27.3.08

Exposició de poesia i ceràmica en Granada: poemes d'Elena Martí Vivaldi


Los tres de la mano.
¿Son niños?
No, pájaros.

Los tres, dulce trino.
¿Pájaros?
No, niños.

Del llibre d'Elena Martí Vivaldi, Niños van y pájaros, reeditat per l' Instituto Alhambra de Granada i la Associació de Pares d'Alumnes "Torres Bermejas" de dit centre escolar, dintre de la colecció Espada de Luz.

Art, poesia de l'art, art de poesia, poesia feta d'art, art des de la poesia... i així un no acabar mai, tot per a recomanar-vos que visiteu l'exposició que hi ha muntada a l' hotel El ladrón del Agua -inspirat el seu nom en un dels poemes de Juan Ramón Jiménez-, en Granada, sobre la poesia d'Elena Martín Vivaldi. El que podem veure i gaudir en aquesta exposició és la plasmació en ceràmica d'alguns dels poemes de la gran poetessa granadina Elena Martí.

El títol de l'exposició és La lluvia son palabras ocultas en los sueños, i són cinc artistes els que han donat forma i colorit als poemes: Susan Hart, Antonio Martínez, Esperanza Romero, Miguel Carini i Agustín Ruiz de Almodóvar. Podem fer la visita des del 26 de març fins el 4 de maig, de 18 a 20:30 hores.

Una idea original, innovadora i poètica. Caldrà visitar l'exposició i aprofitar per llegir la poesia d'Elena Martí Vivaldi. Caldrà anar!

La il·lustració és Clotilde Perrin.

25.3.08

La màgia del teatre, poesia infantil per al Dia Mundial del Teatre


Per tal de celebrar el Dia Mundial del Teatre (el proper 27 de març), des d'aquest raconet de poesia infantil i juvenil, volem donar-li un fort reconeixement i un gran aplaudiment a tota la gent que d'una o altra manera, directa o indirèctament, ens fa particip de la seua màgia. Una màgia en la que també cal endinsar als xiquets i xiquetes per a contagiar-los des de ben menudets. Cal anar al teatre, gaudir en directe de les representacions.
Us regalem una poesia infantil sobre el teatre i la seua màgia.

La màgia del teatre
(Sàlvia del Berri)

¡Amunt el teló
i que comenci la funció!

El públic està preparat
per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets
a la butaca no paren quiets.

S'alça el teló
i un món de meravelles
ens espera a la funció.

Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats
i formigues amb pigues
carregant unes figues.

Apareix per damunt el sol
penjant d'un fil al trespol,
seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.

Arraulit en un cantó
plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper
i ara no sap que fer.

El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte.
¿Què fer?
¿Què dir?
Silenci.
Ni una mosca,
ni un sospir
Tothom quiet!

Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.

El director surt a escena
i saluda amb els actors
tots sumant una centena.
Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.

La funció s'ha acabat
malgrat el text inacabat
i tot mal recitat.

Però al cors dels xiquets,
guardada en sarronets,
resta la màgia
que contagia...
¡La màgia del teatre!
La il·lustració és de Mara Cárdenas.

Faules en vers / Fábulas en verso

El món de les faules també està versificat. Ja sabeu que les faules són relats breus escrits en prosa o en vers, on els protagonistes solen ser animals que parlen. La faula s'escriu amb la finalitat d'educar, per això porten la "moral" -moraleja- , que sol estar al final del text o en els últims versos, però també pot estar al principi, enmig o al mateix contingut de l'escrit. Alguns dels escriptors més coneguts i famosos que escriuen faules són: Esopo, La Fontaine, Samaniego i Hartzenbusch .

De vegades la lectura de les faules sol rebutjar-se per la càrrega moral que porten. És una hipocresia, doncs la literatura infantil i juvenil actual està plena de llibres "políticament correctes" que es solen donar com a temes transversals en el curriculum escolar; llibres amb una qualitat literària prou dolenta. Mentre que la faula, en sí mateix, comporta un ensenyament, una didàctica pensada ja per a que, mitjançant la seua lectura, el lector puga bestraure les seues conclusions.
Podem llegir les faules en vers de Juan Eugenio Hartzenbusch al portal de Cervantes Virtual. Hi ha un bon grapat i podem fer una tria sota diferents punts de vista que ens puguen interessar, personalment o per a llegir a l'aula.

Los caracoles.
Fábula XLI

(Juan Eugenio Hartzenbusch )

Dos caracoles un día
tuvieron fuerte quimera
sobre quién mayor carrera
en menos tiempo daría.
Una rana les decía:
Yo he llegado a sospechar
que sois ambos a la par
algo duros de mover;
antes de echar a correr,
mirad si podéis andar.


La il·lustració és d'Henri Matisse.

23.3.08

Voy a contar un cuento, poesia infantil de María Elena Walsh


VOY A CONTAR UN CUENTO
Voy a contar un cuento.
A la una, a las dos y a las tres:
Había una vez.
¿Cómo sigue después?
Ya sé, ya sé.
Había una casita,
una casita que.
Me olvidé.
Una casita blanca,
eso es,
donde vivía uno
que creo era el Marqués.
El Marqués era malo,
le pegó con un palo
ah... No, el Marqués no fue.
Me equivoqué.
No importa. Sigo. Un día
llegó la policía.
No, porque no había.
Llegó nada más que él,
montado en un corcel
que andaba muy ligero.
Y había un jardinero
que era muy bueno, pero.
Después pasaba algo
que no recuerdo bien.
Quizá pasaba el tren.
Pero lejos de allí,
la Reina en el Palacio
jugaba al ta te ti,
y dijo varias cosas
que no las entendí.
Y entoncesme perdí.
Ah, vino la Princesa
vestida de organdí.Sí.
Vino la Princesa.
Seguro que era así.
La Reina preguntole,
no sé qué preguntó,
y la Princesa, triste
le contestó que no.
Porque la Princesita
quería que el Marqués
se casara con ella
de una buena vez.
No, no, así no era,
era al revés.
La cuestión es que un día,
la Reina que venía
dio un paso para atrás.
No me acuerdo más.
Ah, sí, la Reina dijo:
-Hijita, ven acá.
Y entonces no sé quién.
Mejor que acabe ya.
Creo que a mí también
me llama mi mamá.
La il·lustració és d' Alexander Jansson.

Marina d'ombra, poema de Gonzalo García


L'amic i poeta Gonzalo García ens ha enviat un preciós poema descriptiu i ple de sentiments per tal de celebrar el Dia Mundial de la poesia (moltes gràcies, Gonzalo). Gonzalo és un poeta amb molta diversitat de tècniques i un ampli registre de temes; poemes per a xiquets i pr adults, poemes amb molta qualitat al continent i el contingut. Podem llegir més poemes seus al magnífic blog que hi té, Darabuc.

MARINA D'OMBRA
(Gonzalo García)

Vinc de les fonts de Mura
pel Pla dels Codolosos.
A l’Alzina del Vent,
puc triar si segueixo
camí del monestir, per Estenalles,
o baixo de nou cap al pla.
Diu que de Sant Llorenç, en dies clars,
es veu el mar.
Però enlloc com des d’aquí, dessota
la vella i gran alzina,
amb els ulls clucs.

La il·lustració és de Didi Grau.

Haz rodar una poesia: llibre de poesia en suport paper i digital

El projecte Gira Poema ja està enlairant els seus versos. Varem parlar del projecte en un article d'aquest blog a principis de mes. La coordinadora del projecte és Nat Gaete -Xile- i el disseny del logotip és d'Agustín Calvo, com podem veure en l'anterior post. Poetes de poemas de Xile, Uruguai, Espanya, Argentina, Veneçuela, Mèxic, Colombia, Perú, El Salvador, República Dominicana, Panamà, Equador, Costa Rica, Canadà, EstatsUnits, Italia i Brasil han participat en el projecte.
Podem llegir els poemes de tots els participants, en format pdf., punxant ací. Haz rodar una poesia. Poemario Gira Poema és el títol del llibre que serà alliberat per molts indrets. D'aquest llibre digital hem copiat tres poemes.

A SER VERSO
(Isabel Barriel - Espanya)
Como la lluvia cae del cielo
fluyen las palabras, son destello,
ordenan las ideas hechas verbo
reducen emociones a ser verso.
Y un crisol las deposita en el cerebro,
les da voz cada vez que quieren ser,
cantan, hablan, bailan al través,
danzan del derecho y del revés,
modifican, planifican, rectifican lo que ves
y componen los poemas,
ellas mismas son emblemas,
surgen limpias, son origen del saber.
Subliman lo craso,
exaltan lo escaso,
reducen fracasos,
rezuman poder.



ÚLTIMA VERSIÓN DE PRÍNCIPE
(Nohora Viviana Cardona Núñez - Colombia)
Yo quiero un príncipe más sensible
que azul,
El color es lo de menos,
que mate los dragones ancestrales
con la espada de mis sueños.
Que se coma a pedacitos
mi boca manzana,
que incendie de mariposas rojas mi vientre,
que olvide las brújulas
entre mi bosque de trigo reventado.
No importa que sea distinto de azul,
tampoco yo soy rosada.


DISTINTO
(Mario González – Veneçuela)
Si te envuelven historias
De perlas y piratas
y puedes ver en casa
orquídeas y bromelias,
dan ganas por momentos
de ser un poco loco.
De no ser siempre igual.
De asirse de un madero
al mar de las antillas
y soñar que no es lunes.
Que ya no existen más.
Por dios qué maravilla!
tan solo por un día,
sentirse que uno es otro
y que el otro, ese día,
dejó de ser igual.

Les il·lustracions són d'Annie Wilkinson.

Gira Poema, poema visual d'Agustín Calvo


21.3.08

Poesia, un poema de Pedro Villar per al Dia de la Poesia

Sobre la Tierra, antes que la escritura
y la imprenta,existió la poesia. Pablo Neruda
I nosaltres també volem celebrar aquest dia amb un poema inèdit i original de l'amic poeta Pedro Villar, que especialment en ha regalat per aquest Dia Mundial de la Poesia.


Poesia
(Pedro Villar)

Vino callada,
como sombra de sueños,
como luz encendida,
como canto del alba,
la poesía.
La il·lustració és de Bryn Barnard.

Dia Mundial de la Poesia 2008: un poema en moltes llengües

Hui és el Dia Mundial de la Poesia i en aquest blog, és clar, ho hem de celebrar. Amb aquest motiu s'ha editat un opuscle amb un poema inèdit de Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) , titolat La poesia, que està traduït a 24 llengües i que fa uns dies es distribueix a través dels mitjans de comunicació. La iniciativa parteix de la Institució dels Lletres Catalanes i el centre UNESCO de Catalunya. Aplaudim aquesta iniciativa poètica i multilingüe.

Els idiomes en els quals es pot llegir el poema de Piera són les llengües oficials de Catalunya, d'Espanya i les més habituals entre els nous ciutadans de l'Estat. Així, el poema s'ha traduït a l'asturià, aranès, búlgar, japonès, mandé, soninke, urdú, rus, àrab, romanès i portuguès, entre d'altres llengües. Podeu llegir tot l'opuscle amb el poema en els diferents llengües punxant ací.

Piera ha cedit per a aquesta acció 'La poesia', escrita originalment en català, i que també es difondrà a les commemoracions que es faran aquest any al marc de l'Any Internacional de les Llengües, proclamat per la UNESCO, i l'Any Europeu del Diàleg Intercultural, instituït per la Comissió Europea.

La poesia
(Josep Piera)

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

20.3.08

Poemes religiosos: poesia en Setmana Santa

Aquest any la primavera ha entrat amb olor d'espelmes i de flors -coincidència rara-. Les primeres clarors de la primavera s'ajunten amb els colors dels caputxins, penitents que invaeixen els carrers a ritme de trompeta i tambor que anunciar i gaudir de la Setmana Santa als nostres carrers.

La Semana Santa també té la seua poesia, reflectida sobretot en les saetes. A pas de processó, pels carrers silenciosos, sonen els cants de les saetes, expressió del nostre folklore religiós més profund. Són molts els poetes que han escrit els seus versos per a esta ocasió. Hem seleccionat quatre poemes de poetes diferents que tenen la Setmana Santa per tema:



SAETAS
(Eliana Navarro)
Negra gavilla de sombras.
Negra tierra, negro sol.
Si el dolor color tuviera,
sería negro el dolor.
Ronco clamor de los montes,
ronco viento, ronco son,
¡ay! si el dolor se escuchara,
sería ronco el dolor.

Negro empañando mis ojos,
ronco acallando mi voz;
hondo clavado en mi carne,
¿por qué me sigues, dolor?
*****
PROCESIÓN
(García Lorca)

Por la calleja vienen
extraños unicornios.
¿De qué campo,
de qué bosque mitológico?
Más cerca,
ya parecen astrónomos.
Fantásticos Merlines
y el Ecce Homo,
Durandarte encantado.
Orlando furioso.
*****

LA SAETA
(Manuel Machado )

I
«Míralo por dónde viene
el mejor de los nacidos...»
Una calle de Sevilla
entre rezos y suspiros...
Largas trompetas de plata.
Túnicas de seda... Cirios,
en hormiguero de estrellas,
festoneando el camino...
El azahar y el incienso
embriagan los sentidos.
Ventana que da a la noches
e ilumina de improviso,
y en ella una voz -¡saeta!-
canta o llora, que es lo mismo:
«Míralo por dónde viene
el mejor de los nacidos...»
*****
LA SAETA
(Antonio Machado)
Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar.
Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz.
Cantar de la tierra mía
que echa flores
al Jesús de la agonía
y es la fe de mis mayores.
¡Oh, no eres tú mi cantar
no puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero
sino al que anduvo en la mar!
La il·lustració és de Gregory Eanes.

Podem Gaudir d'aquest últim poema, La saeta, cantada per Joan Manuel Serrat i Camarón:


Sinfonia de primavera, poesia infantil



Pintem la primavera, Toni Bra

Primavera.
(Ramon Besora)
Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!
Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

Benvinguda primavera: poesia, flors i alegria


Ja torna la primavera
Ja és primavera
les flors han crescut
i canten les puputs.
Aquell fred de l'hivern,
que quasi ho recordem,
ha fet verdes les flors
que ara veiem.
Mira aquell blanc tan intens,
sembla fet de la neu de l'hivern.
Però ara l'hivern se n'ha anat
i la primavera ha arribat!
Les oronetes que havien marxat
pr fi s'han presentat.
Els conills, els ocells
i tots aquests animalets
s'han llevat
i després de molt dormir
s'han quedat estabornits.
El color trist de l'hivern,
s'ha tornat viu, somrient.
Groc de sol; blau de mar,
vermell rossat,
la primavera ja ha arribat.


La foto és de Cutuca, Girona temps de flors.

19.3.08

Fiesta de canciones, llibre de poesia infantil d'Ángel Mendoza

Hem parlat altres vegades de la col·lecció Ajónjoli que publica l'editorial Hiperión. Una colecció de llibres de poesia infantil i juvenil amb versos i temes molts variats, però tots ells interessants. Una poesia adreçada als lectors infantils, però que agrada igualment al adults, perquè la bona poesia no té barreres d'edat. Una acurada selecció de poetes i poemes que ajuden a despertar la sensibilitat per la lectura poètica als menuts. Una col·lecció de poesia infantil que us recomanem
Hui volem parlar del llibre d'Ángel Mendoza, Fiesta de Canciones, il·lustrat per Marta Antelo, que pertany a aquesta col·lecció. Aquest llibre és el primer poemari infantil de Mendoza i està format per vint-i-sis cançons de tot tipus que tenen l'habilitat d'impactar dirèctament en la sensibilitat dels xiquets. Cançons per a celebrar els dies especials: aniversari, Nadal, les estacions de l'any, les vacances, els carnavals... Tot el món del xiquet en composocions variades, senzilles, festives, amb humor i color.

CANCIÓN DE CARNAVAL
El pirata es un doctor
y el doctor una princesa,
la princesa un domador
y el domador una fiera,
y la fiera es un melón,
y el melón es una pera,
y la pera un aviador
y el aviador una estrella
y la estrella un policía.¡Madre mía!
¿Quién es quién es esta fiesta?

18.3.08

Bunyols i xocolata: poesia per a Sant Josep


És una llarga tradició, per aquestes terres valencianes, menjar bunyols en dies de falles. Al meu poble no hi ha falles, però també es tradició menjar xocolata amb bunyols el dia de Sant Josep. Una dolcíssima tradició que cal no perdre.

Barrejar festa, xocolata amb bunyols i poesia és gastropoèticament molt saborós. Del llibre de Miquel Martí i Pol, Bon Profit, editat per Barcanova, hem copiat aquests poemes de Bunyols i Xocolata desfeta. Bon profit a tots i totes! Us invite cibernàuticament... mmm... que bo. Escalfa la panxa i alimenta l'esperit.

Bunyols
Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Xocolata desfeta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n'hi ha massa.
S'hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s'hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,

tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

Poemes sobre l'olivar: web de poesia i arbres


Hem trobat un racó a internet que esta ple de versos i poemes sobre un dels arbres més característics de la mediterrània: l'olivar. Gran poetes de diferents èpoques pengen els seus versos de les branques, velles i novelles, de l'olivar: Rafael Alberti, Blas de Otero, Antonio Burgos, Miguel Hernández, Antonio Casares, Jerónimo Calero i Federico García Lorca són alguns dels poetes que hi podem trobar. Un homenatge, també, a tota la gent, homes i dones, que amb la suor del seu treball, anys rere any, arrepleguen les olives.
És en la web d'Índice de Páginas on s'ha realitzat aquesta recopilació: Poemas sobre el olivar.


Vega en calma
Cielo gris.
Suelo rojo...
De un olivo a otro
vuela el tordo.

(En la tarde hay un sapo
de ceniza y de oro.)
Suelo gris.
Cielo rojo...

Quedó la luna enredada
en el olivar.

¡Quedó la luna olvidada!
-----------
Olivas

Aderezo de esmeraldas
con las perlas del rocío
y el dolor de las escarchas
en el retorcido olivo.
Esperanza entre las ramas
acariciada gozosa
por las manos de la moza
rosas, de frío, moradas.
Absorta entre los terrones
la ruborosa amapola
ve transformada tus flores
en óvalo portador
del néctar para la unción
de tiaras y coronas.
De sacramentos, promesa,
hojas de rumor y mar,
ramas de calor y paz,
fruto ansiado de la mesa.
Molida tu savia vierte
perfumada trascendencia
de ríos de verde aceite.
I un poema sobre les oliveres arbequines, de Maria Mercé Marçal, que no està en la web recomanada, però que ens encanta:

Arbequines de l'amor
(Maria-Mercè Marçal)

Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer!
Per dessota l'olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l'aire enramat,
arbequines de l'amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l'amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l'olivar.

La pintura de les oliveres pertany a Vincent van Gogh.

Antonio Machado: selecció del poeta a internet

Si us agrada la magnífica poesia d'Antonio Machado us recomanem que li doneu una ullada a Lo mejor sobre Antonio Machado, una selecció ben acurada de la informació que circula per internet sobre aquest gran escriptor i poeta. Articles, textos, audiovisuals, poemes.... tot recopilat en el blog de Yotube-suerte, on podem a més trobar interessants guies de lectura i materials per a treballar a les classes de llengua i literatura castellana.

17.3.08

Poesia en els mòbils: Mobile Poets.org, poemes en anglès

Volem participar-vos d'una extraordinària noticia per tal de difondre la poesia. Gràcies al blog Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic -BEAT.cat- ens hem assabentat d'una fantàstica iniciativa:

L'Academy of American Poets ha estrenat el lloc web Mobile Poets.org, que ofereix accés directe i gratuït a un arxiu de més de 2.500 poemes, per a ser llegits a través de mòbils. Dissenyat a partir dels estàndards de la web 2.o i les aplicacions d'Apple, el lloc és compatible amb la majoria de mòbils, tot i que està especialment optimitzat per a dispositius iPhone. A la pàgina principal apareixen una sèrie d'icones que indiquen la classificació dels poemes a partir de diferents temes (amor, mal d'amors, animals, pel·lícules, etc.) i segons l'ocasió (naixements, noces, malaltia, aniversaris, funerals, festes de nadal, hanukà, halloween, etc), i també permet la cerca a partir del nom de l'autor o pel títol del poema.
Els poetes americans consideren imperatiu apropar la gent a la poesia creant un accés simple i gratuït per a tothom. Oferir poemes a través dels mòbils pot ser una bona manera d'aconseguir-ho.

I ací què? Cal prendre molt bona nota de la idea i desenvolupar un servei semblant, gratuït, de qualitat. Estic segura que més d'un jove s'enrotllaria amb la poesia. Fiquem-se a la feina, ja!

De Mobile Poets.org lloc hem copiat aquest poema, que està a l'apartat school:

The Hand
Mary Ruefle

The teacher asks a question.
You know the answer, you suspect
you are the only one in the classroom
who knows the answer, because the person
in question is yourself, and on that
you are the greatest living authority,
but you don’t raise your hand.
You raise the top of your desk
and take out an apple.
You look out the window.
You don’t raise your hand and there is
some essential beauty in your fingers,
which aren’t even drumming, but lie
flat and peaceful.
The teacher repeats the question.
Outside the window, on an overhanging branch,
a robin is ruffling its feathers
and spring is in the air.

Niño de soledad, poesia infantil solidaria amb la infantesa


Niño de Soledad
(Rosa Virginia Martínez, 1915 - 1983)

Así como la estrella
es de todos los cielos
y todos los anhelos;
este niño de soledad
y frío,
es también mío.

Su nombre –en cualquier idioma-
me sabe a fruta de banano,
esponjosa de aroma,
porque es hijo de un hermano.

Puede ser negro, blanco o amarillo,
la raza ¿qué importa?
si todos volveremos
a ser con nuestra tierra
amasijo sencillo.

Este niño a quien yo canto,
encarna la forma y el color
de todos los niños:
buenos o traviesos
de leche o carbón...

Es el mismo
que en Ziruma anda descalzo,
y en el Norte juega con un balón.

A veces es delgado
como un junco,
que eleva en el silencio
su clamor.

!Tan pequeño y es paria
de la vida,
sin lumbre, sin hogar,
todo dolor!

!Oh, si yo pudiera inventar
un cuento con ángeles de rocío,
y estrellas musicales que sonrían,
a este niño de hambre,
de soledad y frío.

Si pudiera decir
con la suave mixtura:
de tan negro este niño
se me ha vuelto de albura!

Ese grito tremendo
de los odios raciales,
se haría en su boquita
susurro de panales.

!Quizás por cuánto tiempo
con voz quebrada y pura,
irá este niño mío,
pidiéndole a los hombres
cobijas de ternura.

Quizás por cuanto tiempo:
desnudo como el viento,
descalzo como el río,
traficará los mares
salobres del hastío!

Zapatitos de sangre
le darán las espinas,
al niño que debiera
ser de breve durazno
o de cosa muy fina,
con alma para el canto
y risa cristalina.

Zapatitos de espuma
calzarán otros niños;
pero el niño de angustia
que reposa en mi canto,
lleva zapatos rojos
claveteados de llanto.

16.3.08

Certamen poètic en català per a joves

L'Ajuntament de Borges del Camp convoca el XIX PREMI LITERARI LES BORGES DEL CAMP PER A JOVES

CONVOCATÒRIA
Queden convocats, amb caràcter general, els premis següents:

POESIA.Tema lliure.
Dotat amb 500€ pel guanyador/guanyadora.

BASES
1a. Podran optar a aquests premis, tots els joves residents a Catalunya, entre 16 i 20 anys.

2a. Els treballs han de ser escrits en català, preferiblement escrits a ordinador i impresos en fulls DIN A4. Amb una extensió de 5 a 15 pàgines per la narració i un mínim de 50 versos per la poesia (es facilitarà a l'organització una còpia en suport disquet, CD o per correu electrònic).

3a. Els treballs han de ser originals de l'autor, i no poden concursar aquells que hagin estat guardonats en altres certàmens.

4a. Els treballs es presentaran en sobres tancats adreçats al Patronat Municipal de Cultura, Esports i Festes de Les Borges del Camp, Carrer Catalunya, 17, 43350 - Les Borges del Camp. A l'interior hi haurà el treball i cinc còpies en paper amb el seu títol i la modalitat a la qual concursa, la còpia en suport disquet o CD (si no es tramet per correu electrònic a pm.cef@borges.altanet.org) i un altre sobre tancat que contindrà el títol de l'obra, les dades personals de l'autor, un telèfon de contacte i una fotocòpia del DNI.

5a. Cada autor només pot presentar un treball a cadascuna de les modalitats convocades.

6a. La data màxima de presentació dels treballs serà el dia 28 de març de 2008, al Patronat Municipal de Cultura, Esports i Festes. També podran ser tramesos per correu, i es tindrà en compte la data que figuri al mata-segells.

7a. Els premis es lliuraran amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en un acte que oportunament s'anunciarà.

8a. Els treballs que no siguin premiats podran ser recollits al Patronat Municipal de Cultura fins el dia 27 de juny de 2008.

9a. Els treballs premiats es donaran a conèixer a través de la web municipal i restaran en poder del Patronat per si es volen editar.

10a. El Jurat pot declarar el premi desert si ho considera oportú.

11a. El jurat estarà facultat per interpretar aquestes bases i decidir tot allò que no s’hi hagi previst.

12a. La participació en el concurs implica la total acceptació d'aquestes bases, així com la decisió inapel·lable del Jurat.
Animeuse a participar!

Dites i refranys de Pasqua


Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Hui és Diumenge de Rams i el proper diumenge és Pasqua. El refranyer està ple de referències a aquests dies. Us presentem una selecció de dites populars i refranys de Pasqua (al blog de Pàmies, Refranyer temàtic, en trobareu molts més)

A Nadal, al foc i, a Pasqua, al joc
A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
Anar mudat com les Pasqües
Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades
Cada dia no és Pasqua
Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
De Pasqua a Corpus Crist, un dijous pel mig
De Pasqua a l'Ascensió, quaranta dies de perdó
El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
Fer Pasqua abans de Rams
Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!
Pasqua "granà", la falç a la mà
Pasqua marçal porta mal any
Pasqua marçal, o molt bé o molt mal
Pasqua plujosa, collita abundosa
Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val
Per Setmana Santa el cucut canta
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones
Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable
Ser com les palmes d'Elx, que vingueren el matí de Pasqua
Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal
Setmana Santa marcenca, anyada plugenca
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà
Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrecció
Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré
Si vols trobar la Quaresma curta, manlleva diners per tornar per Pasqua
Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant
Tot l'any no és Pasqua; una a l'any, i no tot l'any

Si voleu trobrar molts refranys referents a l'any i les estacions, us aconsellem el llibre de Mónica López, Si no plou plourà i més refranys per a tot l'any, de l'editorial Columna. En poc menys de 200 pàgines es presenten refranys i dites populars agrupades per mesos i per seccions especials: estacions i fenòmens atmosfèrics més importants. Tot això acompanyat d’uns breus comentaris de l’autora i unes interessants il·lustracions d'Alma Larroca.
Podeu llegir més dites populars i refranys del mes de març i de la primavera en aquest blog punxant ací.

El romancero español: webs, poemes i cançons


De vegades parlar del romançer sona, tan sols, a classe de literatura. Va perdent-se la costum de recitar oralment poesia, a casa i a classe. Molta gent jove no coneix quasi ningun d'aquests romanços i és una llàstima. Penso que val la pena difondre'ls. Per què no aprofitem i li fiquem música, clàssica o moderna?

Hem fet una selecció de llibres i webs de romanços, infantils i d'adults, per tal de facilitar-vos aquesta difussió:

Webs
-Romances infantiles,
-Contribución al romancero español, article de romanços aragonesos
-Romancero español ( en Palabra Virtual). Un bon grapat de romanços
-El romancero, un blog adreçat als alumnes de batxillerat. Informació pedagògica
-Romancero (en Poesi.as), molts romanços antics digitalitzats

Llibres
-Romancero para niños (1994), edicions De la Torre
-Antón Cortizas Amado. Historia de algún percance, todas ditas en romance (1996), editorial Galaxia)
-Romanceros (2004), editorial Edelvives
-Romancero español (1992), editorial Bruño
-Luis Díaz González Viana. El Romancero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil
-R. Menéndez Pidal. Romances de España (2000), editorial Espasa (Espasa Juvenil)
-Romancero (1999), editorial Castalia
-Romancero y lírica tradicional (2002), editorial Debolsillo
-Romancero (2001), editorial Crítica
-Manuel Osorio y Bernard. Gente menuda (romances infantiles),(1891)

I un CD, Juglares en el aula (2002), un recorregut musical pel romançer clàssic de la literatura castellana. 13 Romanços amb música actual, amb les veus del alumnes dels cursos d'Educació Primaria del CP Manuel Siurot -La Palma del Condado, Huelva-.

Per finalitzar, un dels romanços infantils més populars:

El señor don gato

Estaba el señor don Gato
sentadito en su tejado,
marramiaumiau miau miau,
sentadito en su tejado.
Ha recibido una carta
por si quiere ser casado,
marramiaumiau miau miau,
por si quiere ser casado

con una gatita parda
sobrina de un gato pardo
marramiaumiau-miau miau,
sobrina de un gato pardo.
De contento que se ha puesto,
se ha caído del tejado,
marramiaumiau miau miau,
se ha caído del tejado.
Se ha roto siete costillas,
el espinazo y el rabo,
marramiaumiau miau miau,
el espinazo y el rabo.
Ya le llevan a enterrar
por la calle del pescado
marramiaumiau miau miau,
por la calle del pescado.
Al olor de las sardinas
el gato ha resucitado,
marramiaumiau miau miau,
el gato ha resucitado.
Por eso dice la gente:
«siete vidas tiene un gato
marramiaumiau miau miau,
siete vidas tiene un gato».

La il·lustració és de Barcala.

15.3.08

Poesia infantil al voltant de Don Quijote de la Mancha

El llibre més clàssic de la literatura castellana, el Quixot, podem trobar-lo també versificat per a xiquets. Don Quijote cabalga entre versos, de l'editorial Everest, és una antologia de versos realitzada per diferents poetes d'Espanya i Amèrica que, donant-li homenatge a Cervantes i els seus dos insignes personatges, aconsegueixen una atmosfera lúdica i musical sensacional. La selecció dels poemes està realitzada per Antonio A. Gómez Yebra i està il·lustrat per Juan Ramón Alonso.
Una altra visió, una altre gènere que apropa el món del Quixot als xiquets i xiquetes, amb molta sensibiliatat i ritme.
A més, us aconsellem que li doneu una ullada a la guia de lectures infantils al voltant del Quixot (en la web de Palabras amigas) i una molt bona selecció de llibres infantils i juvenils, realitzada per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

ROMANCE DEL QUIJOTE EN CANARIAS
Y subiose Don Quijote
en mágica alfombra persa
con Sancho Panza, su rucio
y Rocinante. Se cuenta
que se elevó por los aires
do las distantes estrellas
y recorrió tal distancia
en tal número de leguas
que por lejanas, lejanas
divisaron otras tierras
rodeadas en su orilla
por la ancha mar océana.
-“¡Qué ínsulas tan distantes!
-¡Qué distintas y qué bellas!”
-exclamó Sancho- “¿Señor
qué ínsulas son aquestas?”
Dijo el Quijote seguro:
-”Para mí que son ballenas
acarreando unos montes
a merced de las mareas;
bajemos a tierra firme
quiero pisarlas por verlas”.

13.3.08

Un mundo de arco iris, poema infantil de colors


Hem començat a rebre poemes (molt bé... la creativitat al poder). Poc a poc anirem penjant-los al blog. Comencem per un poema de Florencio Santos Arranz, profe d'una colla d'alumnes ben eixerits. Un poema que ens ha agradat per la seua versificació i pel contingut: una barreja de colors a la natura i a la societat. Un poema infantil dels colors que volem compartir amb tots vosaltres i que Floren dedica a tots els seus alumnes i xiquets, amb molts versos i colors:

Un mundo de arco iris
(Florencio Santos Arranz)
Si ves una rosa
azul
dice una mariposa.
Si ves una rosa
roja
dice un arroyo.
Si ves una rosa
amarilla
dice una nube.
Si ves estas rosas
verás
todos los niños de este mundo.
Pero me faltan los niños
negros,
me faltan las rosas
negras.
¿Es que no son hermosas?
¿Es que no son hermosos?
¡Claro!
Combina los colores
y tendrás
rosas
todas las rosas.
Rosas azules rojas amarillas
y negras
y niños negros amarillos rojos
y azules,
con todos los colores del arco
iris que yo para vosotros, queridos
niños,
yo quiero.

-Dicen la mariposa el arroyo y la nube.

12.3.08

Audiovisuals de poesia i poetes: Edu3.cat

Al racó d' Edu3.cat, portal de ràdio i TV educatives per internet, podem trobar un grapat d'audiovisuals sobre poesia i poetes (per tal de veure'ls necessitem tenir el Real Player instal·lat al nostre ordinador). Podem descarregar-se'ls i guardar-se'ls. És un material informatiu i pedagògic molt interessant, sobretot per a difondre'l entre els joves.
Fer la recerca a la seua bases de dades audiovisual és molt fàcil. Podem trobar, entre altres, audiovisuals sobre Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Oscar Wilde, José Agustin Goytisolo, Nuria Albó, Joan Oliver, etc... A més de poesia i poetes hi tenen molts apartats, però a nosaltres ens interessa ressaltar el de Llengües i Literatura, doncs és que que està més vinculat a la matèria d'aquest blog de poesia.

Un dels últims audiovisuals que hem visualitzat és el de Verdaguer, natura poètica, on es recullen poemes de Jacint Verdaguer des de la vessant de poeta observador de la natura.
Un material fantàstic per a l'aula i un mitjà extraordinari per a difondre la poesia. Doneu-li una ullada!

Què és la poesia infantil?


No anem a entrar en disquisicions literàries i pedagògiques, millor llegiu aquest poema que fa una fantàstica descripció d'un recital de poesia infantil i... (a més d'una bona rialla) que cadascú traga les seues conclusions:

Historia de una lectura para niños que acabó en tragedia
(Aramís Quintero)
En cierto día de festejos
alguien pensó que sería buena
una lectura de versitos
para los niños de una escuela.
Y se invitó a poetas seriosy
poetisas muy risueñas:
eran poetas para nenes
y poetisas para nenas.
Y les juntaron muchos niños
para que oyeran sus poemas.
Poemas sobre animalitos
y florecitas mañaneras,
sobre el respeto a los mayores,
sobre lo buena que es la escuela,
y muchas cosas de ese tipo,
unas valiosas y otras tiernas,
para que los queridos niños
se enternecieran y aprendieran.
Y todo era chiquitito,
como los niños, en los poemas.
Y en vez de niños decían “pillos”,
y hasta “pilluelos” y “pilluelas”,
y les decían “pequeñines”,
“duendes traviesos y traviesas.”
Pero las cosas increíbles
ocurren cuando no se esperan.
Todos los niños bostezaron
con una sola boca inmensa,
y abrieron más y más la boca,
y se tragaron a los poetas,
a los poetas para nenes
y a las poetisas para nenas.
La gente nunca volvió a verlos,
ni en esa ni en ninguna escuela.
(Y se preguntan, preocupados,
si habrá escapado algún poema.)
Y con el tiempo aparecieron
muchas historias y leyendas.
Dicen que los poetas siguen
dentro de aquella boca negra,
mirando al cielo de la boca
por si se ve caer una estrella,
y viendo que una campanilla
voltea sobre sus cabezas.
(Así ocurrió, por un bostezo,
el cuento aquel de la ballena
que se tragó al pobre Jonás,
aunque Jonás no era poeta.)
Ens diu Aramís Quintero:
Un buen poema para niños debe hablar a sus sentidos, a su imaginación, a su emotividad. Si logra esta comunicación, puede encerrar también alguna carga conceptual que el lector reciba de forma indirecta, diluida, o que atesore sin comprenderla de momento, para irla asimilando después, interiorizándola. Para hablar bien a los sentidos, a la imaginación, a la emotividad del niño, el poema debe ser rico en elementos sonoros y en elementos representables, imaginables. Puede limitarse a la experiencia sensorial, emocional o intelectual que se supone posee el niño. Y puede proponerse ir más allá de esa experiencia, forzar al niño a ampliarla. Esto, naturalmente, es cuestión de modo y medida, de intuición creadora.

Prenem bona nota per tal de no fer obrir aquestes bocasses infantils en un gran badall i, encara pitjor, no fer avorrir als xiquets i xiquetes amb "aquest tipus de poesia infantil".

La il·lustració és de Dylan Sisson.

Poesia de primavera: Rosa, pompa y risa


Estem despullant l'hivern, a correcuita, per donar pas a la primavera. En aquests dies tan assolejats pareix que ja haja sortit, com un esclafit de la natura. Volem començar ja a donar-li la benvinguda (avançada, per l'escalfament global del planeta) amb poesia. Un poema de primavera, de Juan Ramón Jiménez per a compartir amb els menuts.

Rosa, pompa, risa
(Juan Ramón Jiménez)

Con la primavera
mis sueños se llenan
de rosas, lo mismo
que las escaleras
orilla del río.

Con la primavera
mis rosas se llenan
de pompas, lo mismo
que las torrenteras
orilla del río.

Con la primavera
mis pompas se llenan
de risas, lo mismo
que las ventoleras
orilla del río.


De la veu de Paco Mas , al seu CD Animal de Fondo, podem escoltar aquesta poesia infantil de primavera musicada i també veure'l a Youtbe



01 Rosa, pompa, risa (con Luis Pastor)




11.3.08

Musiquetes per a la bressola

Musiquetes per a la bressola. Cançons populars per a petits i grans és un CD que recull cançons populars interpretades per músics d’arreu dels Països Catalans. Els 60.000 exemplars que se n'han editat els trobareu encartats amb l'últim número de moltes revistes infantils i juvenils (Camacuc, Cavall Fort, Enderrock, Esquitx, La revista dels Súpers, Mil dimonis, Sons de la Mediterrània, Tatano i Tretzevents).

Aquest és un de tants projectes que estan portant endavant l’Associació d’Amics de la Bressola. Una producció del Grup Enderrock, la discogràfica Propaganda pel Fet!, Arenys.Org i Crea’t, amb el suport de l’ICIC.

El cançoner popular es modernitza de la ma de Feliu Ventura, Lo Pardal Roquer, Meritxell Gené, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Pep Gimeno ‘Botifarra’, Joan Miquel Oliver, Miquel Gil o Carles Belda, són alguns dels músics que posen al dia una vintena de peces per a petits i grans.
Podem escoltar les següents cançonetes: Jo som feliç; La llebreta; Una matinada fresca; Muntanyes del canigó,; La tarara; L'abella; Una mosca volava per la llum; El capellà i la gallina; La calma de la mar; Mareta, mareta; La Bepa; Les Caterinetes; La lluna, la pruna; Les poemetes; Miquel; La pastoreta; La cançó de les mentides; La gata i el belitre; L'escala de la vida; Transformacions; L'allioli; La Dama de mallorca.

Us proposem escoltar, ballar i jugar amb una d'aquestes cançons:
Una mosca volaba per la llum

Una mosca volava per la llum
i la llum es va apagar.
I la pobra mosca
es va quedar a les fosques,
i la pobra mosca
no va poder volar.


Ja sabeu, primer es canta normal i les altres vegades es canta substituint totes les vocals per una, per exemple l'a, i es repeteix amb e, i, o, u. És ben divertit, sobre tot per les boquetes i bocasses que fem cantant.
La il·lustració és de Lewis Trondheim.

10.3.08

La poesia a Primària, proposta d'activitat poètica a l'aula

Ja fa molt de temps, al principi d'editar aquest blog, us varem recomanar uns articles de Gloria Bordons. Hui us en volem recomanar un altre, magnífic com tots els seus escrits, molt pedagògic i interessant. El seu títol és La poesia a Primària, tot aprenent a reflexionar sobre la identitat cultural i el món. L'article està fet per Patrici Batalla, Glòria Bordons, Jaume Centelles i Mercè Segarra (amb la col·laboració de Sílvia Rins), tots ells especialistes en poesia infantil.

Ens dona bones pistes i excel·lent metodologia per a treballar a classe la poesia infantil. Doneu-li una ullada i comproveu-ho. La proposta d'activitat poètica a classe és fàcil de portar endavant i la reflexió està, malhauradament, a l'ordre del dia.
D'aquest article hem copiat Riera dolça i lenta, un poema popular alemany, traduït per J. Galí i O. Martorell.

Riera dolça i lenta
(Popular Alemanya)

Riera dolça i lenta:
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa,
del vespre fins al matí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu saber?
Jo sols visc per l'herba
amb cor sempre serè.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu deler?
Jo moriré dins l'ona
i ja no seré res.

La fotografia és de Toni Bra i el paisatge pertany a les rodalies de Cocentaina, el meu poble.

Poetilandia, web de poesia italiana

Si volem llegir, escoltar, comentar... poesia en italià us recomanem Poetilandia, una web molt completa realitzada per un col·lectiu de poetes italians.

Poemes, llibres podcasting poètics (magníficament recitats per Enrico Besso), poemes cantats, audiovisuals de poesia, comentaris, exposición i recitals poètics... molt completa.
Piove ancora
(Silvia Russo)
Sospiri infiniti
nella grande stanza oscura.
Pensieri già svaniti,
scivolati su queste mura.
E piove, piove ancora
dietro questi vetri vani
dove lì, la notte mora,
già ingoia il mio domani.
E piove, piove sempre
lì, sui fari ormai accesi
qui, sul mio novembre
quando i sogni son già spesi......
Piove, come piove!
Sia nell'anima, che sul balcone.
Il mio silenzio che si muove
dietro l'ombra della ragione.
E piove, piove intanto
che io smetto di parlare
per le gocce che hanno infranto
già la voglia di ascoltare
cosa dico, come e dove
poichè ascolto: ancora piove.


9.3.08

Verde marzo, poema infantil primavera

La papallona, Toni Bra

Verde marzo (Alma Flor Ada)

Verde, verde,
bajo el sol.
Verde la hoja
del caracol.
Verde la hoja,
roja la flor,
que visita zumbando
el picaflor.
Verde la hoja,
alta la flor
amarilla sonrisa
del girasol.
La mariposa
de flor en flor
verde el campo
bajo el sol.

I podeu llegir molts més poemes infantil, com aquest, de temàtica ben variada, punxant ací.

8.3.08

Mujeres, poema sobre les dones de Silvio Rodríguez

Les poetes, treballadores de la paraula, il. de Etsy.

Mujeres
(Silvio Rodríguez)

Me estremeció la mujer que empinaba a sus hijos
Hacia la estrella de aquella otra madre mayor
Y como los recogía del polvo teñidos
Para enterrarlos debajo de su corazón

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo
Siempre a la sombra y llenando un espacio vital
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
De la melena invencible de aquel alemán

Me estremeció la muchacha
Hija de aquel feroz continente
Que se marchó de su casa
Para otra de toda la gente

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Me estremeció la mujer que parió once hijos
En el tiempo de la harina y un kilo de pan
Y los miró endurecerse mascando carijos
Me estremeció porque era mi abuela además

Me estremecieron mujeres
Que la historia anotó entre laureles
Y otras desconocidas, gigantes
Que no hay libro que las aguante

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos