se presentarán cinco ejemplares mecanografiados, escritos a doble espacio y por una sola cara. En los originales sólo se hará constar el título de la obra y un seudónimo. En sobre aparte, cerrado y con el título de la obra y el seudónimo en el exterior, se incluirán los datos personales del autor: nombre, apellidos, dirección del concursante, así como teléfono, fax, correo electrónico, y una breve nota bio-bibliográfica.

CUARTA. Las obras que opten al Premio se deberán enviar a la Fundación Cultural Miguel Hernández, calle Miguel Hernández nº 75, 03300 Orihuela. En el sobre se indicará obligatoriamente: 'Para el Premio Nacional de Poesía Fundación Cultural Miguel Hernández 2009'.

QUINTA. El plazo de presentación de las obras finalizará el 10 de enero de 2009. Se considerarán incluidas dentro de este plazo las obras que se envíen por correo y tengan matasellos de origen de esta fecha o anterior.

SEXTA. El Jurado será nombrado por el Patronato de la Fundación Cultural Miguel Hernández, uno de cuyos miembros presidirá el mismo, actuando el Director de esta Institución como secretario de actas, con voz pero sin voto. Si en la deliberación previa a la votación se considerase por mayoría de sus miembros que ninguna de las obras presentadas posee calidad suficiente para optar al Premio, éste podrá declararse desierto. Las resoluciones del Jurado serán inapelables. El fallo se hará público durante el mes de marzo de 2008, en fecha próxima al aniversario del fallecimiento del poeta Miguel Hernández, y será imprescindible la asistencia del galardonado al acto de entrega del Premio.

SÉPTIMA. La obra premiada será publicada por la Editorial Devenir. El ganador tendrá derecho a recibir cincuenta ejemplares de su obra, en concepto de derechos de autor. El ganador deberá facilitar, en el plazo de un mes desde que se le notifica la obtención del Premio, un soporte informático con el contenido íntegro de la obra premiada. Siempre que la obra sea editada se tendrá que destacar el galardón obtenido por la misma, con la indicación "Premio Nacional de Poesía Fundación Cultural Miguel Hernández 2009".

OCTAVA. Los originales no premiados serán destruidos, no admitiéndose peticiones de devolución.

NOVENA. La presentación de los originales supone la aceptación íntegra de estas Bases y de todas las resoluciones que la Fundación adopte en su aplicación.
Orihuela, 30 de junio de 2008

La il·lustració és de Stefano Navarrini.

Domingo de pipiripingo, llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer

S'acaba d'editar el llibre guardonat amb la segona convocatòria del premi de poesia infantil El príncipe preguntón: Domingo de pipiripingo de la poeta burgalesa Mª Jesús Jabato (ens agrada que siga col·laboradora de la revista BiB de la Biblioteca de Burgos, en la secció de poesia infantil Arrímate a la rima)

Ens diu l'autora: Hay que enseñar a los niños a valorar las palabras... La poesía debería ser un producto de primera necesidad, pero la culpa de que no lo sea es de nosotros y en vez de regalar videojuegos, los Reyes Magos deberían poner libros en todos los zapatos. Al llibre el joc de paraules és fonamental, el joc poètic.

Domingo de pipiripingo aborda la malaltia de l'Alzheimer des de la mirada d'un xiquet. Al llarg dels 30 poemes que composen el llibre l'autora ha pretès mostrar la visió que tenen els xiquets sobre aquesta pandèmia que cada vegada s'escampa més i més entre els nostres ser volguts. Tot amb molta sensibilitat, frescor i senzilles, eliminant el dramatisme -caldrà que els adults prenguem bona nota d'aquests poemes-. Cosas en un principio incongruentes como olvidar tu propio nombre o el lugar en el que vives pasan a formar parte de los juegos de un niño que aplica en su abuela el mejor remedio contra su enfermedad: el cariño.
L'avia va a casa del nen i aquest s'alça com una ajuda fonamental per a la iaia que està perduda en els laberints de la seua memòria. Els xiquets se n'adona del seu problema, de com un adult va tornant-se xiquet, va fent-se dèbil i converteix en un divertiment cada problema que es plantetja. A més, la vinguda de l'avia es converteix en tota una festa per al xiquet i la família. És tota una sèrie de valors que van perdent-se en aquesta societat nostra, tan egoista, i que cal reivindicar, en aquest cas a cop de versos.

Un llibre, doncs, per a xiquets i per adults. El llibre està il·lustrat per Laura Esteban Ferreiro i està publicat per Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia per a xiquets Ajónjoli.

Un poema com a mostra:
¡Qué bien huele el gato!
La abuela, en un arrebato,
ha echado colonia al gato.
Y ahora que huele a lavanda,
se lo ha puesto de bufanda
y se lo ha llevado a Misa,
¡Ay qué risa, tía Luisa!

17.12.08

Un poemeta nadalenc per als més menudets

I també un poemeta per a que els més menudets puguen aprendre i recitar (m'encanta aquest).


POEMA DE NADAL
Com que sóc tan petitet/a
i encara no sé dir res,
aixeco la maneta,
i us tiro un petonet.
(Muuuuaaa)
La il·lustració és de Karim Hetherington.

Chants de Noël: cançons de nadal i dibuixos i lletres per a coloretjar



Cançons en francés que podem llegir, imprimir, escoltar, coloretjar...tot açò a la web de Tête à Modeler.

A més, podem pintar les lletres de nadal l' alfabet amb decoració nadalenca i molts dibuixos de nadal per a pintar.
I una cançó de nadal -chants de noël- per anar obrint boca:
Vive le vent
Joyeux joyeux Noël
Aux mille bougies
Qu'enchantent vers le ciel
Les cloches de la nuit.
Oh !
Vive le temps
Vive le temps
Vive le temps d'hiver
Qui rapporte aux vieux enfants
Leurs souvenirs d'hier.
Sur le long chemin
Tout blanc de neige blanche
Un vieux monsieur s'avance
Avec sa canne dans la main
Et tout là haut le vent
Qui siffle dans les branches
Lui souffle la romance
Qu'il chantait petit enfant.
Oh !
Refrain :
Vive le vent
Vive le vent
Vive le vent d'hiver
Qui s'en va sifflant soufflant
Dans les grands sapins verts
Oh !
Vive le temps
Vive le temps
Vive le temps d'hiver
Boule de neige et jour de l'an
Et bonne année grand-mère
Joyeux joyeux Noël
Aux mille bougies
Qu'enchantent vers le ciel
Les cloches de la nuit.
Oh !
Vive le vent
Vive le vent
Vive le vent d'hiver
Qui rapporte aux vieux enfants
Leurs souvenirs d'hier.
Et le vieux monsieur
Descend vers le village
C'est l'heure où tout est sage
Et l'ombre danse au coin du feu.
Mais dans chaque maison
Il flotte un air de fête
Partout la table est prête
Et l'on entend la même chanson.
Oh !
Refrain

Cançons populars per a recaptar l'aguinaldo /Canciones populares para pedir el aguinaldo


Demanar "l'aguinaldo" és un esdeveniment que va perdent-se-pareix que no està molt bé això d'anar demanant estrenes al nadal-. La paraula "aguinaldo" en alguns països és sinònim a "villancico" -per exemple en Veneçuela-, però hi ha una diferència fonamental que les nadales o "villancicos" tenen un caire religós i la seua temàtica és sempre al voltant de la nativitat i el naixement de Crist; mentre que els aguinaldos tenen lletres més populars, a més d'estar estretament units a la alegria de les colles pels carrers.

No està clara l'etimologia de la paraula, doncs per alguns filòlegs la paraula prové del celta eguinand -regal per a l'any nou-; per a altres la paraula deriva del llatí strenna o strena, que té com a primer significat el de presagi o pronòstic. Altres diuen que l'arrel és del francès aguiland o regal, mentre que la descomposició de la paraula indica que el prefixe "gui" és el mateix que visquera o herba del vesc -muerdago- i el sufixe "naldo" vol dir any nou.
Deixem als especialistes que ens ho acaben de resoldre i nosaltres, mentre, us fiquem unes quantes cançons per recaptar l'aguinaldo (les estrenes) en Nadal en diferents indrets. A més, si punxeu ací, trobareu altres cançons de l'aguinaldo.

(De LLoc Nou d'en Fenollet -València)

Pastorets i pastoretes,
a on aneu tan de matí?
A fer esclatasangs
a la costera del pi.

Trau l'aguinaldo,
senyoret pollós,
que si no me'n dóna
li amussaré el gos

Pastorets i pastoretes,
a on aneu tan de matí?
A llavar-se les llaganyes
a la basseta del riu.

Trau l'aguinaldo,
que jo sé que en té,
que si no me'n dóna
li arruixe el carrer.

Els pastorets d'altres temps
eren bons i eren sants.
I ara són un tall de pillos
que entren en hortes i camps.

Trau l'aguinaldo,
si me'n vol donar,
que si no me'n dóna
no me'n tinc que anar

*

Déme El Aguinaldo
(popular castellana)

Déme el aguinaldo

señora, por Dios,

que venimos cuatro

y entramos dos.

Al quiquiriquí,

al quiquiricuando,

de aquí no me voy

sin el aguinaldo.

EL AGUINALDO
(cancionero berciano)

Cantamos los Reyes,

cabellos de cabra.

Cantamos los Reyes,

no nos distes nada.

Si nada vos di,

nada vos debía.

Marchar de ahí, larpeiros,

viniérais de día.

Denos aguinaldo,

señora, por Dios,

que venimos cuatro

y entraremos dos.

Si es que entraron dos,

volvéis a salir,

ahí va el aguinaldo,

marchaivos de aquí.

Estas puertas son de hierro,

aquí vive un caballero.

*

Madroñera (Cáceres)

Tenga usted buenas tardes,
que ahora venimos
a pedir aguinaldo
para este Niño,
lindo y hermoso,
a pedir aguinaldo
como nosotros.
Cuando por el Oriente
baja la aurora,
caminaba la Virgen
Nuestra Señora. Del Oriente al Poniente
y del Levante
bajan tres Reyes Magos,
Niño, a adorarte.S
an José, como esposo,
pide posada,
para la Virgen pura
que va cansada.
San José, carpintero,
la Virgen, teje,
y el Niño hace canillas
de seda verde.
Es la mejor limosna,
para este Niño,
una conciencia limpia
de todo vicio.
A tu puerta está el Niño,
no le despidas,
que en el corazón tiene
quien lo reciba.
Los poderosos tienen
ricos palacios;
el Redentor del mundo
un triste establo.
Aunque venimos tarde
no vamos solas,
que el Hijo de María
va con nosotras.
Dale la limosnas
y se la has de dar,
que está su Madre
citasola en el portal.
Si pides corazones,
Divino Niño,
si pides corazón
este daré el mío.
Esta noche a las doce
nace el Mesías,
para dar a los hombres
felices días.
El poder de este Niño
se ha de conocer,
el pedir aguinaldo
antes de nacer.
Tienes unos ojitos
llenos de gloria,
y los míos te piden
misericordia.
*
(Xàbia -Alacant)
Cantem “l'aguinaldo”
Si l'hem de cantar,
Que la nit és curta
I hem de caminar.
A peu de la muntanya,
“mo” (ens) n'hem d'anar,
a la bona catxupanda
i al bon bacallar.
(Si de cas no els donaven res, els maleïen:)
Per als amos d'esta casa
No desitgem cap mal:
que Déu els envie ronya,
pigota i mal de queixal.
*
Canción de aguinaldo
(popular gallega)
Los muchachos de este pueblo
esta noche aquí llegamos
con zambombas y panderos
a pedir el aguinaldo
y salud para ganarlo.
¿De quién es aquel pañuelo
que reluce en la cocina?
Es de la señora Luisa
que por muchos años viva.
Buenas noches aguinaldo
y salud para ganarlo.
¿De quién es aquel sombrero
que reluce en esa silla?
Es del señor Antonio
que por muchos años viva.
Buenas noches aguinaldo
y salud para ganarlo.
*

(Popular de Castilla)

Aguinaldos, aguinaldos, Dios nos dé buen año,

arcas de trigo, perniles de tocino

y al que no nos dé nada

chinches y sarna debajo de la cama.

El esquilón tiene un diente,

la campana tiene dos y

al que no nos dé nada

mala suerte le dé Dios.

I en el vostre poble, què canteu?

16.12.08

Targetes poètiques de nadal: felicitar amb targetes digitals

Us recordem, per als nous lectors del blog, que podem fer fantàstiques targetes poètiques utilitzant ImageCheg i ficar-les al blog o enviar-les per correu electrònic. Nosaltres hem fet aquestes, aprofitant poemetes de Nadal de la nostra amiga Isabel Barriel:

Visual Poetry - ImageChef.com



Visual Poetry - ImageChef.com



Visual Poetry - ImageChef.com

Es poden fer targetes fantàstiques! La vostra imaginació i les noves tecnologies és sols el que necessiteu.

Los tres Reyes Magos, poesia de Rubén Darío



Fa més de 2000 anys les coses estaven un poc complicades per anar al portal de Betlem, però ara encara ho estan més. Desitgem solucions immediates per a que el Reis Mags a tot el món no tinguen cap problema a l'hora de donar els regals. A baix els conflictes bèlics!

I als mags d'Orient Rubén Darío, gran poeta, els va dedicar aquest poema. Originals versos, agrupats en quatre serventesis amb bon ritme.


Los tres Reyes Magos
(Rubén Darío)

-Yo soy Gaspar. Aquí traigo el incienso.
Vengo a decir: La vida es pura y bella.
Existe Dios. El amor es inmenso.

¡Todo lo sé por la divina Estrella!

- Yo soy Melchor. Mi mirra aroma todo.
Existe Dios. Él es la luz del día.
La blanca flor tiene sus pies en lodo.
¡Y en el placer hay la melancolía!

- Yo soy Baltasar. Traigo el oro. Aseguro
que existe Dios. Él es el grande y fuerte.
Todo lo sé por el lucero puro
que brilla en la diadema de la Muerte.

- Gaspar, Melchor y Baltasar, callaos.
Triunfa el amor, y a su fiesta os convida.
¡Cristo resurge, hace la luz del caos
y tiene la corona de la Vida!

La il·lustració és de KlanKlon.

Poemes de Nadal: poesia per als tres Reis Mags

Encara restens uns quants dies per a que els tres Reis Mags passen per les nostres cases, però podem aprofitar per a memoritzar aquests poemes i recitar-los cada nit per tal que ens escolten i prenguen bona nota dels nostres desitjos.

VISCA ELS TRES REIS
(popular)

Visca els tres reis
De l'Orient
que porten torrons
a tota la gent.
Una botifarra
per la mare.
Un got de vi
pel meu padrí.
Un tros de pa
pel meu germà.
Un tall de coca
per la meva boca
*

ELS REIS
(Francesc Pujols)

El dia creia
i el fred neix.
Els infants, cap al tard,
somien festa:
— ¿Què ens portaran, els Reis? —
I ve la nit,
arreu arreu blanca de neu.
Lluna de gener, l’amor primer.
I passen els tres Reis
pels camps nevats
vers a Ponent,
tots ells promesa
i felicitat.
Van passant,
van passant;
són un somni d’infant:
són quelcom etern
que ve d’Orient
i que camina
a la llum divina.



LA COCA DELS REIS
Maria enrogia...
tothom li oferia
del bó i el millor.
Aquella pagesa
li porta un mató,
el petit vailet
li duu un cabridet
i aquell rabadà
un crostó de pa.
Vénen els tres reis
amb els seus presents.
- Com m’ho faré jo,
pobreta de mi?
res puc agrair...
Amb pols d’allà terra
i amb la neu que queia
ja en pasta una coca;
per sucre li posa
espurnes d’estrella.
De coca més bona
mai n’he menjat jo,
diu un vell pastor.
Somriu al bresso
li fa ballmanetes
el petit Minyó.
Per a finalitzar, podeu escriure la vostra carta als tres Reis Mags:

15.12.08

Navidad. Cuentos, poemas y canciones: llibre de poesia de Nadal

L'editorial El Aleph ha editat Navidad, cuentos poemas y canciones, un llibre que per la seua il·lustració, maquetació i contingut us recomanem. Un llibre d'aquest que ens agrada regalar aprofitant Nadal.

D'aquest llibre hem copiat el poema No la debemos dormir, de Fray Ambrosio Montesino.

La noche Santa
(Fray Ambrosio)

No la debemos dormir
la noche santa,
no la debemos dormir.

La Virgen a solas piensa
que hará
cuando al Rey de luz inmensa
parirá
si de su divina esencia
temblará
o qué le podrá decir.

No la debemos dormir
la noche santa,
no la debemos dormir.

14.12.08

Karaoke de nadaletes / Karaoke de villancicos

Si s'animeu a cantar nadales i gravar-les, o siga, utilitzar un karaoke amb cançons de Nadal -amb gravació i tot de la vostra actuació-, us recomanem que visiteu Red Karaoke -Villancicos. Hi ha moltes cançons de nadal, en castellà -villancicos-, i resulta d'allò més divertit.

No us fique la meua gravació -horripilant, per això plou tant per ací-, però m'ho he passat molt bé. Podem aprofitar-ho com a recurs a classe i fer un concurs a veure quants artistes de la veu hi tenim a classe. És divertit, us ho asseguro! A casa s'ho passareu la mar de bé tota la família.
Proveu-ho!
La il·lustració és d'Abigail Halpin.

13.12.08

Romance del Nacimiento, poema de San Juan de la Cruz


Romance del nacimiento
(San Juan de la Cruz)

Ya que era llegado el tiempo
en que de nacer había,
así como desposado
de su tálamo salía,
abrazado con su esposa,
que en sus brazos la traía,
al cual la graciosa Madre
en su pesebre ponía,
entre unos animales
que a la sazón allí había,
los hombres decían cantares,
los ángeles melodía,
festejando el desposorio
que entre tales dos había,
pero Dios en el pesebre
allí lloraba y gemía,
que eran joyas que la esposa
al desposorio traía,
y la Madre estaba en pasmo
de que tal trueque veía:
el llanto del hombre en Dios,
y en el hombre la alegría,
lo cual del uno y del otro
tan ajeno ser solía.
La il·lustració és de Soledad Céspedes.

12.12.08

Nadala, poema infantil jugant amb la lletra "a"


També podem jugar vocàlicament amb la poesia aquests Nadals. Ramón Alabau I Selava té un poema, Nadala, on tan sols empra la vocal "a". Difícil, molt difícil, però el resultat es sorprenent. Llegiu-ho i ho comprovareu:

NADALA
(Ramón Alabau i Selva)

Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça.
A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastaa.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.

11.12.08

Exposició de llibres infantils i juvenils en la Biblioteca de Cocentaina


De nou la Biblioteca de Cocentaina ha realitzat una Exposició de Llibres Infantils i Juvenils per a que grans i menuts pugau visitar-nos i fer-se una bona tria de llibres a l'hora de demanar-se'n al Pare Noel i al tres Reis Mags. Hi ha llibres per a menudets i joves, de 2 a 18 anys, per a pares, llibres de poesia infantil i juvenil, llibres sobre Nadal. Hi ha més de 600 títols diferents, tots seleccionats, per a que pugau escollir els que més us agraden (tasca difícil, per què tots són super-xulos). Estan els llibres de la Guia de Lectura de Nadal 2008 i molts més. Cal veure'ls per adonar-se'n de la gran varietat, qualitat i originalitat dels llibres infantils i juvenils que hem triat. Com diuen els xiquets i els pares i mestres que ja ens han visitat, "Me los pido todos".

Si viviu o treballeu pels voltants de Cocentaina ens agradaria molt que ens visitareu. L'exposició està a la seu de la Biblioteca de Cocentaina (Palau Comtal, s/n. 965590869 ), des del dia 9 fins al 20 de desembre, i el seu horari és:

Dilluns a divendres: 9:30 a 13:30 hores i de 16:30 a 20:00 hores

Dissabte: 10:00 a 13:00 hores

Ens encantaria rebre-vos!

Aprofitem per a recordar-vos que tenint el carnet de la Biblioteca de Cocentaina, o de qualsevol de les biblioteques de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, i presentant-lo en determinades llibreries us faran un descompte a l'hora de comprar. Podeu consultar el llistat de llibreries punxant ací.

El tió, un poema de Joana Raspall i cançons populars per fer cagar el Tió

Per tota Catalunya està molt arrelada la tradició nadalenca de fer cagar el Tió. El tió era, en principi, un tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Per tal de fer cagar el Tió cal realitzar una cerimònia que consisteix en cantar una o més cançons (que canvien en els diferents pobles de Catalunya) i colpejar el tronc amb força. Al País Valencià no existeix aquesta tradició. Opinem que és important recuperar i difondre les nostres tradicions cara a les tradicions forànies que sens mengen les nostres.
De la ploma de Joana Raspall podem llegir un preciós poema sobre la tradició del Tió.

EL TIÓ
(Joana Raspall)
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Ací teniu algunes d'aquests cançons per fer cagar el Tió:

Caga tió, caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!
*

Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!
*

Tió tió,
caga torró
d'aquell tant bo
pel naixementde
Déu Nostre Senyor.

*

Tió, tió, cagatorró,
d'avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.

*

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
no donguis arengades
que són salades.
*

Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!

*

Caga tió,
caga neules i torró,
d'avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
*

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.

10.12.08

Més poesia infantil de Nadal: enfitem-se de poesia

Aprofitem aquests dies i enfitem-se de poesia infantil de Nadal. Diferents poetes, diferents poemes i tot a voltant de Nadal.


HA NEVAT AL PESSEBRE
(Josep M. López Picó)
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.




FESTES DE NADAL
(Popular)
El dia de Nadal
tots a casa com cal.
Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.
Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.
Tots contents com bordegassos
a veure l’home dels nassos.
Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.
L’any nou ha arribat
i tots junts l’hem celebrat.
Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada.



EL PESSEBRE

(Ramon Muntanyola)
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d'argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l'aigua d'un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Uns àngels que canten
d'un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.


COM ALEGRE CAMPANETA
(Popular)

Com alegre campaneta

que no para de tocar
avui el meu cor batega
perquè us vull felicitar.
Bon Nadal!



ESCLAT DE LLUM

(Isabel Barriel)

Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.
Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.