20.8.16

Mosquito, poema animal veraniego / Mosquit, poema animal estiuenc



Mosquits, els reis de les nits d'estiu: pesats, impertinents, xucladors, sorollosos... Mosquits, tan menuts i tan 'fotuts'. Un sol pot aplegar a no deixar-nos dormir en tota la nit. Mosquits, nits d'estiu, poesia volandera.

Mosquito

Mosquito,
chiquito
inquieto.
¡Mosquieto!

Fastidioso,
escandaloso
traidorzuelo.
¡Mosquieto!

Chupasangres
diminuto
me vigilas.
Vampirillo
me incas 
tu dardillo
envenenado...

¡PLAF!
¡Qué paz!
Mosfrito.

La il·lustració és de Katarina Ilkovicova.

18.8.16

80 Aniversari de la mort de Federico García Lorca: petit homenatge


A la matinada del 18 d'agost de 1936 va ser afusellat el gran poeta Federico García Lorca (38 anys) i encara desconeixem on està soterrat. 80 anys en que la seua obra ens ha continuat encisant, cada vegada més i més, a grans i menuts.

Un dia tan especial com hui el volem recordar amb un dels seus poemes -fragment de la Fábula y rueda de tres amigos de Poeta en Nueva York-, un tant premonitori del que li va passar.

Us deixem amb el poeta, amb els seus versos que mai moriran i sempre restaran vius entre nosaltres.

Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.
...
La caricatura és de Carlos Cubeiro.

10.8.16

Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema

 Lego
(Carles Cano)

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

5.8.16

Bicicleta: pedaleando por la ciudad con poesía



Bicicleta
(Roberta Iannamico)

El pueblo es mío en bicicleta.
Las orejas se tiran para atrás.
Puedo inventar el viento si pedaleo.
Cuando llueve ando más fuerte
y la lluvia me escribe telegramas húmedos.
Me dibuja en el cuerpo un mapa.
Se parece al de mi pueblo
pero es infinitamente mayor.


La il·lustració és d'Iwona Lifsches.

2.8.16

Mis gatos, poema de Charles Bukowski / My cats


Mis gatos

Ya sé. Ya sé.
Son limitados, tienen necesidades
y preocupaciones
distintas.

Pero los observo y aprendo de ellos.
Me gusta lo poco que saben,
que es
tantísimo.

Se quejan pero nunca se
preocupan.
Caminan con una dignidad sorprendente.
Duermen con una simplicidad directa que
los seres humanos sencillamente no podemos
comprender.

Sus ojos son más
hermosos que los nuestros.
Y pueden dormir 20 horas
al día
sin vacilar ni sentir
remordimientos.

Cuando me siento
bajo de ánimos
me basta con
observar a mis gatos
y me
vuelve
la valentía.

Estudio a estas
criaturas.

Son mis
maestros.


 My cats
(Charles Bukowski)

I know. I know.
They are limited, have different
needs and
concerns.

but I watch and learn from them.
I like the little they know,
which is so
much.

They complain but never
worry,
they walk with a surprising dignity.
They sleep with a direct simplicity that
humans just can't
understand.

Their eyes are more
beautiful than our eyes.
And they can sleep 20 hours
a day
without
hesitation or
remorse.

When I am feeling
low
all I have to do is
watch my cats
and my
courage
returns.

I study these
creatures.

They are my
teachers. 

Les il·lustracions són d'Anne Mortimer.

1.8.16

Nana de nácar: caracoleando con la poesía de María Rosa Serdio


Nana de nácar, canción del mar... -il·lustració de Min Jung Kwon-

Rebre regals sempre és fantàstic, però rebre un regal poètic ens ompli el cor. Encetar un nou mes amb versos recent pescats en una xarxa de poesia -des del Cantàbric- pense que és la millor de les millors maneres de començar les vacances. Gràcies, un milió de gràcies i de besadetes, Mª Rosa Serdio, eres una gran poetessa, però lo millor és que eres una gran amiga, d'eixes que ens ha unit el fil de la poesia per sempre, anant més enllà dels versos.

I com que els regals s'han de compartir, perquè la generositat poètica no té límits ni fronteres, us fique aquests preciosos poemes, per a que tots/es vosaltres també gaudiu  del só del mar dins de les espirals de les caragoles.

Us deixem bressolar-se amb les cançons que ens porta la mar... dins d'una caragola.
 
Nana de nácar
(Mª Rosa Serdio)
                                                     Para Dolors Insa, bibliotecaria

Al mar me voy cada tarde
a recoger caracolas,
cancioncitas de color
que vienen entre las olas.

De nácar y porcelana
son las canciones del mar,
son suspiros de las algas
o romances del coral...

En la falda de las olas
esta tarde recogí
una concha cantarina
y una nana...para ti.


En diez deseos
el laberinto piensa
luz y nácar.
 
(Mª Rosa Serdio / Natascia Ugliano, il.)

30.7.16

Canción de opósitos, de Luis Alberto Cuenca


Som opositors, discordants, pensatius, contradictoris. No, no som plans ni unidireccionals. Dels conflictes continus surt la creació i això ens agrada, també amb la poesia.

Canción de opósitos

¿Norte o sur? ¿Aventura o biblioteca?
¿Rencor o amor? ¿Coraje o cobardía?
¿Dios o Diablo? Piénsalo y decídete
cuanto antes. La vida va trazando
signos confusos dentro de tu cuerpo,
y se han fundido viejas conexiones
que se consideraban infalibles.

Piénsalo bien. El mundo da sus vueltas
cada vez más deprisa. No hay quien siga
su ritmo. No hay quien pueda sustraerle
un solo instante para decir alto
y claro, sin la más mínima duda,
mirándote al espejo, estas palabras:

"Norte y sur, aventura y biblioteca,
rencor y amor, coraje y cobardía,
Dios y Diablo, todo al mismo tiempo".


Ñes il·lustracions són de Catrin Welz-Stein.

27.7.16

Gata poeta?



Irrumpe una gata en la mesa de trabajo
con su melodía de pelos y minutos.
¿Tiene alma el tiempo?
Ella la tiene
sentada en su país internacional
de centímetros cuadrados:
tiembla mientras le saco una foto
al lado de las chucherías
desparramada entre el esplendor
de los tristes lápices.
Años rápidos que pasan con la cola
parada
ternura de la lengua en la certeza
de lo que escribe.
(Lisi Turrá / Jessica Petrie, il.) 

26.7.16

Receta para un beso: soneto de amor para enamorados de la poesía



Receta para un beso
(Manuel Boix)

Póngase un delantal de fantasía
y busque un recipiente enamorado.
Eche un tallo de amor recién cortado
y un ramo de ternura y armonía.

Ponga picadas seis hojas de poesía
el ansia de un recuerdo muy amado
una pizca de sueño perfumado
el alma entera llena de alegría.

Y con un cucharón dulce y vehemente
eche una llama de pasión callada
y deje que arda todo lentamente.

Una vez la mixtura esté lograda
colóquela en los labios suavemente
y dé ese beso a la persona amada.

La i·lustració de Susanne Draws.

24.7.16

Verano de sandía: versos de Pedro Mañas il·lustrats per David Sierra

A Matilda també li agrada molt la poesia de Pedro Mañas -il·lustració de David Sierra-

Els regals, en estiu o en hivern, sempre venen bé i ens agraden molt. Pedro Mañas, gran poeta i amic, junt a l'il·lustrador David Sierra, han editat en digital i han compartit entre tots els seus seguidors -sabem que són molts-, uns poemes ben estiuencs: Verano de sandía. Gràcies, Pedro i David, per compartir el vostre joc poètic i il·lustratiu amb tots els seguidors d'aquest blog.

Sabrosos versos per a degustar l'estiu, poemes que formen un llibret de poesia infantil que ens refrescarà en aquests calorosos dies.

Per poder llegir millor els poemes us recomanem que punxeu damunt de les següents imatges i s'engrandiran.








22.7.16

Vivir de otra manera, con la mirada de la poesía / Viure la vida amb la poesia



La vida és el que és, però de vegades sols fa falta tenir una perspectiva diferent  per a viure-la d'una altra manera. Què tal si ens netegem els ulls i afrontem la quotidianeitat  caminant cap endarrere?

Hoy comencé a vivir yendo hacia atrás,
por ninguna razón en especial,
para ver de frente el paisaje opuesto,
para meterme detrás del espejo,
para desaprender lo que distrae
o para ser de nuevo nuevo
y empezar otra vez hacia adelante

 

21.7.16

Al mar, ones; a la poesia, versos


Juguem amb les ones? -il. Nick Fadaeff-

El mar festeja l'estiu amb les seues millors ones per a que tothom en gaudeixi. Ones blaves que acaben en randes blanques, ones verdes que cavalquen enfurides, ones grises que s'engronxen sota el núvols. La mar, l'estiu, les ones, el bany i els jocs. Quin plaer!

Ens deixem balancejar per les ones dels verso de los nostra amiga i poeta M. Dolors Pellicer.

Un esbart de papallones
sobrevola l’ampla mar,
ales d’aire que acaronen
espurnes d’aigua i de sal.

*

Ones que vénen,
ones que van,
un xiuxiueig
de tranquil·litat.

20.7.16

Vencer el dolor con alegría, con poesía... de Laura Devetach


¿Cómo vamos a vencer el dolor
si no es con la alegría?

Qué alegría
dirás.

Y yo
pondré esa cara que envidio a tanta gente
y me diré
y te diré
empecinada
y a la vez perpleja ante mí misma

pero vamos
no me vas a decir
que no existe la alegría.
(Laura Devetach)
La il·lustració és de Jo In Hyuk.

19.7.16

Poemes a la mar / Poemas al mar, en barcos de papel o dentro de botellas

El vaixells de paper o les ampolles amb missatges són elements que ens transporten a mons imaginaris i aventurers, també poètics. Escriure un poema i doblar el paper, figurant un vaixell, per llençar-lo al riu o al mar és tota una experiència; ficar aquest mateix poema ben embolicat dintre d'una ampolleta i deixar-lo navegar fins que trobe un lector també és una experiència molt interessant i imaginativa (qui el llegirà? que pensarà del poema? cóm s'imaginarà al poeta? ...?).

Mentrestant vosaltres aneu escrivint els vostres poemes sobre el paper, us invito a llegir un altre poema de Mario Benedetti:

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo
un grillo, un barco sin velamen, y una espiga
sobrantes de lujuria, algún milagro
Y un folio rebosante de noticias
Poner un verde, un duelo, una proclama,
dos rezos, y una cábala indecisa
El cable que jamás llegó a destino
Y la esperanza pródiga y cautiva

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un tango
que enumerara todos los pretextos
para apiadarse a solas de uno mismo
y quedarse en el borde de otro sueño
Poner promesas como sobresaltos
Y el poquito de sol que da el invierno
y un olvido flamante y oneroso
y el rencor que nos sigue como un perro


El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un naipe,
un afiche de Dios, el de costumbre,
el tímpano banal del horizonte
el reino de los cielos y las nubes
Poner recortes de un asombro inútil,
un lindo vaticinio de agua dulce
una noche de rayos y centellas
y el saldo de veranos y de azules

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Pero en esta botella navegante,
sólo pondré mis versos en desorden
en la espera confiada de que un día
llegue a una playa cándida y salobre
y un niño la descubra y la destape
y en lugar de estos versos halle flores
y alertas y corales y baladas
Y piedritas del mar y caracoles

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!
(Mario Benedetti).

Les il·lustracions són de Gabriella Barouch.

17.7.16

Botánica poética: llibre de poesia infantil de Juan Lima



Mireu al vostre voltant: tot es pot convertir en poesia. Els animals, les persones, el paisatge, els objectes i, com no, també la botànica. Juan Lima té un preciós llibre de poesia infantil en el que combina a la perfecció la botànica amb la poesia, Botánica poética, publicada per l'editorial argentina Calibroscopio. Ens encanten els poemes i, sobretot, la reflexió final sobre el poeta i la poesia que hi ha en cadascun d'ells. L'ametlla, el tomàquet, la poma, la papaia... fruits de tot l'any per anar degustant-hi poc a poc, paladejant-los mentre reflexionem sobre la poesia i el paper dels poetes. Un llibre molt recomanable, no sols per als xiquets, també per als adults. Les fotografies que acompanyen als poemes són del propi poeta.

Us fiquem un tastet visual (punxeu al damunt de les imatges i es s'engrandiran, per poder llegir millor els poemes) i poètic del que podeu trobar:

Esta almendra es cálida como una casa
(huele a mazapán y a turrón)
y es mucho más suave de lo que parece
es mucho más dura
(no sé si me explico)
si uno va de visita
puede quedarse a jugar
entre sus cáscaras secas

es un pequeño refugio
donde la magia actúa
sólo día por medio
y las semillas
crecen en cámara lenta
como si no existiera
el apuro

hay casas que se siembran
y casas que se cosechan

(el poeta nos abre
la puerta imaginaria)
-Juan Lima-



Si la poesía
no se fuera alguna vez
para el lado de los tomates
solo probaríamos
ensalada de frutas


(el poeta
cuando no sueña
vuela)
-Juan Lima-
 


15.7.16

Refranys sobre les gavines: ocells mariners en el nostre folklore

La gavina, el temps que farà endevina

És a l'estiu quan visitem més la platja i aleshores es trobem amb les gavines. Un paisatge marí no es pot concebre sense elles. La gent que viu vora la mar les ha incloses dintre del seu refranys, com podeu comprovar:

  • Gavina a la platja, mariner en terra
  • Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist
  • Gavina en terra, mariner passeja
  • Gavina escampada, aigua o ventada
  • Gavina que canta, tramuntana que arriba
  • Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa
  • Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar
  • Gavines a l'hort, temporal al port
  • Gavines cap al cel, migjorn a la terra
  • Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist
  • Gavines per l'horta, tanca la porta
  • Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant
  • Gavinots al camp, mal temps a la mar
  • Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta
  • L’octubre és arribat, la gavina vora el mar
  • La gavina crida la tramuntana
  • La gavina, el temps que farà endevina
  • Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist
  • L'octubre és arribat, la gavina vora el mar
  • Quan la gavina fa el cargol, mestral remou
  • Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta
  • Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs
  • Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa
  • Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador
  • Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja
  • Quan les gavines ballen, els pescadors reposen
  • Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar
  • Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar
  • Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta



Aquests refranys estan recopilats per Víctor Pàmies, al seu Refranyer temàtic. Si voleu trobar més refranys de l'estiu, refranys de mariners , refranys d'animals i altres al voltant d'aquesta estació podeu veure'ls en este blog.

Les il·lustracions són de Daniela Garreton.

14.7.16

Cançó de bressol per allitar al 'Coco' / Nana para dormir al 'Coco'


 Tots els pares i mares sabem lo difícil que és de vegades dormir als fillets/es. Les cançons de bressol són fantàtiques per allitar-los. Hi ha un bon grapat, però hui volem compartir amb vosaltres aquesta, de Gloria Fuertes, que ens sembla genial perquè és el 'Coco' el que no pot dormir, al revés del que habitualment sol aparèixer en este tipus de cançonetes.

Duérmete, Coco
que viene el niño
que lleva a los Cocos
que duermen poco.
Ea, ea, ea,
que si el Coco no se duerme
se me marea.

Duérmete, Coco
que viene el niño
y despierta a sus padres
y a su vecino.
Ea, ea, ea,
que si el Coco no se duerme
se me marea.

Duérmete, coco,
descansa un poco,
que pronto viene el niño
silbando como un loco.
(Hace poco venía el Coco
para asustar a los niños traviesos.
Hoy hay niños que asustan al Coco.
no seas tú uno de esos). 


Les il·lustracions són de Bonnie Leick.

13.7.16

Reflexions al voltant de la lectura infantil i de la poesia / Reflexiones alrededor de la lectura infantil i de la poesía: 'La pluma roja'



Per molt que insistim en explicar la importància que té la lectura entre els xiquets i xiquetes, incloent la lectura de poesia, el número de lectors infantil no creix com caldria. És veritat que cada vegada hi ha més lectores i lectors infantils, però trobem que hi ha encara molts d'ells/es que no lligen més que per obligació al col·legi. Ara, quan venen les vacances d'estiu, aquests últims deixen de llegir, fan un atur total. Quan tornen al col·le en setembre estan en blanc.

A tothom ens agraden les vacances per a descansar i no per a continuar fent feina. L'estiu és per a relaxar-se i carregar les pil·les. Si omplim de deures els dies de vacances la retornada serà dura. Un estiu per a jugar, fer excursions, banyar-se, dormir durant més temps, refrescar-se amb els gelats, passejar, etc. Un estiu per fer tot allò que la resta de l'any no ens permet fer per manca de temps. També llegir, clar. Però llegir allò que ens agrada, sense cap imposició. Llegir pel gust de llegir, sense tenir cap criteri més que el seu, sense fer fitxes i resums, sense controlar la velocitat lectora. 

Tal vegada els adults no comprenem que por molt que els digam i ens cansem de repetir que la lectura és molt important per a ells/ells, per al seu rendiment acadèmic, per a créixer i madurar millor, fins que ells no ho comproven, fins que de debò no els entre el cuquet per la lectura, fins que no s'ho passen tan requetebé que després de llegir un llibre en busquen altre per a continuar llegint... fins que realment la lectura no forme part de les seues vides, com un joc més, com una manera de cobrir la seua curiositat, fins eixe moment no seran lectors. La nostra tasca d'adults és apropar-los a la lectura, obrir-los i donar-los a conéixer molts camins lectors.

A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.

Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.

11.7.16

Targetes poètiques amb poemes escalonats / Tarjetas poéticas con poemas escalonados

Tot preparat per a crear targetes poètiques -il·lustració d'Eren Dedeleroğlu-

Us proposem fer uns senzills poemes dintre d'une targetes per a repartir entre els amics i familiars. Per a crear el poema tan sols cal que busqueu una frase que us agrade i l'escriviu engrandint-la o enxiquint-la afegint o llevant una paraula. POdem inventar-se la frase o copiar-la del nostre lllibre preferit. Per exemple:



Las
Las vaciones
Las vacaciones son
Las vacaciones son para
Las vacaciones son para disfrutar
Las vacaciones son para disfrutar del
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos, con
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos, con poesía


Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels amics, amb poesia
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels amics, amb
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia
Les vacances són per a gaudir del temps en
Les vacances són per a gaudir del temps
Les vacances són per a gaudir del
Les vacances són per a gaudir
Les vacances són per a
Les vacances són per
Les vacances són
Les vacances
Les


Us fiquem un altre exemple:

Redonda
Redonda luna
Redonda luna, blanca
Redonda luna, blanca luz
Redonda luna, blanca luz, poema
Redonda luna, blanca luz, poema hechizado 

Rodona lluna, blanca llum, poema encisat 
Rodona lluna, blanca llum, poema   
Rodona lluna, blanca llum 
Rodona lluna, blanca
Rodona lluna
Rodona        

Quan ja tingam el poema creat, l'escrivim en una cartolina tamany quartilla -A5- i per l'altra banda fiquem una il·lustració o la creem nosaltres també. Queden genials aquestes targetes postals amb 'poemes escalonats'. També podem incloure el poema dins d'una il·lustració i al darrere ficar l'adreça de la persona a qui la regalem:




Ara sols ens resta anar regalant-les. Poemem a l'estiu. A qui no li agrada rebre una targeta d'aquestes?

10.7.16

Soy un Sol... vienes conmigo a poemar?



Diumenge d'estiu, el Sol llueix amb tota esplendorositat. Però si no cuidem el nostre entorn, la nostra atmosfera, acabarà per fer-nos mal bé. Cal tenir cura de tota la naturalesa per poder gaudir-ne nosaltres i els nostres fills.

Un poemeta sobre el Sol ve rodó ara per anar prenent consciència.

Soy... un sol

Soy un sol
con una sonrisa
muy grande.

Soy un sol
con una nariz
redonda.

Soy un sol
con dos ojos 
brillantes.

Soy un sol
que a ti
quiere acercarse.

Soy un sol
que sale
para calentarte.

Soy un sol
con dos manos
para abrazarte.

Soy un sol
soplando nubes
para iluminarte.

Soy un sol
y en la TIERRA ...
¡Muy importante!

Soy un sol
y tú tendrás
que CUIDARME.

La il·lustració és de Moony Khoa Le

8.7.16

Sortidor d'una balena: aigua i poesia



Jonàs i Pinotxo varen ser menjats per una balena. Esperem que a vosaltres no us passi el mateix quan nedeu pel mar, però per si de cas us avisem del seu perill i de que no cal tenir por, doncs...

Balena
(Ricard Bonmatí)

Si se’t menja una balena,
no et morissis pas de por:
quan tindrà la panxa plena,
¡sortiràs pel sortidor!

Il·lustració de Marie Desbons.

6.7.16

Vendo, vendo, vendo: no es lo mismo vender que vendar...


Hui anem a jugar un poquet amb dos paraules homònimens i homògrafes-en castellà- i anem a buscar-les en el següent poema d'Antonio Gómez Yebra, Apa! Anem-hi a jugar venent o embenant...

Vendo, vendo, vendo

Vendo, vendo, vendo,
tu no vendas nada,
vendo las heridas
que es una monada.

A una doy con yodo,
a otras, con pomada,
ninguna se abre
ni queda infectada.

Vendo, vendo, vendo,
tu no vendas nada,
te vendo una bici
que es una chulada.

Está seminueva,
y metalizada,
¡menuda bicoca:
casi regalada!

Vendo, vendo, vendo,
vendando y vendiendo
soy algo tremendo.

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

5.7.16

La mosca y el mosquito se quieren casar: poesia de Gloria Fuertes



Amb l'estiu hi ha dos insectes que de dia i de nit ens molesten constantment: les mosques i els mosquits. Ara, gràcies al poema de Gloria Fuertes, ens hem assabentat que alguns d'ells volen formar una estranya parella i volen casar-se. Serà possible?

La mosca y el mosquito

Soy una mosca,
me quiero casar
con un mosquito
que sepa volar. 

- Soy un mosquito,
me quiero casar
con una mosca
que sepa bailar. 

- Soy una mosca
que sabe bailar,
y el violín 
también sé tocar. 

- Ti-ri-ri-rí,
ti-ri-ri-rá;
con mis patitas
yo llevo el compás. 

- Soy un mosquito,
ti-ti-ri-rí;
a nadie pico,
y vivo feliz.

La il·lustració és de Ryo Takemasa.

28.6.16

El mar més bell, la paraula més bonica... poesia de Nazim Hikmet



El mar s'ompli de poesia, de paraules mai dites o quasi oblidades, d'emocions que s'enfonsen o viatgen sobre les ones. El mar, les paraules, la poesia...

El més bell dels mars
(Nazim Hikmet)

El més bell dels mars:
el que encara no hem travessat.

El més bell dels infants:
el que encara no ha crescut.

Els nostres dies més bells:
els que no hem viscut encara.

I la paraula més bella que et vull dir:
la que encara no t’he dit



La il·lustració és d'Elena Odriozola.

26.6.16

Los prácticos, poesia de Jordi Virallonga



Los prácticos
Son divinos, simpáticos, flamantes,
polis sin sueldo, curas sin sotana,
simpáticos, escépticos con clase
que no beben ni fuman, se divorcian
o no, y se hacen ex de todo lo de antes;

pueden fletar deseos, no soñarlos,
infames que no pasan por infames,
porque la vida es dura y ellos son
aquellos que nos la hacen agradable.

Con los pies en la prensa, lo real,
de entre tanto indecente, inocentes,
patrimonios de la humanidad,
paganos bautizados, mas cristianos,
trajeados, polícromos, púbicos,
crianzas de agua, manzana y ensalada,
follandrines sin par de interés público,
profundan pensamientos, nuevas razas,
algo sobrio, sereno y muy profundo
que calman, con su calma de excesivas
realidades, el límite del mundo.

Errantes, bellos, nómadas de playa,
felices, fatigados laborables,
azules fascinantes, nobles de alma,
princesas sin principios pero llenas
de finales, princesas con principios
de grandes almacenes, sin fisuras;
son todos compañeros de camino,
son los héroes que esperan recompensa
pues la vida les debe un buen destino.
Ya no gritan Dios, Rey, Patria, Familia,
su coraje temático y garrido
es de naturaleza parecida
en todos ellos, seres competitivos,
pues son al fin y al cabo adversarios,
no mucho, hipotéticos amigos,
presuntamente amantes, padres, hijos,
continúan la especie, son como antes,
quizá mejores, oyen, hablan, dicen
y dicen, hablativos absolutos,
que toda opinión es respetable;
que una imagen vale más que mil palabras,
que ninguno está loco, está enfermo,
que todo tiene siempre un responsable
y siempre que no quede otro remedio.

También tienen minutos para sueños:
la paz, la tolerancia, el respeto;
eclécticos, modernos, no afamados,
no ansiosos, tolerantes, tan acordes:
respeto, no comparto pero imparto,-
me importo yo a mí conmigo porque
del mismo modo tú te a ti contigo
y ella le lo lará se sí consigo,
como es de suponer dentro de un orden,
o sea algo lógico y normal.

No se acuerdan ahora, pero saben,
no tienen opinión, pero la tienen,
no saben para qué, pero no paran.
¿Que quieren saber más? hacen gimnasia.
¿Que quieren trabajar? son consultores.
¿Que quieren aspirar? pues se autoaspiran,
y no juegan por ser los vencedores.

Arriesgarse es tirarse desde un puente,
subir ríos, bajar cimas, barrancos,
pantalones, correrse por teléfono,
nunca más ser pequeños, despreciados,
ni jóvenes ni viejos ni burgueses,
correctos, coherentes y equipados;
no feos, no chillones laborantes,
no imprescindibles, pero, desde luego,
irrepetibles sí, inimitables,
superinsuperables, sublimados,
sólo que con recato y compostura:
risas cortas, la cena y al teatro,
los amigos, dos copas con mesura,
luego al sofá de casa elucubrando:
sábado sabadete, i buena está
hoy mi señora, ya era hora, jodamos
sin perder demasiado la cabeza,
con los pies en el suelo y por detrás!



Intachables, maduros, parecidos,
aparentes, que compran mil fascículos
para arreglar enchufes, muebles viejos,
terminar con la gota de los grifos,
enseñar a sus hijos, comprenderlos,
prevenir lo interrupto, y por antojo,
el parto inesperado o el forúnculo
informático que tienen en el culo
(hacendosos, correctos, con sus ojos
rojos, los tres, buscando una salida)
de tanto estar sentados viendo el mundo.
Así que ya no hay que aprender la vida,
la compran comprendida en los quioscos.

En fin, que así es la vida y suenen los timbales,
con curas comunistas, demócratas tribales,
soldados pacifistas, personas reciclables,
fascistas abortistas, tiranos liberales,
café sin cafeína, agentes muy amables,
saciables muy promiscuas, ninfómanas vestales,
artistas de revista, amantes deplorables,
católicos budistas, pero no practicantes,
geniales futbolistas, azar justificable
y pías que repían y bombas que no maten
y nacen muchas niñas a morirse de hambre...

y en fin, que así es la vida, damas y caballeros,
no es verdad ni mentira,
tampoco del color con que la miran
ni la miro; tal témporas, tal mores,
tal culo así las témporas, morimos
por muy buenas razones.

Il·lustracions d'Aoki Tetsuo.