29.7.14

¿Cómo soy poeta?, se pregunta Pablo Neruda


¿Si es así, cómo soy poeta?
¿Qué sé yo de la geografía
multiplicada de la noche?
En este mundo que corre y calla
quiero más comunicaciones,
otros lenguajes, otros signos,
quiero conocer este mundo.

Todos se han quedado contentos
con presentaciones siniestras
de rápidos capitalistas
y sistemáticas mujeres.
Yo quiero hablar con muchas cosas,
y no me iré de este planeta
sin saber qué vine a buscar,
sin averiguar este asunto,
y no me bastan las personas,
yo tengo que ir mucho más lejos
y tengo que ir mucho más cerca.

Por eso, señores, me voy
a conversar con un caballo,
que me excuse la poetisa
y que el profesor me perdone,
tengo la semana ocupada,
tengo que oír a borbotones.


28.7.14

Gloria Fuertes: feliz 97 aniversario


Hui volem celebrar l'aniversari del naixement d'una gran poeta, Gloria Fuertes, i ho fem amb els seus propis versos.

El pesimista piensa
en ayer.
El optimista,
en mañana.
El realista,
en hoy.
El poeta,
en ti.

La il·lustració és de Francesca Quatraro.

24.7.14

Damunt mon vaixell... navegue sobre onades de poesia



Damunt mon vaixell
(Joan Salvat-Papasseit)

         Damunt mon vaixell
                                l’arc de Sant Martí
                                                     com un gran cinyell.
                                                                           Totes les sirenes
                                                                                              engronxant-se en ell.

La il·lustració és de Brenda York.      

22.7.14

Paseando junto a ella: llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil, Paseando junto a ella, de Georgina Lázaro. que ens ha encantat pel tractament que fa de les relacions entre un net i la seua àvia: de les mans de la iaia el xiquet descobreix el món, el real i l'imaginari, caminant...

Agarrado a su mano 
empecé a caminar.
"Andando, andando, andando,
que te voy a ayudar".

El mundo abrió sus puertas
paseando junto a ella;
flor, nido, mariposa,
nube, pájaro, estrella.

Pero el temps va passant i l'àvia va envellint. És la roda de la vida que no s'atura mai:

Yo crecí; ella cambió.
Su andar se hizo más lento.
Ya no canta su nana,
ya no cuenta sus cuentos.

La memòria fugisera s'ha escapat. Què passa? Ara és el net el que li ajuda a redescobrir el món, té tot un cofre amb els tresor que l'àvia li ha ajudat a trobar i és ell ara el que els comparteix amb ella:

Del cofre de los tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que le hagan recordar.

Libro, fuente, paloma,
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Un llibre molt boniquet, tendre y simpàtic, que ajuda a comprendre l'alzheimer y les diferents relacions personals que s'estableixen amb la persona que estimem i que sofreix aquesta malaltia. 

Les il·lustracions de Teresa Ramos donen un toc especial que arrodoneix la història. Un llibre molt recomanable que edita Everest.

20.7.14

La nostra casa, el nostre poema / Nuestra casa, nuestro poema


 La casa, el nostre regne natural. Hi ha molt tipus de cases, com hi ha molts tipus de famílies. Totes són fantàstiques, perquè som nosaltres les que les humanitzem. Les cases són l'espai, la llar ho és tot. No ens agrada gens que moltes famílies estiguen desnonades del seu llar. Tots tenim dret a una habitatge!

Ara us invitem a llegir aquest poemeta infantil sobre la casa, d'autor desconegut:

La casa

Ventanas azules,
verdes escaleras,
muros amarillos
con enredaderas
y en el tejadillo
palomas caseras.

La il·lustració és de Mihail Sergeevich Pivovarov.

16.7.14

Adivinanzas del verano: Un grapat d'endivinalles per a jugar a l'estiu



Adivina, adivinanza,
he plantado una planta
en la maceta del Sol,
en qué estación estoy?
( il. Marie Desbons)

Sense dubte estem en l'estiu i anem a jugar a les endevinalles. Totes les endevinalles fan referència al calor, la platja, les vacances, els gelats, la fruita... Un grapat d'endevinalles de l'estiu. Juguem amb les paraules a l'ombra de la poesia (podeu comprovar la solució arrosegant el punter per damunt)


Siempre tan fresquito
en el cucurucho.
¡Qué rico y qué frío!
Y nos gusta mucho.
(el helado)
*
A la playa vienen,
y luego se van.
Si te acercas mucho,
te van a mojar.
(las olas)
*
Redondo como un pandero,
quien me toma en verano
debe usar spmbrero.
(el sol)
*
En verano barbudo
y en invierno desnudo,
¡esto es muy duro!
(el árbol)
*
Lleva años en el mar
y aún no sabe nadar.
(la arena)
*
Corriendo entre los campos,
cantando voy mi canción:
a sedientos doy la vida
antes de morirme yo.
(el río)
*
Por encima de él los barcos van,
por debajo de él los peces están
y en él nos vamos a remojar.
(el mar)
*
Dime el nombre de una estación
en la que tenemos vacación.
(el verano)
*
Tan redonda como un queso,
nadie puede darle un beso.
(la luna)
*
Guardado en invierno,
lo luzco en verano,
es mi único traje
en sitios de baño.
(el bañador)
*
Una gran bañera
llenita de agua
donde todos juegan,
saltan y nadan.
(mar, piscina)
*
No toma té,
ni toma café,
y está colorado,
dime ¿quién es?
(el tomate)
*
Salgo todas las mañanas
y por las tardes me escondo;
doy mucho calor y luz
y soy redondo, redondo.
(el sol)
*
Con su risa mañanera
toda la playa alborota,
pescadora y marinera.
(la gaviota)
*
Ando siempre en verano,
unas veces abierto,
otras veces cerrado.
(el abanico)
*
Chiquitín y danzarín,
pasa las noches rondando
con la lanza y el cornetín.
(el mosquito)
*
A mi me tratan de santa
y conmigo traigo el día.
soy redonda y encarnada
y tengo la sangre fría
(la sandía)
*
 De muy lejos vengo,
a muy lejos voy,
piernas no tengo y viajero soy.
(el camino)
*
Tú allá.
yo acá.
(la toalla)
*
Adivina, adivinanza,
qué sol sale de la planta?
(el girasol)
*
O la encuentras en el mar,
o la digo y no la entiendes,
o la vas a adivinar.
(la ola) 
*
Tengo copa y no soy árbol,
tengo alas y no soy pájaro;
protejo del sol a mi amo,
cuando vida tengo,sobre todo en verano
(el sombrero)
*
De celda en celda voy
pero presa no estoy.
(la abeja
*
La mano las rompe,
el pie las tritura,
la boca las bebe.
¿Que son?
(las uvas)

14.7.14

Cada noche un cuento / Cada nit un conte


Una noche de cuento

Dime que tienes tiempo
para contarme un cuento
esta noche,
mamá.

Quiero que me susurres
bajito,
tendido sobre mi oído,
historias del más allá.

Quiero que me traigas duendes
y que hagas sonar trompetas
y, junto con mil caballos,
llenes mi habitación
de magia, color y fiesta.

Y yo…
prometo estar bien atento,
¡y más que contento!
si tú esta noche vienes
a contarme un cuento.

Il·lustración de Miguel Tanco.

13.7.14

A mi corazón el domingo: poema de Wislawa Szymborska


A mi corazón el domingo

Gracias te doy, corazón mío,
por no quejarte, por ir y venir
sin premios, sin halagos,
por diligencia innata.

Tienes setenta merecimientos por minuto.
Cada una de tus sístoles
es como empujar una barca
hacia alta mar
en un viaje alrededor del mundo.

Gracias te doy, corazón mío,
porque una y otra vez
me extraes del todo,
y sigo separada hasta en el sueño.

Cuidas de que no me sueñe al vuelo,
y hasta el extremo de un vuelo
para el que no se necesitan alas.

Gracias te doy, corazón mío,
por haberme despertado de nuevo,
y aunque es domingo,
día de descanso,
bajo mis costillas
continúa el movimiento de un día laboral.

Il·lustració d'Elia Fernández.

10.7.14

Dificultades: poema de Enrique García Trinidad



Dificultades

Lo más difícil es que el corazón
recorra su distancia sin heridas,
que el tiempo tenga besos suficientes
entre las páginas del libro que hace piedra la Historia.
Lo más difícil es
que las fotografías rocen sin abrasar
las horas degolladas,
acaricien sin daño
los encajes oscuros de las horas que fueron.
Lo más difícil es que la rutina sirva para tejer
una canción de cuna
que adormezca y abrigue los caballos sin alma del olvido.
Lo más difícil es que nuestros versos
rescaten hoy de nuevo la canción más oculta, sin sangrar,
sin hacer de la vida cotidiana un esperpento.
El resto es siempre fácil, sucede simplemente.

Il·lustració d'Elia Fernández.

9.7.14

Los beneficios de la poesía en el mundo laboral / Els beneficis de la poesia en el món laboral



Ens ha cridat molt l'atenció la lectura d'un article, dins de enPositivo, que sota el títol Los beneficios de la poesía en el mundo laboral ens descobreix noves vessants de la poesia i la seua aplicació a la vida laboral i personal. Us invitem a llegir-lo i que ens deixeu les vostres opinions.

En principio el encuentro entre la poesía y el ámbito laboral parece poco probable más allá de las fronteras del arte y sus profesiones vinculadas. Sin embargo numerosos profesionales han encontrado en este género literario una fuente de inspiración no ya en su vida privada sino en el propio trabajo, incluso por sorprendente que sea como aplicación en los negocios.

Autores como el estadounidense Wallace Stevens, adscrito como T. S. Eliot a la corriente vanguardista y galardonado en 1955 con el Premio Pulitzer de Literatura; Dana Gioia, poeta graduado en Stanford Business School; o Jaime Gil de Biezma quien también desarrollo actividades empresariales; dan testimonio que las finanzas se pueden combinar con los más cálidos versos. Algo que además viene a romper estereotipos acerca de la presunta adhesión del arte con un estilo casi siempre bohemio o determinado estrato social.

En cualquier caso los empresarios pueden enriquecer su perspectiva no solo leyendo ávidamente ficción, novelas contemporáneas o libros en relación a su temática, tienen más que aprender de aquello que en apariencia nada tiene que ver y sin embargo otorga una amplitud de miras.

La poesía enseña a luchar y simplificar la complejidad tal y como asegura el fundador de Harman International Industries (HAR), Sidney Harman “Solía decirle a mi equipo de dirección que consiguiera poetas como gestores. Los poetas son nuestros pensadores más originales. Miran nuestros entornos más complejos y reducen su complejidad debido a su capacidad de comprensión”.

Leer y escribir poesía puede ejercitar la virtud de conceptualizar mejor el mundo y a su vez comunicarse con los demás. Al explorar también los sentimientos, temas tan vitales como la mortalidad, la vida en sí misma nos permite comprender mejor a la gente de nuestro alrededor y potenciar la empatía como hiciera Miguel Hernández en su Elegía “Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano…”.

Sin olvidar que es una valiosa herramienta para potenciar la creatividad o estrategia del llamado pensamiento lateral gracias a la continua utilización de recursos estilísticos y figuras retóricas. Como expresa Dana Gioia “Sentí una gran ventaja sobre mis colegas porque tenía un bagaje de imaginación, en el lenguaje y literatura”.

No en vano a parte de habilidades cuantitativas los altos ejecutivos necesitan desarrollar las habilidades creativas, luego la poesía puede ser una buena alternativa.

Cristina Grao Escorihuela
Redacción


La il·lustració és de Liu Ye.

7.7.14

A l'estiu, tot cuc viu: poesia de Marc Granell


Del refrany a la poesia, de la saviesa popular a l'escrit del poeta; parlem de que "a l'estiu, tot cuc viu", un refrany molt típic de les nostres terres i, basant-se en ell, el poeta Marc Granell ha escrit un divertit poemeta estiuenc. Ens agrada ficar alegria i humor en aquests assolejats dies de juliol.

L'estiu

En estiu
tot cuc viu.
El cuc gran
i el xiquiu.
El cuc bo
i el nociu.
El cuc trist
i el que riu.
Qui ho diu?
Qui açò escriu.
Que en estiu
tot cuc viu.

La il·lustració és de Tad Carpenter.

4.7.14

Versos para cada estación del año: poesía de Pedro Mañas



Cada estació de l'any produeix profuns canvis en la natura i el camp, és com si es canviara la vestimenta. Però a la ciutat és més difícil detectar aquests canvis.Com que som bons observadors, i gràcies a la poesia de Pedro Mañas, ara podem seguir les pistes que cada estació ens va deixant en els pobles i ciutat.

Estaciones

¡Primavera!
La lluvia hace crecer los rascacielos,
en las calles se forman riachuelos
y la gente va a pescar a las aceras.
                                     ¡Primavera!


¡Verano!
Las antenas se han llenado de gorriones
que juegan a volar con los aviones
y les llaman "mamá" a los aeroplanos.
                                                   ¡Verano!


¡Otoño!
Las farolas se vuelven amarillas
y pierden poco a poco las bombillas,
que les caen a las señoras en el moño.
                                               ¡Otoño!


¡Invierno!
Duermen en los buzones los carteros
para huir del viento helado y traicionero
que ha dejado sin hojas mi cuaderno.
                                                  ¡Invierno! 

Hem aprofitat les originals pintures d'Arcimboldo, sobre les quatre estacions de l'any, per acompanyar els versos de Pedro Mañas.

3.7.14

A l'ombra de la poesia, sota la figuera


Tal vegada siga la figuera l'arbre que més s'uneix a l'estiu: la seua gran ombra, les dolces figues...el plaer de descansar relaxadament sota una figuera és meravellós i molt estiuenc. Però, millor expressar-ho amb un haiku.

Sota la figuera
reposa l'aire immòbil.
Tebiors d'estiu.


2.7.14

Conte-poesia de sirenes / Cuento-poesía de sirenas



Esta nit no pot faltar l'estoneta especial de contar un conte. És possible que hui ens demanen un conte de sirenes, màgiques dones d'aigua, i el contem unint conte i poesia. Ací teniu un conte-poema que farà les delícies dels més menudets.

De las sirenas
(Carmen Martínez)

Cuéntame el cuento
de las sirenas,
esas que juegan
con las ballenas.

Las que conocen
a los delfines
malabaristas
y saltarines,

lindas sirenas
que con su canto
a las langostas
deleitan tanto.

La il·lustració és de Kate Pugsley

1.7.14

Cada mes té el seu poema: poesia de Juliol -Isabel Barriel-


 Encetem juliol amb poesia, com sempre. Hui us invitem a llegir aquest preciós i imaginatiu poema que ens ha regalat l'amiga i poetessa Isabel Barriel. Gràcies, Isabel! Juliol és diferent i més fantàstic vist amb els teus ulls i els teus versos.

Juliol 

Cada dia de juliol
matinem jo, la llum i el sol
per anar a fer un bany a mar,
contemplar al camp cada color
i inventar el que hi ha
més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,
una bruixa que descansa,
un feix de llenya amb màgia
o un pou d'aigua sagrada.
Cent cavalls alats,
una cançó mai cantada
amb tres tambors de fons
i un vals antic de fades.
Un paradís de verds novells,
de fruita fresca mil safates,
flors i llaços en garlandes
i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,
rosada blanca a l'albada,
aromes suaus d'herbes superbes
i serenor als capvespres...

Què visca l'estiu, la lectura i la poesia!!!
 

30.6.14

El vals del mar... seguint la música de la poesia


 Ola va, ola ve, ola va... sembla que el mar balle un vals, seguint un ritme compassat del que gaudeixen els banyistes. Ens deixem anar sobre les ones i ballem, amb ritme suau, poc a poc, mentre escoltem la música del mar.

Vals del mar

Ola la
viene y va, baila el mar
este vals.
Ola la
viene y va,
viene y va,
viene y va. 

La il·lustració és de Marcy Tippmann.

27.6.14

Els camins de l'estiu, els camins de la poesia


La poesia té molts camins i és força interessant i divertit anar descobrint-los. També, passejant pel camp aquest estiu, podem descobrir nous camins, que ens portaran a...

El camí

Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on em durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia.
Saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si se'n vols saber,
passa-hi cada dia.

La il·lustració és d'Elena Odriozola

23.6.14

Revetlla en la nit de sant Joan: poema de Joan Salvat-Papasseit


Aquesta és la nit més màgica e l'any, la nit de sant Joan, farem festa i cantarà el gall. La revetlla de sant Joan és per a gaudir en companyia, menjar i beure junts, escoltar música i cantar, encendre la foguera i saltar... deixem que tot es renove en aquesta màgica nit. Passeu-ho requetebé!

Vetlla, revetlla

Sant Joan
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
y l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.



Les il·lustracions són de Leandro Lamas

22.6.14

Gotas de poesía junto al lago del bosque


El lago del bosque
(Edith Södergran/ Alicia Surveyer, il.)

Yo estaba sola en la soleada orilla
de un lago azul pálido del bosque,
en el cielo flotaba una nube solitaria
y en el agua una isla solitaria.
El dulzor de la canícula
de cada árbol goteó con perlas,
y en mi corazón abierto
se deslizó una gota pequeña.

18.6.14

Poema del enamorado de la maestra, d'Elsa Bornemann


Ai, quants alumnes s'enamoren de la seua mestra! Ara que estem acomiadant-se del curs hi ha un alumnes que s'ha decidit a versificar el seu amor en la llibreta de classe. Ens ha encantat este poemeta d'Elsa Bornemann, il·lustrat per Nerina Canzi.

Poema del enamorado de la maestra

Usted jamás va a saberlo
y es apenas una frase:
¿cómo escribir que la quiero
en el cuaderno de clase?

Usted nunca va a enterarse.
Es ancha esta pena mía...
¿Cómo contarle mi amor
con faltas de ortografía?

Usted pondrá "insuficiente"
a su alumno enamorado,
pues por volverla a tener
voy a repetir el grado.

17.6.14

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar: poesia de Josep Maria Sala-Valldaura


Final de curs, época d'examens... ufff! Sembla que per als malfeiners i pocasoltes d'estudiants tindrem que aplicar-los algun conjur, com aquest... 

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa, 
Verge Santa!
per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d'hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle
ben notable;
i miraculosament,
tots diran
"excel·lent,
és excel·lent".

La il·lustració és d'Owen Gent.

16.6.14

Dolorosas risas: versos contra la crisis que borra sonrisas de los niños y niñas


És el somriure dels xiquets i de les xiquetes el que ompli el món de colors. Sense ell tot seria gran i gris. Però aquesta mísera crisi per la que ens han fet passar està esborrant molts dels seus somriures. No devem consentir que açò succeeixa. Val més una panxeta plena i un somriure que tots els diners del món. Ens ha encantat trobar aquest preciós i cru poema -gràcies, Montse S. May, per compartir-ho- que ens versifica la dura realitat de part de la infància d'avui, d'ací -sense anar-se'n més lluny-

Dolorosas risas

Se levantan a las nueve
y desayunan en familia
unas tostadas untadas
con las primeras risas del día.

Anoche
también cenaron risas.

Es posible que hoy,
para comer,
la alegría
ya esté amortajada.

Y mientras observo
estas ruinas,
me pides que
regrese a mis poemas,
a las rimas…

¡Cómo duele este presente
de dolorosas risas!

La il·lustració és d'Alicia Varela.

15.6.14

Vaixell de joguina, poema de Carles Salvador


"Carlets" Vaixell de joguina


Damunt de la llibreria

tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí.

Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,
el núvol gris fet de glassa 
i l'home bru del timó 
que fuma i té molta traça 
per cantar tota cançó. 

Vaixell petit, de joguina, 
entre llibres presoner! 
Et manca un vol de gavina
i el càntic d'un mariner 
per, navegant de bolina, 
eixir a alta mar lleuger. 

Damunt de la llibreria 
tinc un petit bergantí; 
quan el mire cada dia 
veig que ell, si pogués, faria 
per la mar un llarg camí.


12.6.14

Libros, tiempo y lectura: micropoema de Ajo


Are you ready books?

He comprado dos libros 
en la Feria del Libro;
ahora voy a la Feria del Tiempo
a comprar un par de días
para leerlos.

6.6.14

Adivínalas (303 nuevas adivinanzas): llibre d'endevinalles d'Antonio Gómez Yebra


Jugar amb les endevinalles sempre és un autèntic plaer per als xiquets i xiquetes. És un autèntic repte lingüístic del que surten somriures i aplaudiments o cares decebudes quan no s'encerta. Tenim prop les vacances d'estiu i el temps per a compartir amb ells és molt més gran. Què tal si aprofitem part d'eixe temps per a llegir poesia i jugar amb les endevinalles?

Antonio Gómez Yebra té un fantàstic i lúdic llibret d'endevinalles -cal dir que aquest autor en té un bon grapat- que farà les delícies de grans i menuts: Adivínalas (303 nuevas adivinanzas), editat per Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia infantil Ajónjoli

El llibre té un marcat caràcter lúdic, com correspon a un bon llibre d'endevinalles, i els reptes que ens planteja no ens deixen indiferents. Les il·lustracions de Jack Mircala, fetes amb retallables, li donen encara més originalitat i joc al llibre. 

Preneu bona nota... un nou llibre per ficar-hi a la motxilla aquest estiu.

5.6.14

12 poemas de Federico García Loca: llibre de poesia infantil editat per Kalandraka... celebrem el seu aniversari!


Hui celebrem l'aniversari del naixement de Federico García Lorca i res millor que fer-ho llegint els seus poemes. L'editorial Kalandraka acaba de publicar un preciós llibre, d'aquests especials per a regalar o regalar-se'n, fantàstic per ficar a la motxilla aquest estiu: 12 poemas de Federico García Lorca, amb unes meravelloses il·lustracions de Gabriel Pacheco -ens encanta tota l'obra il·lustrada d'aquest artista-.

El niño mudo
(Federico García Lorca)

El niño busca su voz.
(La tenía el rey de los grillos.)
En una gota de agua
buscaba su voz el niño.

No la quiero para hablar;
me haré con ella un anillo
que llevará mi silencio
en su dedo pequeñito.

En una gota de agua
buscaba su voz el niño.
(La voz cautiva, a lo lejos,
se ponía un traje de grillo.)

García Lorca té una part important dels seus poemes que podem llegir amb els xiquets i xiquetes. En aquest llibre s'ha fet una tria dels versos que tenen a veure amb la cançó popular, el poema musical i el joc dels xiquets. Podem llegir: Canción tonta – El lagarto está llorando – Cancioncilla sevillana – Mariposa – La tarara – Vals en las ramas – Los reyes de la baraja – Escuela – El niño mudo – Caracola – Paisaje – Despedida.


Part de l'obra de Federico García Lorca la podem llegir en diferents editorials i al blog hem anat penjant diferents poemes seus, però ara tenim l'oportunitat de gaudir d'esta joieta de llibre que farà les delícies de grans i menuts: per la selecció de poemes, les il·lustracions, la maquetació del llibre i la seua edició. Molt recomanable!

Cancioncilla sevillana
(Federico García Lorca)

Amanecía
en el naranjel.
Abejitas de oro
buscaban la miel.

¿Dónde estará
la miel?

Está en la flor azul,
Isabel.
En la flor,
del romero aquel.

(Sillita de oro
para el moro.
Silla de oropel
para su mujer.)

Amanecía
en el naranjel. 

4.6.14

Pena de amantes: poesía de Mar Benegas



Pena de amantes

Se han enamorado el Mar y la Noche,
que cuando se ven no hay ningún reproche:
y se ofrecen las estrellas y las olas
y al cabello se atan blancas caracolas.
Al llegar el Día ella ha de marchar
él quisiera verla, empieza a llorar
el llanto es hondísimo y tan abundante
que dejó al Mar azul, su pena de amantes.

Il·lustració d'autor desconegut.

3.6.14

Mañanas de cantos en la charca: poesia de Julián Alonso


Cada mañanita
cuando sale el sol,
los grillos cantores
cantan su canción.

Gri, gri, gri del grillo
gri, gri, gri, croac, croac,
se escucha a la rana
para acompañar.

Al alba temprano,
cerca del charcal,
la ranita entona
su ronco croar.

La rana y el grillo
buena orquesta harán
a poco que ensayen
su gri-gri, croac-croac.


2.6.14

Poema del bon matí: bon dia amb poesia d'Olga Xirinacs

 

Passem fulla del calendari i encetem mes, setmana i dia... estrenem un nou dia cada dia, sempre diferent, sempre interessant, sempre amb nova llum. És fantàstic! Volem saludar a cada dia amb poesia i hui ho fem amb els versos d'una gran poetessa, Olga Xirinacs.

Amb molta i nova alegria us donem el bon dia, amb poesia.

Poema del bon matí
(Olga Xirinacs)

Poema del bon matí,
el de les coses petites,
la paraula que comença
i també el primer somriure,
i l’olor del pa calent
i l’aigua que raja fresca
que va desvetllant els somnis
i els pensaments que floreixen.

Poema del bon matí
que busca l’amor i el troba,
que no s’espanta del dia
perquè l’hora encara és jove.
Avui neix una claror
que ahir encara no sabia:
té necessitat de tot
i ho demana sense mida.

És un començar en no res
i estrenar les mans tan vives
i uns llavis que mai no es cansen
de besar la pell tan fina.
Amor, si el carrer és glaçat
i cap ocell no et desperta,
no deixis entrar la por,
no l’escoltis! Que no és certa.

Cal desvetllar tots els somnis
i renovar l’esperança,
deixar el malson i l’angoixa:
no oblidem que la nit passa.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s’acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.


Les il·lustracions són de Shazia Rashid-Smith.