28.8.14

Viajar: poema de Gabriel García Márquez


Viajar
(Gabriel Garcia Márquez / il. Marco Zamora
Viajar es marcharse de casa,
es dejar los amigos
es intentar volar
volar conociendo otras ramas
recorriendo caminos
es intentar cambiar.

Viajar es vestirse de loco
es decir “no me importa”
es querer regresar.
Regresar valorando lo poco
saboreando una copa,
es desear empezar.

Viajar es sentirse poeta,
es escribir una carta,
es querer abrazar.
Abrazar al llegar a una puerta
añorando la calma
es dejarse besar.

Viajar es volverse mundano
es conocer otra gente
es volver a empezar.
Empezar extendiendo la mano,
aprendiendo del fuerte,
es sentir soledad.

Viajar es marcharse de casa,
es vestirse de loco
diciendo todo y nada con una postal,
Es dormir en otra cama,
sentir que el tiempo es corto,
viajar es regresar.

26.8.14

Mosquitos, reyes de las noches del verano / Mosquits, reis de les nits d'estiu: poesia de José Emilio Pacheco


L'estiu té algunes molèsties i segur que si pensem en la nit... tots visualitzem als mosquits. Pesats, insistents, atacadors, xicotets vampirs insaciables. Quin fàstic!

Mosquitos

Nacen en las pantanos del insomnio.
Son negrura viscosa que aletea.
Vampiritos inermes,
sublibélulas,
caballitos de pica
del demonio.

La il·lustració és de Charlie Bink
 

24.8.14

Dónde está el amor? Quizás en lo que tendemos... poema de José Ángel Valente



El amor está en lo que tendemos
(puentes, palabras ).

El amor está en todo lo que izamos
(risas, banderas).

Y en lo que combatimos
(noche, vacío)
por verdadero amor.

El amor está en cuanto levantamos
(torres, promesas).

En cuanto recogemos y sembramos
(hijos, futuro).

Y en las ruinas de lo que abatimos
(desposesión, mentira)
por verdadero amor. 

21.8.14

Ompliré el mar de sol: poesia de M. Roser Algué


El mar d'estiu sembla un altre mar. El mar ple de sol, enlluernant com menuts mirallets és magnífic i eixe mar sols el podem veure i gaudir a l'estiu.

Ompliré el mar de sol

Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...

Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rere els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.

Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...

I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia... 

La il·lustració és de Jennifer Lambein.

20.8.14

Ámame, ríete... con poesía / Estima'm, sonriu-te... amb poesia


El somriure va unit a la felicitat, a l'amor. Un somriure és tot un esclafit d'àtoms d'alegria i una de les millors maneres d'expressar un bon estat d'ànim i una relació d'empatia amb l'altre. Un gran somriure volem compartir hui amb tots vosaltres, amb poesia.

 ...
Ríete de la noche, 
del día, de la luna, 
ríete de las calles 
torcidas de la isla, 
ríete de este torpe 
muchacho que te quiere, 
pero cuando yo abro 
los ojos y los cierro, 
cuando mis pasos van, 
cuando vuelven mis pasos, 
niégame el pan, el aire, 
la luz, la primavera, 
pero tu risa nunca 
porque me moriría. 


18.8.14

Versos en un país de cuento / Versos en un pais de conte


Pobre llop, quasi l'han deixat fora del conte i... què faria ells sense els altres personatges? Us invitem a llegir el poema d'Adriana Helena (que per cert té un blog de poesia infantil molt xuli) i ja voreu...

Personajes de cuento
(Adriana Helena)

El famoso lobo feroz
corre y corre muy veloz.

Se lo nota preocupado,
se peina muy apurado

Teme que cierren su cuento
y no pueda zambullirse dentro.

Quiere salir en la foto
moderno y andando en moto.

lo sigue Caperucita roja
con calzas nuevas y botas.

La abuelita viene atrás
hablando con celular.

ha llamado al leñador
que resultó un gran señor.

Todos llegaron a tiempo
para tirarse en el cuento.

Roguemos que nadie lo toque
así allí pasan la noche.

Il·lustració de Lucia Rafanelli.

9.8.14

A voz do búzio / Hitória do Senhor Mar - La veu de la caragola / Història del Senyor del Mar poesia infantil portuguesa



Aquest dissabte volem navegar amb la poesia fins la veïna Portugal. Dos poemetes infantils, estiuencs i mariners, en portuguès. S'apropem la caragola a l'orella i escoltem con ressonen els versos i la música del mar. Us encantaran.

A voz do búzio

Eu trouxe da praia
Um búzio bonito
Que tem um segredo
Em que eu acredito.
Lá dentro escondido
Alguém a chamar…
Ponho-o ao ouvido
Escuto a voz do mar
O mar e o sol
E a praia inteira
Guardados num  búzio
Na minha algibeira.


História do Senhor Mar

Deixa contar
era uma vez
o senhor mar
com uma onda …
com muita onda…
E depois?
E depois …
Ondinha vai
Ondinha vem
Ondinha vai
Ondinha vem
E depois…
A menina adormeceu
nos braços de sua Mãe.

7.8.14

Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna



L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.

El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema. 

6.8.14

De rerum natura o com descobrir l'essència de les coses amb ciència i poesia


De vegades mirem les coses però no les veiem, reposem la vista sobre la superfície sense aprofundir ni captar l'essència. Tot de pressa, no tenim temps per a sentir, per a reflexionar, per a viure en si mateix. D'això i més enllà ens parla aquest preciós poema d'Àngel Terrón. La poesia ens ajuda a descobrir, com la ciència.

De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofila,
les cadenes de carbonis asimètrics que l’hi han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure. 

La il·lustració és d'Ada Breedveld.

2.8.14

Ens gronxem sobre les ones amb un vaixell de poesia



Somiar amb la mar és segur encetar una permanent aventura. Pugem al vaixell i volem sobre les ones, com en este bell poema que ens ha regalat Joan Josep Roca (moltes gràcies).

Com gronxa la mar,
el vaixell singlota,
poseu-me a la proa,
m'agrada volar!


1.8.14

Li demanem al mes d'agost... vacances amb poesia



Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.



Il·lustracions de Barbara Dziadosz

29.7.14

¿Cómo soy poeta?, se pregunta Pablo Neruda


¿Si es así, cómo soy poeta?
¿Qué sé yo de la geografía
multiplicada de la noche?
En este mundo que corre y calla
quiero más comunicaciones,
otros lenguajes, otros signos,
quiero conocer este mundo.

Todos se han quedado contentos
con presentaciones siniestras
de rápidos capitalistas
y sistemáticas mujeres.
Yo quiero hablar con muchas cosas,
y no me iré de este planeta
sin saber qué vine a buscar,
sin averiguar este asunto,
y no me bastan las personas,
yo tengo que ir mucho más lejos
y tengo que ir mucho más cerca.

Por eso, señores, me voy
a conversar con un caballo,
que me excuse la poetisa
y que el profesor me perdone,
tengo la semana ocupada,
tengo que oír a borbotones.


28.7.14

Gloria Fuertes: feliz 97 aniversario


Hui volem celebrar l'aniversari del naixement d'una gran poeta, Gloria Fuertes, i ho fem amb els seus propis versos.

El pesimista piensa
en ayer.
El optimista,
en mañana.
El realista,
en hoy.
El poeta,
en ti.

La il·lustració és de Francesca Quatraro.

24.7.14

Damunt mon vaixell... navegue sobre onades de poesia



Damunt mon vaixell
(Joan Salvat-Papasseit)

         Damunt mon vaixell
                                l’arc de Sant Martí
                                                     com un gran cinyell.
                                                                           Totes les sirenes
                                                                                              engronxant-se en ell.

La il·lustració és de Brenda York.      

22.7.14

Paseando junto a ella: llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil, Paseando junto a ella, de Georgina Lázaro. que ens ha encantat pel tractament que fa de les relacions entre un net i la seua àvia: de les mans de la iaia el xiquet descobreix el món, el real i l'imaginari, caminant...

Agarrado a su mano 
empecé a caminar.
"Andando, andando, andando,
que te voy a ayudar".

El mundo abrió sus puertas
paseando junto a ella;
flor, nido, mariposa,
nube, pájaro, estrella.

Pero el temps va passant i l'àvia va envellint. És la roda de la vida que no s'atura mai:

Yo crecí; ella cambió.
Su andar se hizo más lento.
Ya no canta su nana,
ya no cuenta sus cuentos.

La memòria fugisera s'ha escapat. Què passa? Ara és el net el que li ajuda a redescobrir el món, té tot un cofre amb els tresor que l'àvia li ha ajudat a trobar i és ell ara el que els comparteix amb ella:

Del cofre de los tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que le hagan recordar.

Libro, fuente, paloma,
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Un llibre molt boniquet, tendre y simpàtic, que ajuda a comprendre l'alzheimer y les diferents relacions personals que s'estableixen amb la persona que estimem i que sofreix aquesta malaltia. 

Les il·lustracions de Teresa Ramos donen un toc especial que arrodoneix la història. Un llibre molt recomanable que edita Everest.

20.7.14

La nostra casa, el nostre poema / Nuestra casa, nuestro poema


 La casa, el nostre regne natural. Hi ha molt tipus de cases, com hi ha molts tipus de famílies. Totes són fantàstiques, perquè som nosaltres les que les humanitzem. Les cases són l'espai, la llar ho és tot. No ens agrada gens que moltes famílies estiguen desnonades del seu llar. Tots tenim dret a una habitatge!

Ara us invitem a llegir aquest poemeta infantil sobre la casa, d'autor desconegut:

La casa

Ventanas azules,
verdes escaleras,
muros amarillos
con enredaderas
y en el tejadillo
palomas caseras.

La il·lustració és de Mihail Sergeevich Pivovarov.

16.7.14

Adivinanzas del verano: Un grapat d'endivinalles per a jugar a l'estiu



Adivina, adivinanza,
he plantado una planta
en la maceta del Sol,
en qué estación estoy?
( il. Marie Desbons)

Sense dubte estem en l'estiu i anem a jugar a les endevinalles. Totes les endevinalles fan referència al calor, la platja, les vacances, els gelats, la fruita... Un grapat d'endevinalles de l'estiu. Juguem amb les paraules a l'ombra de la poesia (podeu comprovar la solució arrosegant el punter per damunt)


Siempre tan fresquito
en el cucurucho.
¡Qué rico y qué frío!
Y nos gusta mucho.
(el helado)
*
A la playa vienen,
y luego se van.
Si te acercas mucho,
te van a mojar.
(las olas)
*
Redondo como un pandero,
quien me toma en verano
debe usar spmbrero.
(el sol)
*
En verano barbudo
y en invierno desnudo,
¡esto es muy duro!
(el árbol)
*
Lleva años en el mar
y aún no sabe nadar.
(la arena)
*
Corriendo entre los campos,
cantando voy mi canción:
a sedientos doy la vida
antes de morirme yo.
(el río)
*
Por encima de él los barcos van,
por debajo de él los peces están
y en él nos vamos a remojar.
(el mar)
*
Dime el nombre de una estación
en la que tenemos vacación.
(el verano)
*
Tan redonda como un queso,
nadie puede darle un beso.
(la luna)
*
Guardado en invierno,
lo luzco en verano,
es mi único traje
en sitios de baño.
(el bañador)
*
Una gran bañera
llenita de agua
donde todos juegan,
saltan y nadan.
(mar, piscina)
*
No toma té,
ni toma café,
y está colorado,
dime ¿quién es?
(el tomate)
*
Salgo todas las mañanas
y por las tardes me escondo;
doy mucho calor y luz
y soy redondo, redondo.
(el sol)
*
Con su risa mañanera
toda la playa alborota,
pescadora y marinera.
(la gaviota)
*
Ando siempre en verano,
unas veces abierto,
otras veces cerrado.
(el abanico)
*
Chiquitín y danzarín,
pasa las noches rondando
con la lanza y el cornetín.
(el mosquito)
*
A mi me tratan de santa
y conmigo traigo el día.
soy redonda y encarnada
y tengo la sangre fría
(la sandía)
*
 De muy lejos vengo,
a muy lejos voy,
piernas no tengo y viajero soy.
(el camino)
*
Tú allá.
yo acá.
(la toalla)
*
Adivina, adivinanza,
qué sol sale de la planta?
(el girasol)
*
O la encuentras en el mar,
o la digo y no la entiendes,
o la vas a adivinar.
(la ola) 
*
Tengo copa y no soy árbol,
tengo alas y no soy pájaro;
protejo del sol a mi amo,
cuando vida tengo,sobre todo en verano
(el sombrero)
*
De celda en celda voy
pero presa no estoy.
(la abeja
*
La mano las rompe,
el pie las tritura,
la boca las bebe.
¿Que son?
(las uvas)

14.7.14

Cada noche un cuento / Cada nit un conte


Una noche de cuento

Dime que tienes tiempo
para contarme un cuento
esta noche,
mamá.

Quiero que me susurres
bajito,
tendido sobre mi oído,
historias del más allá.

Quiero que me traigas duendes
y que hagas sonar trompetas
y, junto con mil caballos,
llenes mi habitación
de magia, color y fiesta.

Y yo…
prometo estar bien atento,
¡y más que contento!
si tú esta noche vienes
a contarme un cuento.

Il·lustración de Miguel Tanco.

13.7.14

A mi corazón el domingo: poema de Wislawa Szymborska


A mi corazón el domingo

Gracias te doy, corazón mío,
por no quejarte, por ir y venir
sin premios, sin halagos,
por diligencia innata.

Tienes setenta merecimientos por minuto.
Cada una de tus sístoles
es como empujar una barca
hacia alta mar
en un viaje alrededor del mundo.

Gracias te doy, corazón mío,
porque una y otra vez
me extraes del todo,
y sigo separada hasta en el sueño.

Cuidas de que no me sueñe al vuelo,
y hasta el extremo de un vuelo
para el que no se necesitan alas.

Gracias te doy, corazón mío,
por haberme despertado de nuevo,
y aunque es domingo,
día de descanso,
bajo mis costillas
continúa el movimiento de un día laboral.

Il·lustració d'Elia Fernández.

10.7.14

Dificultades: poema de Enrique García Trinidad



Dificultades

Lo más difícil es que el corazón
recorra su distancia sin heridas,
que el tiempo tenga besos suficientes
entre las páginas del libro que hace piedra la Historia.
Lo más difícil es
que las fotografías rocen sin abrasar
las horas degolladas,
acaricien sin daño
los encajes oscuros de las horas que fueron.
Lo más difícil es que la rutina sirva para tejer
una canción de cuna
que adormezca y abrigue los caballos sin alma del olvido.
Lo más difícil es que nuestros versos
rescaten hoy de nuevo la canción más oculta, sin sangrar,
sin hacer de la vida cotidiana un esperpento.
El resto es siempre fácil, sucede simplemente.

Il·lustració d'Elia Fernández.

9.7.14

Los beneficios de la poesía en el mundo laboral / Els beneficis de la poesia en el món laboral



Ens ha cridat molt l'atenció la lectura d'un article, dins de enPositivo, que sota el títol Los beneficios de la poesía en el mundo laboral ens descobreix noves vessants de la poesia i la seua aplicació a la vida laboral i personal. Us invitem a llegir-lo i que ens deixeu les vostres opinions.

En principio el encuentro entre la poesía y el ámbito laboral parece poco probable más allá de las fronteras del arte y sus profesiones vinculadas. Sin embargo numerosos profesionales han encontrado en este género literario una fuente de inspiración no ya en su vida privada sino en el propio trabajo, incluso por sorprendente que sea como aplicación en los negocios.

Autores como el estadounidense Wallace Stevens, adscrito como T. S. Eliot a la corriente vanguardista y galardonado en 1955 con el Premio Pulitzer de Literatura; Dana Gioia, poeta graduado en Stanford Business School; o Jaime Gil de Biezma quien también desarrollo actividades empresariales; dan testimonio que las finanzas se pueden combinar con los más cálidos versos. Algo que además viene a romper estereotipos acerca de la presunta adhesión del arte con un estilo casi siempre bohemio o determinado estrato social.

En cualquier caso los empresarios pueden enriquecer su perspectiva no solo leyendo ávidamente ficción, novelas contemporáneas o libros en relación a su temática, tienen más que aprender de aquello que en apariencia nada tiene que ver y sin embargo otorga una amplitud de miras.

La poesía enseña a luchar y simplificar la complejidad tal y como asegura el fundador de Harman International Industries (HAR), Sidney Harman “Solía decirle a mi equipo de dirección que consiguiera poetas como gestores. Los poetas son nuestros pensadores más originales. Miran nuestros entornos más complejos y reducen su complejidad debido a su capacidad de comprensión”.

Leer y escribir poesía puede ejercitar la virtud de conceptualizar mejor el mundo y a su vez comunicarse con los demás. Al explorar también los sentimientos, temas tan vitales como la mortalidad, la vida en sí misma nos permite comprender mejor a la gente de nuestro alrededor y potenciar la empatía como hiciera Miguel Hernández en su Elegía “Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano…”.

Sin olvidar que es una valiosa herramienta para potenciar la creatividad o estrategia del llamado pensamiento lateral gracias a la continua utilización de recursos estilísticos y figuras retóricas. Como expresa Dana Gioia “Sentí una gran ventaja sobre mis colegas porque tenía un bagaje de imaginación, en el lenguaje y literatura”.

No en vano a parte de habilidades cuantitativas los altos ejecutivos necesitan desarrollar las habilidades creativas, luego la poesía puede ser una buena alternativa.

Cristina Grao Escorihuela
Redacción


La il·lustració és de Liu Ye.

7.7.14

A l'estiu, tot cuc viu: poesia de Marc Granell


Del refrany a la poesia, de la saviesa popular a l'escrit del poeta; parlem de que "a l'estiu, tot cuc viu", un refrany molt típic de les nostres terres i, basant-se en ell, el poeta Marc Granell ha escrit un divertit poemeta estiuenc. Ens agrada ficar alegria i humor en aquests assolejats dies de juliol.

L'estiu

En estiu
tot cuc viu.
El cuc gran
i el xiquiu.
El cuc bo
i el nociu.
El cuc trist
i el que riu.
Qui ho diu?
Qui açò escriu.
Que en estiu
tot cuc viu.

La il·lustració és de Tad Carpenter.

4.7.14

Versos para cada estación del año: poesía de Pedro Mañas



Cada estació de l'any produeix profuns canvis en la natura i el camp, és com si es canviara la vestimenta. Però a la ciutat és més difícil detectar aquests canvis.Com que som bons observadors, i gràcies a la poesia de Pedro Mañas, ara podem seguir les pistes que cada estació ens va deixant en els pobles i ciutat.

Estaciones

¡Primavera!
La lluvia hace crecer los rascacielos,
en las calles se forman riachuelos
y la gente va a pescar a las aceras.
                                     ¡Primavera!


¡Verano!
Las antenas se han llenado de gorriones
que juegan a volar con los aviones
y les llaman "mamá" a los aeroplanos.
                                                   ¡Verano!


¡Otoño!
Las farolas se vuelven amarillas
y pierden poco a poco las bombillas,
que les caen a las señoras en el moño.
                                               ¡Otoño!


¡Invierno!
Duermen en los buzones los carteros
para huir del viento helado y traicionero
que ha dejado sin hojas mi cuaderno.
                                                  ¡Invierno! 

Hem aprofitat les originals pintures d'Arcimboldo, sobre les quatre estacions de l'any, per acompanyar els versos de Pedro Mañas.

3.7.14

A l'ombra de la poesia, sota la figuera


Tal vegada siga la figuera l'arbre que més s'uneix a l'estiu: la seua gran ombra, les dolces figues...el plaer de descansar relaxadament sota una figuera és meravellós i molt estiuenc. Però, millor expressar-ho amb un haiku.

Sota la figuera
reposa l'aire immòbil.
Tebiors d'estiu.


2.7.14

Conte-poesia de sirenes / Cuento-poesía de sirenas



Esta nit no pot faltar l'estoneta especial de contar un conte. És possible que hui ens demanen un conte de sirenes, màgiques dones d'aigua, i el contem unint conte i poesia. Ací teniu un conte-poema que farà les delícies dels més menudets.

De las sirenas
(Carmen Martínez)

Cuéntame el cuento
de las sirenas,
esas que juegan
con las ballenas.

Las que conocen
a los delfines
malabaristas
y saltarines,

lindas sirenas
que con su canto
a las langostas
deleitan tanto.

La il·lustració és de Kate Pugsley

1.7.14

Cada mes té el seu poema: poesia de Juliol -Isabel Barriel-


 Encetem juliol amb poesia, com sempre. Hui us invitem a llegir aquest preciós i imaginatiu poema que ens ha regalat l'amiga i poetessa Isabel Barriel. Gràcies, Isabel! Juliol és diferent i més fantàstic vist amb els teus ulls i els teus versos.

Juliol 

Cada dia de juliol
matinem jo, la llum i el sol
per anar a fer un bany a mar,
contemplar al camp cada color
i inventar el que hi ha
més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,
una bruixa que descansa,
un feix de llenya amb màgia
o un pou d'aigua sagrada.
Cent cavalls alats,
una cançó mai cantada
amb tres tambors de fons
i un vals antic de fades.
Un paradís de verds novells,
de fruita fresca mil safates,
flors i llaços en garlandes
i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,
rosada blanca a l'albada,
aromes suaus d'herbes superbes
i serenor als capvespres...

Què visca l'estiu, la lectura i la poesia!!!
 

30.6.14

El vals del mar... seguint la música de la poesia


 Ola va, ola ve, ola va... sembla que el mar balle un vals, seguint un ritme compassat del que gaudeixen els banyistes. Ens deixem anar sobre les ones i ballem, amb ritme suau, poc a poc, mentre escoltem la música del mar.

Vals del mar

Ola la
viene y va, baila el mar
este vals.
Ola la
viene y va,
viene y va,
viene y va. 

La il·lustració és de Marcy Tippmann.

27.6.14

Els camins de l'estiu, els camins de la poesia


La poesia té molts camins i és força interessant i divertit anar descobrint-los. També, passejant pel camp aquest estiu, podem descobrir nous camins, que ens portaran a...

El camí

Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on em durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia.
Saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si se'n vols saber,
passa-hi cada dia.

La il·lustració és d'Elena Odriozola

23.6.14

Revetlla en la nit de sant Joan: poema de Joan Salvat-Papasseit


Aquesta és la nit més màgica e l'any, la nit de sant Joan, farem festa i cantarà el gall. La revetlla de sant Joan és per a gaudir en companyia, menjar i beure junts, escoltar música i cantar, encendre la foguera i saltar... deixem que tot es renove en aquesta màgica nit. Passeu-ho requetebé!

Vetlla, revetlla

Sant Joan
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
y l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.



Les il·lustracions són de Leandro Lamas

22.6.14

Gotas de poesía junto al lago del bosque


El lago del bosque
(Edith Södergran/ Alicia Surveyer, il.)

Yo estaba sola en la soleada orilla
de un lago azul pálido del bosque,
en el cielo flotaba una nube solitaria
y en el agua una isla solitaria.
El dulzor de la canícula
de cada árbol goteó con perlas,
y en mi corazón abierto
se deslizó una gota pequeña.

18.6.14

Poema del enamorado de la maestra, d'Elsa Bornemann


Ai, quants alumnes s'enamoren de la seua mestra! Ara que estem acomiadant-se del curs hi ha un alumnes que s'ha decidit a versificar el seu amor en la llibreta de classe. Ens ha encantat este poemeta d'Elsa Bornemann, il·lustrat per Nerina Canzi.

Poema del enamorado de la maestra

Usted jamás va a saberlo
y es apenas una frase:
¿cómo escribir que la quiero
en el cuaderno de clase?

Usted nunca va a enterarse.
Es ancha esta pena mía...
¿Cómo contarle mi amor
con faltas de ortografía?

Usted pondrá "insuficiente"
a su alumno enamorado,
pues por volverla a tener
voy a repetir el grado.