5.5.16

Diaris... on està la poesia?



Diaris
Qui posa límits a l'esperança d'un demà millor?
Qui trenca en mil bocins la innocència tot just encetada?
Qui ofega en el mar embravit els somnis de llibertat?

Gira el full, ja ho pensaràs demà... 

(Carmen López Alcoverro  / Alain Pontecorvo, il. )

3.5.16

Poetas a diario: todos vivimos la poesía / Tots vivim la poesia


Jo sóc poeta, tu eres poeta, ell i ella són poetes, nosaltres som poetes, vosaltres sou poetes i ells i elles són poetes. Tots tenim un poc de poetes, uns amb més encert que altres, però tots som o podem ser lectors de poesia, sobretot els xiquets i joves si els adults fomentem la lectura i escriptura de poesia. La poesia està al nostre voltant, malgrat que de vegades no sabem veure-la. Està als carrers i a l'escola, al treball i a la festa, en la familia i els amics. Està! Podem trobar-la a la vora del mar o en una tàpia mig derruida, entre els núvols o en el cossiol del balcó,... Mireu bé i comprovareu que està sempre en la nostra vida i entre els nostres, tan sols cal donar-li llum.

Llegir poesia, escriure'n, sentir-la... tot un plaer que ens convertirà en... poetes. Poetes a diari, com en aquests versos de Mª Rosa Serdio.

Poetas a diario
(Mª Rosa Serdio)

Esa mujer que tiende la ropa
con estrellas de mar.
Ese hombre que riega el jardín
y convoca arcoíris.
El abuelo que lee la prensa
y rima sus titulares.
Esa abuela que teje el tiempo pasado
en una bufanda.
Ese niño que sueña un amigo
que él solo ve.
Y la niña que junta palabras
y se hace con ellas un nuevo collar.
Todo ellos conjuran,
son gente normal...
Cada uno cultiva su jardín secreto
de magia y coral.

La il·lustració és de Gizem Vural.

2.5.16

Poema de maig, de Martí i Pol



Maig, primavera, flors i versos, flors i besos... flors i poesia. Li donem la benvinguda a este nou mes.

Maig
(Martí i Pol)

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

La il·lustració de Meerinskaya Mir Ales. 

1.5.16

Versos para las madres / Versos per a les mares



La vida en este planeta nace de una mujer
Adrienne Rich / Eliane Monique Girofla, il.

Un poema dedicat a totes les mamàs del món que cada dia es mereixen moltes abraçades i molts poemes per a que sàpiguen que les estimem molt. Visquen les mares!

Llévame, solitaria,
llévame entre los sueños,
llévame, madre mía,
despiértame del todo,
hazme soñar tu sueño,
unta mis ojos con aceite,
para que al conocerte me conozca.
(Octavio Paz)

30.4.16

Canciones con cuento, de Estrella Ortiz


Versionem cantant els contes -il·lustració de Deborah Melmon-

A que no se us havia acudit convertir els contes en cançons? Cantar els poemes sembla més senzill, però també podem fer-ho, com hem comprovat amb els contes infantils d'Estrella Ortiz. Aquesta contista i narradora fica a la seua web tres exemples: El cerezo, Cada oveja con su pareja i De paseo. Us encantaran, a més que ens dona moltes idees per adaptar altres contes a cançons infantil.

28.4.16

Jugar amb la poesia: article de Ricard Bonmatí



Us recomanem que li doneu una llarga ullada a la conferència que Ricard Bonmatí, Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor, que es va impartir dintre del cicle de conferències, El gust per la lectura (2007-2008), que va organitzar el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. La proposta de jugar amb la poesia infantil sabeu que es constant en aquest blog: jugar per aprendre, jugar per a gaudir, jugar per a compartir, jugar per a sentir i també jugar per a... poemar. 

Us fiquem un xicotet tastet d'un dels poemes infantils que hi surten a l'article:

El meu fantasma

Una nit de lluna plena,
al castell del meu besavi
sento veus d'ànima en pena
que provenen d'un armari.

Jo que l'obro per calmar-me
i un llençol veig que es desplega,
pren la forma d'un fantasma,
surt i em diu: "Mercès, col·lega".

"Per la veu 'he descobert:
¡ets l'espectre del padrí!"
"¡Fill del fill del meu fillet!,
el besnét meu preferit!..."

"Fa set anys, quan era un vell,
vaig pregar que, si em moria,
m'enterressin al castel
per si els ossos revivien..."

Podeu seguir llegint el poema al seu article.

Il·lustració de Iwony Chmielewskiej.

26.4.16

Sonidos de primavera: libelulean las libélulas con poesía / Sons de primaverade primavera


Sonidos

Si las abejas abejean
entre las flores,
¿qué hacen las libélulas?
¿Libelulean?

¿Las libélulas liban
igual que las abejas?

Si de las colmenitas
nos llega el abejeo,
¿de dónde las libélulas
traen su libeluleo?

Las abejas regresan
a sus colmenas abejeando.

¿A dónde las libélulas
se van libeluleando?

La il"lustració és de Pitu Álvarez.

25.4.16

Ua cançoneta i a dormir: llibre de cançons de bressol de M. Dolors Pellicer


S'acaba d'editar un preciós llibre de poemes per a bebés que amb la seua musiqueta es transformen en cançons de bressol. Una cançoneta i a dormir, amb versos de Mª Dolors Pellicer, musicats per Rubén Suárez i Tinna Pla -el llibre s'acompanya d'un CD- i amb unes simpàtiques il·lustracions de Pep Ferrer. L'obra està publicada per El petit editor.

Així, bressolem els somnis dels més menudets amb poemetes cantats, donant els primers passos per la poesia des de 'xicotius'.

23.4.16

El lector: un poema en homenatge als lectors i lectores en el Dia del Llibre



El que lee mucho y anda mucho, 
ve mucho y sabe mucho
-Miguel de Cervantes-

Hui és la festa gran dels lectors i lectores. Els lectors com a subjectes principals, els llibres com a objectes actius que ens donen passatge a nous mons, reals o imaginaris, a nous coneixements, a noves aventures, a gran passions, a... Hui és la nostra festa, tot gràcies als escriptors. Vaja els nostre xicotet homenatge a tots i totes les lectores, grans i menudes, que cada dia donen vida a les paraules amagades als llibres.


Lector
(José Luis Blanco Garza) 

En mi niñez leía casi todo
sin importarme nada
el autor, la tendencia ni el olvido
que entonces arreciaba.

Lectura, ensoñación, frente a la cual
el mundo se borraba:
lentas tardes de sol en la azotea;
horas de asueto, mágicas.

Descubrí con el tiempo lo que tiene
y no tiene importancia,
ciertos libros impares que la crítica
con soltura baraja

donde leí la vida de repente
misteriosa, tan clara;
donde sigo leyendo la verdad
que buscan estas páginas...


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

Dos poemes de sant Jordi i un poema del drac: feliç Dia de Sant Jordi a tothom


Ja estem, ja ha arribat! El Dia de Sant Jordi està ací i els carrers s'omplin de llibres i roses, de gent mirant i comprant llibres, d'escriptors i il·lustradors signant les seues obres. Si, hui és el dia, ho sabem perquè de bon matí ja s'hem trobat passejant d'amagades a la princesa i al drac, a un sant Jordi un poc cansat de veure el que se li aveïna, i a la florista corrent entre la gent mentre se li caien roses i versos del seu cabasset. Hem arreplegat les roses i també els versets, així que els compartim amb tots vosaltres.

Bon Dia de Sant Jordi i bon Dia del Llibre!

A la primavera
(José Manuel Pagán)

A la primavera
vigila el jardí,
pot ser hi ha Sant Jordi
a sobre d'un pi;
ens porta orenetes,
flors i romaní.
A la primavera
vigila el jardí.

A la primavera
si surts per un bosc,
pot ser hi ha Sant Jordi
mirant una flor;
ell cuida les plantes,
els rius i els rocs,
a la primavera
si surts per un bosc.

A la primavera,
si vius a ciutat,
pots fer una visita
als arbres del parc;
pot ser hi ha Sant Jordi
assegut en un banc,
a la primavera
si vius a ciutat.


Sant Jordi

Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Ha sentit
dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
La seva
espasa al raig del sol
brilla que brilla.

Cercaré el drac i el venceré!
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:

Potser aquest drac no és el darrer...
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!


Com dorm el drac

Com dorm el drac,
enmig de les tenebres,
cercant estrelles
que encara no ha trobat.
Demana, als déus,
un cos menys feixuc,
per aixopluc,
demana un cau,
però no escau,
en temps raonable,
ser pidolaire
en aquest ensurt.
Puix tot un poble
el vol escanyar
i ha disposat:
gran cavaller.
El veig plorar,
és tan proper.


Aquestes simpàtiques il·lustracions són d'Anna Llenas.

22.4.16

Prebenda de poeta en el Dia de Sant Jordi



Prebenda de poeta

Barcelona, vint-i-tres d’abril.
Llibres i roses vessen a les Rambles.
M’allunyo del, per a mi, mortal xivarri
cap a un santuari del llibre a la ciutat.

Arribo al mercat de Sant Antoni
tot adonant-me’n del meu error:
Avui no deu ser el llibre el tresor,
ho és, més que res, el mediàtic autor.

Tant fa. La zona està tranquil·la
i així sóc capaç de gaudir el passeig
amb la mirada alta que m’omple la vista
de façanes i balcons amb esperit d’artista.

Dues veus dolces em retornen a la terra
oferint-me entre somriures roses de paper.
“Emporti-se’n una que amb la seva ajuda
algunes boques estem mirant de satisfer.”

Sent aquest el motiu, per descomptat.
que malgrat no tinc a qui donar-li
aquesta rosa fingida tindrà més sentit
que una gran rosa freda de nevera.

Ossat, amb un gest li demano un petó.
Ella riu: “Ei! Aquest no era el tracte.
Bé doncs, i sí a canvi d’un poema
jo et pidolés aquest dolç favor?

Amb curiositat observa el llapis lliscar
deixant sobre el paper línies per desxifrar.
Poso punt i final i entrego la missiva.
Li veig els ulls resseguir els renglons.

En acabar em mira, somriu i s’apropa.
M’estampa un gran petó a la galta
i ens estrenyem en càlida abraçada.

I jo penso agraït: “Prebenda de poeta.
Que són les paraules, més que una rosa,
les que a una dona li roben el cor.”

Libros, poesía de Luis Alberto de Cuenca


La relació del lector/a amb els llibres és un tant especial, entre l'amor i l'odi, com tota relació amorosa. Unes vegades ens atrapa el seu contingut, ens enamora, i altres ens produeix un rebuig fort, com una descàrrega elèctrica. Malament si la lectura ens deixa indiferents. 

Libros

Qué sería de mí sin vosotros,
tiranos y, a la vez, embajadores,
de la imaginación,
verdugos del deseo
y, al mismo tiempo, mensajeros suyos,
libros llenos de cosas deplorables
y de cosas sublimes,
a los que odiar
o por los que morir.

La il·lustració és de Marta Kiss.

20.4.16

Lo que saben los erizos: llibre de poesia infantil de Beatriz Osés


Tenim diversos llibres de poesia infantil per anar comentant-vos i volem començar per un llibret fantàstic, Lo que saben los erizos, del tàndem poètic-il·lustrat que formen Beatriz Osés i Miguel Ángel Díez, editat per Factoría K de Libros.

El poemari està format per 28 poemes que van enganxant-se uns a altres, com si estigueren cosits per un fil de sentiments, un fil que va brodant amb puntades de tendresa i malenconia. I és que la temàtica central del llibre va, justament, sobre la tristor i el plor; però no estem davant d'un llibre trist, ben al contrari. Ja hem comentat diverses vegades en aquest blog que les emocions no solen estar tractades en els llibres de poesia infantils i ens sembla que és un buït que cal anar omplint a nivell editorial. Amb este llibre de Beatriz Osés el buit va reomplint-se.

El tema en si, el plor, expressió de dolor i tristesa, trobem que és molt original cara als xiquets i xiquetes. Llegint literatura infantil sembla, de vegades, que els nostres menuts viuen en un núvol de felicitat, ple de rialles i grans somriures, de cotó-en-pèl, sense cap problema i, evidentment, això és falç. Segur que a tots ens venen a la ment les imatges recents de xiquets/es refugiats, creuant el mar en vaixells amuntegats entre els adults o en camps de refugiats o sota la violència de les bombes o explotats fent feines o... Però no cal anar-se'n lluny, cal mirar al nostre voltant i trobarem que les llàgrimes també regalimen per les galtes dels nostres xiquets i xiquetes.

Al llarg camí de la vida que enceten els infants van a trobar-se moment d'alegria i tristesa, malgrat que de vegades no se sap ben bé esbrinar quines són les causes d'aquestes emocions i la poesia, infantil o per adults, té molt que aportar en aquestes investigacions sobre els sentiments i la seua manera de manifestar-los.

El llibre parteix amb un poema, Azul, en el que una xiqueta, trista i plorosa, mira a l'espill com li rodola una llàgrima i es pregunta "dime ¿cuánto pesas?" -fent referència a les paraules de Rodari al seu diàleg en Inventant els números-. A partir d'aquest poema la xiqueta va preguntant a diferents animals i cadascun d'ells li contesta en funció de les seues característiques personals, vitals i mediambientals, el que li proporciona a la seua lectura un doble joc. 

Però...

Nadie sabe...
(Beatriz Osés)
Al león escondido,
al elefante,
al niño pingüino,
a la jirafa
que sueña en las ramas,
pregunta la niña.
... Y no saben nada.

A la fí, les caracteritzacions dels animals són trets de les múltiples i diverses personalitats de la gent. Així, per exemple, ens trobem amb la gran falsetat sobre la valentia, sembla que plorar no es cosa de valents, ni de mascles...

A escondidas
(Beatriz Osés)

El león nunca llora
delante de nadie.
Se oculta en las sombras, 
entre los trigales.

Sin hacer ruido llora,
a veces a mares,
pero nunca lo hace
delante de nadie.

O els que passen de tot, no s'impliquen en res, i el seu mapa emocional és pla...

En las nubes
(Beatriz Osés)

La cigarra pasa.
Pasa de llorar.
Pasa de la hormiga.
Pasa del invierno.
Pasa de la niña.
(...)

O els que ploren cap endins, sense manifestar-ho als altres, com en el poema del picot -pájaro carpintero-

(...)
Toc, toc.
Se desliza el llanto
por el árbol hueco...
(...)

Poc a poc la xiqueta va trobant-se amb els plors dels demés i sembla que acabarà inundant-se en un mar de llàgrimes, però aplega a l'eriçó, que li dona consol i solució. Tot amanit amb uns versos amb molt de lirisme, mètrica assonant, repeticions i retornells, metàfores i personificacions. Les il·lustracions de Miguel Ángel Díez arrodoneixen tot el poemari i li afegeixen un cant il·lustrat que musicalitza els versos; són com poemes visuals paral·lels i amb simbosi completa amb el text. Un llibre de poesia molt recomanable, a partir dels 6 anys fins els adults. Li agraïm a Beatriz Osés que de nou ens regale la seua poesia (cal dir que si vàrem quedar atrapades en El secreto del oso hormiguero, guardonat amb el Premio de Poesia Infantil Ciudad de Orihuela, ens ha entusiasmat aquest Lo que saben los erizos, que ha quedat finalista en la passada edició d'aquest mateix premi).

Què tal si aprofitem el Dia del Llibre per a regalar-lo o regalar-se'n? Serà un regalet lector fantàstic per a la nostra ment i la nostra ànima. Versos que omplin un racó del mapa dels sentiments.



19.4.16

Cervantes en rap: concurso internacional


Rap cervantí -il·lustració de Matias Trillo-

 Una de les tantes activitats que es realitzen al voltant del 400 aniversari de la mort de Cervantes és el concurs internacional de Cervantes en rap, obert a tots els rapers i amants de la cultura urbana. Per a participar tan sols hem de gravar un vídeo, de almenys un minut de duració, amb un rap sobre la vida i obra de Cervantes. L'organització està a càrrec de la Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro junt al Festival Internacional Cervantino i altres nombrosos col·laboradors.

El jurat està format per dos rapers i diferents membres dels organismes col·laboradors, que seleccionarà a 8 candidats que s'enfrontaran el proper 22 de juny a Madrid. D'aquesta cita sortiran 3 seleccionats que passaran a una final dividida en dos fases: una que tindrà lloc a Ciudad Real - dins del marc de la 39 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico, y l'altra en octubre, en el Festival Internacional Cervatino de Guanajuato en México.

El plaç d'inscripció va començar el passat 17 de març i estarà obert fins el 16 de maig de 2016. Animeu-se a participar!

18.4.16

Si o no, si o no... que ens dirà la flor de l'amor? / Si o no, que nos dirá la flor del amor?



Ai, l'amor! Sembla que en primavera renaix la vida i tot en l'ambient ens porta a enamorar-se. Però... som correspostos en eixe amor. Desfullem la margarita, si o no, si o no,... estarà la resposta en la flor?

La respuesta del pétalo

¿Me quiere? ¿No me quiere?
Le pregunté a la flor.
Un pétalo que sí,
y el siguiente que no.
El último de ellos
guarda la solución.
Si dice sí, me quiere.
Pero ¿Y si dice no?
Entonces, está claro:
Se equivocaba la flor.

Il·lustració de Chae Young Hong.

17.4.16

Llegir... emprenem el viatge a la lectura amb poesia



Llegir és tot un camí que s'enceta i mai no s'acaba, cada dia de l'any, en tot moment. Llegim sentats, plantats, gitats; llegim pel matí, pel migdia, per la tarda, per la nit; llegim sols i en companyia; llegim... sempre. I cada vegada que anem a llegir ens preparem per emprendre aquest nou viatge, el planifiquem amb una certa i inquietant emoció, com ens diuen els versos de Carmen López Alcoverro.

Ben aviat celebrarem el Dia del Llibre i comencem a arreplegar i difondre poemes sobre el llibre i la lectura.

Llegir
(Carmen López Alcoverro)

Planifico el viatge.
Els dits recorren els destins pintats sobre paper
Sud? Nord? Present? Passat?

La maleta serà minsa
Necessito poca roba

El preu?
Massa poc

Data de sortida?
Aquest vespre. Després de sopar

Ja està tot ben decidit
El gest em delata

Deixo el meu cos al llit i emprenc el vol...
Conec els companys de viatge, els llocs que visitaré...
em deixo portar i alhora faig i desfaig a plaer

I quan s'acabi, la nostàlgia serà el meu souvenir 

La il·lustració és d'Olesya Serzhantova

14.4.16

El cavaller i el drac, preparant Sant Jordi amb la poesia de Núria Freixa


La lectura, sant Jordi i el drac - il. de Maria Picassó Piquer-

Avança abril i sembla que sant Jordi està 'al girar el cantó'. Nosaltres anem preparant-se per a celebrar-ho poèticament. La nostra amiga i poetessa Núria Freixa ens ha regalat un poema fantàstic -moltes gràcies, Núria- en les que sembla que tota la violència i la por que produeix el drac pot bescanviar-se per mig de... la lectura.

El cavaller i el drac

Cavaller,
La bèstia que ens té atrapats
no menja sembrats ni prats,
es passeja insolidària
trepitjant tots els verals,
farcellot de panxa plena
i d'ulls clucs a tants de mals.

L'egoisme més ferotge
nia injectat en vena.
No cal que endinseu l'espasa
en aquest cor de fireta.
Què us sembla si comenceu
per ensenyar-li de lletra?

Drac, roses i llibres: Sant Jordi -il Lara Sánchez Guirado-

13.4.16

Nana para dormir una estrella



 Per aquest dijous volem compartir una cançó de bressol preciosa, Nana para dormir a una estrella, per anar bressolant els somnis dels fillets i filletes amb poesia.

Nana para dormir a una estrella

Duerme corazón, montado en un cometa
más allá del sol.
Te mecen los planetas, duérmete mi amor,
juega con las estrellas.
El universo gira a tu favor.
Duerme corazón, vuela por la galaxia.
Al cinturón de Orión.
Bebe de la Vía Láctea, duérmete mi amor.
Brilla tú mi estrella.
Acúnate en la piel de la Osa Menor.
Duérme, corazón. No pases frío nunca,
te daré calor.
Recuéstate en la luna, duérmete mi amor,
descansa bien mi vida.
Te arroparé en mis brazos con esta canción.





Il·lustració de Francesca Assirelli.

12.4.16

Hoy leemos y poemamos en la biblioteca imaginaria / Hui llegim i poemem en la biblioteca imaginaria


Anem preparant el Dia del Llibre i ho fem amb poesia. Hui tenim un poemeta preciós sobre la biblioteca, els llibres i la lectura, que us encantarà. Anem-hi tots i totes a la biblioteca imaginària.

La biblioteca imaginaria

Hay un libro que habla solo,
un libro que nadie ha escrito,
un libro con un espejo
y, dentro, un libro distinto.

Hay un libro de aventuras
donde nunca pasa nada,
un libro que inventa cuentos
con una sola palabra.

Hay un libro que se abre
con la llave de un castillo,
un libro para perderse
en medio de un laberinto.

Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa.

Libros que lo dicen todo
y libros que se lo callan,
libros donde el mar va y viene
sin salirse de la página.

La il·lustració és de Marit Tornqvist. 

11.4.16

Mots ben xics: poema monosil·làbic



Mots ben xic
Sóc quan puc, vinc de lluny,
ferm com tuc, falç al puny.

Sóc un plor, visc per dins,
veig la flor dalt del cim.

Fosc de nit; clar de cap,
gec al llit, sóc un nyap.

Rec el camp dins el cor,
gros i clar. Sóc, sens por!

Sóc un tros d’eix món nou,
ple de goig dins un pou.

Sóc un cos dins la ment,
fort i fos, quan hi sent.

Riu de sang, fred i cald;
tou com fang, ferm si cal.

Cor ben dolç; dur, ben poc;
mel al fons. Beu un toc!

Sóc com puc, puc si crec;
crec com ser, sóc un buc.

Ment i cor; cor i temps,
dins un món, boig i tens!
(Pau Fleta / Sonia Marialuce Possentini, il.)

10.4.16

Dites populars i refranys sobre el riure i el somriure


 Abril, mes de primavera, d'esclat de la natura, de llibres i festa. Abril, mes d'alegria. Abril, mes refranyer, de saviesa popular. 

Li fiquem somriures al nostre refranyer mentre gaudim de la primavera.

Dites populars i refranys del riure i somriure:

A tandes va el riure
Abril ploraner, maig rialler
Almassora, ni canta ni plora  
Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir
Anant jo calent, me'n ric de la gent
Any de figues, no te'n rigues
Baquejar-se de riure  
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
Cal morir abans de viure; cal plorar abans de riure
Cargolar-se de riure  
Casar de lluny fa riure, casar de prop fa plorar.
Com més serem, més riurem 
Compixar-se de riure  
Cruixir-se de riure
De part de riure
De per riure
De rialla fàcil
De rialles, en vénen ploralles
De riure
Del dimarts no te'n riguis pas, que cara la pagaràs
Desfer-se de riure
Desllorigar-se de riure
Dir una cosa per riure
El bon riure fa de bon viure
El cantar vol alegria i el plorar vol tristor
El guanyar fa riure i el perdre mala boca
El mal d’un altre no evita rialles
El que al mes no es riu, entre burros viu
El riure és de qui guanya
El riure va a estones.
El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors
En plorar i riure se li’n passa el temps a l’abril
Enriure-se'n quan ploren els dimonis
Esbotzar-se de riure
Esclafir a riure
Esclafir en una gran riallada
Estar blau de riure
Estigues bé amb Déu i riu-te de tots els sants
Fer com la perdiu, tant aviat plora com riu
Fer la mitja castanyola
Fer la mitja rialla
Fer pixar de risa
Fer riure un mort
Fer-se una moca de riure
Guarda't del qui sempre et fa riure
L'abril igual plora que se'n riu
L'abril, rient, mata de fred a la gent
Marxant que perd, no pot riure
Mig món, se'n riu de l'altre mig
Morir-se de riure
Mossegar-se els morros
No em faces riure que tinc el llavi partit
No et rigues del mal del teu veí, que el teu ve de camí  
No et rigues si encara no has cobrat
No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor
No parlis amb qui tot ho diu, ni riguis amb qui de tot se'n riu
No ser cosa de per riure
No te'n riguis, que hi pots caure


Pagar el riure
Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.
Per riure l'ensellaren, i encara hi va
Petar-se el cul
Pixar-se de risa
Plorant i rient, creix la gent
Quan ell riu, el dimoni plora
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan uns riuen, els altres ploren
Qui a primeries riu, a darreries plora
Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre
Qui mai no riu, mai viu
Qui massa riu no té el seny gaire viu
Qui molt riu, no té el seny gaire viu
Qui no sap riure no sap viure
Qui riu divendres plora diumenge
Qui riu primer plora darrer
Qui té mal no pot riure
Qui temps vol viure, de tot s'ha de riure
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants
Rient i plorant, l'abril va passant
Rient rient
Rient rient, foten la gent
Rient, rient, ens faràs plorar
Riu bé qui riu darrer
Riure a barballera estesa
Riure a barra catxa
Riure com un boig
Riure de les dents cap a fora
Riure pels colzes
Riure pels seus dintres
Riure per davall del bigot
Riure per les butxaques
Riure's a la cara
Riure's d'un enterrament  
Riure's del ball i dels sonadors
Riure's del mòn i de la bolla
Riure's del sant i de la festa
Riure-li els ulls
Riure-li les gràcies
Riure-li les orelles
Si et vols riure del contrari, de la teua part el notari
Si l'abril comença a cantar acaba plorant
Si l'any se'n va rient, bon any vinent.
Si la Candelera riu, el fred és viu
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Somriure de fill i de dona formosa, posen en perill la bossa
Tant diràs, que em faràs riure
Tenir el riure fàcil
Tot rient rient
Tota dona riallera és molt ploranera
Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia
Val més riure que fer riure, i si fas riure que siga cobrant
Val més riure que plorar


Podeu consultar més refranys de flors, també refranys de roses -preparant el dia de sant Jordi-, refranys de la primavera, refranys d'abril, refranys sobre el llibre i refranys sobre sant Jordi. Estem en un mes molt refranyer!

Les il·lustracions són de Valentí Gubianas.