3.7.15

Hoy quiero soñar en griego: poesia de Raúl Vacas


 S'imaginem com de malament estan passant els grecs aquesta setmana. Després d'uns anys de patiment i sacrifici -per a uns més que per a altres-, sempre amb l'aigua al coll, sembla que estan en el moment clau i decisori per al seu futur. Es solidaritzem amb el poble grec i ho fem de la mà dels versos de Raúl Vacas Polo.

Hoy quiero soñar en griego,
pensar en griego, escribir en griego,
practicar el griego,
griegorizarme.
Comer yogures griegos,
hablarte al oído en griego,
cantar a Moustaki en griego,
bailar sirtakis en una taberna griega,
dormir en un rincón de Atenas,
amanecer en Rodas, junto al mar,
hecho un coloso.
Recitar mis poemas a las cariátides
de los templos. Ser templo, Ulises, Penélope.
Sentir la raíz del alfabeto,
ser metáfora, transporte,
soñar con el Olimpo, beber ambrosía,
abarrotar el ágora,
cambiar el curso de la Historia.
Ganar el presente.
Conquistar el futuro.
Olvidar el pasado.
Resucitar de las ruinas.

La il·lustració és de Bosco Rey-Stoll.

2.7.15

Estaba un viejo pirata, cataplum, catalejo... jugando con los versos



L'estiu, el mar, els vaixells i... els pirates! Aventurers de la mar, lladres per excel·lència que de vegades són víctimes també de robatoris. S'imagineu com serà furtar-li el vaixell a un pirata? Diu el refrany, en castellà, que quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón... doncs aquest lladre de lladres en tindrà un grapat de perdons.

Però millor llegim el poema de Ramón Iván Suárez Caamal i seguim el ritme dels seus versos per a descobrir el que li ha passat a aquest vell pirata:

Estaba un pirata viejo
cataplum, catalejo
mirando su viejo barco
caraplam, caramarco
lo miraba en el espejo
cataplum, catalejo
en un espejo sin marco
caraplam, caramarco.

De tanto que lo miraba
caraplam, carababa
izó aquel buque las velas
caraplam, carabela
cuando buscó ya no estaba
cataplam, catababa
ni el espejo ni la estela
caraplam, carabela.

Il·lustració de Laura Sua Camp.

29.6.15

Canción de vacaciones: poesia estival amb els avis



L'estiu és joc i alegria, són vacances escolar i tenim tot el dia per a gaudir del temps lliure. Com que molts pares encara no tenen vacances, molts xiquets i xiquetes comparteixen llargues estones amb els avis, insubstituibles familiars als qui ens estimen amb bogeria. Juguem també amb ells i amb la poesia.

Canción de vacaciones
(Esthel Mariotto de Mirassou)  

Es bueno el verano
porque hace calor
y, como no hay clases,
aún es mejor.

No es que no me guste
estar en la escuela
pero es que es más piola
estar con la abuela.

que si la acompaño
a hacer un mandado,
cuando hace calor
me compra un helado,

y toda la tarde
puedo ir a jugar
porque ningún chico
debe trabajar.

 ¡Qué lindo el verano,
qué lindo que es!
Salir de paseo
cada dos por tres,

ir a la pileta,
no andar abrigado
y, si hace calor,
dormir destapado.

Esta es la más linda
de las estaciones.
¡Es que son los meses
de las vacaciones!

La il·lustració és d'Andrea Bianco 

27.6.15

Un poema d'amor per al primer dissabte d'estiu / Un poema de amor para el primer sábado de verano



Pétalos de agua
son tus besos;
un poema tu mirada,
¡tu mirada el cielo!
Para sentir tus labios
no hace falta
subir al universo;
contigo y el mar me basta
para echar poesía,
para decir un «te quiero»
hecho por alegrías.
Un «te quiero»
que enciende un amor
con otro amor,
una llama con otra llama,
el alma con otra alma.
¡Qué colores tan níveos
los calores!
¡Qué amaneceres de sol
los que se aman!
¡Qué atardeceres tan dulces
nacen en las miradas!
En ese altar de gozos,
se hace el corazón,
y hasta el yo se pierde en ella.

25.6.15

Animals màgics: llibre de poesia infantil d'Édouard Manceau


Jugar amb la poesia, des de menuts, és quasi la única manera d'endinsar-los a la bellesa dels poemes. Per a fer-ho, a més de la paraula oral, recitada o cantada, necessitem de bons llibres de poesia infantil, divertits i atraients, com aquest que hui us presentem, Animals màgics, d'Édouard Manceau, publicat per Cruïlla.

De gran format, amb una edició excel·lent, podem jugar a descobrir, visual i poèticament, com els objectes quotidians es transformen en animals (a sota us deixem un vídeo on podeu veure com fer-ho, menejant les llengüetes). Rima, joc, imaginació,... Un llibre per llegir i rellegir, fantàstic per aquestes llargues vesprades d'estiu.

Us fiquem un exemple:

La tetera
(Édouard Manceau)

Hi havia una vegada una tetera
que venia del país dels gegants.

Tenia el te d'una manera
que feia créixer als infants.

Si el que en bevia petit era,
al cap de no res ja era gran.

Segons una llegenda estrangera
un dia hi va caure un nan.

I en sortir de la tetera
ja era tot un elefant!

24.6.15

Veinticinco maneras de cocinar poemas: receptes poètiques

Receptes per cuinar plats poètics -il. Atena Shams-

S'arromanguem les mànigues i fiquem les mans a la massa. Hui anem a cuinar poemes i, com que no som cuinerpoetes, seguim les instruccions de Fernando de la Cruz que és un bon chefpoètic, com ho ha demostrat en el següent poema i en altres que apareixen al seu llibre de poesia infantil Si el avestruz volara.

Llegiu amb atenció i seguiu pas a pas la recepta, segur que us surt un bon plat de poesia.


Veinticinco maneras de cocinar poemas
(Fer de la Cruz)

No hay que desescamarlo, batirlo o precocerlo;
simplemente lo sacas del librero.

Si tu poema es rico en metáforas,
verás cómo se le inflan al contacto con la flama.

Cualquier otro ingrediente retórico o poético
lo hará quedar crujiente al tocarlo con los dedos.

Deberá cocinarse el poema satírico*
en manteca de cerdo o con lonjas de tocino.

Un poema solemne
queda mejor asado o sofrito en poco aceite.

Si el poema tiene rimas,
valdrá la pena si las empanizas.

Los caligramas quedarán divinos
para adornar la mesa como manteles finos.

Si el poema es en prosa, déjalo que chorree y hará crepas hermosas.

¿Poemínimos? Entradas estupendas
a la hora que acostumbres la merienda.

El soneto, el romance, la sextina…
son una exquisitez al salir de la cocina.

La lira en cordonblue queda sublime;
sólo pruébala y dime.

Pero para un riquísimo desayuno en la cama,
nada mejor que una oda nerudiana.

Ahora que los buenos poemas para niños
te mantendrán picado todo el resto del libro.

¿Queda un jaikú?
Mi postre favorito.
Cómelo tú.
Pero no dejes nada
que se te vuelve tanka.

¿No que eran veinticinco? ¿Cuántos faltan?
Los otros ya los tienes en la panza.

* Poema satírico: El que te hace reír a carcajadas
por las cosas ridículas del mundo, un poquito exageradas.

23.6.15

Bona nit de sant Joan, feliç revetlla amb poesia


Ja ha aplegat, per fi tenim ací la màgica Nit de Sant Joan. Recordeu cremar tot allò que no us agradi, cremar i renàixer de nou amb tota la màgia que porten els bon desitjos per a encetar un nou temps de bonança, amor, alegria, felicitat... Us desitge una molt bona nit plena de bons auguris, foc, música i bon llantar, ball i bany a la mar i, com no, amb poesia.

Bona revetlla de sant Joan!

Cançó final

L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.
És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri
Només els somnis són veritat.
Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.

Us deixem, a més, amb un grapat de refranys sobre sant Joan i la seua festa.

La il·lustració és de Subi.

22.6.15

Llegó el verano, llegó con poesía / L'estiu ha vingut de nou, amb poesia



Llegó el verano
que rima con O.
Sol, canción,
sandía y melón.

El mar suena a risa
y el pueblo a tambor.
[Que no acabe nunca esta canción…]
Helado, pescado
y vestidos de lima limón.
[Que no acabe nunca esta canción…]
¡Cuaderno,
libro de texto
y lápiz del dos!
Qué bonito fue rimar
el verano con la O…
(autor desconegut)

La il·lustració és de Chiara Perrella.

18.6.15

De ola en ola, de verso en verso; poesia d'Antonio García Teijeiro



 Ens desixem bresolar amb els versos, damunt de les ones, amb el vaixell de la poesia. Navegem-hi...

De ola en ola

De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana.

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.

La il·lustració és de Cocci Lune

16.6.15

S'acomiadem del curs escolar i mostrem el nostre agraïment als mestres, amb poesia



Abans que s'acabe el curs volem acomiadar-se de tots i totes les mestres que dia a dia ens segueixen. Gràcies per la vostra gran llavor educativa, per la lluita contínua per a que tots els/les alumnes aprenguen i que la seua educació siga la millor possible. Gràcies per la vostra dedicació, sense mirar temps ni retallades, per la vostra sensibilitat i empatia amb els xiquets i joves, per la vostra imaginació i creativitat... Gràcies perquè sou un pilar fonamental en la nostra societat. 

Ara s'acaben les classes, però sabem que la vostra feina no s'acaba mai. Us volem acomiadar amb un poemeta molt boniquet, de Núria Alberti, una amiga en la poesia que seguim per mig del seu blog.

 Guix o pissarra digital.
Tant se val!
Tu ens ensenyes un munt de coses
a les nostres ments curioses.
Infermera o cantant
artista o vigilant.
Quantes hores hem viscut plegats,
atrafegats.
Ara és l’hora dels adéus
i dir: nens desapareixeu!
Però et trobarem a faltar.
Bon estiu
i ara, a descansar!

 Besadetes a tots i totes i no s'oblideu d'incloure la poesia entre els jocs de l'estiu.

La il·lustració és d'Icecreamwar.

15.6.15

Poema del gato que no parpadea, d'Ana Merino


Hi ha coses que sols es veuen quan estem molt atents, vigilants, sense quasi parpadejar. Coses que estan, però semblen invisibles i sols uns ulls molt espavilats estan a la guaita, com els ulls d'els gats. Volem tenir aquests ulls mentre llegim aquests versos d'Ana Merino.

Poema del gato que no parpadea

Los ojos del gato
que no parpadea
son grandes ventanas
que nunca se cierran.

El mundo es pequeño
para su mirada,
todo lo descifra, 
nada se le escapa.

Con su enorme vista
toca el infinito
vestido de estrellas
y allí se sorprende
de verse a sí mismo
en otro planeta
mirando a la tierra.

Los ojos del gato
que no parpadea
a veces se asusta
de lo que contemplan.

La il·lustració és de Roman Antonov.

12.6.15

Poética 2.0, app de poesia: Poesia Valenciana I, d'Ausiàs March a Estellés



Ja sabeu el que ens agrada la poesia i les noves tecnologies, així que hem tingut una molt agradable sorpresa quan hem conegut Poética 2.0 la primera aplicació audiovisual de poesia que uneix, interpretació, lletres i tecnologia. Té per objectiu difondre la poesia del nostre país i s'estrena amb la poesia valenciana, d'Ausiàs March a Vicent Andrés Estellés, en valencià.

 Poética 2.0 Poesía Valenciana presenta algunos de los mejores poetas en valenciano en un atractivo formato multimedia. Disfruta de los poemas en las interpretaciones de actores y actrices consagrados del cine y el teatro y sigue los textos línea a línea gracias a la función de lectura guiada. Consulta, además, las opiniones de críticos y estudiosos que ponen en contexto a los autores y sus obras. Disponible próximamente para iPad de forma gratuita en el App Store.
Poética 2.0 ha reunido a actores, poetas y artistas para crear una experiencia única: la poesía como nunca antes la habías visto.
Personajes públicos de todos los ámbitos eligen sus poemas favoritos y los recitan en exclusiva para la web de Poética 2.0

La primera de les aplicacions de Poética 2.0: "Poesia valenciana I: d'Ausiàs March a Estellés" serà presentada a la Filmoteca Valenciana el proper 16 de juny, a les 11:00 hores. A la presentació assistiran: José Luis Moreno (director de CulturArts), els creadors de Poética 2.0, Mar Gómiz de Serranos i Ángel Salguero i alguns dels actors que hi col·laboren, com ara Jordi Ballester, Xavo Giménez, Josep Manel Casany i Sergio Caballero.A més a més assistiran catedràtics i hispanistes que han assessorat en la creació del projecte, com Robert Archer, Ferran Carbó, Elena Escribano i Rosa Mª Rodríguez Magda, i els poetes Joan Navarro, Teresa Pascual i Carlos Marzal.

Com bona app, podem seguir-la en Twitter, Facebook, Instagram, Flickr i Google+. Felicitem a tots i totes les persones implicades en el projecte, tan necessari per apropar la poesia aprofitant els nous dispositius mòbils. La bellesa de la poesia en el mòbil. Genial. Esperem que esta propera setmana la pugam ja descarregar.



Versos con ruedas: llibre de poesia infantil



Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que acaba de sortir publicat en l'editorial Aguaclara: Versos con ruedas, de Teresa Rubira Lorén. Comencem a prendre nota de les lectures per a l'estiu i, com estic segura que incloureu la poesia, ací teniu una bona recomanació.

21 poemes infantils en els que trobem una temàtica variada i atraient per als xiquets i xiquetes.Senzills versos per a iniciar-se en la poesia. Us fiquem un tastet:

Pequeña cárcel
(Teresa Rubira)
Diez nanitos
encerrados,
asustados, agobiados.

Diez churritos
olvidados,
desolados,
empapados.

Diez bolitos
aterrados,
redoblados,
arrugados.

Diez deditos
asfixiados
en la piel 
de su calzado.

*

¿Verdad o mentira?
(Teresa Rubira)

Hueso tiene la breva.
Hueso, la oliva.
Hueso lleva la rosa.
Huesos, la pipa.

Hueso tiene el pepino.
Hueso, la sopa.
Hueso lleva la harina.
Huesos, mi ropa.

Hueso tiene la leche.
Hueso, el café.
Huesos lleva tu boca
para morder.

*

Versos con ruedas
(Teresa Rubira)

Ruedas llevan mis versos,
ruedas sus letras,
grandes, fuertes, redondas,
nada discretas.

Corren, saltan, caminan
siempre en alerta,
suben, bajan, escalan
riscos y cuestas.

Con hermosos colores,
van a mi puerta,
blancas, rojas azules,
verdes de menta.

Anda, coge tu pluma,
ponle las ruedas:
si no subes al verso
solo te quedas.

11.6.15

Abrimos el paraguas para que nos lluevan versos: tres poemas sobre la lluvia / Obrim el paraigües per a que ens ploguen versos


Sembla que per fi la pluja assoma el nas per aquests indrets. Primavera estiuenca fins ara i pluja refrescant hui. Nosaltres, com sempre, ho volem celebrar amb poesia i art. Ester García té una boniqueta il·lustració que ha creat per a un poema amb molta pluja, d'Hugo Mujica. Ens ha encantat i volem compartir-ho amb tots vosaltres, junt a altres dos poemes sobre la pluja del mateix autor.

Lluvia sobre la lluvia
(Hugo Mujica)

Al fondo,
sobre una mesa, debajo de
un árbol desnudo,

una taza
desborda la lluvia.

Desborda, cae, y dibuja un charco,
un espejo, una vida.

*


Lo abierto
(Hugo Mujica) 

Cae quieta la lluvia,
                 lo abierto mana.
Cae la lluvia, cae sobre
la espera,
en la caída la lluvia es su camino
                                 y el camino su llegada.
Hay que osar lo abierto y la caída:
                                      el desierto de la sed
                                                         no la sed del desierto.
*

Infancia
(Hugo Mujica)


Llueve
y al árbol le pesan sus hojas,
                            a los rosales sus rosas. 
Llueve
y el jardín huele a infancia, 
a cercanía de todos los milagros,
                                 a ausencia de todas las memorias.

9.6.15

Ens tallem els cabells i les tisoretes segueixen el ritme de la poesia / Poema infantil de Germán Berdiales: Las tijeras de mamá



Ja tenim prop l'estiu i a molts xiquets i xiquetes els tallen els cabells per a suportar millor el calor i tenir menys problemes per a pentinar-se després del bany. Alguns van a la perruqueria, però altres ho fan a casa i és la mare la que, tisora en mà, xiqui-xiqui-xac, els talla. Són les tisoretes les protagonistes d'aquest fet i el ritme del seu só el podem seguir amb aquest poema.

La tijera de mamá

Cuando me recorta el pelo
la tijera de mamá,
va diciendo en su revuelo:
chiqui-chiqui-chiqui-cha...,
aletea,
viene y va,
y a mi oído cuchichea:
chiqui-chiqui-chiqui-cha.
Cuando el pelo me recorta
la tijera de mamá,
charla más de lo que corta:
chiqui-chiqui-chiqui-cha.

La il·lustració és de Margarita Surnaite.

8.6.15

Como tú... piedra pequeña y ligera, piedra de poesía



Como tú...

Así es mi vida,
piedra,
como tú, como tú,
piedra pequeña;
como tú,
piedra ligera;
como tú,
canto que ruedas
por las calzadas
y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú
que en días de tormenta
te hundes
en el cieno de la tierra
y luego
centelleas
bajo los cascos
y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser piedra
de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú,
piedra aventurera;
como tú,
que, tal vez, estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña
y ligera...

La il·lustració, pintada sobre pedra, és d'Irene Fenollar.

31.5.15

Adiós, me despido con poesía


La tecnología carece de autoestima:
hierve con las preguntas,
le inquietan las señales
un par de ventanas más al norte.
 
Igual tu nombre, que borra las vocales
y no impide el divorcio de nuestras maletas.
Una estación, aperitivo, cinco días.
 
Con las muñecas rotas
te estoy diciendo adiós. 

28.5.15

Escurçallapis: poesia d'Enric Casasses


Escurçallapis

Quan fas punta al llapis
perquè guixi ben llis
s’afina la punta
i el llapis s’escurça.
Tres són els productes
d’aquesta operació:
el llapis escurçat que guixa,
els trets que guixa el llapis escurçat
i els bells
fràgils
frèvols
volàtils
encenalls que el llapis deixà anar
quan l’escataves... 

La il·lustració és de Marta Altés.

27.5.15

Mi pluma no es para el amo: la llibertat d'escriure poesia i escriure poesia en llibertat

Escriure amb llibertat (il. de Jennifer Dionisio)

Mi pluma no es para el amo

Mi pluma no es para el amo.
Otros le canten endechas, otros le brinden halagos.
No le busco ni le temo; no le quiero ni le canto.
Mi pluma que se da entera en una entrega de trazos
Por describir una aurora, por dibujar un ocaso,
por llegar a lo más hondo y elevarse a lo más alto,
ese trocito de acero que ríe o llora en mi mano,
no se humilla ni se vende.
Mi pluma no es para el amo. 


25.5.15

Musiquetes de paper: titelles i cançons infantils


Ens ha encantat descobrir aquests vídeos de Musiquetes de Paper on trobem mesclades titelles i cançons infantils. Un espectacle lúdic i molt divertit. Personatges dels contes clàssics i populars cobren vida en temps moderns. Compartim alguns dels seus vídeos:






22.5.15

Ronda del árbol con pájaros: poesia de David Chericián



Va avançant la primavera i els arbres llueixen les seues fulles més noves i verdes. Sortiran o no les flors, però segur que en tots hi ha ocellets cantant. L'arbre, majestuós i altaner, ens brinda cada dia la seua ombra i la seua vegetal imatge, ens dona vida.

Gaudim del nostre entorn arborícola, conservem-lo i protegim-lo... podem fer-ho també amb poesia.

Ronda del árbol con pájaros

Esto es un árbol -se levanta
de la tierra hacia el aire y canta
con hojas y ramas y flores
cantos de luces y colores.

En él los pájaros sus nidos
colman de vuelos y latidos
que al aire llevan las canciones
de semillas y de pichones

Esto es la vida: un árbol lindo
- zapote, mango o tamarindo -
que lanza al aire, al mundo, al cielo
canciones - pájaros en vuelo.
La il·lustració és d'Aurelie Blanz.

21.5.15

A pisar los charcos: poesía infantil de Pedro Villar, cantada por Antonio Selfa


A la Biblioteca de Cocentaina hem tingut l'oportunitat d'escoltar recitar, cantar i ballar, a Pedro Villar i el seu encantador poema A pisar los charcos. Ara podem escoltar el poema, fet cançó, amb la veu d'Antonio Selfa (punxeu sobre el títol de la canço i la podreu escoltar).

La pluja convertida en un joc poètic, saltant bassals i cantant.

A pisar los charcos
(Pedro Villar / Antonio Selfa)

A pisar los charcos
a tocar el cielo,
a mirar las nubes
dentro de un espejo.
Vamos muy deprisa
hay agua en la calle,
a pisar los charcos
que no falte nadie.

Bailan las estrellas
en el firmamento,
reflejo en el agua,
corazón abierto.


Il·lustracions d'Angela Morgan.

20.5.15

A veces, la vida no aparece en el poema


No aprece el precio de la carne en el poema... -il. de Kim Rosen-

los precios de la carne no aparecen en el poema
no hay rimas sobre el incremento del gas

la cocinera con sus manos frágiles
los que duermen en las banquetas
los repartidores de pizza
el gesto ante las vallas de publicidad
la tristeza al tocar los cheques
la subcontratación
la venta de los órganos del hombre por el hombre
no caben


                                      aclaran los jurados de las becas
                                      sentencian los creadores nacionales
                                      confirman los artistas en la presentación de sus libros


                        el poema
                        no huele
                        no se pudre

Poema de Jorge Posada.

18.5.15

Dites populars i refranys sobre els colors i les emocions

 
Mercat de flors, colors i refranys -il·lustració de Mouni Feddag-

 És curiós, però molts dels refranys i dites populars que inclouen els colors fan referència als sentiments, a les emocions, a les nostres relacions amb els demés i la pròpia vida. Hem fet una selecció d'alguns d'aquests refranys, mireu que curiós quan ho llegim:

Al blau, l'amor s'hi escau
Al lila, l'amor s'hi enfila 
Al rosa, l'amor s'hi posa 
Al verd, l'amor s'hi perd 
El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd 
El blau i el verd, a l'ombra perd 
Estar blanc com el paper 
Estar blau (de fam)
Estar blau de riure
Estar negre 
Estar un groc com la cera
Estar morat (de fred)
Estàs més roig que una tomaca 
Fer eixir-li els cabells verds (o blancs)
Fer-li eixir els ulls verds 
Fer-ne de blanques i negres 
Haver-ne vistes de tots els colors 
L'amor tot ho posa de color rosa 
La culpa és negra
Lo mateix és barret blanc que blanc barret
Més val estar un ratet roig que tot l'any groc
Mudar de color 
Ni blanc ni negre, sinó tot el contrari 
No firmes mai en blanc, que et portaran al banc 
Passar-la negra 
Passar-les morades
Passar-ne de tots colors 
Què és més negre que un tinter ?: El cor de l'usurer 
Quedar blanc d'espant 
Quedar-se en blanc
Sobre negre no se tiny 
Tant li és blanc com negre 
Tenir-ho negre 
Tindre bons colors 
Tindre els colors trencats 
Tindre un blau que tira en verd 
Tornar-se groc 
Tot lo roig fa goig 
Treballar com un negre
Verdes les hem segat 
Veure les coses de color de rosa 
Veure's negre  
Veure-ho tot negre 

 Podem trobar més refranys del mes de maig i refranys de flors en aquest mateix blog.

15.5.15

Poesía a los cuatro vientos: guia de lectura de poesia infantil del Club Kiriko



El Club Kiriko acaba d'editar una nova guia de lectura de llibres de poesia infantil i juvenil: Poesía a los cuatro vientos. La guia està classificada en diferents apartats:

-Poemas y canciones populares
-Para muy pequeños
-Rimas que cuentan
-Rimas y risas
-Poesía y juego
-Clasicos
-Poemas de hoy para niños de hoy

En cada apartat hi ha una selecció de llibres infantils amb les dades bibliogràfiques i una xicoteta resenya. Ens agrada que des del Club Kiriko (una plataforma de llibreries infantils especialitzades) es difonga la lectura de la poesia infantil. Trobem llibres que s'han convertit ja ens clàssics i altres que estan acabats d'editar. Ens haguera agradat que la selecció fos més amplia però comprenem que quan més llarga és, més es perd el lector. És una guia-orientativa, a les llibreries infantils i trobareu molts més llibres i segur que el llibreter/ra us podrà també orientar. Trobem a faltar, dins dels apartats que han fe, llibres de poesia infantil en altres llengües d'Espanya (català, galleg, euskera) on també s'estan editant llibres molt bonics.

Doneu-li una ullada! Us interessarà. Al blog podeu trobar més llibres de poesia infantil comentats. No hi ha excusa ninguna per a no difondre la poesia infantil entre les xiquetes i xiquets, perquè cada vegada tenim més llibres de poesia infantil interessants. A que espereu per a llegir-ne?


14.5.15

Los helados invisibles y otras rarezas: llibre de poesia infantil


Molts de nosaltres coneixem i hem llegit les obres de l'escriptor cubà Antonio Orlando Rodríguez, però ara ens ha sorprés amb un  nou llibre de poesia infantil, Los helados invisibles y otras rarezas, editat per SM Mèxic -ja havia escrit altres llibres de poesia infantil :  Mi bicicleta es un hada y otros secretos por el estilo (Panamericana Editorial) i El rock de la momia y otros versos diversos-. Poemes que l'escriptor ha anat escrivint al llarg d'un quart de segle (entre 1989 i 2014) i que ara veuen la llum i poden llegir tots els xiquets i xiquetes.

Al llibre podem trobar poemes escrits de versos lliures i altres en els que utilitza antigues estrofes castellanes. Apropa als xicotets lectors a la poesia fent un ús lúdic del llenguatge, des d'un punt de vista proper i original.

En la tienda
(Antonio Orlando Rodríguez)

Me da un kilogramo de alegría.
Un cartucho de optimismo.
Cuatro cajitas de ternura.
Y toda la esperanza que tenga,
mire que me hace mucha falta.
Envuélvamelo bien,
¡y gracias!

Les il·lustracions de Cecilia Varela, precioses, humorístiques i plenes de enginyosos detalls, arrodoneixen la bellesa dels poemes. Un llibre que és un tesoret (que també ens podem descarregar des de l'Apple Store)

La gota
(Antonio Orlando Rodríguez)

¿De quién será la mano abierta  
dónde reposa esa gota insondable
que nos contiene?

13.5.15

Restaurante alucinante: poema de Juan Guinea Díaz


Qué tal si hui mengem al restaurant? Genial, però no val qualsevol restaurant, com aquest que versifica Juana Guinea Díaz.
 
Restaurante Alucinante

Restaurante Alucinante, ¿qué quieren desayunar?
Para las brujas tenemos zumo de niña estrujada
con pastel de ojos risueños y cabezas despiojadas
de niños desobedientes que no paran de llorar.

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, ¿Cuántos son para almorzar?
Recomiendo al señor Lobo nuestro guiso de cerdito,
o la lasaña rellena de abuelita y corderito
con dedos de niña buena, ¡Un exquisito manjar!

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, ¿han venido a merendar?
A los ogros aconsejo el batido de Princesa,
o bracitos de bebé en salsa de chocolate.
Y si quieren algo vivo para llevarse al gaznate,
tenemos siete enanitos atrapados por sorpresa.

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, niños, niñas, ¡A cenar!
Podéis salir a la calle, ya no tenéis que escondeos:
Las brujas, lobos y ogros, y demás villanos feos
han caído en nuestra trampa ¡Ya no os van a molestar!

La il·lustració és d'Erika Steiskal.

12.5.15

Art Poética: web poètica per apropar la poesia als xiquets i joves / web poética para acercar la poesía a los níños y jóvenes



Hui us volem recomanar que li doneu una mirada a una web que ens encanta: Art Poética. Aquest espai mescla genialment la poesia amb la il·lustració, cosa que a nosaltres ja sabeu que ens encanta.

ARTPOÉTICA es un proyecto educativo y de entretenimiento que trata de acercar la poesía a los jóvenes (y no tan jóvenes) a través de la animación y las nuevas tecnología. El proyecto está producido por las empresas andaluzas La Claqueta y TalyCual y ha contado con el apoyo de numerosas instituciones públicas nacionales e interancionales, entre ellas la de la Biblioteca Virtual de Andalucía.
Uno de los principales objetivos de la Biblioteca Virtual de Andalucía es fomentar la lectura sirviendo como vehículo de aprendizaje y formación destinado a conocer nuestro rico legado bibliográfico, a través de recursos didácticos y culturales interactivos como ARTPOÉTICA.
El apoyo de la Biblioteca ha permitido que esta herramienta sea de acceso 100% gratuito en web, móviles y tabletas de forma que jóvenes, alumnos, profesores, adultos,... podrán conocer 28 de los más destacados poemas (y poetas) de la literatura en castellano convertidos en cortometrajes de animación de gran belleza.
ARTPOÉTICA también reserva un espacio para la creatividad de los usuarios, porque ellos mismos tienen la posibilidad de escribir sus propios poemas mientras aprenden y se divierten de un modo original y novedoso.
Esta web ofrece una herramienta educativa que gustará tanto a pequeños como a mayores. Puede usarse como un complemento más para el aprendizaje, que ayudará tanto a los ya iniciados como a aquellos que se acercan por primera vez al universo de la poesía. Todo ello a través de la obra de los más grandes autores: Federico García Lorca, Rafael Alberti, Manuel Altolaguirre, Luis de Góngora, Gustavo Adolfo Bécquer, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Luis Cernuda, Joaquín Sabina...
 La web està dividida en tres apartats:

-Ver: hi ha un grapat de vídeos o curtmetratges poètics basats en poemes clàssics de totes les èpoques. Són preciosos i, malgrat que van adreçats a un públic infantil i juvenil per apropar-se a la poesia, als adults us enamoraran. 

-Leer: trobem a molts poetes, amb una xicoteta biografia, el moviment literari al que pertanyen i alguns dels seus poemes més representatius 

-Crear: ací ens fan una invitació a crear els nostres propis poemes -està molt bé que es fomente la creació poètica-. Ens hem de registrar -és gratuït- i comencem a escriure. El programari va guiant-nos, poc a poc, des de l'inici amb el títol del poema, la seua mètrica, els tipus d'estrofa i tipus de poema. Comencem a escriure i podem anar afegint línies. Una vegada creat el poema podem presentar-lo als lectors de diferents maneres: pissarra, llenç, mur, màquina d'escriure, bloc i pergamí.

Podem veure tots els poemes que anem creat en "mis poemas".

Felicitem a la Junta d'Andalusia i a tots els implicats amb aquest fantàstic projecte.Us fiquem un "poetrailer" del seu contingut audiovisual per a que se n'adoneu del que estem xerrant.


Artpoética. La poesía es más que palabras from La Claqueta PC on Vimeo.