3.3.15

El secret de la poesia es descobreix des de la infancia / El secreto de la poesía se descubre desde la infancia


Els poetes tenen un secret amagat, el secret de la vida en la poesia. Els xiquets i xiquetes poden descobrir-lo amb la mediació dels adults. Som nosaltres els responsables dels seus descobriments poètics: omplir les seues orelletes de versos juganers, des de ben menudets i, dia a dia, alimentar-los amb cullerades de poesia.

Dins de pocs dies celebrarem el Dia de la Dona, així que anirem penjant al blog diferents poemes de dones... li donem veu a les poetesses.

El secreto

Dos niñas descubren
el secreto de la vida
en un repentino verso de
poesía.

Yo que no conozco el
secreto escribí
el verso. Ellas
me dijeron

(a través de un tercero)
que lo habían descubierto
pero no qué era
ni siquiera

qué verso era. Sin duda
ahora, más de una semana
después, han olvidado
el secreto,

el verso, el nombre del
poema. Las amo
por encontrar lo que no
puedo encontrar,

y por amarme
por el verso que escribí,
y por olvidarlo
y así
mil veces, hasta que la muerte
las encuentre, puedan
descubrirlo otra vez, en otros
versos

en otros
hechos. Y por
querer conocerlo,
por

asumir que hay
tal secreto, sí,
por eso
sobre todo.

La il·lustració és de Lakhsmita Indira.           

2.3.15

Frío de marzo, calor de poesía / Fred de març, calor de poesia

Bojeries climatològiques del mes de març -il. Betania Zacarías-

Març és un mes que sol estar esborrajat. Pot sortir un sol estiuenc o caure una nevada grandíssima, ploure o fer molt de vent. Mes de març... mes de la poesia.

Vientos del mes de marzo,
todavía carne de invierno
entre los frutales blancos.
Tan frágil es la rama,
que no puede sostener
más que un instante
al jilguero que canta,
sin que el viento
a su paso lo levante
hacia el cielo de la tarde,
y sean al fin uno
la hoja el pájaro y el aire.
Estas nubes de marzo,
esta lluvia,
llegaron como siempre
desde un atlas,
donde el nombre
de los mares esta escrito
con letras azules,
por un niño
que ha mojado

los dedos en sus aguas.
Cuando hay luz, la luz basta,
basta el cielo azul y el agua,
la curva del camino, la tierra blanca.

(Ana María Valencia Herrera)

1.3.15

Versos para cada mes del año / Versos per a cada mes de l'any

Les estacions de l'any -Chicgi Huang, il.-

El temps passa volant i ja estem en març, a cavall entre les estacions de l'any. A l'hemisferi nord estem entre l'hivern i la primavera i a l'hemisferi sud entre l'estiu i la tardor. Tot l'any ple de poesia amb versos per a cada mes.

Los meses

Después de las doce uvas,
anunciando el Año Nuevo,
con Reyes y con rebajas
comienza su cuesta Enero.

Trae Febrerillo loco
las cigüeñas por San Blas
y aunque pequeño de días
nos regala el carnaval.

Con Marzo ya crece el día
y la vida se despierta
mientras se tiñen los campos
con luz de la primavera.

Semana Santa en Abril
y la feria de Sevilla,
las aguas llegan por miles
y hacen tallo las semillas.

Es San Isidro en Madrid,
patrón de los labradores,
Mayo se viste de gala
porque es el mes de las flores.

Cierra la puerta del curso
Don Junio con una mano
mientras con la otra nos abre
por San Juan la del verano.

En Julio los Sanfermines
Luego Santiago y Santa Ana.
Comienzan las vacaciones
¿vamos al monte o a la playa?

Muchos pueblos en Agosto
celebran al sol sus fiestas.
¡Qué bien se está en la piscina!
¡Cómo se duerme en la siesta!

La vendimia es en Septiembre
y hay que volver a la escuela
con profes y amigos viejos,
libros y mochila nueva.

En Octubre van cayendo
las hojas para soñar,
se cogen los frutos secos
y son fiestas del Pilar.

Hay que sacar los abrigos
y la bufanda en Noviembre
porque el tiempo de la siembra
suele traer frío y nieve.

En Diciembre Nochebuena,
Papá Noel, Navidad
y en Nochevieja comienza
otro año para soñar.

28.2.15

Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini


Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

Fammi giocare solo per gioco
Senza nient’altro, solo per poco
Senza capire, senza imparare
Senza bisogno di socializzare
Solo un bambino con altri bambini
Senza gli adulti sempre vicini
Senza progetto, senza giudizio
Con una fine ma senza l’inizio
Con una coda ma senza la testa
Solo per finta, solo per festa
Solo per fiamma che brucia per fuoco
Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

26.2.15

La Vella Quaresma: poesia i cançons per anar retallant cames mentre mengem bacallà


Ja està ací la Vella Quaresma -il·lustració de Laredes-

El cicle de les festes religioses és pendolar, així passem del divertiment i els excessos en el beure i menjar en temps de Carnestoltes a la penitència, recolliment i l'estricta dieta en temps de Quaresma. A la nostra cultura tenim una velleta que ben bé simbolitza el temps de Quaresma: la Vella Quaresma -a les Illes Balears també s'anomena Jaia Corema o Àvia Corema-

Al  blog hem anat penjant al llarg d'aquests passats anys poemes i cançons de la Vella Quaresma, a més de refranys sobre la Quaresma; però hui volem compartir amb vosaltres dos poemes i una cançó per anar, setmana rere setmana, celebrant aquesta festa amb poesia.

La Vella Quaresma

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d´on surten set potes fosques
amb sabates diferents.

Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t´entrebanques,
entre tots t´hem d´ajudar.

Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota ...
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma ...
però no et convidarem ...

 *

La Vella  Quaresma 
ja ha arribat
i Carnestoltes ha marxat.

La Vella Quaresma 
té set peus. 
Són set setmanes
fent-se creus.

La Vella Quaresma
ja ha arribat
i porta bacallà salt.

La Vella Quaresma
no és molt vella
i porta peixos
a la cistella.

I per a finalitzar hem trobat aquesta videoclip animat de Gil Ratataplam, sobre la Vella Quaresma, que us encantarà:




I una adaptació molt divertida del poema de Lola Casas que hem ficat al principi del post:




24.2.15

La bruja Piruja: llibre de teatre en vers, de Carlos Blanco



En aquests viatges surfejant per les xarxes socials ens hem trobat un grapat de bruixes poètiques, de les que s'hem fet molt bones amigues. Hui us volem parlar d'una bruixa molt especial, La bruja Piruja, que existeix gràcies a la ploma -o ratolí- d'un bon amic, gran mestre i interessant poeta, Carlos Blanco. Ja fa un temps que vàrem parlar d'aquesta obra, però ara ha sortit editada d'una manera especial.

El primer que em crida l'atenció és que justament Carlos ha agafat per a escriure dos gèneres literaris infantils dels més escaients: la poesia i el teatre. Als menuts els encanta la poesia, però s'enlaira poc per les aules i a casa. A l'escola solen dramatitzar molts contes, però hi ha molt poc teatre infantil editat especialment per a representar-se. Allò que des de menuts no fomentem, després ens serà molt més difícil difondre. La literatura infantil resta coixa sense el complement d'aquests gèneres, però ni les editorials, ni els mestres, ni els professors, ni el bibliotecaris, ni tampoc els pares fem res per a solventar aquesta mancança.

Sembla que en aquests darrers anys la poesia infantil tinga una rellevància major, però encara li resta moltíssim per a que la seua difusió estiga a la par que els contes o relats curts. Però el teatre,... és l'autèntic "ventafocs" de la LIJ. Per això mateix us recomanem aquest llibre, original en la seua manera de transmetre literàriament la història que ens conta, a més de les magnífiques il·lustracions de Daniel Montero i Galán que les acompanya, i de l'acurada edició que ha fet Amigos de papel.

L'obra ens conta les malifetes de la Bruja Piruja, una bruixota vella i mal encarada, que es passa el dia fastidiant als demés. Però un matí no pot alçar-se del llit perquè li fa molt de mal la panxa. Remuga i remuga i els seu corb -que està d'ella fins als nassos- corre buscant ajuda al senyor gripau, tot perque la bruixa ha jurat que si la cura deixarà de fer malindretes. Aconseguirà ajudar-la el corb? I si és així... complirà la bruixa el seu jurament? deixarà d'estar atemorit el narrador?

Si voleu saber-ho caldrà llegir el llibre i després, si us ve de gust, representar-lo, per a que altres xiquets i xiquetes coneguen el que li va passar a la Bruja Piruja.

Us fiquem un tastet:



Bruja.-
¡Mecachis la mar!
¡Qué mala me encuentro!
¡Hoy estoy fatal!
Su hallara un brebaje
que poder tomar
juro, por mi honor,
que seria formal.

No seria tan bruja
y, en serio, lo digo:
tal vez, de esta forma,
podría hacer amigos.
¡Que alguien me quite 
el dolor de tripa,
con algún brebaje,
o pura chiripa!
Parece que tengo,
aquí dentro, 
guardados,
dos mil sabandijas,
grillos y lagartos,
culebras y ranas,
lagartijas, sapos,
lombrices y topos,
siete escarabajos
veinte cucarachas
y trece ratones
huyendo de un gato
que clava sus uñas
bajo este refajo.
(...)

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i en les biblioteques escolars i públiques. Aprofitem per a felicitar a Carlos Blanco i ens agradaria que continuara editant més històries d'aquesta Bruja Piruja -que segur que dona per a moltes més aventures-.

19.2.15

IV Premi de Poesia Infantil "Pissiganya", 2015



El Premi Pissiganya de poesia infantil ha obert la convocatòria de la seua quarta edició. Ja sabeu que es tracta d'un concurs adreçat a tots els alumnes de primària dels Països Catalans, promogut per la revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys.

El termini de presentació dels originals finalitzarà el proper 24 d'abril. Podeu consultar-ne les bases aquí o punxant sobre la imatge i ampliant-la.

Animeu-se a participar!!!

Autobiografia de Gloria Fuertes



A l'hora de difondre la poesia en l'aula, sobretot la poesia infantil, necessitem tenir la biografia del poeta o de la poetessa. Si són actuals és un poc difícil fer-se amb algunes dades, però hi ha uns quants poetes que, per ser famosos i força coneguts i enlairats, tenim un grapat d'informació.

Però són pocs el poetes que ells mateixa poetitzen la seua autobiografia, que ens ve requetebé per a conèixer a la gran Gloria Fuertes. Així és la seua autobiografia:

Autobiografía
(Gloria Fuertes)

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso
el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.

A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.

A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
a los quince se murió mi madre, 
se fue cuando más falta me hacía.

Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar mi juventud de barrio.

Quise ir a la guerra, para pararla,
pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me salió una oficina,
donde trabajo como si fuera tonta
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.

Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.

He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que le dan a Pemán algunas veces.

En aquest blog podeu trobar molts poemes de Gloria Fuertes, els seus llibres i alguns llibres que s'han escrit sobre ella (per cert, són preciosos).

18.2.15

En cada llamarada un hada: juego de palabras y poesía / joc de paraules y poesia



La poesia, infantil i d'adults, pot ser molt dramàtica, però també molt lúdica. Les paraules, com les lletres, ens permeten jugar amb elles i, així, estructurar noves frases, nous versos, noves idees. I és que tot està en les paraules... i l'ús que fem amb elles, com podem comprovar amb aquest poema de José María Parreño. Juguem, doncs, amb les lletres i els versos. Qui ha dit que la poesia és avorrida?

En cada llamarada llama un hada

En cada llamarada llama un hada
las cosas por su nombre:
león al que lee mucho
tartamudo al goloso de silencio
higuera a un fuego verde 
cuyos hijos
son blandos
dulces
nudos
de luz 
el hada inmóvil
me llama perverso
me recita:
la pantera era pan
que se comió al hambriento
la rosa risa
de olor
o loor callado
que el hada pálida
abra cada palabra
como la nuez que no es
me dé a sufrir su fruto
a comer comas
y ya sólo sintaxis sin amigos
sin señas sin dinero
me conceda
el poema

La il·lustració és d'Estefanía Jiménez Zúñiga

16.2.15

Ninot de neu fet de boles de poesia


Resta encara molta neu per tot arreu i estem segures que haureu aprofitat el cap de setmana per a jugar fent boles i simpàtics ninots de neu, com el d'aquest poema:
 
Ninot de neu

Una cara blanca,
gran bola de neu,
una panxa llarga
blanc de cap a peus.

Una pastanaga,
el nas enganxat,
dues olives negres,
dos ulls ben gegants.

La síndria de boca
tres botons ben grans
bufanda de llana,
i els peus abrigats.

A les mans guants negres,
barret sobre el cap,
una escombra al terra
ninot acabat!

La il·lustració és de Frozen Olaf.

14.2.15

Poema d'amor, de Bernat Artola, per assaborir el Dia de Sant Valentí

L'amor té els seus camins, que els enamorats no coneixen -il. Lisa G.-

Cançó

Mai sabré, somni d’amor,
l’antic dolor que t’amarga,
ni el secret amagatall
líric de la teva gràcia.

Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.

Si pujarà per la senda
fosca de la barrancada;
si davallarà dels núvols
enyoradissos de l’alba.

Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.

Entre l’ombra i la llum
plena de por viu l’ànima.
Vol pujar a l’infinit
per la serp ondulant de la flama.

Amor, no sospires més.
No mires cap a la plana.
Ja vénen els núvols d’or
i l’ombra trista s’amaga.

Ja ve la cançó d’Abril
i la trèmula paraula
que obre les portes del Cel
amb una doctrina falsa.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, olivar de plata!
Amb les albes de l’amor
ens ha sobtat l’esperança...

13.2.15

De princesas y sapos, besos y otros líos poéticos / De princeses i gripaus, besos i altres embolics poètics

Hi ha gripaus que no s'enamoren de les princeses -il. Anabela Dias-

Hi ha vegades que les princeses no volen besar als gripaus per a que es converteixin en prínceps, però hi ha altres vegades que són els propis prínceps-gripaus els que no es deixen besar-se, estan ben a gust amb la seua condició i no volen que cap princesa els importune amb besades i futures noces reials. Deixem, també, que siga el propi gripau el que trie la seua manera de viure i els seus amors.

El sapo verde

Ese sapo verde
se esconde y se pierde;
así no lo besa
ninguna princesa.

Porque con un beso
él se hará princeso
o príncipe guapo;
¡y quiere ser sapo!

No quiere reinado,
ni trono dorado,
ni enorme castillo,
ni manto amarillo.

Tampoco lacayos
ni tres mil vasallos.
Quiere ver la luna
desde la laguna.

Una madrugada
lo encantó alguna hada;
y así se ha quedado:
sapo y encantado.

Disfruta de todo:
se mete en el lodo
saltándose, solo,
todo el protocolo.

Y le importa un pito
si no está bonito
cazar un insecto;
¡que nadie es perfecto!

¿Su regio dosel?
No se acuerda de él.
¿Su sábana roja?
Prefiere una hoja.

¿Su yelmo y su escudo?
Le gusta ir desnudo.
¿La princesa Eliana?
Él ama a una rana.

A una rana verde
que salta y se pierde
y mira la luna
desde la laguna.

11.2.15

Cançó de Carnestoltes, per a ballar i cantar en companyia


Què ve, què ja està ací Carnestoltes! -il. Núria Altamirano-

La festa sempre va acompanyada de música i a Carnestoltes els ritmes són especialment alegres i balladors. Al blog hem anat penjant un grapat de cançons infantils de carnestoltes i hui us volem invitar a gaudir d'aquest vídeo, Cançó de Carnestoltes, del Pot Petit (per cert, tenen un canal en You Tube superguapet, tot ple de cançonetes).


9.2.15

A disfrazar la luna: poesía de carnaval


A disfrazar la luna
(Gloria Almendáriz)
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.

La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.

¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.

La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.

Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

8.2.15

Poesía infantil fría e invernal / Poesia infantil freda i hinvernal



La nieve cae,
el frío llegó,
gorro y bufanda
me pongo yo.

El sol tiene frío,
no quiere salir,
oculto entre nubes
se ha puesto a dormir.

Le llama la tierra,
le llama la flor,
el sol está sordo,
es un dormilón.

La il·lustració és de Cosei Kawa

6.2.15

La vida i la Classificació Decimal Universal lliguen amb poesia


En la prestatgeria de quin número de la CDU està llegint? -il. Marie-Eve Tremblay-

Ja sabeu que una de les tasques més importants dels bibliotecaris és la classificació dels llibres. Segur que coneixeu la CDU o Classificació Decimal Universal -una sèrie de números del 0 a 9 classifica tot el saber-. Aquests numerets es fiquen als teixells dels llibres i per als que no els coneixen són un autèntic "galimatíes", però per als bibliotecaris i alguns usuaris són essencials a l'hora de ficar i trobar un llibre al seu lloc dins d'una biblioteca.

Totes les biblioteques públiques es regim per la CDU -un numeret que de vegades ens resulta fastigós i llarg- i ara hem descobert que el company Ramon Guillen -bibliotecari i poeta- ha escrit uns versos a la CDU, que ha llegit al interessantíssim Festival de Poesia d'Oliva, Poefesta 2014. Hem transcrit les seues paraules, els seus versos, però no sabem si les estrofes estan correctament -esperem que si, i si no és així desitgem que ens disculpe i ens envie el seu poema original-. Us invitem a llegir el poema i escoltar-lo.

Classificassió Decimal Universal
(Ramón Guillen)

Ordene els llibres als prestatges.
Els números del teixell indiquen
el punt exacte on van:

El 59 és zoologia, el 37 educació,
geografia el 91 i arquitectura el 72.
Tot el saber humà té previst el seu lloc.

A voltes pense que tots nosaltres
tenim un teixell assignat
i només hem d'esperar
que qualsevol bibliotecari
ens deixe allà on ens correpon.

Sovint, però, 
un mateix llibre pot ser susceptible
de signatures diverses.
Així, cóm descobrirem
on anirem a raure,
si fins i tot el déu més savi
ignora les giragonses
del nostre destí?

La malaltia és el 616,
el funeral el 393,
el cementeri el 718
i la separació de l'ànima i el cos el 236.

Ni la mort coneix amb certesa
quina és la clau que obri
el darrer pany.
Difícil ofici aquest
de classificar llibres.




4.2.15

La neu... flocs de poesia blanca



 Semblava mentida això que la neu aplegaria al llevant, però així ha sigut. Aquest matí ha nevat i, pel que sembla, pot ser que la neu ens torne hui a visitar. És molt bonic tenir una mantellina blanca al damunt i per tot arreu, en simbiosi total amb l'entorn. 

Ens ha vingut a la memòria el poema de Joana Raspall, La neu, i el volem compartir amb tots vosaltres. Bona i blanca nevada... amb poesia.

La neu
Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?



La il·lustració és de Kay Widdowson

3.2.15

Doblecs: poesia sobre el llibre, de Cèlia Sànchez-Mústic


Quan obrim les pàgines d'un llibre estem obrint la porta d'un nou món, però a més, de vegades, estem caminant entre les petjades d'un altre lector. Són trobades que ens uneixen, que ens porten a un passat llunya o proper.

Doblecs
(Cèlia Sànchez-Mústic)

Algunes pàgines del llibre
estaven doblegades per l'angle superior:
N'he alçat, d'amagat i amb reverència,
els triangles menuts de les puntes.
Ha estat com obrir les finestres
d'una casa tancada i barrada
des de feia molts anys
i anar descobrint les empremtes
dels teus dits als porticons.

La il·lustració es de David Pintor.

2.2.15

La rueda de los meses, canción popular infantil


 Febrer, segon es de l'any, el més curtet de tot el calendari. Comencen a volar les fulles dels mesos, com en aquesta ronda dels mesos, una cançó popular que ens ajuda a aprendre els mesos de l'any.

La rueda de los meses
(canción popular)

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.

¿Quién es el uno?
Enero nevado.
¿Quién es el dos?
Febrero alocado.
¿Quién es el tres?
Marzo ventoso.
¿Quién es el cuarto?
Abril lluvioso.
¿Quién es el cinco?
Mayo florido.
¿Quién es el seis?
Junio con trigo.
¿Quién es el siete?
Julio caliente.
¿Quién es el ocho?
Agosto hirviente.
¿Quién es el nueve?
Septiembre estudioso.
¿Quién es el diez?
Octubre con vino.
¿Quién es el once?
Noviembre aburrido.
¿Quién es el doce?
Diciembre festivo.

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.

La il·lustració és d'Elena Ferrándiz.

1.2.15

Febrer i la poesia de Carnestoltes / Febrero y la poesía de Carnaval

Musa de Carnestoltes -il. de Vladimir Olemberg-
Febrer és el mes carnavaler per excel·lència, així que comencem amb un poema que ens obri pas a la festa. Poemes amb confeti que ens omplin d'alegria mentre preparem la festa, versos de carnaval per a gaudir i ballar.

Carnaval
(Conchita García-Bayona)

Por fin ha llegado el día
De abrir todos los baúles
Con rasos, sedas y tules
Hay que elegir el disfraz
¿Has cogido el antifaz?
Sin él no irás a la fiesta
Porque te conocerán

Puede ser de troglodita
O también de mariquita
Aunque quizá no te guste
Llevar alas con manchitas.
Aquí hay uno de pollito
Con su cresta anaranjada
Provocarás carcajadas

Si eliges el de pirata
Con parche y pata de palo
Procura no tropezar
Y andar con mucho cuidado
Pues si te tapas el ojo
Quizá no puedas ver bien
Ni luchar con mucho arrojo

Si quieres el de princesa
Debes llegar en calesa
Y estar muy bien arreglada
Pues para llevar corona
O estar sentada en el trono
No vale ir de fregona
Ni vestir con abandono

Más recuerda este consejo
Que te da alguien muy sabio
Y a la vez también muy viejo
Cuando vayas a salir
Tu disfraz has de cubrir
Con abrigo o chubasquero
Porque estamos en febrero

31.1.15

A mitad de Enero me compré un sombrero, sombrero con cinta... vaya poesía!

Quin barret m'agrada més? -il·lustració de Fred Calleri-

El barret és un complemet del nostre vestuari: a l'estiu ens protegeix del sol i a l'hivern del fred. Ens agraden molt els barrets així que hem decidit comprar-se'n un, però l'elecció és difícil, així que... hem decidit que ens ajude la poesia.

El sombrero

A mitad de enero
me compré un sombrero
sombrero con cinta
de flores de tinta
me asombro a su sombra
todo el año entero
me entero del nombre
de los cuatro vientos
vuelo por los mares
de lejos lugares
nado por los cielos
me alumbro de vuelo
me pongo la brisa
fresquita camisa
subo por los sueños
bajo por la risa
me escondo en la luna
panza de aceituna
me miro en los cuentos
panzas de contento
saludo a las ranas
todas las semanas
saludo a los sapos
pañuelo de harapos
saludo a los peces
pocas pocas veces
y vuelvo del viaje
lleno de paisajes
con este sombrero
solar y viajero
que me trajo enero.
 

28.1.15

Versos per la pau / Versos por la paz


Paloma vuelta quimera
las peores guerras del mundo
te han hecho su mensajera
(José Bergamín / Monica Yael, il.)

*

Paz sin fin, paz verdadera.
Paz que al alba se levante
y a la noche no se muera.

27.1.15

Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea: llibre de poesia reivindicant la pau, la tolerància, la solidaritat i el compromís social del poeta



La poesia és un arma cargada de futuro, com deia Celaya. El compromís del poeta amb el seu moment, amb la societat en que viu, sembla que està ara més present que mai. S'acaba d'editar un llibre que dona constància al que estem parlant, Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea, editat per Visor, sota la coordinació de Remedios Sánchez García i la selecció de poemes de Marina Bianchi. De tot açò ens hem assabentat llegint l'article publicat a El País

Però el llibre no és més que la plasmació d'un projecte molt més ampli en el que participen mig centenar de poetes hispanoparlants i magrebís i quasi 600 creadors, intel·lectuals i ciutadans que consideren que és el moment d'un art que reflexe l'humanisme solidari, done tornada a la humanització de la creació artística.

Diu Bianchiens diu que el poeta debe darse cuenta de la realidad y hacer que se dé cuenta el lector. Es el verso que se vuelve grito sin olvidarse del acto creativo. Comunicar el malestar.

49 poetes de 12 països han participat en aquest llibre, que trobem força interessant per adonar-se'n de la nostra realitat, denunciada en veu poètica:
 
España: Juan Carlos Abril, Sergio Arlandis, Alicia Aza, Luis Bagué Quílez, José Cabrera Martos, Isla Correyero, Paloma Fernández Gomá, Manuel Gahete, Luis García Montero, Guadalupe Grande, Pedro Luis Ibáñez Lérida, Raquel Lanseros, Juan Carlos Mestre, Eduardo Moga, José María Molina, Ángeles Mora, Francisco Morales, Manuel Moya, Fernando Operé, Julia Otxoa, Benjamín Prado, Josep M. Rodríguez, Daniel Rodríguez Moya, Javier Salvago, José A. Santano, José Sarria, Juan José Téllez, Alberto Torés, Fernando Valverde, Javier Vela.

Latinoamérica: Carlos J. Aldazábal (Argentina), Efraín Bartolomé (México), Mario Bojórquez (México), Piedad Bonnet (Colombia), Alí Calderón (México), Gabriel Chávez (Bolivia), Eduardo Chirinos (Perú), Andrea Cote Botero, (Colombia), Federico Díaz Granados (Colombia), Jorge Galán (El Salvador), Eduardo Langagne (México), Roxana Méndez (El Salvador), Xavier Oquendo (Ecuador), Miguel Ángel Zapata (Perú).

Magreb y Oriente Próximo: Mohammed Doggui (Túnez), Abderrahman El Fathi (Marruecos), Nathalie Handal (Palestina), Khédija Gadhoum (Túnez-EE UU), Fátima Galia (Sáhara Occidental).

Entreu a la web d'Humanismo Solidario per tal d'assabentar-se més d'aquesta corrent artística i poètica. 
Grup promotor d'Humanismo Solidario

26.1.15

La pau dels poemes


 La pau dels poemes

Vull la pau amb el vent
que no em dugui els crits
dels vius ni els silencis dels morts.

Vull la pau amb la pluja
que m’ha deixat sense camins
d’octubre, ara plens de salamandres
i incerteses.

Vull la pau amb el sol
que ha alliberat les ombres dels
balls de plors en la presó de la nit.

Vull la pau amb el llamp
que besa amb espurnes de foc
l’arbre del mig del bosc. Perquè aquest?
Sols perquè és viu? Ja no crec en el cel.

Vull la pau amb la dona
que em mossega els somnis amb llavis
pintats de cirera vora els joncs del riu
quan la lluna posa el vel a la tarda.

Vull la pau amb els records
per temps infinit i no oblidar
com reia la mare ni el tacte dels
seus dits als cabells fonent la por.

Vull la pau amb mi mateix
i no em trobo l’esguard, sols
em queden els mots vius dels poetes
que em recita quan tanco els ulls, la vida.

25.1.15

Un bes, un vers, un besivers / Un beso, un verso, un besoverso

Besiversos per escalfar l'amor -il·lustració de Rosa Wong-

Un bes i un vers, un besivers, què esplèndid! Perquè... no és el mateix versar que besar, però es poden assemblar i, de vegades, ajuntar. Viure en vers i sentir un bes, tot d'una un besivers.

Aviso:
Quien vive en el beso,
revive.
Quien mata con el beso,
remata.
Quien revive, vive.
Quien remata, mata.
Revise:
Quien es quién
para según, asegurarse
el cuál ...
Avive:
¡Viva el amor,
el amor que sale del alma! 

23.1.15

La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

Te regalo una palabra... -il·lustració de Young Ju Choi-

Feia ja un temps que no penjàvem al blog embarbussaments, això que ens agraden molt. Hui volem compartir amb tots vosaltres un poema sobre la paraula que a la vegada és un embarbussament. És la pròpia paraula en la que es juga. Estic segura que us agradarà tant com a mi.

La palabrota
Una palabra
palabritera
despalabrábase
por la escalera.

¡Pobre palabra!
se apalabró
palabrincando
cada escalón

Cayó de cola
la palabrisa y
palabrochóse
flor de paliza.

Despalabra
pala que brota
de ser palabra
ya es palabrota.