21.4.08

Poesia infantil i juvenil en el Dia de la Terra (22 d'abril)


Quina llàstima que amb tants problemes i mancances socials ens falten dies al calendari per a testimoniar la nostra pròpia barbarie. Però és així... celebrem i celebrem i quan passa el dia assenyalat ni se'n recordem de tanta celebració.

El dia 22 d'abril es celebra internacionalment el Dia de la Terra. Per què? Doncs perquè així com qui no vol estem carregant-se-la i de vegades cal xisclar en veu alta, personal i col·lectivament, per a que s'ature aquest desenfrenament salvatge de destrucció de la natura.

I, perquè no, aprofitem aquest dia per a llegir uns quants poemes, versos compromesos amb el nostre entorn, i aconsellar-vos la lectura d'un llibre ple, de gom a gom, de bona poesia al voltant de l'ecologia: Con los ojos abiertos, de Jorge Riechmann, editat per Los libros del Sol.



Un árbol
con medio cuerpo seco y medio vivo

¿Las ramas luminosamente grávidas
querrían deshacerse de las ramas muertas?

Si lo hicieran
el árbol moriría.
(Jorge Riechmann)
---------
L'ànima vital de la Terra

La terra no mor.
Està per sobre,
Per damunt de tot.
Força immortal,
El seu sediment.
Record?
Vers la seva història.
La seva immensa força,
Creix i esdevé nova, novament.
No cedeix a la superioritat de res.
Dipositada a contracor,
A despit de la seva natura, natural.
És rebel i genera fruit sense descans.
El règim dictatorial de la humanitat,
No pot gens contra l’ànima vital de la terra.
-------
És llavors que, feliç,
m’avinenç amb el món
perquè viure és, a més
de llegir i passejar,
menjar en pau cada fruit
generós que hem sembrat
i ens ofrena agraïda,
amorosa, la terra.
-----------
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
----------


Els rius tenen boques,
i només els feroços actes
de l´aigua en pot fer collars
de la set governant-nos
a mirar resplendent el mirall
on la paraula diu el viatge
de la llera i la fluència.
---------------


Un árbol desnudo
Vienen las estrellas
Le visten de hojas
El alba las seca.

2 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

Salvia,

D'on has tret aquesta imatge? És fantàstica.
Et felicito per aquesta selecció (del cor-Terra i dels textos).
Has quedat "enganxada" al meu post d'avui.

Gràcies,

Isabel Barriel

Sàlvia ha dit...

Ja saps que tinc un saquet ple d'imatges que vaig penjant al blog, per tal que il·lustració i text o poesia vagin ben lligades.

Gràcies a tu pel comentari. Ja he llegit el teu poema -"fantàstic"-, com el de la princesa.

Besadetes des d'un rraconet de la Mariola, pulmó del nostre entorn.