14.1.08

Un poema a la pissarra: activitat diaria a classe


Molt interessant la curta entrevista que El País li fa a Emili Teixidor, gran escriptor català i gran difusor de la literatura entre els joves. Amb motiu de l'aparició del seu llibre La lectura y la vida (editorial Ariel), una guia orientada a pares i a professors sobre com incentivar als xiquets i joves a llegir, diu coses que ens pareixen tant interessants com aquestes:

...Yo propongo a los profesores que en vez de poner cada día la fecha en la pizarra escriban un poema o un fragmento de una poesía. No obligas a que los alumnos lo lean pero lo leerán y les irá llegando. Es una manera de que aprendan palabras nuevas.

Sí, leer por leer es fantástico. No hay que olvidar que la literatura debe tener un punto de inutilidad, como todas las cosas bellas. No siempre hay que buscarle una función a las cosas y la lectura es una de ellas. Y eso los niños o los jóvenes aún no lo perciben, pero lo harán...

Molt bona, senzilla i pràctica aquesta idea d'escriure un poema o uns versos a la pissarra, cada dia diferents. Suposa una lectura guiada, necessària, quasi imperceptible, per que com un gra de sorra va omplint la petita illa poètica que cadascú té. De vegades aquest tipus d'activitat fomenta més la lectura de la poesia que tot un guirigall d'activitats desllavassades, sense continuïtat, sense programació, sense tenir objectius clars i que sols serveixen per omplir el currículum escolar. Pels camins de la lectura es camina poc a poc, amb sentiment, amb il·lusió, de la ma d'un adult que en guie i sobretot amb persistència quotidina.

M'apunto la idea i us recomano realitzar l'activitat i llegir el llibre d'Emili Teixidor (promet ser pràctic i interessant).

La il·lustració és de Catherine Genest.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Funciona! Al principi els alumnes estaven bocabadats, però ara esperen llegir el poema a l'entrar a classe. Gràcies per la idea.

Oscar Gualda Gisbert

Anònim ha dit...

AQUEST MATEIX DILLUNS COMENÇA A PRACTICAR-HO A CLASSE. ET COMENTO QUE TAL, VAL?

PURA DIANA FERRER