25.5.18

Un jardín independiente donde crecen los versos a su manera, como las flores


No sé si serà pel canvi climàtic o perquè hi ha jardins que són màgics, però en sabem d'un on les plantes i les flors creixen al seu aire, d'una manera un tant inversemblant, a la seua manera. Clar, els resultats són sorprenents, tant com els versos que a continuació podem llegir.

Mi jardín hizo lo que quiso

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Planté un geranio,
brotó un narciso.
Planté un rosal,
salió un peral.

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Sin previo aviso,
cubrió de hiedras
la oscura reja,
la blanca piedra.

Podé el ciruelo,
creció hasta el cielo.
Las amapolas,
salieron solas.

En vez de flores
de campanillas
él decidió
darme frutillas.

No es caprichoso
ni prepotente.
Es un jardín
independiente.

Il·lustració de Lisa Aisato.

24.5.18

Si los cuentos no se cuentan... poesia d'Ana Roseti


Sempre va be un conte a cau d'orella, Els contes ens obrin la porta a la fantasia. Si, a més, abans del conte llegim un poemeta, encara millor. I si els contes estan amagats per dins dels versos. Doncs... fantàastics!

Si los cuentos no se cuentan

Si los cuentos no se cuentan,
pronto se van olvidando;
palabras sobre la arena
que la marea ha borrado.

El olvido es como un virus
que al disco duro devora
y toda la información
en un instante se borra.

Si los cuentos no se cuentan
dejan de existir las hadas,
los dragones, los vampiros,
los duendes y los piratas.

Y no hay pasajes secretos
ni cuevas maravillosas
ni castillos encantados
ni una isla misteriosa.

Si los cuentos no se cuentan,
se destierra la poesía
del país de nuestra infancia:
País de la Fantasía.

Por favor, cuéntame un cuento
y vuélvemelo a contar,
no vaya a ser que se pierda
a la orillita del mar.

La il·lustració és de Felicita Sala.

22.5.18

Romancillo del viejo ratón, de Javier Villafañe



Romancillo del viejo ratón

Hay catorce lauchas
en torno a un ratón
viejo, rengo y ciego
pelado y rabón.

–Cuéntenos, abuelo,
lo que le pasó…

Y repite el cuento
que otra vez contó:

–Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por una cocina
me paseaba yo.
Limpias las baldosas,
fregado el fogón,
no había en el suelo
ni un gramo de arroz.
La señora escoba
todo se llevó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Dormida en un banco
sobre un almohadón,
una gata negra
hacía ron, ron…
Cuando el gato duerme
pasea el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Andaba esa noche
del banco al fogón,
con mi larga cola
como un gran señor.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

De pronto descubro
que allá en un rincón,
un trozo de queso
la escoba olvidó.
Lo que no se barre
lo come el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Huelo, me relamo,
doy un mordiscón
y en una trampera
mi cola quedó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por comer de prisa
me quedé rabón…

La laucha más laucha
pregunta al ratón:

–¿Y la gata negra
no se despertó?
–Fue por un milagro
que no me comió.
–Este cuento, abuelo,
sirve de lección…

Pito Colorín…
Pito Colorón…

La il·lustració és de Pauline Siewert.

21.5.18

Cançó de bressol: bressolant somnis amb Maria-Mercè Marçal


Cançó de bressol

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

La il·lustració és de Natascia Ugliano.

6.5.18

Hebra de agua: àlbum poètic il·lustrat-bordat, un cant a les mares


Hi ha llibres que pel seu contingut, l'exposició del tema i la seua il·lustració són difícils de classificar, com aquest, Hebra de agua, de Gimena Romero, editat per Thule.

Amb unes precioses il·lustracions bordades, Gimena Romero ens invita a seguir per un riu de meravelloses paraules, un poema que va diluint-se en l'aigua i que està dedicat a totes les mares. Tendre, emotiu, molt poètic... un llibret preciós per regalar-li a les mares o... per autorregalar-se i deixar-se gronxar al compàs dels versos.


Des de la portada al seu interior, de l'originalitat de les il·lustracions tèxtils al díptic vegetal que inclou per proporcionar diferents nivells de lectura a la pàgina on s'inserta... tot en el seu conjunt acaba sent una autèntica joieta. Em superencanta!

Mamá no pide un deseo, pide tres. Pide cuatro.
Mamá baila locamente.
Se hace vapor, se hace nube, se la lleva el viento.
(...)

Podeu trobar més de 100 llibres infantils en les que la mamà és la protagonista punxant en aquest taulell de Pinterest: Mamàs en la literatura infantil / Mares en la literatura infantil. Doneu-li una ullada!

Versos para mi mamá / Versos per a mamà

Besadetes a totes les mares / Besitos a todas las madres (il·lustració d'Ayşe İnan Alican)
Què li regalem hui a la mare? Doncs les millors i més dolces besadetes i un poemeta que ens surt des del cor. Feliç Dia de la Mare / Día de la Madre. 365 abraçades per a totes, una per a cada dia de l'any.

A mamá

Mis dientes, de leche;
mis ojos, de cielo.
Si me das un beso,
te diré: te quiero.

Tu niña de trigo,
labios de melón,
te quiere, mamita,
te quiere un montón.

TInc una estrella. Mare, anem amb ella? -il·lustració de Marjorie Porchet-

Joc

Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.

Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.

I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.

1.5.18

Del oficio de poeta en el Día del Trabajo / De l'ofici de poeta en el Dia del Treball


Hui celebrem el Dia del Treball. D'oficis hi ha un bon grapat, però des d'aquest raconet poètic parlarem de l'ofici d'escriure poesia (perquè ser poeta també és un ofici, cóm no!).

A mis obligaciones

Cumpliendo con mi oficio
piedra con piedra, pluma a pluma,
pasa el invierno y deja
sitios abandonados,
habitaciones muertas:
yo trabajo y trabajo,
debo substituir
tantos olvidos,
llenar de pan las tinieblas,
fundar otra vez la esperanza.

No es para mí sino el polvo,
la lluvia cruel de la estación,
no me reservo nada
sino todo el espacio
y allí trabajar, trabajar,
manifestar la primavera.

A todos tengo que dar algo
cada semana y cada día,
un regalo de color azul,
un pétalo frío del bosque,
y ya de mañana estoy vivo
mientras los otros se sumergen
en la pereza, en el amor,
yo estoy limpiando mi campana,
mi corazón, mis herramientas.

Tengo rocío para todos.

Il·lustració d'Andrea Ucini.

29.4.18

Versos de la madre: poesía de Gloria Fuertes para dormir bebés



Aquest diumenge us invitem a llegir un preciós poema d'una mare per a dormir al seu/a fill/a. La poesia és la primera llavor ben introduir als xiquets/es al màgic món de la literatura, paraula a paraula, vers a vers, amb música o sense, amb tota la tendresa de la veu materna... les orelletes van omplint-se de la bellesa de la poesia.


Versos de la madre

Cierra los ojitos,

mi niño de nieve.
Si tú no los cierras,
el sueño no viene.

Arriba, en las nubes,
las estrellas duermen;
y abajo, en el mar,
ya sueñan los peces.

Mi niño travieso,
mi niño no duerme.
Pájaros dormidos,
el viento los mece.

Con sueño, tu sueño
sobre ti se extiende.
Ángel de su guarda,
dime lo que tiene.

Que venga la luna
que a la estrella mece:
que este niño tuyo
lucero parece.


La il·lustració és d'Emilie Angebault.

25.4.18

Per fer el retrat d'un ocell: poema de Jacques Prévert editat per Kalandraka


Us volem recomanar llegir un llibre de poesia infantils fantàstic, tant pel contingut poètic com il·lustratiu: Per fer el retrat d'un ocell / Para hacer el retrato de un pájaro, de Jacques Prévert, amb unes bellíssimes i suggerents il·lustracions de Mordicai Gerstein i editat per Kalandraka. El llibre va ser editat a 2011 per Kalandraka i ara podem llegir-lo en català.

Ja sabeu que el poema va ser escrit originalment a 1943 i publicat a 1949 i està dedicat a Elsa Henríquez, que l'il·lustra a 1953. Els versos són tota una oda a la creativitat i a la llibertat. Un xicotet pintor, un ocell i una gàbia composen una metàfora sobre la recerca de la bellesa i de l'autenticitat de l'art. L'artista persegueix dibuixar un ocell i pinta una gàbia amb la porta oberta i en ella després pinta una cosa bonica, una cosa senzilla, una cosa maca, una cosa útil per a l'ocell... Les il·lustracions emfatitzen el ritme del poema, reforçant el text. La llibertat és un valor intrínsec del art i l'artista deu ser conseqüent amb ell.


Ens agrada la introducció il·lustrada abans del poema, silenciosa i activa, preparant al lector per al que trobarem en les properes pàgines. La traducció del poema està a càrrec de Miquel Desclot:

Pinta per començar una gàbia
amb una porta oberta
després pinta
una cosa bonica,
una cosa senzilla,
una cosa maca,
una cosa útil
per a l'ocell.


Recolza després la tela contra un arbre
en un jardí,
o en un bosc.
Amaga't darrere l'arbre
sense dir res,
sense bellugar-te...
De vegades l'ocell arriba aviat
però pot molt ben ser que passin anys i panys
abans no es decideixi.
Tu no et desanimis,
espera,
espera si cal durant anys,
que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell
no té cap relació
amb l'encert del quadro.
Quan l'ocell arribi,
si és que arriba,
guarda el silenci més profund,
espera que l'ocell entri a la gàbia
i quan hi hagi entrat
tanca suaument la porta amb el pinzell.


En acabat,
esborra l'un rere l'altre tots els barrots
amb compte a no tocar cap de les plomes de l'ocell.
Fes després el retrat de l'arbre
i escull la branca més bonica
per a l'ocell.
Pinta també el verd fullam i la frescor del vent,
el polsim del sol
i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu,
i després espera que l'ocell es decideixi a cantar.
Si l'ocell no canta
és mal senyal,
senyal que el quadro és dolent.
Però si canta és bon senyal,
senyal que pots signar.
Llavors arrenques molt suaument
una de les plomes de l'ocell
i escrius el teu nom en un angle del quadro.


(...)

Una autèntica joieta de llibre, no sols per als xiquets i xiquetes, també per als adults. Molt recomanable.

23.4.18

Sant Jordi i la princesa, la rosa i els llibres: visca sant Jordi i la poesia!!!


Celebrem sant Jordi i la seua llegenda, passejant entre llibres i roses, transitant per la poesia. Visca sant Jordi! Feliç Dia del Llibre!

Sant Jordi i la princesa, la rosa i els llibres

-Sóc la més valent princesa
que viu al gran castell!
-Sóc el més bell cavaller
que passeja per la primavera!
Es trobaren a la vila,
es trobaren dins del temps,
inventaren la llegenda
del drac festivaler
que espera l'arribada de la festa
de Sant Jordi al carrer.
Pinten vida,
pinten llum,
pinten sol
al damunt de cada llibre
i l'amor a cada rosa
que ha florit al roser.

La il·lustració és de Marta Cabrol.

22.4.18

Paraules sobre el llenç blanc: celebrem el Dia del Llibre amb poesia


Demà és el Dia del llibre i segur que aprofitareu per regalar i autorregalar-se un bon grapat de llibres, incloent llibres de poesia. Nosaltres s'avancem regalant-vos aquest poema sobre el llibre,  de Joan Josep Roca Labèrnia... volant les paraules entre les pàgines en blanc.

Com ha aplegat a les mans,
un ocell qui vol volar,
en el camp, descansa el blat
entre somnis ben profans.
Obro la porta primera,
a la casa, hi ha enrenou,
quatre lletres sense sou,
volen raure a prop de l'era.
Un cop ben arrenglerades,
comença la processó,
sense ciri ni llautó,
com demanen ser lliurades.
Com em sento al capdamunt,
per encetar aventures,
un desig i massa mudes
van cercant son aixopluc.

Il·lustració de Mila Marquis.

18.4.18

Poema dedicado a un libro: preparant el Dia del Llibre


Poema dedicado a un libro
(Aurora Funes Granados)

Abrimos tus pastas,
y son las puertas a la vida.

Eres un tesoro por descubrir, 
la isla donde perderse, 
un viaje sin moverse del sillón, 
alivio para el alma, 
bálsamo para el corazón, 
distracción para la mente, 
… esencia del sentimiento, 
refugio donde llorar, 
medicina para reír. 

Diccionario para el sabio, 
para el necio sorpresa, 
regalo para el amor, 
compañía que no molesta, 
amigo que no discute,
abrigo en invierno, 
en verano albergue fresco, 
música para el anciano, 
pintura para el niño, 
esperanza del nuevo día, 
maestro sin horas, 
catedrático de la historia. 

Callado, siempre callado, 
y sin embargo… 
siempre tu voz perpetua.

Podeu llegir molts més poemes sobre el llibre / poemas sobre el libro en aquest mateix blog. La il·lustració és de Mariusz Stawarski.

17.4.18

Tropezando con los versos / Ensopegant amb els versos


Anem a donar-li un poc a la llengua, a enredar-se i jugar amb la poesia amb el poeta José A. Ramírez Lozano.

Era tan listo el ciempiés
que nunca se tropezaba.

Torpe tan era el piescién
tropezaba que con él.

La il·lustració és de Tali Yalonetzki

16.4.18

El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins


Però cóm passa de volander el temps! Ja tenim de nou ací la festa de sant Jordi, també Dia del Llibre. Supose que estareu ja preparant-ho tot per a que siga una gran festa lectora. Des d'ací anem a començar per recomanar-vos un llibre que us encantarà: El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins, de Pere Martí i Bertran, amb il·lustracions de Lluís Masachs, recent editat per Barcanova.

Segur que coneixeu un grapat de llibres protagonitzats pel cavaller Sant Jordi, la princesa i el drac (si punxeu ací podreu trobar-ne un bon grapat que hem anat recopilant en un dels taulells que té la biblioteca de Cocentaina a Pinterest), doncs basat en la mateixa llegenda hi ha un grapat de versions, però aquest llibre té d'original que està escrit en rodolins, amb unes precioses il·lustracions que el fan molt adient per als més menudets de la casa.


(...)

Sant Jordi amb espasa i llança,
ben decidit que s'hi atansa.

El drac, mig estabornit,
deixa descobert el pit.

El cavaller no s'ho pensa:
li clava la llança immensa.

El drac deixa anar un gran crit
i es remou molt mal ferit.

Ben clavada fins al cor,
tots veuen que el drac es mor.

Li surt un gran doll de sang,
que deixa mig xop el sant.

(...)

Ella comença a dansar;
diu que s'ha de celebrar.

Abraça el sant, decidida,
i el besa ben entendrida.

Sant Jordi, força vermell,
l'hi torna, n'hi fa un parell.

(...)

I vet aquí, s'ha acabat,
aquest conte ben rimat.

Poemant la llegenda per apropar-la millor als xiquets i xiquetes. Molt recomanable. 

Aprofitem també per recomanar-vos el llibre de Noemí Fernández, il·lustrat per Teo Peiró, La princesa, sant Jordi,i el drac, amics secrets, de l'editorial Salvatella, un conte poètic amb una versió que us agradarà.

14.4.18

Poema de Abril, entre lluvia y versos



Abril és un mes ploroner i això també ho veiem en els seus poemes i refranys. Poetes com el germans Álvarez Quintero, Antonio Machado amb els seus poemes, Miquel Martí i Pol, Juan Ramón Jiménez i Júlia Costa tenen en aquest blog poemes d'abril, Ara, a més, en tenim un altre, entre pluja i versos.

Mi poema de Abril
(Ramón de Almagro)

Picoteando la cáscara
                                 de algún viejo recuerdo
con la lluvia de Abril
                         nacerá mi poema
le pondré mil colores
                                     con obscuros y claros
una música tenue
                                             y el perfume de nardo. 

Como una luciérnaga 
                 volará titilando 
subirá por los aires 
                                escapando de mi alma 
se estiraran mis manos 
                                   sin poder alcanzarlo 
y dejará mis labios 
                                            como siempre rogando.

Que una estrella lo guíe 
                             que lo lleve a tu lado. 
Pues si tú lo encontraras 
                                 si llegas a escucharlo 
mi poema de Abril 
                                          quizá viva hasta Mayo. 

La il·lustració és de Betania Zacarias.

12.4.18

Paremiologia Tòpica: blog amb refranys geogràfics i la seua localització



Les dites tòpiques o refranys geogràfics són les parèmies referides als pobles, aquelles en què surt el nom d'algun municipi o localitat. Penseu, per exemple, refranys on surta el nom del vostre poble. Ara podem fer una comprovació: anem al blog Paremiologia tòpica, del nostre bon amic -i súperfeiner- Víctor Pàmies i comprovem si està ubicat el nostre refrany. Aquest blog s'integra amb un mapa de Google personalitzat amb les dites tòpiques de tots els municipis dels Països Catalans.

Podem cercar en l'índex alfabètic o en l'índex per regions el municipi que vols consultar i salta del mapa al blog o a l'inrevés a través de la imatge del blog en cada entrada. Si feta la recerca no trobem el nostre refrany o dita tòpica podem enviar-li un correu electrònic i l'afegirà. Així, aquest blog acaba sent col·laboratiu i gràcies a tots podrem anar recollint i difonent part del nostre folklore.

De Cocentaina hem trobat açò, però com que hem coneixem més li ho direm per correu electrònic:



Però, a més, suposem que aquest mes us interessaran els refranys de la primavera, els refranys del mes d'abril -més refranys d'abril- i els refranys de Sant Jordi. la rosa i els llibres i més refranys de llibres

Refranejant a l'abril, el mes dels llibres.

11.4.18

Convocatoria de 'Luna de aire': XVI Premio de poesía infantil


Es convoca la XVI edició del premi de poesia infantil Luna de aire, dotat amb 3.000 euros i la publicació del poemari per l'editorial SM. Animeu-se a participar!

Bases

El CEPLI (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil) de la Universidad de Castilla-La Mancha, con el patrocinio del Vicerrectorado de Cultura, Deporte y Extensión Universitaria, convoca el XVI Premio “Luna de aire” de poesía infantil, con el fin de promocionar la creación poética para niños, de acuerdo a las siguientes BASES:

1ª Podrán concurrir a este premio todos los autores mayores de 18 años que lo deseen, de cualquier nacionalidad, con una sola obra por autor.

2ª Las obras presentadas, escritas en lengua castellana, deberán ser originales e inéditas, y no haber sido galardonadas en ningún otro concurso. No se admitirán aquellas obras que sean traducción o adaptación de otros originales.

3ª Se concursará con un libro de poemas, de tema libre, que contenga un mínimo de 20 poemas y un máximo de 30, y con extensión entre 250 y 400 versos.

4ª Se establece un único premio de 3.000 €.

5ª Los originales se enviarán bajo plica.

Se remitirán dos ejemplares en papel a:
CEPLI (Premio de poesía infantil)
Universidad de Castilla-La Mancha
Facultad de CC. de la Educación y Humanidades
Avenida de Los Alfares, 44
16071 CUENCA (España)

El plazo de presentación finalizará el día 30 de noviembre de 2018


6ª El jurado, que procederá a abrir la plica del ganador, una vez acordado este, estará compuesto por especialistas en literatura infantil, profesores, editores y críticos literarios.

7ª El libro premiado será editado y comercializado por la editorial SM en la colección Luna de aire.

8ª El fallo del jurado será inapelable y el premio puede ser declarado desierto.

9ª El fallo del jurado se hará público a lo largo del mes de enero de 2019.

10ª Los originales no premiados no se devolverán.

11ª El hecho de presentar las obras al concurso supone la conformidad con las presentes bases.

NOTA: Enviar bajo plica significa que hay que realizar el envío en un sobre grande, dirigido a la dirección establecida en las bases, que contenga los dos ejemplares de la obra concursante, con indicación del nombre del premio o concurso y el título de la obra firmada con un seudónimo.
En el mismo sobre se deberá incluir otro más pequeño y cerrado. En el exterior del sobre pequeño deberán figurar los mismo datos (nombre del premio o concurso, título de la obra y seudónimo) y en su interior los datos personales del autor, breve currículum vitae, dirección postal, electrónica y teléfono.
Más información:
andres.villanueva@uclm.es / cepli@uclm.es (+34) 969 179 100 (Ext. 4329)

8.4.18

Versejos de brujas para orejas con palabrejas



La bruja Maruja
apretuja las palabras,
palabrejas, palabrujas,
mientras soba y resoba
la escoba embrujada,
pero al menor descuido ¡abracadabra!,
se escapan volando, volando…
una por una bajo la luna anaranjada.

La il·lustració és de Marie Desbons.

7.4.18

La gente corre tanto... poesía de Gloria Fuertes


Tot el dia anem amunt i avall, corrent, sense parar, furtant el temps al temps. Cal aturar-se, respirar profundament, obrir els ulls a allò que veritablement importa. Aprofitem el cap de setmana per a relaxar-se, per assaborir  el temps i el camí que estem fent cada dia, per viure o no... deixar-se endur. La poesia de Gloria Fuertes en ho recorda. Xicotetes reflexions al voltant d'uns versos.

La gente corre tanto...

La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el ir llegando.


La il·lustració és d'Alea Marley.

2.4.18

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2018: cartell, missatge i un poema / Día del Libro Infantil, 2018: cartel, mensaje y un poema sobre Andersen



Ja sabeu que hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, una ocasió fantàstica per a regalar llibres infantils i per a compartir lectures amb ells -no s'oblideu d'incloure llibres de poesia infantil i jugar junts amb la poesia. 

Com cada any l'IBBY encarrega a un país la realització d'un cartell i la difusió d'un missatge.  Enguany el país encarregat és Letònia, amb un text d'Inese Zandere i la il·lustració del cartell de Reinis Pētersons. Podeu llegir el missatge en català, castellano, galego i euskera.



Nosaltres, des d'aquest raconet poètic, volem celebrar-ho amb un preciós poema d'Aramis Quintero, basat en la figura d'Hans Christian Andersen, escriptor pel que celebrem hui aquest dia tan bonic.

Hans Christian Andersen

En la dorada tarde
de su país, él era
una sombrita triste,
un poco jorobada,
mirando siempre al suelo...
y en el suelo las cosas
pequeñas, olvidadas,
corrientes, polvorientas.
Y él les adivinaba
una aventura, un sueño.
E igual al viento que alza
las hojas y las vuelve
por un momento pájaros
o alfombras voladoras,
él llevaba las cosas
olvidadas y tristes
al dulce remolino
de sus cuentos.
Allí eran
para siempre las cosas
que nunca olvidaremos.

1.4.18

Cal·ligrames per a Pasqua / Caligramas para Pascua


La mariposa
(Diana Briones)

Revolotea,
inventa rulos.

Traza en el aire cien mil dibujos. Buscando
flores...

La mariposa: bella, liviana, de mil colores.

En Pasqua sortim al camp, juguem i es mengem la mona, cantem cançons tradicionals i enfilem a l'aire els catxerulos. I... perquè no fer després cal·ligrames d'allò que ens ha cridat l'atenció o més en ha agradat? Poden ser sobre les flors, les abelles, els animalets que hem vist, les muntanyes, els gronxadors, la pròpia mona, les ones del mar, els vaixells i un llarg etcètera.

Us fique un exemple, un cal·ligrama ben primaveral i pasqüer, d'una papallona que ens regala Diana Briones. Anem a dibuixar poesia amb paraules.


Un pez cegado de luna
(Diana Briones)

El cielo dibuja, enorme,
una luna bien redonda.

Tiembla en el mar su reflejo.
Tiritan frescas las olas.

Y un pez, cegado de luna,
del reflejo se enamora.

30.3.18

Crucifixión, un poema de García Lorca para el Viernes Santo

Manuscrit original de Crucifixión, de Federico García Lorca-

Crucifixión

La luna pudo detenerse al fin por la curva blanquísima de los caballos.
Un rayo de luz violeta que se escapaba de la herida
proyectó en el cielo el instante de la circuncisión de un niño muerto.

La sangre bajaba por el monte y los ángeles la buscaban,
pero los cálices eran de viento y al fin llenaba los zapatos.
Cojos perros fumaban sus pipas y un olor de cuero caliente
ponía grises los labios redondos de los que vomitaban en las esquinas.
Y llegaban largos alaridos por el Sur de la noche seca.
Era que la luna quemaba con sus bujías el falo de los caballos.
Un sastre especialista en púrpura
había encerrado a tres santas mujeres
y les enseñaba una calavera por los vidrios de la ventana.
Las tres en el arrabal rodeaban a un camello blanco,
que lloraba porque al alba
tenía que pasar sin remedio por el ojo de una aguja.
¡Oh cruz! ¡Oh clavos! ¡Oh espina!
¡Oh espina clavada en el hueso hasta que se oxiden los planetas!
Como nadie volvía la cabeza, el cielo pudo desnudarse.
Entonces se oyó la gran voz y los fariseos dijeron:
Esa maldita vaca tiene las tetas llenas de leche.
La muchedumbre cerraba las puertas
y la lluvia bajaba por las calles decidida a mojar el corazón
mientras la tarde se puso turbia de latidos y leñadores
y la oscura ciudad agonizaba bajo el martillo de los carpinteros.

Esa maldita vaca
tiene las tetas llenas de perdigones,
dijeron los fariseos.
Pero la sangre mojó sus pies y los espíritus inmundos
estrellaban ampollas de laguna sobre las paredes del templo.
Se supo el momento preciso de la salvación de nuestra vida.
Porque la luna lavó con agua
las quemaduras de los caballos
y no la niña viva que callaron en la arena.
Entonces salieron los fríos cantando sus canciones
y las ranas encendieron sus lumbres en la doble orilla del río.
Esa maldita vaca, maldita, maldita, maldita
no nos dejará dormir, dijeron los fariseos,
y se alejaron a sus casas por el tumulto de la calle
dando empujones a los borrachos y escupiendo sal de los sacrificios
mientras la sangre los seguía con un balido de cordero.

Fue entonces
y la tierra despertó arrojando temblorosos ríos de polilla.