30.6.08

Poesia i futbol: la poètica d'un gol i la il·lusió d'un país


Temps enrera ja varem parlar del blog Els poemes de Josep Solé i hui l'hem visitat tot imaginant-se que hi hauria escrit un poema parlant de la final de l'Eurocopa de futbol. Efectivament, poesia i futbol no tenen perquè barallar-se i sinó llegiu aquest poema:

JA TENIM L’EUROCOPA
Al guanyar aquesta copa
Ha estat un gran acert,
D’aquest home que avui dia
Està dalt del cireret.
I són molts que no el volien
I ara preguen sobretot,
Que no deixi la batuta
Que es quedi en tal lloc.
Fins la premsa apretava a
Que es tragués l’entrenador,
I ara ells el glorifiquen
Al donar-li la raó.
Lo que ha fet aquest gran home
De seguir sempre son plat
De desfer-se d’uns galàctics
Que l’estaven marejant.
Ha sabut tan bé ajuntar-ne
Jugadors amb ambició,
Que tothom ara l’admira,
Per la seva actuació.
L’ha portat fins a la cima,
D’Europa la millor,
Com s’ha vist aquí a Viena
Que no té competidor.
Que el camp d’allí el prater
Més que un camp era un taller,
On brodaven els onze homes
El futbol que saben fer.
El Casilles a la porta
Que no deixa passar res,
Els penals per ell són xauxa,
I els defenses instrueix.
Que els quatre són muralla
De la Xina es pot dir,
La pilota que els hi arriba,
Ja no passa més d’allí.
Un Puyol i un Marxena
Són dos óssos per passar,
Sergi Ramos, Capdevila,
Laterals com no n’hi ha.
En la mitja “los jugones”
Són petits pro es fan molt grans,
Ajudats pel gran Senna
Sembla facin jocs de mans.
Ells es passen la pilota
Sens mirar-se ni un moment,
I la passen en “bandeja”
Qui l’espera atentament.
Són en Xavi i Iniesta
Els dos màgics del baló,
El contrari que els hi prengui
Ha de ser una excepció.
Al davant tenim en Silva
Un furó escorredís,
Fa ballar a la defenesa
Sempre troba passadís.
I en Torres és un nano
Que en el camp ho dóna tot,
Moltes voltes vol fer massa
Per diblar es perd el xicot.
És en Cesc suplent de luxe
Molt serè i intel.ligent
És un mag amb la pilota,
Un xaval polivalent.
I allí hi tenim en Villa
Element molt oportú,
Sempre està a la que salta,
Un segell de gol segur.
Però el destí, eixa vegada,
Doncs l’esquena l’hi ha girat,
Lesionant-se de tal forma
Sens final ell s’ha quedat.
Els suplents que allí saltaren
Quasi res en varià,
Xavi, Alonso i Cazorla
I en Güiza que marcà.
Finalment Sergi Garcia
El novell de selecció,
Els minuts que allí va tindre,
Es vegé bon jugador.
Ha estat tota una festa
Tot Espanya ho celebrà,
Ara falta continui
I més copes a guanyar!

La il·lustració és de Blanca Helga

1 comentari:

Abelardo Manuel Martinez ha dit...

Bueno, es importante que desde la más temprana edad se escriba y si es poesía mejor aun; no importa el tema, la calidad o la métrica, eso ya se irá perfeccionando con el tiempo