1.11.14

Silènci o música de la mort: versos de Jaroslav Seifert en la vespra del Dia dels Difunts



El silenci, des de l'ultratomba, és com una llosa pesada o no tant...? Té música el silènci de la mort?

Només de gran he après
a estimar el silenci.
Commou, de vegades, més que la música.
En el silenci apareixen senyals colpidors,
i a les cruïlles de la memòria
copses els noms
que el temps intentava ofegar.

De nit, a les capçades dels arbres,
sento els cors dels ocells.
I un capvespre, al cementiri,
vaig percebre, del fons d’una tomba,
el cruixir d’un taüt.
(Jaroslav Seifert, trad. Monika Zgustová)
La il·lustració és d'Inkcorf.

29.10.14

Adivinanzas de Halloween / Halloween Ridles

Adivinanzas en la casa de los monstruos -il. Toru Fukuda-

Qualsevol moment és fantàstic per fer festa i jugar amb la poesia. Halloween és una festa que res té a veure amb les nostres tradicions, però sabem que cada vegada més ha anat colant-se per les aules, així que hem fet una tria d'endevinalles amb els personatges més populars i monstruosos de Halloween.

Voy de pasillo en pasillo,
atravesando paredes,
vestido únicamente
con sábanas o manteles.
(fantasma)
*
Es una hortaliza naranja y sabrosa
que en Halloween viste tenebrosa.
(calabaza)
*
Duermo del revés,
vuelo a raudales,
y en mi nombre
lees todas las vocales.
(murciélago)
*
Nunca bebe limonada,
sino una bebida roja.
La luz no le gusta nada
y el ajo le da congoja.
(vampiro)
*
Juegan los monstruos con las adivinanzas -il. Jan Dolby-
Entre pócimas y ungüentos,
y algún que otro maleficio,
ser la mala de los cuentos
ha sido siempre su oficio.
(bruja)
*
Voy atornillado
de la cabeza a los pies.
Me llaman Franky
y no soy punky.
(Frankenstein)
*
Viven en el cementerio,
son flacos y patitiesos.
El perro del tío Quiterio
está loco por sus huesos.
(esqueleto)
*
Es un esqueleto,
aunque no loves,
porque va vendada
del derecho y del revés
(momia)

Una calabaza llena de caramelos y adivinanzas -il.Silvia Cheung-
Mi avión es una escoba,
negra y fea me verán,
persigo siempre a la hadas
que al verme se espantaran.
(bruja)
*
En tu cama no me meto
a menos que me haya muerto,
que no podre dormir despierto
y me tendre que estar quieto.
(ataúd)
*
En la noche ves mi vuelo
No tengo plumas sino pelo
En mi boca tengo colmillos
para morder a niños pillos
mi primo es el ratón
y en Halloween asusto un montón.
(murciélago-vampiro)
*

Halloween ridles -il. Chris Dickanson-

Com que, a més, Halloween és una festa molt anglosaxona podem aprofitar per a practicar el nostre anglès, amb humor, amb aquestes tontes endevinalles:


  • Why didn't the skeleton go to see a scary movie? He didn't have the guts.
  • Where does Count Dracula usually eat his lunch? At the casketeria.
  • Why was the mummy so tense? Because he was all wound up.
  • Why didn't the skeleton dance at the party? A. He had no body to dance with.
  • What's a Vampire's least favorite song? Another one bites the dust!
  • What do you call a witch who likes the beach but is scared of the water? A chicken sand witch.
  • What does a ghost call his mom and dad? His transparents.
  • What did the skeleton order with his drink? A mop.
  • Why didn't the skeleton marry his girlfriend? Because he didn't have the guts to.
  • Why did the mummy get a headache? Because he was GOBLIN his candy!
  • What did the witch say when she fell in the moat? My eels are killing me!
  • What do you call candy corn? Pumpkin poop!
  • What do you get when you cross a vampire with a mummy? Either a flying bandage or a gift wrapped bat!
  • What did one vampire say to the other? Fangs aren’t what they used to be!
  • What do you call a vampire that’s always feeling peckish? Snackula!
  • When do werewolves go trick or treating? Howl-oween!
  • What should a short-sighted ghost have? Spooktacles!
  • What did one ghost say to the other ghost? Do you believe in people?
  • What are ghosts' favorite kind of streets? Dead ends
  • What tops off a ghost’s ice cream sundae? Whipped scream.
  • What is a vampires favorite holiday? Fangsgiving
  • Knock, knock! Who's there? BooBoo who? Oh, I'm sorry....I didn't mean to make you cry!
  • Knock, knock! Who's there? Olive Olive who? Olive Halloween!
  • Knock, knock! Who's there? Witch. Witch who? Witch one of you can fix my broomstick?
  • Knock, Knock! Who's there? Ivana. Ivana Who? Ivana suck your blood!
Bienvenidos a la fiesta del terror! -il. Chris Dickanson-

27.10.14

Ve la Castanyada!!! Cançons populars de castanyes, castanyades i castanyeres


La castanyera (punxeu sobre el títol i escolteu la cançó)

Este dilluns estem cantadores i com que s'apropa el Dia de la Castanyada hem fet una selecció de cançons de castanyes per a que mentre les torrem i se les mengem.... també poemem cantant.



Marrameu torra castanyes
Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros, ja el tenim Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort
Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort

Marrameu i Marrameua, s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home i era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort
Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort

Marrameu ja no s'enfila per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa que li cus tots els mitjons. 

*



 Cançó de collir castanyes
Se n'ha venuda la caputxa
per comprar un davantal blau,
per anar a collir castanyes
a can Gat de Viladrau.
El collir de les castanyes
bé podria durar un mes,
hi hauria collidora
que no tornaria més.
El collir de les castanyes
bé podria durar un any,
hi hauria collidora
que no tornaria mai. 

*


Castanya rodona
Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Anem tots a buscar llenya, troncs, pinassa i encenalls,
encenem un foc a terra ben alegre i ben brillant

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Veniu tots aquí a la vora tots aquí ben asseguts
fem un tall a les castanyes i posem-les en remull.

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Aquí hi ha una torradora tota plena de forats,
quina olor que feu, castanyes, mentre aneu espetegant.

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

*
  
Les castanyes peten, peten

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Ara ve la castanyera i n’hi haurà per tots els nens.

L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Faig boletes amb les mans ja se fer bons panellets.

L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred. 

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Una historia que fa por ens expliquen vora el foc. 


L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred. 

25.10.14

Principado de ensueño: llibre de poesia infantil



El petit príncep / El principito és una de les obres més importants del segle XX. Un cant a la imaginació i el seu poder, una obra que ens ajuda a reflexionar sobre el nostre món interior i exterior. Doncs l'escriptora i poetessa Nieves Fernández ha creat Principado de Ensueño, una oda al Principito y als xiquet que tots portem dins de nosaltres, malgrat que de vegades l'amaguem.

Principado de ensueño està editat per Vitral i el podem llegir on-line o descarregar-se'l (punxant damunt del títol). Us recomanem la seua lectura (després d'haver llegit El petit príncep) i estem segures que als xiquets i joves els encantarà.

Us fiquem un tastet del llibre:

Pourquoi un chapeau ferait-il peur?

- I -

Todos pilotamos aviones
al tiempo que dibujamos cosas
que parecen sombreros.

Un dibujo abierto nos abre los ojos
si se quedan ciegos.
Pero el elefante se asoma al estómago
de la boa hambrienta
y ya no mostramos dibujos abiertos
porque con los años los cierran los cuentos.

S’il vous plaît... dessine-moi un mouton!

- II -

Si creces
no muestres dibujos infantiles,
que se reirán todos.
Has de parecer serio
como un sombrero que espera una corona.

Si guías aviones por el Sahara
no dibujes corderos escondidos en cajas.
Háblanos de corbatas y de juegos de mesa
y serás razonable
en este universo de planetas y agua.

Por favor,
dibújame un cordero
que en mi planeta quepa
o mejor, una caja pequeña
para meter rebaños
que se hagan infinitos
si llega el desengaño.

D’où viens-tu, mon petit bonhomme?

- III -

Hoy todas las preguntas quisiera hacerte
aunque vayas al cielo a buscar la respuesta,
pero no diré nada:
El por qué de los niños
jamás acaba
y al crecer me guardé
alguna interrogante.

Los príncipes del mundo
a todos interrogan
y nadie les contesta
porque calla la aurora.

Ahora sé que es igual
si has caído del cielo
o emerges del epicentro de una estrella.
Ayúdame a vigilar la rosa,
a afilar sus espinas
antes que la amenace un rumiante. 


...


24.10.14

Madrid, te comería a versos: poemes a l'asfalt



La negror contaminant de les ciutats pot convertir-se en pessics de literatura i vida gràcies a la poesia. Ens sembla genial la idea d'omplir l'asfalt amb versos -estic segura que més d'un vianant es troba amb la poesia per primera vegada amb aquests versos- i això és el que s'ha fet en el projecte  'Madrid, te comería a versos'.


Esta iniciativa poètica-urbana està realitzada per Boa Mistura   i ha omplit de versos i alegria els bruts carrers de Madrid. Els versos formen part d'algunes de les cançons de Rayden i Leiva. Ens encantaria poder celebrar el proper Dia de la Poesia a Cocentaina amb els nostres carrers plens de versos. Anem rumiant la idea...














23.10.14

Benestants bolets, benvinguts a la poesia


Benestants bolets

Quan la pluja fina
aplega al meu bosc,
sento com refila,
ho desperta tot.
S'aixequen, mandrosos,
benestants bolets,
com rauen: joiosos,
esguardant, desperts.
Talment semblarien
paraigües novells,
esperant les dèries
del viatjar amb cistells.
Quan la pluja els deixa,
aplega el gran fred,
fan que un somni ver
esdevingui queixa.
I plora el vell bosc
en sentir la neu,
com de tou té el cor?,
segur que ho sabeu.

La il·lustració és d'Artisalma -Birgitta Lopez.

Las barbas y los miedos: poesia d'Olga Drennen



La por és molt lliure i ens porta sorpreses, perquè allò que li és molt agradable a algú pot resultar temorenc a altre. Pors que els menuts no controlen, per exemple, la por que de vegades els xiquets i xiquetes tenen a les persones que porten barba -serà per Barba Blava?-.

Las barbas
(Olga Drennen)

¡Qué miedo me dan las barbas
todas llenas de pelitos!
Los besos parecen púas
que pican más que mosquitos.

Muchos señores parece
que usan en la cara, hebillas
y cada vez que los veo
se me doblan las rodillas.

Tengo la boca desnuda,
como mi pecho y los pies,
el que se deja la barba
tiene la cara al revés.

La il·lustració és de Juliana Cuervo.

15.10.14

Vaya nombre tiene la rana Marrana!: Versos infantils de Nieves Fernández

La rana emperatriz
(Nieves Fernández)

La rana Marrana
tiene un nombre feo.
Se lo puso un sapo,
el sapo Amadeo.

La rana Marrana
nada te responde
si dices: ¡Marranaaaaa!
Quiere un nuevo nombre.

La rana Marrana
sale de su charca
a buscar comida
porque ya no caza.

No alcanza las moscas,
es que no ve nada,
aunque salta y salta,
no atina a cazarlas.

La il·lustració és d'Angel Cortez.

14.10.14

Un poema de bolets per a boletaires en una cistella de versos


Ja sabeu que estem en temps de bolets, tot un plaer per als boletaires. Cistella al braç i una bona passejada pel bosc on, ben cert, els trobarem amagats. Però no tots els bolets són bons, hi ha alguns que tenen... massa vida, com aquest del poema d'Isabel Barriel.

Quanta vida interna!
(Isabel Barriel)

Invisible a ull nu,
mòbil, tancada, plena,
agitada i alhora serena.

La teva pell externa
és llur infranquejable frontera
que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena
i quan et veig,
m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,
malgrat el manat de cucs
que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,
et tinc en estima intensa,
t'agafo, i et deixo anar amb pena...

La il·lustració és de Virpi Pekkalan

13.10.14

"Te canto un cuento" y otros libros de poesía infantil de Ramón Iván Suárez Caamal


L'escriptor mexicà Ramón Iván Suárez Caamal acaba de publicar un preciós llibre de poesia infantil, Te canto un cuento, il·lustrat per Pájaro Toj -Luis David Canul-. 14 poemes entre els que cal destacar Ensalmo para cantar un cuento, Confesiones de una niña lectora, No hay vacantes o El sueño de una niña bruja. Tal vegada tenim dificultats per adquirir el llibre, però com que no volem deixar-vos amb la mel a la boca hem pensat en incloure ací alguns dels seus altres poemaris.

En un árbol la canción. Antología, de Ramón Iván Suárez Caamal


En un árbol la canción 
de mis versos conseguí. 
Tómalos, son para ti; 
en ellos mi corazón 
se hizo niño y aprendí 
la más hermosa lección. 

Poemas para los más pequeños, de Ramón Iván Suárez Caamal

Manos cerradas,
manos abiertas,
manos dormidas,
manos despiertas.
Manos de nido,
manos que muevo,
la gallinita
cacaraquea
y pone un huevo.
Dedos que estiro,
dedos doblados,
son diez pollitos
los que han brotado.

La fauna del platón y otros poemas,de Ramón Iván Suárez Caamal

Reporte meteorológico 
El huracán
-niño malo-
sin miedo a que lo castiguen,
juega al trompo trompiloco
en las aguas del Caribe.

12.10.14

Nudos: poesia per a descobrir la vida

En el telar de la trastienda,
de todos los colores,
en todos los idiomas,
de todas las medidas,
Ahmed ofrece alfombras:
las extiende, las cubre, las explica,
con el último precio las enrolla.
Altivo tras los fardos
Ahmed come a escondidas.
Sólo él sabe el valor que regatea,
la miseria que dan catorce horas,
la vida que se pierde en siete días.

8.10.14

El arbolito sin hojas: versos infantiles otoñales


Conforme avança la tardor les fulles de l'arbre van caient, poc a poc en alguns llocs, depressa en altres. Fulles que van formant un mantell de colors al bosc i a la ciutat... caldrà ficar-se escombra en mà i anar recollint-les a ritme de poesia.

El arbolito sin hojas
(Celina Corfield)

Pobrecito el arbolito,
sin hojitas se quedó
porque ya llegó el Otoño
y el viento se las llevó.

Van cayéndose solitas
sin el calor del sol,
ya que su amigo lejano
a la escondida jugó.

Pobrecito el arbolito
sin abrigo él está,
pronto llegará el Invierno
mucho frío pasará.

La il·lustració és de James Browne.

7.10.14

Anuncios: poema d'amor entre els anuncis d'un periòdic


Ens agraden molt els poemes de Belén Reyes, els trobem frescos, actuals, juvenils, emenins i amb un toc de descar. Llegiu aquest poema i comprobareu el que diem: versos anunciant -tal vegada en un periòdic?- el desig de tornar-se a enamorar, desig d'amor mostrant un toc d'humor i molta simpàtia.

Anuncios
(Belén Reyes)

Se traspasa afectividad
por cese de negocio.

Pecho reformado, mucha luz, calefacción central,
autoestima.
Negociable. Vacío...

Busco amor de segunda mano, todo terreno. No
importan kilómetro psíquicos. Sufro bien y al
contado.


La il·lustració és de Jude Harzer.

6.10.14

Un poema per a la mare / Un poema para la madre: poesia multilíngüe


Un poema per a les mamàs en diferents llengües, de Cristian David López: preciós i tendre, senzill i bonic. Versos d'amor per a totes les mamàs del món (ens hem permès traduir-lo al català)

SY
(Cristian David López, guaraní)

Ahai nde resa
ha mitanguéra oma'-.
Ahai nde juru
ha mitanguéra okupa.
Ahai nderéra
ha mitanguéra oñe'-.


Madre
(Cristian David López, trad. castellano del propio autor)
Dibujo tus ojos
y los niños miran.
Dibujo tu boca
y los niños sonríen.
Dibujo tu nombre
y los niños hablan.

*

MA
(Cristian David López, asturianu trad. Pablo Antón Marín Estrada)

Dibuixo'l to güeyu
y los nenos miren.
Dibuixo la to boca
y los nenos sorríen.
Dibuixo'l to nome
y los nenos falen.


Mare
(Cristian David López, català trad. Dolores Insa Ribelles)

Dibuixe els teus ulls
i els nens miren.
Dibuixo la teua boca
i els nens somriuren.
Dibuixo el teu nom
i els nens parlen. 

Les il·lustracions són de Reimao.


3.10.14

Caballero de otoño: poesia de José Hierro


Caballero de otoño

Viene, se sienta entre nosotros,
y nadir sabe quién será,
ni por qué cuando dices nubes
nos llenamos de eternidad.

Nos habla con palabras graves
y se desprenden al hablar
de su cabeza secas hojas
que en el viento vienen y van.

Jugamos con su barba fría.
Nos deja frutos. Torna a andar
con pasos lentos y seguros
como si no tuviera edad.

Él se despide. ¡Adiós! Nosotros
sentimos ganas de llorar.

La il·lustració és de Sara Cancian.

2.10.14

Poetiqüestionari: La importància d'escriure poesia divertida / La importancia de escribir poesia divertida


Si escribes poesía divertida no te consideran  escritor de verdad -diu Roger McGough, en un interessant article que us animem a llegir.

El consejo de quien presenta el programa ‘Poesía por favor’ en BBC Radio 4 -"Poetry Please"- es que quienes quieran hacer poesía se diviertan «jugando con el idioma». Estima que la rima constriñe el poema y que sus textos son un equilibrio entre alegría y desesperanza, aunque incluye un lamento: «Si escribes poesía divertida no te consideran poeta de verdad; te toman más en serio siendo serio».

Aquesta frase ens ha impactat molt, doncs al llarg dels diferents posts del blog hem anat descobrint que la poesia infantil patix, justament, d'una falta d'humor i d'alegria. Diuen que a l'hora d'escriure és més fàcil provocar el plor entre els lectors que la rialla, però és la rialla la que més agrada als xiquets i als adults. Necessitem riure's i si la poesia ens provoca pessigolles al nostre ànim ens sembla genial.


L'entorn que viuen els xiquets actualment està ple de núvols grisos, cares llargues, preocupacions econòmiques a casa, dolentes expectatives de futur, ... de tristor. La poesia ens ajuda, a cop de versos, a expressar esta tristor, a comprendre el món, però també ens ha d'ajudar a valorar l'alegria, el seu fons i la seua difusió. a compartir-la. Un somriure, una rialla, en la cara dels xiquets... no té preu.

Trobe que escriure per a xiquets i xiquetes és difícil i escriure poesia infantil i juvenil encara ho és més. No tot val, no tot és bo, no tot és versificar les estacions i als animals i donar-li quatre pinzellades als sentiments i les emocions. La poesia ens ajuda a pensar, a reflexionar, a sentir, a expressar emocions, a veure d'altra manera la vida, a comunicar-se, a transmetre valors, a mirar el nostre interior, etc. Els adults som responsables de l'educació dels xiquets, incloent la seua educació emocional i literària i també som responsables d'omplir d'alegria les seues vides, tots.

Reivindique el que diu Roger McGough. Necessitem poesia, cada dia, i també somriures. Què us sembla? Ens encantaria que en deixareu la vostra opinió -gràcies per endavant-.


Les il·lustracions són de Robert Romanowicz

1.10.14

El poema de los números: versos del 0 al 9 d'Estrella Montenegro


També podem jugar amb el números i la poesia, cada número té el seu verset, del 0 al 9. Què divertit i poètic!

El poema de los Números

CERO
Cero redondo
Como un lucero
Una tarta de pastelero
Como el timón
De un barco velero
No eres la O
Pero también
Te quiero

UNO
Largo y con nariz
No lo confundas
Con una lombriz
Como es el primero
No le cuesta reír
Por eso es
El número feliz

DOS
El dos nunca esta solo
Es el número pareja
Por eso nunca se queja
Ni bajito, ni en la oreja
Ya lo sabes
Uno más uno
Siempre son dos

TRES
Tres eran las patas
Del taburete
Que usaba Josete
Tres ruedas tiene
El triciclo que conduce
Mi amigo Rodrigo

CUATRO
El fórmula uno de Sebastián
Tiene cuatro ruedas
Para ganar
Cuatro patas tiene el elefante
Altas y fuertes
Porque es muy grande

CINCO
Los dedos de una mano
Cinco…
Los dedos de un pie
Cinco…
Meñique, anular
Corazón, índice y pulgar
Solo los tienes que sumar

SEIS
Seis pétalos tenían
La margarita de Florita
Que quitó
Con su juego de si
Con su juego de no
¿Qué le contestó?
Si contó tres sis
Y conto tres nos

SIETE
Siete son los días
Que tiene una semana
De lunes a viernes
Ya suman cinco
En estos días
Las clases tienes
Suma también
Sábado y domingo
Ya tienes los siete
Días de la semana

OCHO
Mi abuela Manuela
Hizo un bizcocho
De buena mañana
Comenzó a las ocho
Mi abuelo Manuel
No se pudo contener
Y se lo comió todo
Antes de comer

NUEVE
Me lo explico Don José
Por eso lo sé
El nueve no es
Un muñeco de nieve
Pues solo de una patita
Él se sostiene

La il·lustració és d'Alexandra Gallant.

29.9.14

Poesia sobre la poesia: reflexions al voltant dels versos, el poema i els poetes


Comencem la setmana reflexionant un poc sobre la poesia, sobre els versos i poemes, sobre els propis poetes: Una reflexió que fem amb la veu de la pròpia poesia.

Sobre los poemas
(Michael Augustin)

Los poemas
no se escriben,
los poemas ocurren.

Poemas
había ya
antes de que hubiera poetas.

Los poemas
son cristales de ventanas
arañados.

Los poemas
se pueden convertir en abono
y por ello
de ningún modo
se deben quemar.

Los poemas
están abiertos a cualquier cosa
(incluso los herméticos).

Los poemas
del extranjero
no requieren
permiso de residencia.
Sólo basta con un buen traductor.

Nadie debe
ser obligado
a leer un poema
y mucho menos a escribir uno.

Los poemas
no pueden responder
por su autor.

Los poemas
no leen poemas.

Los poemas
en cualquier momento
se pueden
intercambiar por otros.

La il·lustració és de Jonny Ruzzo i la traducció del poema és de Ingrid Martínez-Rico.

28.9.14

Nana de la tortuga: poesía de Rafael Alberti



Nana de la tortuga

Verde, lenta, la tortuga.

¡Ya se comió el perejil,
la hojita de la lechuga!

¡Al agua, que el baño está
 rebosando!

¡Al agua, pato!

Y sí que nos gusta a mí
y al niño ver la tortuga
tontita y sola nadando.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració.

26.9.14

Día de otoño: poesia de Raine Maria Rilke



Día de otoño

Señor: es hora. Largo fue el verano.
Pon tu sombra en los relojes solares,
y suelta los vientos por las llanuras.

Haz que sazonen los últimos frutos;
concédeles dos días más del sur,
úrgeles a su madurez y mete
en el vino espeso el postrer dulzor.

No hará casa el que ahora no la tiene,
el que ahora está solo lo estará siempre,
velará, leerá, escribirá largas cartas,
y deambulará por las avenidas,
inquieto como el rodar de las hojas.

La il·lustració és de Sherley Freudenreich.

25.9.14

Què serà de la Caputxeta després de tot el temps passat? / Qué será de Caperucita después de todo el tiempo transcurrido?: poesia de Cecilia Maurig



Aquest dijous anem a passejar amb la poesia pel bosc del llop i la Caputxeta, en una interessant versió de la història que va més enllà del seu final.

Eterno viaje

Ventana, extrañamiento
azul paisaje sin tiempo.
Estación que nunca llega
y ella detesta la espera.
El bosque quedó muy lejos
su canasta se perdió
la caperuza que tiene
con el tiempo destiñó.
Casa, vagón ambulante,
inconmovible, campante.
Guarida de pasajera
que comparte madriguera
con cazador sin fusil
y se hace vieja mecida
por rieles nada curiosos
por conocer tanta intriga.
La abuelita está esperando
y ella no va caminando.
Tren que retrasa el encuentro,
habrá que escribir otro cuento.

La il·lustració és de Violeta Lopiz. Al blog de Pinzellades al Món podeu trobar un grapat més de Caputxetes il·lustrades.

24.9.14

Que canten los niños, que alcen la voz... en ellos está la verdad: poesía y música por la paz / poesia i música per la pau

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Si en lloc d'estar tan atrafegats els adults creant problemes, escoltarem la veu i els cants dels xiquetes i xiquets... moltes coses canviarien en el món. Deixem que alcen la seua veu, que difonguen els seus missatges de pau, de solidaritat, de tolerància. Nosaltres, prenem bona nota i actuen en conseqüència.

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.





23.9.14

La tardor arriba de puntetes, acompanyada de poesia


Inici de tardor

La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.

Il·lustració d'Andrew Meschanova.