27.3.17

Esto es teatro: poesia en el Dia Mundial del Teatre


Hui celebrem el Dia Mundial del Teatre i ho volem fer amb un poema que Nacha Guevara ha fet cançó i que ens ve com anell al dit per expressar tot el que us volem dir en un dia tan especial.

Esto es teatro

Un ritual que repetimos
sin hacer ningún reproche
en un mundo que inventamos
cuando comienza la noche.

Una sala que está a oscuras,
un escenario desierto,
que habitarán mil figuras,
que te harán soñar despierto.

Y atrás, en los camarines,
comienzan a cobrar vida,
entre afeites y carmines,
los héroes de la partida,
que al espejo le piden su opinión
hasta el momento de alzarse el telón.

Un sol de cartón pintado,
un rostro muy maquillado,
esto es teatro.
Un par de medias corridas,
dos coristas distraídas,
esto es teatro.

Un sentimiento entrañable,
un aplauso interminable,
esto es teatro.

La orquesta bien afinada,
una actriz casi olvidada,
esto es teatro.

Una foto autografíada,
cenar a la madrugada,
esto es teatro.

Capa, bastón y chistera,
una vieja camarera,
esto es teatro.

Un progama muy lujoso,
un fracaso estrepitoso,
esto es teatro.

Una Julieta treintona,
la gente que se emociona,
esto es teatro.

Un tango de la Merello,
un papel de caramelo,
esto es teatro.

Un botón que se descose,
un señor de azul que tose,
esto es teatro.

Un estreno muy ruidoso,
un letrero luminoso,
esto es teatro.

Un telón que es un palacio,
la vida en muy poco espacio,
esto es teatro.

Dos utileros que miran,
una reina que transpira,
esto es teatro.

Un cómico sin trabajo,
telón arriba abajo,
esto es teatro.

Un sol de cartón pintado,
un estreno muy ruidoso,
un aplauso prolongado,
un letrero luminoso,
un tango de la Merello,
un telón que es un palacio,
un papel de caramelo,
la vida en muy poco espacio,
esto es teatro.


Celebrem-ho assistint a qualsevol de les representacions teatrals que per tot arreu estan celebrant-se. Què visca el teatre!

Les il·lustracions són de Sophie Blackhall-Cain.

"Bona nit, lluna" i "Poemes i cançons de bressol": dos libres de poesia musicada per a bebés de Núria Albertí


Hui us presentem dos llibrets de cançons de bressol que són una delícia i ambdós libres són de Núria Albertí.

El primer d'ells és Bona nit, lluna, recent editat per El Cep i la Nansa dins d'una nova col·lecció de poesia infantil que han tret Olivia. Amb unes superxules il·lustracions de Mercè Galí el llibre conté 7 poemes per a bebès, musicats, cançonetes de bressol que són fantàstiques per a cantar-los abans de dormir. Podem escoltar-les -per tal d'r-les també- per mig de la lectura d'un codi QR. Podem llegir, escolat i cantar:
  • Un cargol al bressol
  • Dorm àngel meu
  • Papallones nocturnes
  • Conill Blanc
  • El tresor
  • La princesa dels somnis
  • La Lluna.
 
Noves cançonetes per als nostres xiquets i xiquetes... bressolant amb la poesia la porta dels somnis. Us fiquem un tastet:




L'altre llibre de Núria Albertí és Poemes i cançons de bressol, amb il·lustracions de Marta Balaguer i editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Una proposta ben boniqueta en la que els poemes de Núria són musicats per Jordi Balmes. Aquesta vegada les cançonetes de bressol estan en un CD. Un llibre que té uns anys però que segur encara podeu trobar a les llibreries i biblioteques.


Anem omplint les orelletes dels nens i nenes amb poesia, des de ben menudetes, per a que vagi creixent al seu interior, pas a pas, com una llavoreta que plantem i després anirà fent-se un gran arbre, fullós i florit.

25.3.17

Març: un mes, un poema


Març

Dien que ens porta vents,
dien que esvalota els cels,
que ens canvia de sobte el temps
i que fa esclatar poncelles i flors
per omplir els camps de color.

Obre la porta a la primavera,
i a voltes ens regala
vacances una setmana sencera
a l'aixopluc de la lluna plena.

Un raig de sol escalfa el gel,
salten les aigües més trasparents,
corren i bramen i esquitxen,
celebren l'inici festiu del desgel.

Il·lustració de Galina Chuvilyaeva-Чувиляева Галина.

24.3.17

Estenent poemes al carrer, en Poefesta d'Oliva



Ja sabeu cóm ens encanta això d'enlairar poemes per tot arreu, que els versos surten dels llibres i apleguen a molta gent. Ens ha encantat la idea que s'ha portat endavant al XII Festival de Poesia d'Oliva, Poefesta (per cert, esteu a temps d'assistir) de que els xiquets i xiquetes renten el versos i els estenguen al carrer.
L’Associació de Comerciants d’Oliva (ACCO), amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç s’ha volgut sumar a la celebració del XIII Festival de Poesia d’Oliva amb una iniciativa promoguda junt amb els col·legis de la ciutat.

La campanya, que porta per lema “Jo també faig Poefesta”, invita els escolars de 4t, 5é i 6é de Primària a escriure poemes, que es penjaran al carrer Major, davant del Teatre Olímpia. A tal efecte ACCO els va proporcionar fa unes setmanes fulls i també subministrarà unes cordes i pinces. Està previst que el lliurament dels textos es faça este dimecres, a les 10.30 hores, i dijous al matí.  

“L’objectiu d’esta acció, en la que han participat uns 800 alumnes, és relacionar educació i entreteniment amb la vida comercial i cultural de la ciutat”. (Safor guia)
Han participat els alumnes dels col·legis Sant Josep, Lluís Vives, Alfadalí i Desemparats d'Oliva. Felicitacions a tots els joves poetes pels seus versos i per la implicació en este fantàstic festival de poesia.

Prenem nota i us invitem a que vosaltres també ho feu. Passejant pel poble i llegint poesia... que més es pot demanar?!





21.3.17

PrimaVersos: Dia Mundial de la Poesia, 2017



PrimaVersos - Día MUndial Poesía, 2017 de Salvia

Feliç Dia de la Poesia, amb 'PrimaVersos', poemes de primavera
Feliz Día de la Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Feliz Dia de Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Zoriontsu Poesia Eguna, batura 'PrimaVersos'
 

19.3.17

Un poema para papá para que lo disfrute cada día



 Tenim 365 dies a l'any per demostrar la nostra estima al nostre papà, 365 dies per a celebrar-ho junts i hui, especialment, per a fer-li festa. Un dia ple de besades i, cóm no, de poesia.

Mi padre

Mi padre es la caña, chaval!
Es más alto que un castillo
pero juega con nosotros
a gatas por el pasillo.

Sabe hacer arroz con leche,
natillas y flanes de huevo,
y prepara unos helados
para chuparse los dedos.

Tiene un poco de barriga,
solo un poco, nada más,
pero dice que se llama
“curva de felicidad”.

Solamente hay una cosa
que me deja de gustar:
él también está empeñado
en enseñarme a nadar.

 Podeu gaudir d'un grapat de llibres on els papàs són els protagonistes al nostre taulell de Pinterest i diferents il·lustracions de papàs al nostre blog Pinzellades al Món.

La il·lustració és de Mª Ángeles Aznar Medina.

18.3.17

Pipirigaña: jugant amb la poesia de Gabriel Celaya


La poesia és un joc continuu, un joc amb la paraula, un joc que no s'acaba mai i que comença -o deu començar-se- des de menudets. Gabriel Celaya (del que hui celebrem l'aniversari del seu naixement), mestre de la paraula, ens proposa jugar junts en aquest joc poètic... donat-li veu a la poesia. Juguem-hi!!!

Pipirigaña

Jugando a los niños
-¡pípiripingo!-
te pongo y te quito.

Te engaño, te enseño
-¡pípiri!-, el quiebro-.
¿Lo viste? No es eso.

La mano al derecho.
La mano al revés.
¿Lo has pensado bien?

Una, dos y tres.
Pues no hay más que ver.

El pájaro –mira-,
Una, dos y tres,
volando se fue.

Poema original, manuscrit, Pipirigaña -Gabriel Celaya-

La il·lustració és de Kathrin Honesta.

16.3.17

Podries: nou llibre de poesia infantil de Joana Raspall en l'editorial Takatuka


Hi ha un poema, Podries -que podeu llegir en aquest blog-, de Joana Raspall que tal vegada siga un dels més coneguts i difosos i del que ara podem gaudir en un fantàstic llibre que acaba de publicar Takatuka.Ens agrada molt aquesta iniciativa de publicar un poema-llibre perquè segur que així aplega a la mirada i orelletes de molts més xiquets i xiquetes.

En aquests moments de desigualtat, d'injustícia social, de discriminació, d'intolerància per part d'alguns governs, de bombardeig continuu de notícies sobre els refugiats, de donar l'esquena a la mort de tants xiquets/es, de convertir la mar en un cementiri de tombes anònimes, de parlar i no fer... necessitem més que mai educar en la tolerància, reflexionar sobre lo injust que arriba a ser el néixer en un continent o altre, assaborir i aprofitar les avantatges de viure en el 'primer món', obrir la porta -al país, a la casa, al cor- a tots/es aquells que ho necessiten...Necessitem, des de la tolerància i amb la paraula per senyera, aturar la guerra, aturar la violència, aturar la por, aturar el dolor, aturar el desemparament, aturar... tantes coses roïnes! La poesia, els versos, segur que ens ajudaran, a grans i menuts.

Les fantàstiques il·lustracions d'Ignasi Blanch ( ja ha il·lustrat un altre llibre seu, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any) en inviten a gaudir dels versos i ens ajuden a reflexionar sobre el contingut del poema.

Un senzill llibre de poesia infantil, però no per senzill menys important, que deurà estar en totes les biblioteques públiques i escolars i, també a les familiars. Molt recomanable. Un tàndem encisador aquest que fan els poemes de Joana Raspall i les il·lustracions d'Ignasi Blanch.

Us fiquem un tastet del seu interior:





15.3.17

Pido la paz y la palabra: 101 anys del naixement de Blas de Otero



Hui es compleix 101 any del naixement de Blas de Otero i ho celebrem amb un dels seus poemes més coneguts, en defensa de la pau i la justícia.

Pido la paz i la palabra

Escribo
en defensa del reino
del hombre y su justicia. Pido
la paz
y la palabra. He dicho
«silencio»,
«sombra»,
«vacío»
etcétera.
Digo
«del hombre y su justicia»,
«océano pacífico»,
lo que me dejan.
Pido
la paz y la palabra.

13.3.17

Libros de poesia infantil de Gloria Fuertes: bibliografía / Llibres de poesia infantil de Gloria Fuertes: bibliografia


Es importante que los niños lean poesía. 
Y es más que importante, es necesario
Gloria Fuertes - il.  Sergei Malyutin


Ja sabeu que enguany celebrem el centenari del naixement de Gloria Fuertes i des d'ara anirem pujant diferents post sobre aquesta gran poeta. Hem dissenyat una pàgina en el blog on anirem penjant informació, poemes, llibres i activitats: Gloria Fuertes: 100 anys. Hui volem compartir amb vosaltres la seua bibliografia infantil. Un grapat de llibres, la majoria d'ells exhaurits, i que ens encantaria que s'aprofitara aquesta celebració per a que es reeditaren. La majoria dels llibres estan editats per les desaparegudes Escuela Española i Miñón i per l'editorial Susaeta. Segur que mentres ens reediten podeu llegir aquestes obres en les biblioteques públiques. 

La selecció l'hem presentada per ordre alfabètic dels nom dels títols, per a que us siga més fàcil de buscar -hem inclòs els contes-.

Llibres de poesia infantil de Gloria Fuertes: Bibliografia

  • 365 días con los animales de Gloria Fuertes. Editorial Susaeta
  • 365 glorierías infantiles. Editorial Susaeta

  • Agenda escolar. Gloria Guertes. Editorial Susaeta
  • Animales en familia. Editorial Susaeta
  • Animales geniales. Editorial Escuela Española
  • Animales trabajadores. Editorial Susaeta
  • Animalitos amigos. Editorial Susaeta
  • Antología. Editorial Susaeta
  • Aquí paz y además Gloria. Editorial Susaeta
  • Así soy yo. Editorial Emiliano Escolar
  • Aurora, Brígida y Carlos. Editorial Escuela Española

  • Bajo el sol y sin abrigo. Editorial Susaeta

  • Calixto, el calamar listo. Editorial Ministerio Agricultura, Pesca y Alimentación
  • Canciones para niños. Editorial Escuela Española
  • Candelita. Editorial Unión Gráfica
  • Cangura para todo. Editorial Lumen
  • Chistes, acertijos y canciones. Editorial Susaeta
  • Chupachús. Editorial Susaeta
  • Chupilandia. Editorial Susaeta
  • Coco-loco. Poco-loco. Editorial Escuela Española
  • Coleta. La poeta. Editorial Miñón
  • Coleta payasa ¿qué pasa?. Editorial Miñón
  • Con alegría. Antología. 50 años de poesía.  Editorial Escuela Española
  • Cuenta hasta nueve, ¿te atreves?. Lee con Gloria Fuertes. Editorial Susaeta
  • Cuentos, cuentos, cuentos. Editorial Susaeta
  • Cuentos de animales. Editorial Susaeta
  • Cuentos de humor. Editorial Susaeta
  • Cuentos de niños. Lee con Gloria Fuertes. Editorial Susaeta
  • Cuentos de risa. Editorial Susaeta
  • Cuentos de risa. El perro Picatoste y otros cuentos. Editorial Susaeta
  • Cuentos enanos para personajes extraordinarios. Editorial Susaeta
  • Cuentos para 365 días. Antología. Editorial Susaeta
  • Cuentos sorprendentes. Editorial Susaeta
  • Diccionario estrafalario. Editorial Susaeta
  • Don Pato y Don Pito. Editorial Escuela Española
  • Donosito, el oso osado. Editorial Emiliano Escolar
  • Doña Pito Piturra. Editorial Susaeta

  • El abecedario de don Hilario. Editorial Miñón
  • El camello cojito. Auto de los Reyes Magos. Editorial Escuela Española (reeditat per Bruño)
  • El cuarto del bebé. Editorial SM
  • El domador mordió al león. Editorial Escuela Española
  • El dragón tragón. Editorial Escuela Española
  • El gran libro de los animales. Editorial Susaeta
  • El hada acaramelada. Editorial Escuela Española
  • El libro de las flores y de los árboles. Editorial Susaeta
  • El libro loco. De todo un poco. Editorial Escuela Española
  • El monte y su aula abierta.
  • El mundo encantado de Gloria Fuertes. Editorial Villa Rica
  • El perro que no sabía ladrar. Editorial Escuela Española
  • El pirata Mofeta y la jirafa coqueta. Editorial Escuela Española

  • Genialidades de Gloria. Lee con Gloria Fuertes. Editorial Susaeta
  • Genialidades de Gloria sobre los animales. Editorial Susaeta
  • Gloria Fuertes os cuenta cuentos de animales. Editorial Susaeta
  • Glorierías y poesías de animales. Editorial Susaeta

  • La ardilla y su pandilla. Editorial Escuela Española
  • La gata Chundarata y otros cuentos. Editorial Videosistemas
  • La momia tiene catarro. Editorial Escuela Española
  • La naturaleza. Editorial Susaeta
  • La noria de Gloria: lecturas I. Editorial Magisterio Español
  • La noria de Gloria: lecturas II. Editorial Magisterio Español
  • La oca loca. Editorial Escuela Española (reeditado por Kalandraka)
  • La pájara pinta. Editorial Alcalá
  • La pata mete la pata. Editorial Escuela Española
  • La poesía no es un cuento. Editorial Bruño
  • La selva en verso. Editorial Susaeta
  • Las adivinanzas de Gloria Fuertes. Editorial Susaeta
  • Las preguntas y respuestas de Gloria. Editorial Susaeta
  • Las tres reinas magas (teatro en verso). Editorial Escuela Española
  • Lo primero es lo primero. Lo primero es el Belén. Editorial Susaeta
  • Los buenos salvajes. Editorial Susaeta
  • Los mejores cuentos de Gloria Fuertes. Cuentos largos y breves. Editorial Susaeta 
  • Los mejores versos de Gloria. Editorial Susaeta
  • Los meses: poemas. Editorial Graficer

  • Monto y Lío se encuentran a su tío. Editorial  Montolio
  • Monto y Lío se meten en un lío. Editorial  Montolio
  • Monto y Lío se meten en el río. Editorial  Montolio

  • Paca, la vaca flaca. Editorial Escuela Española
  • Pelines. Editorial Miñón
  • Pienso mesa y digo silla. Editorial Susaeta
  • Piopio Lope y el pollito miope. Editorial Escuela Española
  • Pirulí. Editorial Escuela Española
  • Plumilindo. Editorial Escuela Española
  • Profesiones de ayer y de hoy. Editorial Susaeta

  • ¡Qué patas tiene el tiempo!. Editorial Susaeta
  • Querer es poder. Editorial Susaeta
  • ¿Qué será, será?. Editorial Susaeta

  • Tanto amas, tanto vales. Editorial Susaeta
  • Trabalenguas para que se trabe tu lengua. Editorial Susaeta
  • Tres tigres con trigo. Editorial Yubasta

  • Un cuento y diez nanas para leer en la cama. Editorial Susaeta
  • Un pulpo en un garaje. Editorial Susaeta
  • Versos con moraleja. Editorial Susaeta
  • Versos de Gloria para jugar con los más pequeños. Editorial Susaeta
  • Versos fritos. Editorial Susaeta
  • Versos ingeniosos. Editorial Susaeta
  • Versos para dibujar. Editorial Susaeta
  • Versos para jugar al teatro. Editorial Susaeta
  • Villancicos. Editorial Escuela Española  
  • ¡Viva el mundo al revés!. Editorial Susaeta

  •  Yo contento, tú contenta, ¡qué bien me sale la cuenta!. Editorial Escuela Española

12.3.17

Toc-toc... la primavera va llamando a la puerta. Adelante, con poesia


Estem a l'hivern i, malgrat que encara resten unes setmanes per a canviar d'estació, la primavera està tocant a la porta aquest cap de setmana. Truca fort i la naturalesa l'escolta... i vosaltres? Deixem que la seua festa comence a preparar-se, deixem que la poesia s'ompliga de flors, olors, colors i cants.

La primavera anda ya,
anticipando su fiesta;
las aves son como orquestas
a plena sonoridad;
y hasta verás que el rosál,
anda en flores, que revienta.

Tú, ten la ventana abierta,
para que entre esa brisa;
esa que es como caricia
que hace al cabello jugar;
¿Qué no puedes caminar?...
ella será tu visita.

Se hace campana la risa
de los que van por las calles;
y brazos que ciñen talles
que cimbran al caminar;
la primavera está acá,
¡sientela!...pulsa tu sangre.
(Emilio Pablo)

La il·lustració és d'Aeppol.

10.3.17

Dites i refranys populars dels arbres... folklore en primavera


Ja sabeu que la naturalesa està a punt d'eclosionar, de canviar de vestit, de mudar el seu fullatge. Tot està a punt per rebre la primavera i els arbres cobren un protagonisme especial, com la paraula poètica al mes de març.

Hem realitzat una selecció de refranys d'arbres que esperem us interesse tant com a nosaltres. Però, a més, us poden interessar els refranys de flors, els refranys de la primavera, refranys de les oronetes -ocells de primavera- i refranys del mes de març que podeu consultar en aquest mateix blog.

Refranys d'arbres

A bon arbre, bona llenya
A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
Al bosc hi ha més fulles que arbres
A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
Arbre a terra, tothom li fa guerra
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Arbre bord no dóna fruit
Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
Arbre d'esplet, un any per altre
Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
Arbre dolent no pot donar fruit
Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre mort, tothom l’estella
Arbre que floreix pot donar fruit
Arbre que no dóna, aviat al foc
Arbre que no floreix, no grana
Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
Arbre sense flor, dia sense sol
Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
Arbre tort quan neix mai en guareix
Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
Arbres fruiters, fes-los a milers
Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
Branca seca, fora de l'arbre
Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
Cada arbre fa son fruit
Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
Costa més criar a un arbre que a un fill
D'arbre bo, bon fruit
D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts


Davall dels arbres plou dues vegades
De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
De les més petites llavors neixen els grans arbres
De mal arbre, mala fusta
De menudet se cria l’arbre dret
Després del gener, poda l’arbre fruiter
El que bon peu planta, bon arbre cria
Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
Empelt a arbre vell, no aferra
En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
Ésser un mosquit d'arbre
Estar com un arbre sense fulles
Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
L'arbre ben plantat, dona bon resultat
L'arbre de menut s'adreça
L’arbre no es talla pas d’un sol cop
L’arbre vell fa més ombra que el novell
L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val l'arbre que les flors
Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
No es mou l’arbre si no fa vent
No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
Pel fruit hom coneix l'arbre
Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
Qui estima l'arbre, estima el fruit
Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
Segons l'arbre, el fruit
Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
Tremolar com a la fulla de l'arbre
Val més criar arbres que fer cases
Val més l'arbre que les flors
Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

Aquestes dites i refranys els hem triat de la col·lecció refranyera de Víctor Pàmies -al qui no ens cansarem de donar-li les gràcies-.  

Les il·lustracions són de Barry Fitzgerald.

9.3.17

Las ALAS del AVECEDARIO: llibre de poesia infantil d'Antonio Rubio


Si escoltem en silenci, a la vora dels parcs, dels jardins, dels boscos... amb l'orella guaitant... anem descobrint tota una sèrie de cantants amb plomes que van anunciant la primavera. Són els ocells els que li fiquen melodia al mes de març, així que hui volem xerrar d'ells i amb ells. Cóm? Doncs utilitzant el llenguatge de la poesia, universal i harmoniós.

De poesia en sap molt Antonio Rubio i ara, a més, hem descobert que també és un ornitòleg poeta doncs acaba d'editar el llibre La ALAS del AVECEDARIO, publicat per Factoria K de Libros. Estem davant d'un abecedari poètic d'ocells, un avecedari. De l'A a la Z anirem descobrint espècies de tot tipus, de les més comuns a les més exòtiques. 26 aus que, vers a vers, anem coneixent: cóm són, què mengen, cóm juguen, on viuen, què fan per la nit... molta informació que passeja entre les estrofes de cada poema.


(Hirundo Rustica)
Una golondrina
y otra golondrina
se ejercitan en el vuelo
de los aires y la rima:
golo-golo, espalda negra,
golo-golo, golontrina,
golo-golo, pechiblanca,
ave alfarera que trisa
y corta el aire acrobàtica
con su cola tijerita.

I enceta el poemari, amb la lletra "A"...

Avestruz
(Struthio Cameluso)

Empieza avestruz con ave
Eso cualquiera lo sabe
¿Pero es ave?
Si no vuela,
aunque sus alas extienda.
Tiene patas de escalera
para dar grandes carreras.
Pescuezo de lengua y media.
Y cuando un peligro acecha
siempre esconde la cabeza.
(...)

Anem repassant les lletres, poc a poc, entretenint-se en la musicalitat dels versos, escoltant el refilet del seu cant, gaudint del joc de les paraules i s'aturem en...

Mirlo
(Turdus Merula)

En mitad del jardín cantaba un mirlo,
y al instante me pongo a describirlo:
traje negro con brillo,
lindo pico amarillo,
saltitos de claqué... ¡Hay que aplaudirlo!

(Y el mirlo,
mirlibustero,
enlutado y pinturero,
casi se quita el sombrero.)



Segur que més d'un xicotet lector/a descobrirà ocells desconeguts entre aquest avecedari tan meravellós. A més, les il·lustracions de Rebeca Luciani, a cavall entre la descripció informativa de les aus i la plasmació poètica-artística, arrodoneixen el poemari. Molt xules i boniques.

Acabem com cal, amb la última lletra del abecedari, la Z, i l'últim d'aquest avedari, el...

Zorzal
(Turdus Philomelos)

Ave cabal, el zorzal,
canta cantos sin igual,
e imita cantos de otros
con mucha fidelidad.

El zorzal,
aunque os parezca fatal,
debo decir sin tardar,
que sujeta caracoles
con su pico u los golpea
contra un duro pedernal.

Es una tarea sin parar:
partir conchas como almendras
para poder merendar.

Su cuerpo está moteado
xon manchas aquí y allá
de pequeños corazones.
¡Qué traje tan singualr!

Y es pariente de los tordos
y los mirlos, y además
usa el zorzal z y z
en su nombre musical.

Perfecto para cerrar
las alas de mi alfabeto
con z y z en zig-zag,
zarza, zarzillo y zorzal.

Un llibre perfecte per obrir les ales a la primavera i escoltar d'una altra manera el cant dels ocells, entre versos. Molt recomanable.


8.3.17

5 poetesses amb 5 poemes: Dia de la Dona 2017 / 5 poetisas con 5 poemas: Dia de la Mujer 2017



Hui i tots els 365 dies de l'any són els dia de la dona, però especialment aquest dimecres 8 de març de 2017 celebrem el Dia de la Dona Treballadora i ho fem amb veu de dona, amb versos de poetesses, amb bona poesia. Paraula, dona i poesia per celebrar aquest reivindicatiu dia.

Pequeñas comodidades
(Roxana Popelka)

Yo soy
mi propia secretaria
mi propia
cocinera
mi propia
modista.
Yo soy la que
escribe mis poesías
y mis relatos.
No tengo
ningún ayudante
que haga mis recados,
que ordene mis papeles
que ponga al día
mi trabajo,
que mande los
correos electrónicos,
que conteste a mis mensajes
o que hable
con quien haya que hablar.
Soy autosuficiente
y voy a seguir
siéndolo,
soy una mujer, ¡vale!


Diacrític
(Mireia Calafell)

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència



Credo
(Diana Rodrigo Ruiz)

Siempre he sido persona de principios.
Devota de la vida y del paisaje,
amante del amor y la amistad,
De religión profeso lo aprendido:
... en la vida
Creo en la vida: miel entre mis manos,
y por eso quisiera yo ofrecerla
a la tierra desnuda, a los almendros
de invierno, y a las rosas deshojadas.
Creo en vivirme entera: de la piel
a los huesos, del alma al corazón
y de tanta ternura que me habita
en los años escritos en mi sangre.
Soy devota del beso y del abrazo,
amante del amor y la amistad,
y ferviente idealista de los mundos
con mil guerras de paz.
Creo en la vida,
creo en mi vida y creo en esta vida...
y no me cansaré de repetirlo.
... en el paisaje
Creo en las nubes que se marchan siempre
dejando un rastro blanco de nostalgia,
en la lluvia tristísima de invierno
que dibuja horizontes solitarios.
Creo en la niebla que resbala al alma
cuando empieza a morir la oscuridad,
y en las gotas menudas de rocío
que deshacen las hojas de los árboles.
Creo en las amplias tardes de verano
que se derraman lentas por los montes,
y en el brote inicial de primavera
que emerge de la tierra y de las aguas.
Creo en el suspirar de este paisaje
que se extiende amarillo por mi vida,
y envuelve su raíz a mi memoria.
... en la amistad
Amigos que creéis en mi voz...
sabed que yo también creo en vosotros:
en la forma dulcísima de hablarme,
y dar abrigo a mi dolor sombrío.
Amigos que escucháis mis palabras...
sabed que desde aquí oigo la vuestra
–música para el alma– más allá
del tiempo del abrazo y los encuentros...
porque nuestra amistad no se termina.
Amigos que abrigáis mi poema...
sabed que todos sois de mis estrofas,
de cada letra escrita en el papel...
de todas las maneras de sentir.
Amigos todos –luz del corazón–
sabed, que yo también creo en vosotros.
... en el amor
Creo en el amor. Creo en el amor.
Y lo digo dos veces y muy alto,
porque es la religión de los poetas
el creer que el amor es un milagro.
Creo en tus ojos –oración de mi alma–
en el refugio dulce de tus manos,
y en la noche que marcha hacia nosotros
palpitando en la piel como un relámpago.
Y creo en la plegaria convertida
en una forma nueva de abrazarnos,
en el silencio compartido... siempre,
cuando tiembla la lluvia entre los labios.



Transferències
(Cèlia Sánchez-Mústich)

Mentre ara m’escric, sóc dona
i ocell que estarrufa les plomes
i cavall que renilla
sota anques de nit.
I també sóc qui deixa
que li premeu els testicles
a vessar de paraules
i qui us clava un vers erecte
en la boca de túnel
que la lluna dibuixa.

En el moment d’escórre’m
la nit em descavalca.
Ja som demà i sento la ploma eriçada
sobre la pell matinal
d’un esborrany de dona.


Soy lo que no entiendes
(Miriam Reyes)

Soy lo que no entiendes
y simplificas
lo que no puedes cambiar
y limitas
lo que necesitas
y humillas.
Por más que te obedezca
no hago lo que deseas.
Por más que me anules
te lastimo.


Les il·lustracions són de Barbara Monacelli.