1.7.07

Garbes, poema de Ramón Xirau


Un poema que reflexa molt bé el temps d'estiu és aquest, de Ramón Xirau, poeta i filòsof català exiliat a Mèxic.

Garbes

Nuem la llum. Brillen les garbes, el cistell
s'omple de fruites saboroses.
I passa el riu i el temps ens passa
de la collita. Passen vents
volen tendres les aus vermelles
en l'esqueix de la tarda.
Naveguen lentament els animals del cel.
Verda la nit
La llum
els joncs, les fruites
a prop sí, molt a prop, les garbes.


La il·lustració és de Mario Romero Escobar, Vendedores de frutas (1989).

4 comentaris:

poesiaula ha dit...

Preciòs poema. Preciosa il·lustració.

Isabel

Anònim ha dit...

Un poeta mexicano, para nosotros, aunque también escribia preciosos poemas en su lengua vernácula.

Ramón Peribánez, Tijuana (Mexico)

Anònim ha dit...

Salvia, me permito aconsejaros un artículo sobre Ramón Xirau, uno de los más grandes poetas exiliados en Mexico, que aparece en la revista Letras Libres:

http://www.letraslibres.com/index.php?art=7172

Juan Ponce Miranda (Jalisco, Mexico)

Salvia ha dit...

Gracias por el artículo. Es muy interesante. Lo recomiendo al resto de lectores de este blog.
Un saludo desde Cocentaina (España)